Fratelli tutti (48)

217. La pau social és treballosa, artesanal. Seria més fàcil contenir les llibertats i les diferències amb una mica d'astúcia i de recursos. Però aquesta pau seria superficial i fràgil, no el fruit d'una cultura de la trobada que la sostingui. Integrar els diferents és molt més difícil i lent, encara que és la garantia d'una pau real i sòlida. Això no s'aconsegueix agrupant només als purs, perquè «tot i les persones que puguin ser qüestionades pels seus errors, tenen alguna cosa a aportar que no s'ha de perdre». Tampoc consisteix en una pau que sorgeix fent callar les reivindicacions socials o evitant que facin enrenou, ja que no és «un consens d'escriptori o una efímera pau per a una minoria feliç». El que val és generar processos de trobada, processos que construeixin un poble que sap recollir les diferències. ¡Armem als nostres fills amb les armes del diàleg! ¡Ensenyem la bona batalla de la trobada!

  

En temps de pandèmia Déu pateix amb nosaltres

El  diumenge de Rams iniciem la Setmana Santa. Si no hi ha cap novetat, enguany podrem celebrar els “oficis” (encara que amb restriccions) a l’església. Per anys que visqui, no podré oblidar mai les celebracions de la Setmana Santa de l’any passat, aquell 2020 de tan mal record. Com tots recordem, feia pocs dies que havien començat el confinament. Els mitjans ens informaven com s’anava expandint la malaltia. Ens sentíem impotents davant de les circumstàncies. Familiars, amics, s’havien contagiat. Alguns ben propers van morir, i no els vàrem poder acompanyar en el darrer moment, ni fer una abraçada als seus familiars el dia del seu enterrament.  El silenci del nostre temple, l’absència de fidels, era tot un símbol.

És cert, l’església aparentment estava buida, ningú s'asseia als bancs, però es mantenia encesa la llum del sagrari, i també era present la Creu. Mentre el nostre món patia per la malaltia, per la mort, enmig del desconcert, la llum i la creu ens recordaven, i ens recorden, que Déu no ens ha deixat. Més d‘un es va fer la gran pregunta, la pregunta que ja trobem en el llibre de Job: Per què Déu ho permet? on és Deu? És la gran pregunta, pregunta que no podem menystenir ni molt menys  respondre amb tòpics, o amb frases fetes copiades d’algun manual.

Permeteu-me que honestament us exposi el que a mi personalment em va ajudar, i molt, durant aquells dies: llegir les lectures de la litúrgia de Setmana Santa, tant les de l’Antic Testament, les que trobem al llibre del profeta Isaïes, les anomenades del “servent de Jahveh”, com, d’una forma especial, les lectures de la Passió de nostre Senyor Jesucrist. Si bé les lectures no responen el per què de l’existència i propagació del virus, sí que em van donar consol i companyia, ja que em deien algunes coses:

1. Com deia el pensador francès Jacques Maritain,”Si els homes sabessin que Déu ‘pateix’ amb nosaltres, molt més que nosaltres amb el mal que devasta la terra, són moltes les coses que sens dubte canviarien, i  s’alliberarien moltes ànimes... La Creu de Jesús és la mostra d’aquest patiment de Déu, ell que va estimar fins a la mort i una mort en creu “, és la màxima expressió de solidaritat de Déu amb el sofriment.

2. Tota la vida de Jesús és una mostra que ell esta al costat dels malalts, dels pobres, dels marginats. En aquests moments que les abraçades no estan permeses, Ell ens “toca”, i amb l’eucaristia s’uneix amb nosaltres.

3. El diumenge de Pasqua ressuscita, cal fer menció que quan s’apareix als seus deixebles, mostra com a senyal de la seva identitat de triomfador de la mort, les llagues de la passió. La Pasqua no és oblit de la passió, ans el contrari, el Crist viu, continua estant al costat dels qui pateixen, tot dient-nos que la mort no té la darrera paraula.

Aquesta Setmana Santa, quan llegim  els relats de passió, no oblidem que aquell que va a la Creu és el mateix que com el samarità de la paràbola, ve al nostre costat i com diu un prefaci: “Encara avui com a bon samarità, ve a trobar tots els qui sofreixen de cos o d’esperit, i vessa sobre les seves ferides l’oli del consol i el vi de l’esperança“.

Bona Setmana Santa

Josep m Jubany

“No pregunto mai la identitat sexual de ningú per decidir si l’acullo o no”

Arran de la publicació de  la Congregació per a la Doctrina de la Fe referent a la benedicció a les parelles homosexuals, "Catalunya Religió” ha publicat un reportatge que reproduïm.  Alguns membres de la comunitat ens ho han demanat. La  publicació d’aquest article, de cap manera vol ser cap critica a la Congregació, però sí que volem expressar la nostra perplexitat per la decisió. I també és una forma d’expressar el nostre desig, que els teòlegs i pastoralistes de l’Església Catòlica  continuïn  estudiant com acompanyar les persones homosexuals  i donar-los  respostes que els permetin viure la seva sexualitat i afectivitat en el si de la comunitat cristiana. Si el Papa Francesc, referint-se als homosexuals  ha dit: qui sóc jo per jutjar ningú? . Nosaltres tampoc fem cap judici de ningú, ni tampoc de la nota de la Congregació .

 

“No pregunto mai la identitat sexual de ningú per decidir si l’acullo o no”

 

Els capellans que hem entrevistat expliquen com acullen parelles homosexuals. Persones que s’estimen i volen viure juntes. No hi veuen cap connotació negativa. I no entenen perquè ara el Vaticà diu que l’Església no pot beneir aquestes unions. Per això no en fan publicitat, i parlen des de l’anonimat. “Aquesta és la tristor, estar encara en aquest punt”, reconeixen.

 

(Glòria Barrete –CR) “Anonimat absolut, si us plau”. “Si poseu el meu nom podria tenir problemes”. “No digueu que acullo parelles homosexuals que em comportaria un expedient”. I així fins a una vintena llarga de respostes de capellans quan hem demanat entrevistes per parlar de les benediccions i l’acollida de parelles homosexuals. I és que encara avui parlar d’homosexualitat i Església Catòlica s’ha de fer des de l’anonimat. I és així com ens han demanat que ho fem dos capellans catalans a qui hem entrevistat per parlar de la seva reacció davant la resposta de la Congregació per a la Doctrina de la Fe al “dubium” sobre si l’Església disposa del poder per impartir la benedicció a unions de persones del mateix sexe.

 

El capellà 1 ens explica que dimarts, just el dia que va aparèixer la notícia als mitjans, dinava amb dos companys sacerdots més. El cambrer del restaurant en apropar-se els hi va dir que estava molt enfadat amb el seu cap, el papa Francesc, i que no entenia perquè no es podien beneir parelles homosexuals. I el debat entre els tres capellans que dinaven es va encetar. “El que fan por són les unions del mateix sexe i no les benediccions en si”, afirma el capellà 1, per això el document remarca que no es beneixin les unions “perquè no segueixen la llei natural, que per al Vaticà és la d’home i dona”. Ara bé, matisa el capellà 1, cal recordar que beneir ve de ‘bene dicere’, que significa parlar bé, i és el que es fa quan es demana una benedicció, “demanem a Déu que parli bé de nosaltres”. A l’Església es beneix tot sovint, persones, activitats, locals, objectes. “No entenem que el problema estigui en la benedicció sinó que és evident que el problema el tenen en la unió del mateix sexe”. I la pregunta següent que es van fer els tres capellans que dinaven va ser quina era la causa, l’objetiu i la finalitat d’aquella unió. “Són dues persones que s’estimen i volen viure juntes. En això no hi ha cap connotació negativa perquè sempre hem de beneir les persones que s’estimen, l’amor, i un projecte de vida conjunt”. Quin mal hi ha en això?, es preguntaven tots tres. “Cap ni un, això hauria de ser beneïble”.

 

El context d'aquest document

El capellà 2 ha rebut aquesta instrucció com una limitació de l’acompanyament de la realitat que es troba. “Sento com si l’homosexualitat fos una nova lepra a l’Església”. Afirma que com a sacerdot no pot dur a terme allò “d’acollir l’abraçada amorosa de Déu d’una manera incondicional”, tot i que recorda que cal posar en context aquest document que ara s’ha publicat. 

 

“No hem d’oblidar que aquest document és una disposició litúrgica davant d’una pregunta. Jo entenc que no és una declaració de doctrina definitiva conciliar sinó que se’ls hi ha fet una pregunta i respon la Doctrina de la Fe”. Malgrat tot el capellà 2 se sent descol·locat. 

