30 de novembre 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 3
Catequesi d'Advent a les 7 del vespre

Reunió del grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4
Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

29 de novembre 2019

D'on venen el Nadal i l'Advent?

Hi ha qui s’ho imagina així: que des de l’endemà mateix de la resurrecció del Senyor, la comunitat dels creients va començar a celebrar d’una tirada, al llarg de l’any, els fets de la vida de Jesús, agrupats en això que anomenem els temps litúrgics: Advent, Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua...

Però no va ser així. Al principi, els cristians es reunien simplement cada diumenge per celebrar la seva fe en Jesús mort i ressuscitat. Després, van començar a celebrar, un cop l’any, una festa pròpia de la mort i la resurrecció: la vetlla pasqual i tot el tridu pasqual... I a poc a poc van anar sorgint els diversos temps que ara coneixem.
¿I el Nadal? ¿Quan es va començar a celebrar Nadal? Va trigar temps...

La primera notícia que en tenim és d’un calendari de l’any 354! ¿I com va començar? Va començar per les ganes de commemorar l’inici de la vinguda del Fill de Déu en aquest món. I ho van fer aprofitant una festa popular que ja hi havia i que s’anomenava “el naixement del Sol”, és a dir, la festa dels dies que comencen a allargar-se. Aquest “naixement del Sol” era un magnífic símbol del Sol que ve a il•luminar totes les foscors: Jesús, el Messies, el fill de Maria, el Fill de Déu fet home. I és des de llavors que els cristians celebrem aquesta festa entranyable.

I l’Advent?

L’Advent, que és el temps que ens porta cap al Nadal, va néixer, naturalment, força anys després. L’Advent comença quatre diumenges abans de Nadal. I per tant, depenent de quin dia de la setmana caigui el 25 de desembre, podrà tenir des de tres setmanes i un dia, a quatre setmanes.

No és un temps de penitència com la Quaresma, sinó que és un temps de goig i d’esperança, i un temps de preparació del Senyor que ve perquè ens trobi ben a punt. No només per rebre'l a Betlem: també per rebre'l en la vida de cada dia, i per rebre'l al final dels temps.

Centre de Pastoral Litúrgica

26 de novembre 2019

Ecocidi

La setmana passada el Bisbe de Roma, Francesc, tot adreçant-se als membres del XX Congrés Internacional de l’Associació de Dret penal, va anunciar que l'Església Catòlica està pensant introduir el «pecat ecològic» en el catecisme, ja que els comportaments contra el medi ambient són també contra «la casa comuna». El papa ho va justificar tot dient: Un sentit elemental de justícia implicaria que alguns comportaments, dels quals les empreses són generalment responsables, no quedin impunes. En particular, tots aquells que es poden considerar com “ecocidi”.

El papa va dir que es poden considerar com “ecocidi: ”accions com «la contaminació massiva de l'aire, dels recursos de terra i aigua, destrucció a gran escala de la flora i la fauna, i qualsevol acció capaç de produir un desastre ecològic o destruir un ecosistema». En opinió de Francesc ens enfrontem en aquests casos a “crims contra la pau”, que haurien de ser reconeguts com a tals per la comunitat internacional.

El pontífex va recordar que, recentment, el Sínode de bisbes de l'Amazònia ja va proposar definir el pecat ecològic com a acció o omissió contra Déu, contra el veí, la comunitat i el medi ambient. I com un pecat contra les generacions futures que es manifesta en actes i hàbits de contaminació i destrucció de l'harmonia de l'entorn.

El dimarts dia 4, en l’àmbit de les trobades mensuals de la comunitat, Maria Bargalló vicepresidenta de Justícia i Pau i Josep M. Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau ens van presentar el projecte de parròquies ecològiques que promou Justícia i Pau. Els dos ponents van fer una exposició on de forma molt pedagògica ens van fer prendre consciència de la greu responsabilitat que tenim tots d’aturar la degradació del planeta. Tot inspirant-se en l’encíclica del papa Francesc , Laudato si, començaren per formular una pregunta, que cap de nosaltres no pot obviar. “Quin món volem deixar a les generacions futures? Fins fa poc la preocupació ecològica era percebuda per molts com una exageració de grups extremistes, i un xic anti-sistema, anomenats els “verds”. Ara, ningú nega realitats, com el canvi climàtic, la manca d’aigua, la desforestació dels boscos, la contaminació atmosfèrica i un llarg etc.
Davant d’aquesta realitat els ponents ens convidaren a una conversió, una conversió que comporta, un canvi de mirada envers la realitat, un canvi de cor, un canvi d’estil de vida, i fer pinya per empènyer.

