SANT ILDEFONS

Aquesta defensa dels pobres enllaça amb el salm: “Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos, els poderosos del seu poble. Paraules que ens evoquen les del Magnificat: “derroca els poderosos del soli i exalça els humils, omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res”.

Però fixem-nos en les paraules de sant Lluc, a la paràbola del mal administrador. L’amo ric el fa fora perquè li arriba que malversava els seus béns. Ell, per no perdre la feina –en interès propi- rebaixa el deute als deutors de l’amo i acaba “guanyant-se amics a costa de la riquesa enganyosa”. Jesús afirma que “l’home que és fidel en els béns que valen poc, també ho serà amb els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables?”

Entenc que una primera intenció en interès propi o egoista, acaba ocasionant unes accions valuoses per a terceres persones. I això obre la porta a que se li puguin confiar “les riqueses veritables”. Jesús confia, malgrat tot, en aquest mal administrador. I nosaltres, quantes vegades no hem acabat “administrant bé els béns”, comprometent-nos de debò, encara que, a l’inici, la nostra motivació fos ben prosaica, fins i tot mesquina? Jesús no abdica de nosaltres i de les nostres febleses.

Però aleshores fa una afirmació força més exigent: “No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”. El ric és el qui esdevé indiferent a tot el que no sigui el seu món: en certa manera, tots som “rics” quan no som prou sensibles a la pobresa del nostre voltant. Ens invita a ser lliures de l’esclavitud del diner, a ser lliures en la fraternitat de Déu, a compartir els béns, especialment amb els més pobres. A mirar on posem el cor, perquè és on hi ha la riquesa que no s’esgota mai.

Griselda Gasulla i Pascual