Comentari de les lectures de Diumenge de Rams

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures delDiumenge de Rams.

Reflexions a la Paraula de Déu

Seguir-lo més enllà de la mort

Amb el pa i el vi s’evidencia que Jesús ha assumit amb pau i fortalesa  tot el que li cau al damunt sense culpabilitzar ningú, sap que  la seva vida està en mans del Pare en qui confia.

Ara s’entrega lliurement i voluntària per evitar l’enfrontament inútil i el vessament de sang entre els seus deixebles i el batalló que el detenia; i és que les armes no són mai la solució a cap problema.

Resulta esfereïdor aquest relat del procés i “condemna” a mort de l’Home just i innocent. Aquí conflueixen els poders que dominen el món, subjuguen, manipulen i exploten el poble per fer prevaldre els seus interessos: El poder religiós-econòmic (el temple-sanedrí), el polític (els romans). Enmig d’aquesta realitat absurda, d’injustícia flagrant, de traïció, Jesús assumeix amb tot el seu ésser les conseqüències de les seves opcions, dóna sentit a la seva vida i la seva mort esdevé l’expressió d’una història d’amor extrem i de fidelitat incondicional al Pare.

Al turó del Gòlgota, Jesús es trobava entre dos altres crucificats. El número tres, simbòlicament indica un gran nombre de crucificats, per tant, es tracta d’una represàlia contundent. Podem dir que amb Jesús moren (i també viuran) tots aquells que s’enfronten a les maniobres del poder. Ell és executat com a cap dels que fan oposició, no només als romans sinó, i sobretot, a l’abús de poder dels dos grans partits que formaven el parlament jueu (saduceus i fariseus) que no es podien veure, però es van aliar per treure Jesús del mig.

¿Com s’ho va fer Jesús per no quedar abatut, enfonsat en l’abisme de la mort? ¿Quin combat interior devia lliurar per obrir-se camí cap a la Vida? Al tercer dia, és a dir, en un temps suficient i complet, es va aixecar, posant-se en posició d’un ésser humà despert, conscient, ple i resilient, i va entrar en l’àmbit de l’Esperit, de la VIDA per no tornar a morir mai més.

En la vida de Jesús hi ha una presència significativa sovint silenciada, la presència de les dones. Elles el  van ungir, el van acompanyar des del començament fins a la fi. Quin lloc ocupen les dones a l’Església? Per què la seva presència és motiu de discussió si no ho fou per a Jesús mateix? Per què confonem servir i servilisme quan a l’evangeli servir és haver entès Jesús, que va viure per servir i no pas per ésser servit?

 

Esther Bochita

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 14: 

Diumenge de Rams i de la passió del Senyor. Inici de la Setmana Santa 

A les 12 del migdia es farà la benedicció de rams per als infants, seguida de la missa d’un quart d’1 de caràcter familiar.

 

Dilluns Sant dia 29, Dimarts Sant dia 30 i Dimecres Sant dia 31:

L’horari de les eucaristies serà el propi dels dies feiners, a les 12 del migdia.

 

Tríduum pasqual: 

Dijous, Divendres i Dissabte Sants

 

Dijous de la cena del Senyor, dia 1. És dia feiner. Es suprimeixen les misses del matí A les 8 del vespre, missa concelebrada de la cena del Senyor En finalitzar la missa, es farà el trasllat del santíssim sagrament a l’altar de la reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’altar.

 

Divendres de la Passió del Senyor, dia 2: És dia festiu. Es suprimeixen totes les misses A les 10 del matí: Viacrucis Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem junts la devota pregària del Viacrucis. Enguany es farà a la comunitat de Sant Antoni de Pàdua.  A les 6 de la tarda: Celebració litúrgica solemne de la passió i mort del Senyor Aquesta celebració litúrgica comprèn:                  1.- Lectura de la paraula de Déu                 2.- La gran pregària catòlica                 3.- L’adoració de la Creu                 4.- Comunió

 

Dissabte de la sepultura del Senyor, dia 3.  És dia feiner. Es suprimeixen totes les misses És un dia de silenci i de pregària tot esperant la vetlla pasqual. Vetlla Pasqual: A les 19,30 del vespre comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la vetlla i el foc nou previ. La celebració litúrgica comprèn:                            1.- Benedicció del foc nou i del ciri pasqual                 2.- Anunci de la Pasqua                 3.- Litúrgia de la paraula                 4.- Litúrgia baptismal i renovació de les promeses del baptisme                 5.- Celebració de l’eucaristia

 

Diumenge dia 4 Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor La missa d’1/4 d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí. També hi haurà les misses habituals d'1/4 de 2 del migdia i de les 8 del vespre. Inici de l'Octava de Pasqua.

