Ho deixaren tot i el seguiren
Jesús atén la necessitat de les persones. És mestre i, com a tal, vol ensenyar una nova manera de viure, la que ens ha de permetre ser germans i donar-nos l’esperança confiada d’un cel nou i una terra nova.
Tanmateix, aquest ensenyament de Jesús no l’acabem
de dur a la vida. Solament cal observar el nostre entorn i veure el món que hem
anat forjant en el decurs dels segles. Els ensenyaments de Jesús han marcat el
nostre món i han vertebrat una cultura, però ens costa fer una lectura de la
Paraula que ens comprometi en la transformació de la nostra manera de viure.
No ens ha de mancar, però, decisió a l’hora de
calar les xarxes en el mar de l’Evangeli de Jesús i poder oferir a tothom el
que ens ha somogut interiorment i ens ha de fer anunciadors de la Bona Nova,
des del testimoni de la nostra vida.
Jesús, sensible a la necessitat de Simó i els seus
companys que tota la nit havien treballat sense treure’n res, vol agrair el
gest que Simó ha fet per ell i pels altres allunyant la barca i, així, poder
adreçar-se als qui el seguien. Aquest agraïment es mostra en la pesca
miraculosa. Després el gran anunci a ell i als companys. “No tinguis por : des
d’ara seràs pescador d’homes“.
Voldria fer notar aquest “No tingueu por” de Jesús. És veritat, la por ens embarga i
ens paralitza sovint; hem de ser capaços de viure esperançats i sense por. A
tots ens fa por córrer riscos, però hem de donar testimoni amb la nostra vida
de “per què no tenim por”. Certament que això és difícil. Per als joves davant
la incertesa del seu futur, per a la gent més gran pels riscos de perdre el que
tenim i per als encara més grans per la proximitat del final de la vida. Jesús ho diu ben clar: “No tingueu por“. Cal
que ens refiem de la seva paraula i sapiguem
explicar bé el sentit últim de la vida de cadascú fonamentat en
l’Evangeli.
L’apòstol Pau
ho va entendre; a la segona lectura ens diu que ha treballat més que
tots, però que no ha estat ell, sinó la gràcia de Déu. Nosaltres hem de demanar
sempre el do gratuït de la seva gràcia.
Tots som dones i homes de llavis impurs, per això
hem de fer un esforç constant de revisió de vida i, si fallem, tornar a
començar per avançar des de l’esperança.
Hem d’acceptar ser enviats, com Isaïes diu a la primera lectura, i dir en la nostra pregària, joves, menys joves i grans: “Aquí em teniu Senyor, envieu-m’hi”.
Ignasi Garcia i Clavel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada