SANT ILDEFONS

L’Arxidiòcesi de Barcelona afrontarà un canvi en la seva organització interna a partir del pròxim 8 de setembre, amb l’entrada en vigor del decret, fet públic el passat 28 de juliol, que crea les noves Comunitats Pastorals i redefineix els Arxiprestats. El procés parteix de la reflexió sobre com es podria organitzar millor la diòcesi, tant a nivell pastoral com territorial, per poder anunciar l’Evangeli en una societat més complexa i secularitzada, tenint en compte els recursos humans i materials disponibles.

Segons explica el decret, «la nova configuració que aquest decret aprova no pretén anul·lar les realitats ni la vida de les parròquies, que continuen sent indispensables, sinó integrar-les en una estructura que les ajudi a afrontar els reptes del món en què vivim.»

Pel cardenal arquebisbe Joan Josep Omella, aquesta transformació “vol ser un mitjà per a una pastoral evangelitzadora renovada, oberta i sinodal, on la comunió i la corresponsabilitat siguin eixos centrals”. El document assenyala que el projecte és fruit d’un procés de consulta amb preveres, diaques, laics, consagrats i òrgans de participació diocesans.

Canvi en el mapa territorial

Actualment, la diòcesi compta amb 199 parròquies, organitzades en 14 arxiprestats , distribuits en 5 zones pastorals. El nou model planteja passar a 7 arxiprestats i 44 comunitats pastorals.

Els arxiprestats proposats i la seva zona d’actuació són:

1. Barcelona Centre que inclou 36 parròquies organitzades en comunitats pastorals com Santa Maria del Mar, Barri Gòtic, Poble Sec, Raval, Sant Josep Oriol, Esquerra de l’Eixample, Puríssima Concepció i Sagrada Família.

2. Barcelona Nord cobreix l’àmbit de Gràcia Oest, Gràcia Nord, Gràcia Sud, Vilapicina, La Guineueta, Horta, Carmel i Vall d’Hebron, que sumen 30 parròquies.

3. Barcelona Oest comprèn 19 parròquies repartides en les Comunitats Pastorals de Sant Gervasi, Les Corts - Sants, Sarrià - Pedralbes i Sarrià - Collserola.

4. Barcelona Est amb Poblenou, Besòs, Provençals, Clot, Sant Andreu, Roquetes - Via Júlia i Vallbona – Meridiana, i 33 parròquies.

5. Llobregat que abasta 29 parròquies situades a Sants Sud, La Marina, Pla del Llobregat, Collblanc i Cornellà.

6. Barcelonès, incloent Badalona Sud 1, Badalona Sud 2, Badalona Centre, Badalona Nord i Santa Coloma de Gramenet, que engloben 27 parròquies.

7. Maresme que actua sobre 25 parròquies englobades a Masnou, Premià-La Cisa, Vilassar, Argentona, Mataró 1, Mataró 2 i Sant Andreu de Llavaneres.

Sant Gervasi en el nou mapa

La Comunitat Pastoral de Sant Gervasi agrupa vuit parròquies amb llarga trajectòria històrica: Sants Gervasi i Protasi (Mare de Déu de la Bonanova), Santa Cecília, Verge de la Pau, Sant Gregori Taumaturg, Santa Agnès, Santa Joaquima de Vedruna, Mare de Déu de Núria, i Sant Ildefons.

Un model basat en comunitats i coordinació

Les noves Comunitats Pastorals agrupen parròquies veïnes amb una identitat social i geogràfica que es voldria similar. Comptaran amb un prevere moderador, un equip de preveres i diaques, i la implicació activa de laics i consagrats. La seva funció hauria de ser desenvolupar projectes pastorals conjunts, optimitzar espais i recursos i coordinar sectors clau com la litúrgia, la catequesi, la pastoral juvenil, la pastoral social i l’acció caritativa.

Per sobre d’aquestes comunitats, els Arxiprestats actuaran com a espais de coordinació territorial àmplia, donant suport i impulsant projectes comuns. Els arxiprestos, que rebran també funcions de vicaris episcopals, en seran responsables.

El decret també estableix que en el cas de Comunitats Pastorals grans pel nombre de parròquies que la formen, hi poden haver subagrupacions internes per facilitar la coordinació. En cada parròquia es podrà desenvolupar i organitzar aquelles activitats per a les que compta amb persones capacitades i destinataris suficients. Els àmbits pastorals comuns podran estar repartits en les diverses parròquies.

En cada parròquia hi haurà la Diaconia, que serà l’estructura de corresponsabilitat parroquial per organitzar, coordinar activitats que s’hi desenvolupin i mantenir el lligam amb la Comunitat Pastoral.

Economia i gestió transparent

Amb aquest nou model, cada parròquia mantindrà la seva autonomia econòmica i els respectius Consells d’Afers Econòmics, però es podria crear un fons comú per finançar possibles projectes de la Comunitat Pastoral. Les aportacions serien proporcionals a les possibilitats de cada comunitat.
La voluntat és promoure la gestió eficient dels recursos, la conservació del patrimoni i, si cal, també podria establir-se una secretaria i arxiu conjunts per centralitzar tasques administratives.

Catequesi, pastoral i acció social

La nova organització vol evitar duplicitats i desigualtats. Per això, hi ha la voluntat de planificar i coordinar la catequesi de manera unificada, amb programes que cobreixin des de la infància fins a la formació d’adults. Les parròquies compartiran recursos i calendari, garantint la continuïtat del procés catequètic i adaptant-lo a les necessitats de cada grup.

En l’àmbit pastoral, la intenció és fomentar l’evangelització activa, no només des dels temples, sinó amb presència a escoles, entitats i espais de trobada del barri. També hi haurà equips per a sectors específics com la pastoral de la salut, la juvenil o la familiar.

Cada Comunitat Pastoral disposarà de la seva pròpia Càritas, connectada amb la xarxa diocesana. Això permetrà una acció social més propera i coordinada, especialment en l’atenció a persones vulnerables. Es vol potenciar la col·laboració entre voluntaris i l’atenció integral, tenint en compte no només l’ajuda material sinó també l’acompanyament personal i espiritual.

Tres anys de prova

El decret estableix un període ad experimentum de tres anys per avaluar el funcionament del nou model. Durant aquest temps, es recolliran aportacions i s’ajustaran procediments per adaptar-se millor a la realitat de cada territori. El cardenal Omella va declarar que la intenció seria avançar cap a “una comunitat de comunitats, un lloc d’acollida i missió, on la comunió i la participació siguin signe viu de l’Evangeli”.

Des d'aquí es pot accedir al document del decret.