 

Aquest dissabte, Espai Obert de Cristianisme al Segle XXI

El proper dissabte, 27 de març a les 11 del matí hi ha programada la tercera sessió d’Espai Obert d’aquest curs 2021 organitzada per Cristianisme al Segle XXI. Com les anteriors, aquesta sessió serà telemàtica tot esperant que la reducció dels efectes de la pandèmia permeti poder tornar aviat a les trobades presencials.

Aquesta vegada tindrem entre nosaltres a Víctor Hernández, pastor de la Església Evangèlica de Betlem i doctor en psicologia, que parlarà de “Fe i Esglésies”.  Com afectarà la pandèmia la nostra vivència de la fe?.

Com ja hem dit abans aquesta sessió d’Espai Obert serà telemàtica i per poder-la seguir podeu utilitzar aquest enllaç: https://us02web.zoom.us/j/85274983832

Aquest dissabte s’uniran a la sessió d’Espai Obert els participants en el curs: “Aprendre religió i valors en un món canviant afectat pel coronavirus” dirigit a professors de religió de centres públics i concertats.

Comunicat de Justícia i Pau: El repte d’una vacunació mundial i equitativa contra la COVID-19

Les vacunes que immunitzen contra la COVID-19 s’han convertit en una assegurança de vida. Però aquesta assegurança sembla com si fos d’ús restringit per a persones privilegiades. Malgrat les múltiples crides de l’OMS a un accés equitatiu a les vacunes, a hores d’ara el 75% de les immunitzacions s’han concentrat en deu estats que suposen el 60% del PIB mundial, mentre que més de 100 països, on viuen 2.500 milions de persones, no han rebut ni una sola dosi. 

Aquesta situació deixa actualment fora de la vacuna els països on viuen la majoria de persones pobres i vulnerables. És preocupant que els països més rics prevegin vacunar a tota la població en un termini de pocs mesos, mentre que en molts altres països del món no s’haurà vacunat ni tan sols les persones que tenen el risc més gran de patir les formes més greus de la malaltia. No podem acceptar aquesta situació tan profundament injusta. 

A la vegada, com ha assenyalat també l’OMS, l’eficàcia de les vacunes podria disminuir si en moltes regions el virus es transmet descontroladament, amb les consegüents mutacions. Es tracta, doncs, no solament d’una qüestió de justícia sinó de l’única manera eficaç de posar fi a la pandèmia.

Fratelli tutti (47)

208. Cal acostumar-se a desemmascarar les diverses maneres de grapeig, desfiguració i ocultació de la veritat en els àmbits públics i privats. El que anomenem "veritat" no és només la difusió de fets que realitza el periodisme. És abans de res la recerca dels fonaments més sòlids que estan darrere de les nostres opcions i també de les nostres lleis. Això suposa acceptar que la intel·ligència humana pot anar més enllà de les conveniències del moment i captar algunes veritats que no canvien, que eren veritat abans de nosaltres i ho seran sempre. Indagant la naturalesa humana, la raó descobreix valors que són universals, perquè deriven.

 

Francesc Torralba - Món post-covid: els aprenentatges que hem fet

Aquest dilluns 22 de març ha tingut lloc la segona conferència del cicle quaresmal organitzat per l'Associació CIC i per la comunitat de Sant Ildefons amb el tema general "El món post-covid:raons per a l'esperança".  

El conferenciant ha estat el teòleg i filòsof Francesc Torralba.

Celebracions comunitàries de la penitència

Les celebracions comunitàries de Quaresma del sagrament del perdó tindran lloc:

Dimecres dia 24:     a les 12 del migdia

Divendres dia 27:   a les 8 del vespre

Revisió de vida

Amb humilitat, i a la llum de la pregària del parenostre, revisem si hi ha coherència entre el que preguem i  el que vivim

 

Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. 

Interioritzem les nostres pregàries? O diem oracions, fem el senyal de la Creu, assistim a missa, per costum i no ho vivim com un moment intens de comunió amb Déu i els germans?