En deu punts, sintetitzaren el ric contingut de la “Laudato si”. Per manca d’espai, només apunto els anunciats del decàleg:
1 Submergir-nos en la nostra pròpia tradició espiritual.
2 Apreciar la diversitat del nostre món.
3 Superar el paradigma tecnocràtic.
4 Redefinir el concepte de progrés.
5 No supeditar-se als interessos econòmics.
6 Recolzar la causa del pobres.
7 Redescobrir la senzillesa.
8 Valorar els petits gestos quotidians.
9 Impulsar el canvi encara que costi.
10 Animar la conversió personal, eclesial i comunitària.


Em sembla, que tots els qui poguérem assistir a la trobada, ens adonarem que ens trobem davant d’una de les qüestions a les quals la humanitat haurà de fer front en aquest segle XXI, i aquí hi estem tots implicats: governs, empresaris, economistes, i també nosaltres i les nostres famílies. La nostra comunitat de Sant Ildefons no pot ni ha de quedar-ne al marge, per aquest motiu, durant aquest curs anirem recordant aquesta problemàtica. D’entrada us convidem a la segona part d’aquesta presentació, que serà el dilluns 13 de gener, on se’ns parlarà de accions concretes que estan al nostre abast.

Josep m Jubany

24 de novembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

«... tenir part en el Regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, ... tot es manté unit gràcies a ell. (Col. 1. 12, 13, 15, 17)

Les paraules tenen sempre una dimensió denotativa i una altra connotativa. La primera és el significat que tenen en una llengua, reconegut en la seva gramàtica, susceptible de ser traduït a altres llengües. La segona és tot allò que desvetllen -sobretot emocionalment- en aquells que les pronuncien o les escolten, fruit de les experiències viscudes al llarg de la vida. «Regne», «llum», «tenebres», «mantenir-nos units», ... ressonen diferentment dins de nosaltres. Avui és la festa de «Crist Rei».

«Crist...Rei»!!!???. Ai, mare! Si el que volen molts és la República! No sembla que fos suficient que el Crist aclarís a Pilat que el seu regne no era com els d'aquest mon. O que li expliqués que ell havia vingut «per donar testimoni de la veritat». Pilat li va preguntar -escèptic i sense interès d'escoltar cap resposta- «I què és la veritat?» (Joan, 18, 37-38). Però la veritat és molt més que l'adequació entre allò que diem i el que pensem.

És viure mirant amorosament les persones i les coses (la Terra sencera) amb compassió. És saber que totes les persones són dignes de respecte i de cura, sigui quina sigui la seva condició, ideologia o creences. És mirar la nostra vulnerabilitat, conscients que rebem contínuament l'ésser que som i la nostra vida. És sentir el poder que té la nostra capacitat d'estimar. És discernir entre allò que és autèntic i allò que és fals en les nostres relacions humanes, econòmiques, polítiques o laborals. És entendre que el nostre sistema econòmic no ha de servir perquè alguns acumulin més i més riqueses, sinó perquè tothom pugui viure amb dignitat. És entrar en la profunditat del nostre cor, i conèixer-nos sense enganyar-nos.

El «Regne del Crist» significa construir un món de llum, on hi hagi harmonia, on ens mantinguem units -per l'amor, no per la imposició- en un projecte comú que respecti les diferències i els drets de tothom. És ser «alliberats del poder de les tenebres» i tenir «part en el Regne de la Llum.» No confonguem, per exemple, «unitat» amb «uniformitat imposada»; «legalitat» amb «justícia» o «legitimitat», etc.

Això pot dur-nos, com va dur al Crist, a ser atacats, acusats i penjats en una creu. Pot guanyar-nos les burles de molta gent: conciutadans, autoritats civils, religioses, o militars. «El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient... També els soldats l'escarnien...» Confiem en ell! Preguem-li: «-Jesús recorda't de mi quan arribis al teu Regne...» ben segurs de construir amb ell, avui, aquí, un món de llum: «T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.» (Lluc 23,35-36,42-43)

Santiago Quijano

23 de novembre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 25
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 30
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

22 de novembre 2019

Programa de Catequesi d'Advent 2019

El programa vol aprofundir el sentit que pot tenir avui per a nosaltres la festivitat del Nadal. D’una banda, fem memòria d’un fet històric que significa la proximitat i presència del Messies i del seu Regne enmig dels homes i dones, fins al dia d’avui; i, d’altra banda, proclamant l’evangeli del primer diumenge d’Advent, l’església ens recorda que, també avui, estem esperant el seu retorn, la segona vinguda del Senyor, una esperança que repetim una i una altra vegada a la celebració eucarística de cada diumenge. Reflexionarem sobre aquestes dues realitats de la nostra fe i ho farem seguint l’evangeli de sant Mateu, que és el que se’ns proclamarà durant tot aquest any litúrgic que comença amb l’Advent.

