Fa només un mes que celebràvem la festa de la Candelària (2 de febrer), la festa de la Purificació de Maria, estretament lligada al naixement del seu fill Jesús, quan ja ens trobem, un cop més, amb l’inici del temps de Quaresma. És el temps de preparació a la celebració de la Pasqua, el Misteri de Crist que fonamenta la nostra fe en Ell. Com ja sabem, l’any litúrgic que iniciàrem a l’Advent té com a lectura principal de les nostres celebracions la proclamació de l’evangeli de Sant Lluc i en aquest comentari voldríem donar unes pinzellades a l’espiritualitat d’aquest evangeli. Les pregàries de les celebracions quaresmals ens parlen de la necessitat d’una conversió de cor sincera, mitjançant “els exercicis i les pràctiques quaresmals”: la pregària, l’almoina i el dejuni. El Dimecres de Cendra es proclama com evangeli únic i comú als tres cicles de lectures, les consideracions que l’evangelista Mateu posa en boca de Jesús respecte a com s’han de practicar aquests exercicis: quan doneu a qui ho necessita, quan pregueu, quan dejuneu, “no ho feu com ho fan els hipòcrites”. Per tant, en escollir aquest text, que sempre obra el temps quaresmal, la comunitat cristiana es posa com a primer objectiu el d’adoptar una actitud seriosa i responsable en aquest temps de preparació a la Pasqua.
Els primers diumenges de Quaresma dels tres cicles de
lectures tots els evangelis ens parlen de l’episodi
de les temptacions de Jesús, quan, desprès de ser batejat per Joan Baptista
al Jordà, és guiat per l’Esperit Sant al desert. Marc ho fa d’una manera molt
esquemàtica, a diferència de com ho fan Mateu i Lluc, els quals narren
l’episodi detallant tres tipus de temptacions: l’exhibició personal, el poder de domini, l’invocar Déu temeràriament.
La temptació en la que el diable condueix Jesús sobre el pinacle del Temple de
Jerusalem, invitant-lo a tirar-se al buit perquè Déu sortiria en el seu socors,
Lluc la col·loca en l’últim lloc a diferència de Mateu que la narra en segon
lloc. La raó és que, en la perspectiva que té Lluc quan escriu el seu evangeli,
les temptacions han de ser interpretades en estreta relació amb la passió de
Jesús, perquè tota la vida de Jesús és una pujada constant des de Galilea cap a
Jerusalem, la ciutat santa, on li arribarà la “seva hora”. Des d’aquesta perspectiva, la quaresma se’ns presenta en aquest cicle com una versió simbòlica de
la nostra vida sencera, del nostre caminar cap a la “nostra hora”. És un
itinerari llarg, ple de racons amagats que ens donen sorpreses, de vegades entrebancs,
que haurem de superar amb l’ajut de l’Esperit, sí, però sense invocar Déu en va.
Per a interpretar correctament el recull de lectures
evangèliques que se’ns proclamaran enguany durant la quaresma, cal remarcar també
que una de les característiques de l’evangeli de Sant Lluc, és la constant
presentació que ens fa de Jesús com la
persona que revela i dona testimoni de la “misericòrdia
de Déu”, una misericòrdia que no és un simple “tenir llàstima o
compassió” per la situació o les desgràcies que afecten o pateixin els altres,
sinó que té una infinitat de matisos que ens han de fer reflexionar avui sobre
la nostra actitud davant els homes i el món. El mal arbitrari que causa el poder
o les desgràcies que es deriven d’un accident (evangeli 3er diumenge) no són causes fortuïtes de la bona o mala
sort, sinó que són moments que ens haurien d’obligar a reflexionar en profunditat sobre la direcció que volem imprimir a la
nostra vida (conversió), perquè,
al final, morir, morirem tots. La paràbola del Pare que surt a l’encontre d’un
fill escarriat (evangeli 4t diumenge)
posa de relleu que l’autèntica
misericòrdia té arrels en un amor pacient, vigilant, esperançat, constant,
que pot arribar a convertir l’angoixa i el patiment en una festa plena de joia,
sense fer necessari cap tipus de retret per un passat que ha quedat enrere.
L’episodi de la dona adúltera que una munió d’homes volen apedregar (evangeli 5è diumenge), no solament
ratifica l’actitud de Jesús davant el judici condemnatori dels homes, sinó que
les seves paraules a la dona ja alliberada ens diuen que ens cal reflexionar sobre la situació provocada pels nostres actes i
tenir la força de rectificar si cal.