 

Pare nostre, que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom;

Experimento a Déu com a pare estimat i proper? Poso en ell la meva confiança, o em refio molt més de mi mateix? o dels que tenen diners?  o dels qui manen? Estimo  tots els homes com a germans, fills del mateix pare ?

 

Sigui santificat el vostre nom;

Sóc testimoni de  l’amor de Déu davant de la meva família, companys, per la meva forma d’estimar? de viure?  de parlar?  d’actuar? Respecto el nom de Déu i accepto la seva presència misteriosa en totes les persones?

 

Vingui a nosaltres el vostre regne;

Els  meus treballs, i també tots el meus anhels, són coherents amb la construcció del Regne de Déu? Ofereixo esperança als qui no en tenen? Practico la justícia? Treballo per la pau? Defenso la veritat? Se’m remouen les entranyes quan hi ha discriminació i desigualtats? i faig el que puc perquè tot home o dona pugui viure en dignitat?

 

Faci's la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel.

Prego a Déu i demano consell per saber discernir el que Déu vol de mi? Quan llegeixo l’evangeli ho faig  amb una actitud de conversió i cercant el que Déu vol? O més aviat hi busco trobar la conformitat amb la meva voluntat?

 

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui;

Sóc agraït a Déu per l’aliment  de cada dia? Ser donar gràcies per les possibilitats que Déu m’ofereix cada dia? Soc solidari amb aquells que no tenen aquest pa de cada dia? Prego i ajudo econòmicament els pobres, els països amb menys recursos?

 

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors;

Estic convençut que Déu és pare i mare, que és Déu ric en l’amor i que perdona sempre? Sé perdonar als altres les ofenses que m’han fet? Sóc rancuniós i tinc afanys de venjança?  Tinc la sinceritat amb mi mateix de reconèixer-me pecador? Sé demanar perdó, tant per les petites coses, com per les grans ofenses?

 

I no permeteu que nosaltres caiguem en temptació;

Sóc crític amb els comportaments i formes de vida de la nostra societat? Prego a Déu perquè em doni la saviesa del discerniment per saber destriar el blat del jull que hi ha entre nosaltres? Demano l’ajuda de Déu per ser fidel a la seva voluntat i no deixar-me emportar pels meu temperament, manies, mal caràcter, etc.?

 

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

Prego a Déu perquè m’ajudi a fer el bé i no el mal? La millor manera de lluitar contra el mal és fer el bé, ¿és aquesta la meva actitud?

 

Amén.

Amén , Amén, Amén. Senyor, ajuda’ns en el final  d’aquesta Quaresma a no oblidar-nos del sofriment del nostre món per culpa de la pandèmia, que la pregària del Parenostre,  el sagrament de la Reconciliació, sigui un moment fortament espiritual per demanar al Déu de Jesús, el seu perdó i la pau per celebrar dignament la Pasqua de Jesús .

Comentari de les lectures del diumenge 21 de març

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge V de Quaresma.

Reflexions a la Paraula de Déu

Aferrar-nos a la vida?

¿Com podem entendre les paraules desconcertants de Jesús en l’Evangeli d’avui  en parlar de la nostra vida: “Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna”?  És certament una afirmació difícil d’entendre i assumir per als habitants d’aquest món en plena pandèmia, aferrat a béns, recursos, amistats, treball i a qualsevol altra cosa que ens aporti seguretat, ara que tot és insegur, incert i imprevisible. Vivim en el dilema de la vida viscuda i de la vida perduda sense saber massa si som protagonistes de la nostra pròpia vida o si li hem cedit el protagonisme al nostre ego petit, que ens dóna algunes mínimes victòries (jo soc millor, més important o tinc més recursos), i a moltes, petites o grans,  misèries.

També en el text de Joan,  Jesús anuncia i anticipa les condicions de la seva mort i també ens diu que el gra de blat ha de morir per poder donar fruit. Déu li manifesta la seva confiança absoluta i Ell s’hi entrega amb la certesa de la seva missió. La mort de Jesús se’ns revela com la condició per a la vida eterna i la glorificació per tots els qui acullin aquesta paraula.

