06 de maig 2024

Mil·lenari del Monestir de Montserrat

Enguany,  el Monestir de Montserrat celebrarà les festes del seu Mil·lenari. Mil anys des que, en temps de l'Abat Oliba, començà la vida monàstica a la singular muntanya de Montserrat

El divendres dia 26, l’Abat de Montserrat, el pare Manel Gasch, va presentar l’ambiciós programa d’actes que tindran lloc durant la celebració del Mil·lenari. Actes que s’iniciaran el dia 8 de setembre del 2024, (festa del Naixement de Maria, i de les “Marededéus trobades”) i acabaran el 8 de desembre del 2025 (festa de la Immaculada) .

Ens congratulem de la celebració d’aquesta efemèride. Des dels inicis fins ara, han estat innumerables els pelegrins que han pujat a la muntanya per visitar la imatge de la Verge Bruna. En donen testimoni les insígnies visites que al llarg de la història ha rebut Montserrat,  sants, santes, religiosos, religioses, reis, governants, etc., però sobretot els pelegrins més nombrosos han estat les persones anònimes que han volgut resar davant la imatge i demanar la seva protecció, donar-li gràcies, per ells, per la seva família o bé, pel país.

Una de les expressions que li agradava dir a l'Abat Aureli Escarré, era: “Montserrat és vostre”. I cal regraciar la comunitat benedictina que s'ha esmerçat perquè això fos cert. Durant molts anys, especialment en temps de grisor al nostre país, Montserrat ha estat un lloc de trobada i d'hospitalitat, de llibertat, i també de cultura; les publicacions en són una bona mostra. El recinte del monestir ha acollit trobades populars, celebracions de tota mena: esportives, culturals, cíviques, etc.

El pare Abat, Manel Gasch, en el marc de la celebració de Sant Benet de l'any 2022, afirmà: "Sant Pau VI va dir que els benedictins foren importants en la creació d'Europa occidental, crearen amb el llibre i amb l'arada: això és amb tot tipus de cultura. Sí. L'impacte cultural en sentit ample ha estat fort i esperem que ho continuï essent, però tampoc no exhaureix el significat profund de l'aportació que em sembla que ens fa la Regla benedictina!". A Catalunya en som testimonis de la veritat d'aquestes afirmacions.

No és el primer mil·lenari que se celebra a Montserrat. El segle XIX va tenir lloc un altre mil·lenari, el de la trobada de la imatge. Prohoms com l'Abat Muntades, l’activista  Canonge Collell, el polemista (i integrista) Sardà i Salvany, i l'estimat Mn. Cinto Verdaguer, promogueren aquest aniversari, encara que sense cap referència històrica. Era el temps en què a Montserrat es tornava a emprendre la vida monàstica després del parèntesi que va significar la desamortització de Mendizábal . Com afirma el pare Massot al seu llibre Els creadors del Montserrat modern, les festes patrocinades pel bisbe de Barcelona Josep M. Urquinaona marcaren una autèntica fita en el retrobament entre el Montserrat i el poble català.

Desitjo que aquest mil·lenari sigui també un moment de refermar els nostres llaços d'amistat i comunió amb la Verge Bruna. I que es compleixi en els nostres dies, allò que en paraules del s.XIX, publicava Collell al setmanari La Veu de Montserrat, amb motiu del mil·lenari del trobament de la Imatge "Catalunya es dona cita a Montserrat i tots los que sentim cremar en els nostres pits la sagrada flama de l'amor de pàtria identificat amb la fe dels nostres pares, hem d'aplegar-nos en aquella casa pairal de Catalunya, i allà al voltant de l'estimada Mare, ens donarem la fraternal abraçada, tot esmentant gloriosos records i somiant falgueres esperances"

Josep M. Jubany