Primera trobada: Dimarts, 3 de desembre de 2019 (19:00 hores)
1. Un Déu que vol apropar-se als homes
2. Jesús: la darrera paraula de Déu
3. Nadal: proximitat i/o presència

Segona trobada: Dimarts, 10 de desembre de 2019 (19:00 hores)
1. El naixement de Jesús a l’evangeli de Mateu
2. Les narracions pròpies d’aquest evangeli
3. Visió global i conclusions

Tercera trobada: Dimarts, 17 de desembre de 2019 (19:00 hores)
1. La segona vinguda del Senyor
2. Les narracions apocalíptiques de l’evangeli de Mateu
3. La fi del mon i el judici universal: mite o realitat?

Totes les trobades es faran a la Sala d’Actes del primer pis de la parròquia de Sant Ildefons i seran guiades per Anton Ramon Sastre.

20 de novembre 2019

El sínode de l'Amazònia

Entre el 6 i el 27 d’octubre es va celebrar al Vaticà el Sínode de l’Amazònia, convocat pel papa Francesc. 68.000 persones van participar prèviament en una gran enquesta, el resultat de la qual es va recollir en el document previ.

El principal objectiu de la convocatòria era "trobar nous camins per a l'evangelització d'aquella porció del Poble de Déu, sobretot dels indígenes, moltes vegades oblidats i sense una perspectiva d'un futur serè, també per la causa de la crisi del bosc amazònic, pulmó de fonamental importància per al nostre planeta ".

El Sínode Amazònic ha estat un gran projecte eclesial, cívic i ecològic amb la voluntat de superar els confins i redefinir les línies pastorals, adequant-les als temps contemporanis. La Panamazònia està formada per nou països: Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú, Veneçuela, Surinam, Guaiana i Guaiana Francesa, es tracta d'una regió que és una important font d'oxigen per a tota la Terra, on es concentren més d'un terç de les reserves forestals primàries del món. És una de les majors reserves de biodiversitat del planeta, contenint el 20% de l'aigua dolça no congelada.

La primera vegada que el Papa va anar a territori amazònic, que va ser a Perú el 19 de gener del 2018, va expressar la seva preocupació pels indígenes afirmant: "Probablement, els pobles originaris amazònics, mai van estar tan amenaçats com ara. L'Amazònia és una terra disputada des de diversos fronts ".

La població d'aquest vast territori és de prop de 34 milions d'habitants, dels quals més de tres milions són indígenes, pertanyents a més de 390 grups ètnics. Pobles i cultures de tots els tipus com els afrodescendents, camperols, colons, que viuen en una relació vital amb la vegetació i amb les aigües dels rius.

La Justícia Social i els drets d'aquests pobles són una indicació prioritària per al Papa Francesc que va reiterar: "El problema essencial és com reconciliar el dret al desenvolupament, fins i tot social i cultural, amb la tutela de les característiques pròpies dels indígenes i dels seus territoris ".

Tot i que la temàtica es refereixi a una regió específica, com la Panamazònia, les reflexions proposades van més enllà del territori geogràfic, ja que abasten tota l'Església i es refereixen al futur de la planeta.

Clicant aquí es pot accedit a document final del Sínode de l'Amazònia.

17 de novembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

L’alegria de la fe

Avui, més que mai, els serveis de comunicació ens tenen informats al minut del patiment de molts pobles. Els governants de grans estats i nacions, no cal dir-ne els noms, en aparença grans demòcrates, se serveixen de la riquesa dels seus països per enriquir encara més els poderosos, i condueixen els seus pobles contra d’altres pobles, perseguint i obligant els seus habitants a buscar-se la vida en d’altres parts del món. Els veiem fent grans caminades pels deserts, travessant mars a bord de precàries barques inflables. No us és familiar, l’Evangeli d’avui?: “Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom”

Els qui avui porten el nom de Jesús són les persones esclavitzades, exiliades, empresonades sense un judici just, els humils, els pobres. Ens donen l’oportunitat, als qui intentem seguir el camí que Ell ens ha traçat, de poder treballar i donar testimoni. Déu ens omple del seu Esperit perquè siguem ferms en l’amor enmig de tota la humanitat. Ell ens donarà la força i la saviesa necessària, si li demanem. Déu vol que col·laborem amb Ell: que siguem, una vegada més, les seves mans. Anem fent més gran el cercle al servei de les persones, en tenim moltes de necessitades al nostre costat, comencem per aquí. Demanem-li , una vegada més, que ens ompli sempre del seu Esperit per renovar la nostra vida i la nostra comunitat en els moments més foscos de la nostra societat.