Crec que les paraules de l’Evangeli només es poden entendre des de la confiança absoluta i el despreniment: deixar anar i deixar fer, renunciar a un mateix perquè això ajudi a l’altre a ser i a viure millor.  Acceptar en la nostra vida la presència salvadora del Misteri. Obrir-nos a ella des del més profund del nostre ésser. Acollir Déu com a arrel i destí  i creure en la salvació que se'ns ofereix.

Només morint al nostre egoisme, podem viure amb generositat i oferir-la a tothom, Només morint a les seguretats que ens fan miserables i curts de vista, podem aspirar a mirar més enllà amb Il·lusió. Només fent morir els falsos ídols que ens donem en la vida quotidiana, podem viure amb esperança. Només fent morir la vanitat podem ser realistes i humils. Jesús ens fa preguntar qui som i en qui confiem per adonar-nos que som més que un cos i una ment, més que la nostra casa i els nostres béns, més que una carrera professional, títols o un currículum, més que reconeixements i lloances. Ens proposa una vida plena en Déu i ens demana que l’acceptem.

Lluís Rissech

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 21:

Diumenge V de Quaresma

 

Dia del Seminari

 

Dimarts dia 23:

Commemoració litúrgica de Sant Josep Oriol, (1650-1702) prevere de Barcelona, beneficiat del Pi

 

Dijous dia 25:

Solemnitat litúrgica de l'Anunciació del Senyor per l'arcàngel Gabriel a Maria de Natzaret. Anomenada també  Encarnació

 

Jornada pro-vida

 

Dissabte dia 27:

Missa vespertina del Diumenge de Rams a les 8 del vespre. Abans de la Missa hi haurà la benedicció de palmes i rams, fent memòria de l'entrada de Jesús a Jerusalem. Amb aquesta eucaristia s'inicia la Setmana Santa

 

Proper diumenge dia 28:

Diumenge de Rams. Passió del Senyor. A totes les  misses hi haurà la benedicció de palmes i rams, fent memòria de l'entrada de Jesús a Jerusalem

Conferències quaresmals 2021: Francesc Torralba, dilluns 22

El proper dilluns dia 22 a les 19:30 hores tindrà lloc la segona conferència del cicle quaresmal d’ enguany que té el títol genèric de “El món post-covid. Raons per l’esperança”, organitzat conjuntament per l’Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons. 

Seguint les indicacions de les autoritats sanitàries serà via telemàtica i s’hi podrà accedir a través d'aquest link:  https://us02web.zoom.us/j/88203271853.

Aquesta segona conferencia anirà a càrrec de Francesc Torralba, filòsof i teòleg, i versarà sobre ”Món post Covid: els aprenentatges que hem fet”.

Fratelli tutti (48)

217. La pau social és treballosa, artesanal. Seria més fàcil contenir les llibertats i les diferències amb una mica d'astúcia i de recursos. Però aquesta pau seria superficial i fràgil, no el fruit d'una cultura de la trobada que la sostingui. Integrar els diferents és molt més difícil i lent, encara que és la garantia d'una pau real i sòlida. Això no s'aconsegueix agrupant només els purs, perquè «tot i les persones que puguin ser qüestionades pels seus errors, tenen alguna cosa a aportar que no s'ha de perdre». Tampoc consisteix en una pau que sorgeix fent callar les reivindicacions socials o evitant que facin embolic, ja que no és «un consens d'escriptori o una efímera pau per a una minoria feliç». El que val és generar processos de trobada, processos que construeixin un poble que sap recollir les diferències. Armem els nostres fills amb les armes del diàleg! Ensenyem la bona batalla de la trobada!

David Jou - Ciència, política i religió: tres camins d'esperances i frustracions

L’Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons organitzen l'habitual cicle de conferències quaresmals que enguany tenen com a tema general "El món post-covid: raons per a l'esperança". 

La primera conferència va tenir lloc el passat dilluns 15 i va tenir de ponent el físic i poeta David Jou. El títol de la mateixa va ser "Ciència, política i religió: tres camins d'esperances i frustracions".

 

En la conferència, David Jou va llegir i comentar sis poemes: "Les esperances", "Pregària per la tecnologia",  "Pregueu pel món, perquè no sap on va", "Pregària i energia", "Reflexions en un funeral", i "Hi haurà un demà", que tot seguit es transcriuen.

LES ESPERANCES

En aquest any tan dur, de tant de patiment,

de morts en solitud, d’atur, d’enfonsament,

ens hem preguntat tant on són les esperances!

