Déu és Amor
Permeteu-me que comenci aquest escrit fent una crida d'atenció. Avui a la segona lectura llegim una afirmació que és cabdal en la fe que professem. L'afirmació és: déu és amor. Aquesta és la gran revelació que ens manifestà Jesús en la seva predicació, a través de la seva vida, mort i resurrecció. A l'Evangeli ens trobem sovint que el Senyor anomena Déu, el seu Pare, amb l'entranyable mot Abba, que es pot traduir per l'expressió plena de tendresa "papa". A la carta de sant Joan, l'autor explicita de forma intensa què ens volia dir el Senyor dient a Déu Abba: ens volia dir que Déu és el pare (i també la mare) que estima.
Lluny queden altres qualificatius
que tradicionalment s’havien atribuït, i encara avui s’atribueixen, a Déu; un
déu jutge, un déu que imposa, que guaita com un fiscal allò que fem bé o
malament, per castigar-nos. L'únic atribut que li hem de donar, l'única
definició vàlida, és l’expressada per sant Joan: Déu és amor.
I, encara més, l'autor de la carta ens diu: "Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d'ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu". La prova per saber si som fidels a la nostra gran dignitat de fills de Déu, no és altra que l'amor. I, com si sant Joan volgués respondre a les preguntes que podrien fer-li els seus interlocutors, i que ens podem fer nosaltres mateixos, després d’argüir que estimar és molt difícil, ens diu que per estimar cal, en primer lloc, estar oberts a l'amor de Déu.
Un amor que ens és donat de forma gratuïta. Fixeu-vos en aquesta expressió: "L'amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu;" ell ha estat el primer d'estimar-nos. Podem i tenim el deure d’estimar, perquè prèviament Déu ha omplert el nostre cor del seu amor. Déu ja ens ha creat per amor, sosté la nostra vida per amor, i la forma més sublim d'aquest amor és que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.
I perquè no caiguem en la temptació de concebre l'amor com una idea, o
com un sentiment, avui a l'evangeli llegirem el testament de Jesús pronunciat
en el marc incomparable de l'última cena. Ell, Jesús, ens estima sense cap
reserva fins a donar la vida. L'Evangeli és una lliçó d'amor, de la primera a
la darrera pàgina. Nosaltres, si en som seguidors, només tenim un manament:
estimar, però no pas amb un amor fútil, sinó com ell va estimar.
Llegim, preguem i contemplem les
paraules de Jesús presents a l'evangeli.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada