Es reprenen les trobades de reflexió presencial abans
del Diumenge de la Pentecosta dirigides per l’Anton Ramon Sastre. Són els dimarts
7 i 14 de maig, a les 19 hores, als locals de la parròquia.
Sent la festa de la Pentecosta tan propera, es conduirà
la reflexió cap a l’acció de l’Esperit de Jesús, tant pel que pot significar
avui per a nosaltres (primera trobada), com per poder revisar la que hauria de
ser la seva acció dins l’Església (segona trobada).
Tot seguit es pot llegir un avançament de la
reflexió de la primera trobada del dia 7 de maig.
El nostre temps és el de l’Era de l’Esperit
1. El nostre temps
Quan parlem del
“nostre temps” ens referim, certament, al temps actual, el que tots estem
vivint, just en aquests moments i aquí on som. Moltes persones pensen que es
tracta d’un temps especialment difícil, en el qual s’han perdut molts valors
humanístics, no solament per les guerres que han esclatat en diferents punts de
la terra, sinó també per una mena de tensió que, en països com el nostre, es
deixa sentir entre estaments i en certes institucions, que haurien de ser una
espècie de guia i llum per a intentar aconseguir una societat millor, més
oberta i més dialogant.
Els cristians no podem defugir d’aquestes sensacions,
perquè són sense dubte les nostres i ens fan sentir solidaris amb tota la
nostra societat, però, col·locats dintre d’una perspectiva evangèlica, hauríem
de pensar que també nosaltres tenim un
“temps propi”. No és un temps diferent del que experimenta tota la
societat, però sí que podem tenir una visió especial, matisada, per la visió de
conjunt que la fe ens fa mirar la història. Aquest moment que ens toca viure
pertany també a la que nosaltres, en la nostra tradició, en diem “història de la salvació”, una història
que és com una mena de xarxa que ens envolta i que està feta de molts moments
en els que podríem prendre consciència de que la humanitat va creixent, que la
humanitat va teixint vincles entre els diferents pobles. De vegades ens pot
semblar que només es tracta de pedaços amb poca consistència, però també ho
podem veure com una suma d’esforços per poder sobreviure, per sortir de la
indiferència, per fer bategar cors assedegats de justícia.
2. El temps pasqual
A l’església cristiana estem celebrant el que en diem “temps pasqual”, un temps que va des de
la celebració del gran Diumenge de la Pasqua del Crist, fins al Diumenge de la
Pentecosta, quan celebrem que l’Esperit, com aigua original de vida, amara tot
l’univers per fer-lo renéixer. L’evangeli de Joan te una visió clara del lligam
que hi ha entre la Pasqua i la Pentecosta, quan descriu la darrera paraula i el
darrer moment de Jesús a la creu: “Tot
s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliura l’esperit” (Jn 19,30b).
Aquest moment final, encara és objecte de la interpretació de Joan, que vol
deixar testimoni de la seva fe en les paraules que repetidament Jesús els havia
dit: “... un dels soldats li traspassà el
costat amb un cop de llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua” (19, 34). Avui
podem traduir amb tota propietat aquestes dues paraules de Joan i dir que fan
referència a la Vida i a l’Esperit. Aquest
narració acaba amb una confessió personal de l’evangelista: “El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu
testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també
vosaltres cregueu” (19, 35).
3. Mort i Vida