Quants dolls d’ingenuïtat, de retòrica impotent!

Quin gran mercat de somnis, de fràgils benaurances!

Quina buidor de mots arrossegats pel vent!

 

En el fons què demanem, quan anhelem una esperança?

Que tot acabi bé, o que tot tingui sentit,

acabi com acabi? Un optimisme indefinit,

o coratge i paciència, i energia i endurança?

Que el vent del món canviï i ens arribi la bonança?

O sentir que dintre nostre hi ha el ressò d’un infinit

que no s’apagarà ni en la més fosca malaurança?

PREGÀRIA PER LA TECNOLOGIA

Que no posi el cor en les tecnologies,

però sàpiga estimar les esperances que ens obren:

guarició, comunicació, aliment, coneixement, comoditat.

 

Que em deixi sorprendre per les seves novetats

però sense quedar-ne del tot enlluernat;

que no m'ocultin l'altre, el dolor, la necessitat,

que no ofeguin les preguntes que no saben fer-se,

ni la lucidesa sobre les fragilitats que obliden,

ni la grandesa dels amors que no els interessen.

 

Que no m'imposin del tot el seu ritme frenètic,

la seva avidesa imperiosa, la seva desmesura planetària,

la seva fam d'utopia il·limitada.

 

Que sàpiga viure els seus interrogants de futur,

sense oblidar els interrogants que voldrien amagar-nos;

que en pugui veure serenament les amenaces

i resistir amb esperit crític els seus cants de sirena;

que sàpiga ser sobri davant el festí

de noves possibilitats que ens ofereixen.

 

Que m'estimulin a admirar-me dels seus fonaments i resultats,

a celebrar el doll de creativitat i d'inquietud que les anima;

que sospiti de les lluites de poder que hi ha rere d'elles,

que reclami perquè els seus fruits arribin a tots.

 

I que senti al seu fons una crida divina a crear, 

a ajudar, a fer un món nou que respecti el millor 

que les edats passades ens han anat donant. 

 

El viatge del papa Francesc a l’Iraq

Diumenge passat el papa Francesc posava fi al seu viatge de tres dies a l’Iraq. Amb aquest viatge el Papa portava a terme el propòsit de Sant Joan Pau II, que volia fer-lo l’any 2000 i no va poder, degut a la guerra de l’Iraq i les seves  conseqüències. Per altra banda, amb la visita a l’Iraq, el papa Francesc ens mostrava amb obres què és un pastor preocupat per les perifèries. Iraq en aquests moments, per raó de la seva situació política, per la pobresa dels seus habitants i, sobretot, per la dramàtica persecució que hi han patit els cristians, és terra de perifèria.

De fet, el pontificat de Francesc, del qual aviat complirà 8 anys, gira al voltant d'aquests tres pilars: el diàleg, la defensa dels emigrants i l'aposta per la casa comuna. Visitant Iraq, el Papa ha anat al bressol de les grans religions monoteistes: jueus, cristians i musulmans tenen en el patriarca Abraham el seu pare en la fe.

Una de les imatges més potents del viatge pel seu gran significat ha estat la trobada entre el papa Francesc i l’aiatol·là Al-Sistani,  cap dels xiïtes. Una trobada d’un enorme valor en el sentit que ha bastit un pont fort entre xiïtes i cristians. Com heu pogut veure a la televisió,  l’Aiatol·là viu en una casa humil, és una persona de 90 anys que en els moments més durs de destrucció d’esglésies i de persecució de cristians va fer una crida a la pau i al respecte a tothom.

La trobada interreligiosa a Ur ha estat una crida al diàleg i un encoratjament perquè les religions fomentin la pau, i no la guerra : ”Des d'aquest lloc que és font de fe, des de la terra del nostre pare Abraham, afirmem que Déu és misericordiós i que l'ofensa més blasfema és profanar el seu nom odiant el germà. Hostilitat, extremisme i violència no neixen d'un esperit religiós; són traïcions a la religió”.