L’ésser humà és la plenitud de la creació que Déu ha fet a l’Univers. Sant Pau rebla el clau quan es dirigeix als cristians de Tessalònica, i parla de fe, d’amor, de preocupar-se pels altres, del consol enmig de contrarietats i tribulacions. De transmetre l’amor entre totes les persones. En paraules del caputxí Joan Botam, de “l’alegria de constatar que els germans en la Fe estan en nosaltres”.
Pere Rius

16 de novembre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial dels Pobres

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 19
Reunió del Consell Pastoral de la comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 20

Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 23

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 24

Sessió de Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

13 de novembre 2019

Batec de nou !

El títol és prou suggerent; es tracta de recuperar aquest espai que ha estat interromput durant un temps.

El grup té com a objectiu principal “ser un espai de trobada de nois i adolescents, al voltant dels 13 als 15 anys, que amb una periodicitat quinzenal es troba per tractar temes que els inquieten.”

Està liderat per Pere Ricart, que alhora és monitor de l’Esplai de Sant Ildefons. S’acaba de graduar en periodisme a l’UAB i ja va formar part de Batec en acabar la catequesi.

Ara estarà al front del grup, amb la voluntat d’acompanyar i guiar un espai de debat, no tan sols centrat en els aspectes de la Fe, sinó també sobre aspectes de caire social, reflexionar sobre la nostra posició respecte als temes angoixants de la societat, i sobretot fomentar l’esperit crític tan necessari per navegar en aquest trànsit de la infantesa a l’adolescència.

Els joves de Batec es reuneixen en divendres a les 7 de la tarda. El passat dia 8 van iniciar les sessions.

11 de novembre 2019

Reunió de la Comissió de Càritas arxiprestal

Serà el proper dimecres dia 13 a les 10 h. a la nostra parròquia, actual seu de l’arxiprestat de Sarrià-Sant Gervasi.

10 de novembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu de vius

Jesús ens presenta el desllorigador de la vida humana que té un inici, però que no tindrà fi, i això és el que esperem. Certament que estem davant el Misteri. En un món com el nostre acceptar tot allò que no es pot tocar, costa. Per això parlem d’esperança des del fet de creure, ja que aquesta actitud de fe és la que ens ajuda a avançar.
Els saduceus, segons l’Evangeli de sant Lluc d’avui, no hi creien en la vida plena en Déu o vida eterna. Després de plantejar la qüestió interrogativa a Jesús, la seva afirmació és clara “en el món que vindrà.... ja no podran morir mai més.” Conclou més endavant: “Déu no és un Déu de morts, sinó de vius perquè per ell tots viuen“. Afirmació clara, precisa i contundent.

Tanmateix, sense obviar les dificultats que el camí de creure ens porta, voldria dir que, si tenim la certesa de la mort biològica, no ens podem separar d’aquesta altra certesa: la vida present l’hem de construir sobre l’estil de vida que ens ensenya l’Evangeli, ja que aquesta manera de viure ens assenyala el camí de començar a caminar vers la plenitud.

Heus ací el repte, acceptant per la fe el Misteri de la Vida Eterna, construir l’ara i aquí des de l’Evangeli, és a dir, fer tangible el cel nou i la terra nova. Fent-ho així, els creients en Jesús, començarem a fer camí des de l’esperança que professem vers la Vida Eterna.

Sant Pau en la segona lectura ens marca aquest camí de fe construint el Regne de Déu en aquest món, “...constants amb tota mena d’obres bones...”

Si som sincers, la nostra experiència de vida quotidiana ens fa veure que el compromís personal i comunitari no és una cosa senzilla de dur a terme arrelats com estem en hàbits i rutines que ens fan durs d’enteniment i de cor.

La primera lectura del segon llibre dels Macabeus ens dona tres testimonis de fe en la Resurrecció, d’una força des del martiri. A les nostres comunitats de l’Església de Barcelona no se’ns demana el sacrifici de la vida, però si que ens hauríem de revisar i ser capaços de treballar decididament per la pau, la justícia i la defensa dels qui no tenen veu. Aquesta fóra una manera palpable de donar testimoni i raó de la nostra fe.