A la catedral caldea de Bagdad (Bagdad és l’antiga Babilonia) s’hi va celebrar un acte en el qual el papa Francesc va fer una crida a viure segons les benaurances, la veritable saviesa. L’acte que va tenir lloc a Mossul va ser particularment emotiu. L’any 2014 a la ciutat hi quedaven uns 15.000 creients de diferents esglésies: caldeus, siro-ortodoxos, siro-catòlics i algunes famílies armènies. Amb l'arribada dels jihadistes, milers de cristians van fugir immediatament de la ciutat. Els que no van poder escapar van ser obligats a convertir-se i els que s’hi van negar van ser executats. El Papa va escoltar, amb el cor encongit, diversos testimonis punyents de laics i religiosos de Mossul que van perdre els seus éssers estimats o van salvar la vida de miracle, i Francesc va obrir el seu cor a la gent: "És cruel que aquest país, bressol de la civilització, hagi estat colpejat per una tempesta tan inhumana, que ha comportat la destrucció d’antics llocs de culte i el desallotjament forçós o l’assassinat de milers i milers de persones, musulmans, cristians, yazidites i d’altres. Avui, malgrat tot, reafirmem la nostra convicció que la fraternitat és més forta que el fratricidi, l'esperança és més forta que la mort, la pau és més forta que la guerra".

Fins aquí un breu tast d’aquest viatge del papa Francesc.  La meva opinió personal és que passarà a la història com el viatge més important d’aquest pontificat. Francesc ha portat  un missatge d’esperança i de consol. I també, encara que només sigui per uns dies, ha fet que tots el creients i part de la població mundial, prenguessin consciència del drama que es viu en aquesta terra.

Quedem-nos amb aquestes paraules del Papa: “Déu és el Déu de la vida, i no ens és lícit matar els germans en nom seu. Déu és el Déu de la pau, i no ens és lícit fer la guerra en nom seu. Déu és el Déu de l'amor, i no ens és lícit odiar els germans”.

 Josep m. Jubany

Fratelli tutti (46)

201. La ressonant difusió de fets i reclams en els mitjans, en realitat sol tancar les possibilitats del diàleg, perquè permet que cadascú mantingui intocables i sense matisos les seves idees, interessos i opcions amb l'excusa dels errors aliens. Prima el costum de desqualificar ràpidament  l'adversari, aplicant-li epítets humiliants, en lloc d'afrontar un diàleg obert i respectuós, on es busqui aconseguir una síntesi superadora. El pitjor és que aquest llenguatge, habitual en el context mediàtic d'una campanya política, s'ha generalitzat de tal manera que tots l'utilitzen quotidianament. El debat freqüentment és grapejat per determinats interessos que tenen més poder, procurant deshonestament inclinar l'opinió pública al seu favor. No em refereixo només al govern de torn, ja que aquest poder manipulador pot ser econòmic, polític, mediàtic, religiós o de qualsevol gènere. De vegades se’l justifica o excusa quan la seva dinàmica respon als propis interessos econòmics o ideològics, però tard o d'hora es torna en contra d'aquests mateixos interessos.

 

Comentari de les lectures del diumenge 14 de març

Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge IV de Quaresma.

Reflexions a la Paraula de Déu

Comentari del segon llibre de les Cròniques

El poble es va veure fustigat per una gran epidèmia.

Els diners i el poder els havien tornat boixos.

Els partits polítics es barallaven entre ells, fins i tot els que deien pertànyer a la mateixa ideologia, i la major part aspiraven a una poltrona que els donés diners i poder. Mentrestant, la majoria del poble cada vegada s’enfonsava més en l’esclavitud de la pobresa.

No van parar d’aixecar-se veus de persones justes perquè l’Amor tenia compassió de tothom veient-los tan perduts.

Tanmateix, els poderosos i alguns humils se’n mofaven en nom de la ciència, de la cibernètica i dels grans avanços tècnics, que sols servien per donar més diners als qui ostentaven poder.

Una gran destrucció va caure sobre el planeta, una destrucció avisada des de feia molt de temps, i els que no van morir de les epidèmies i dels terratrèmols i les inundacions van quedar totalment esclavitzats pel sistema econòmic imperant i per l’egoisme dels seus dirigents, que ja estaven pensant fugir a un altre planeta.

¿Arribarà la humanitat a despertar a una nova consciència, com si fos un nou Ciro?  ¿Podrem no tornar al passat, sinó veure, encara que sigui entre ombres, la mirada de Déu? Una mirada que ens ha d’obrir i empènyer a donar un pas pel qual la humanitat descobreixi que tots som germanes i germans i que la més gran felicitat és fer feliços els altres i tots junts cuidar amorosament del nostre planeta.

 

Angelina Hurios