Ignasi Garcia i Clavel

09 de novembre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 10
Dia de l'Església Diocesana i Diada de Germanor

Dilluns, 11
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 16
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial dels Pobres

08 de novembre 2019

Dia de l'Església Diocesana - Diada de Germanor

Amb el lema: “Sense tu no hi ha futur. Amb tu hi ha futur”, se celebra aquest diumenge la Diada de Germanor, a la qual tots som cridats a participar.

En aquesta Jornada, l’arxidiòcesi demana la generosa col·laboració dels cristians i de totes aquelles persones que valoren la funció espiritual, cultural i social de l’Església i les seves diverses iniciatives.

Tenim un objectiu molt important: el sosteniment de l’Església catòlica a la nostra arxidiòcesi i, especialment, la solidaritat amb aquelles parròquies més necessitades.
Disposem d’un fons comú diocesà que permet oferir els serveis pastorals arreu del territori i el manteniment dels temples i espais que ens acullen.

Per això tenen molta importància les aportacions econòmiques, ja sigui en la col·lecta que es fa en aquesta jornada, ja sigui mitjançant les subscripcions periòdiques en favor de l’Església.

Que cadascú contribueixi en la mesura de les seves possibilitats.

06 de novembre 2019

El bisbe Sebastià Taltavull guanya el Premi Abat Marcet

Amb el seu llibre Brots de Vida (Claret), Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca, ha guanyat el premi Abat Marcet, que, atorgat per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, vol donar a conèixer cada any un llibre de temàtica religiosa en català. Amb aquesta iniciativa es vol reconèixer i potenciar la presència de la llengua catalana en l'edició del llibre religiós. El premi duu el nom de Marcet, gran defensor de la llengua.

El bisbe Taltavull, abans de ser nomenat bisbe de Mallorca, va col·laborar molt amb la nostra comunitat com a bisbe auxiliar de Barcelona. Va ser molt apreciat pel seu tarannà obert i proper. El felicitem ben de cor i el recordem amb estima.

03 de novembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu ens desconcerta perquè no actua seguint els nostres criteris.

Davant del mal acostumen a reaccionar condemnant els fets, demanant un càstig exemplar que eviti la repetició d’aquella conducta.

Nosaltres som partidaris d’allunyar-nos del qui ha comès una equivocació i no entenem per quina raó Déu s’hi acosta.

Jesús s’atansa a un cobrador d’impostos i li demana que l’aculli a casa seva, actua com un metge que no pensa en com s’ha produït la ferida sinó en què pot fer per guarir-la; Déu ens ofereix l’oportunitat de restablir el mal comès convertint-lo en un bé més gran. Aquesta és la demostració més gran de la impotència divina, ja que pren consciencia dels errors i decideix esmenar-los. Jesús comparteix les seves riqueses amb els més desafavorits y les retorna amb escreix, no així els diners que ha defraudat el corrupte, la fortuna del qual passa a ser instrument de precarietat dels altres. La salvació de Déu fa possible que sobreabundi la gràcia allà on abunda el pecat.

Senyor gràcies per estimar l’esser humà , el centre de la teva creació. Gràcies per no girar-nos l’esquena quan ens equivoquem; gràcies per voler fer estada a casa nostra quan no som ben vistos per la nostra gent; el teu amor és l’única cosa que pot transformar el nostre cor y fer que ens penedim dels errors que hem comès. Et demanem perdó pel sofriment que hem generat al llarg de la nostra vida. Potser no en som gens conscients, però això no ens eximeix de la nostra responsabilitat. Confiem que malgrat els nostres desencerts ens pots salvar. Ajuda’ns a creure que el teu poder ens pot convertir; el pitjor dels mals és un gran bé, com acceptar que la creu és la porta de la resurrecció. Que sapiguem pregar perquè les circumstancies del nostre país es converteixin en justícia y fraternitat, veritables pilars que sostenen la pau.

Mireia Galobart

02 de novembre 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 5
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dijous, 7
Missa exequial a les 8 del vespre en record de tots els difunts per als quals hem pregat el darrer any

Dissabte, 9
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 10
Dia de l'Església Diocesana i Diada de Germanor

01 de novembre 2019

Commemoració litúrgica de Tots els Fidels Difunt

La celebració de l’eucaristia que cada any fem el dia 2 de novembre, en record de tots els difunts per als quals hem pregat el darrer any, fent-la coincidir amb la festa de Tots els Fidels Difunts, enguany queda ajornada al dijous 7 de novembre en el marc la missa exequial de les 8 del vespre, ja que el dia 2 s’escau en dissabte just al mig d’un pont de tres dies.