Diumenge dia 1:
Diumenge
I després de Nadal
Solemnitat
litúrgica de Santa Maria, Mare de Déu
Diumenge
dins l'Octava de Nadal. Aquest dia se celebra la Imposició del Nom de Jesús,
també Emmanuel o Manuel
Jornada
per la Pau
De dilluns dia 2 a dissabte dia 7:
Fèries de
Nadal
Dilluns dia 2:
Commemoració
litúrgica dels Sant Basili el Gran (330-379), bisbe de Cesarea de Capadòcia i
Sant Gregori Nazianzé (330-390), bisbe de Constantinoble, doctors de l'Església
Dijous dia 5:
Celebració
de la Vigília de la Solemnitat de l'Epifania del Senyor a les 8 del vespre
Divendres dia 6:
Solemnitat
de l'Epifania del Senyor. Diada dels Sants Reis o mags d'Orient: Melcior,
Gaspar i Baltasar i també Adoració (dels Reis o Dora)
Col·lecta
del catequista nadiu
Dissabte dia 7:
Commemoració
litúrgica de Sant Ramon de Penyafort, (+1275), prevere dominicà, del Penedès
Proper diumenge dia 8:
Festivitat
litúrgica del Baptisme del Senyor que també correspon al diumenge II després de
Nadal
Després
de Completes s'acaba el Temps de Nadal i s'inicia la primera part del Temps de
durant l'any o Temps Ordinari
Aquest dimecres 28 de desembre ha mort sobtadament el P.Josep Gendrau, exprovincial dels franciscans a Catalunya i persona ben coneguda ala nostra comunitat per la seva presència a la comunitat veïna de Sant Antoni de Pàdua del carrer Santaló. El Pare Gendrau ens ha acompanyat en les nostres celebracions senyalades durant
molts anys –la darrera, ben recent, la celebració dels 50 anys d’ordenació de
diaca de Mn. Xavier de Dou.
Nadal 2022
Avui
ha nascut, dilectíssims el nostre Salvador, alegrem-nos-en. Perquè no s`escau que hi hagi lloc per la tristesa en
el moment en què ens ha nascut la vida (del sermons del papa St. Lleó).
Ens
trobem doncs davant del nostre Nadal i caldrà preguntar-nos quina resposta hi
donem, o, millor dit, què representa per a nosaltres el Nadal. M’atreviria a
presentar tres visions del Nadal. Per a alguns poden ser unes vacances per
viatjar i, sobretot, per anar esquiar. Per a d’altres, el retrobament familiar,
celebrar les festes amb l’escalf de totes les tradicions: el tió, el dinar de
Nadal, la joia que comporta sempre el
retrobament familiar. I, per a d’altres, a aquest retrobament familiar i
festiu que no podem menystenir, s’hi afegeix un fet diferencial que és l’anunci
de l’àngel als pastors: ”No tingueu por,
us anuncio una nova que portarà a tot al poble una gran alegria, us ha nascut
un Salvador que és el Messies el Senyor”;
el relat de l’evangelista continua “a la
mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras guardant els seus
ramats”; quin contrast l’anunci de l’àngel, l’alegria que comporta el
naixement de Jesús amb als pastors que viuen als ras!
Sempre
m’ha impressionat aquest passatge de l’evangeli. Veiem qui són els destinataris
d’aquest anunci i quina lectura en fem. Com traduiríem aquest missatge? Dissortadament, aquestes
paraules es poden entendre literalment; avui continua sent real el fet que
moltes persones viuen al ras materialment o metafòricament; Jesús continua
manifestant-se amb el signes dels temps i aquest anunci ens rebota a la cara
perquè, dissortadament, continua havent-hi en la nostra societat benestant
situacions que ens avergonyeixen. Què lluny queden les paraules dels àngels que
anuncien l’alegria que comporta el naixement de Jesús! i com contrasten amb totes
aquestes altres paraules que ens posen en contacte amb la realitat del nostre
món. No es tracta de fer el llistat de totes les situacions, bé prou que les
sabem i les patim, però sí que es tracta de veure aquells que, ben a prop
nostre, viuen al ras; sí que es tracta de prendre consciència que amb la nostra
manera d’actuar podem ajudar-los a descobrir que Jesús també ha vingut al món
per a ells. D’aquesta manera serem portadors de la bona nova que anuncien els
àngels. BON NADAL! Lluís Saumell
Les paraules de salutació, que més repetirem en aquest dia és "Bon Nadal", i també "Feliz Navidad", I amb senzillesa, jo des d'aquest Full Informatiu, us l’adreço a tots els que tindreu l'amabilitat de llegir-me, a tots i a totes, Bon Nadal, Feliz Navidad.
Amb
el naixement del fill de Maria, Jesús, l'Emmanuel (Déu amb nosaltres) la paraula
s'ha fet home. Paraula que va adreçada a tots els homes i dones. I la Paraula
ens manifesta que ens estima, que vol el bé per a tothom. L'evangelista Joan posarà en boca de Jesús aquesta afirmació:
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic * perquè no es perdi
ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el
seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. (Jn
3, 16-17)
Jesús, la
manifestació entre nosaltres del Déu bo i que estima, va venir fa més de 2022
anys durant la nit, a Betlem, avui ho celebrem i també ho fem en un
temps que sembla que la nit es fa llarga i no acaba d'arribar el dia.
Hi ha
foscor, hi ha nit en el nostre món, no cal que ho detalli, tots ho sabem. Viuen
en la nit els que han de baixar als refugis per culpa de les bombes que són
llençades a Ucraïna. Viuen en la nit i amb fred, els que pateixen els efectes
de la crisi energètica. Viuen en la nit i no estimen la claror del dia els que
estan atrapats per addiccions. I en la nit també hi podem estar nosaltres, quan
som incapaços de veure-hi clar davant dels problemes que hem d'afrontar cada
dia, o quan hi ha rancors en el nostre cor que no ens permeten tenir relacions
cordials amb la família, amics, companys.
I hi ha molta nit als hospitals, residències d'avis, presons, on s’estan
persones soles que pateixen, mancats d’una paraula que els doni consol. Hi ha
nit quan no trobem sentit en la vida i molts etcèteres.
Som
molts els que ens podem identificar amb la mítica cançó El vent d'en
Raimon, quan diu, "I tots, tots
plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a Déu, al vent del
món" (el cantant, escriu Déu en minúscula, jo m'identifico amb el poema
posant Déu en majúscula).
Per
Nadal, celebrem que s'ha complert l'oracle del llibre de la
Saviesa: la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials,
es va llançar des del cel. Per Nadal ja no anem perduts enmig de la foscor
nocturna, perquè La llum (Jesús) resplendeix en la foscor, i la foscor no ha
pogut ofegar-la. (Jn 1,5). Per Nadal, enmig de tots els tràfecs i embolics,
sabem que no estem perduts, perquè Jesús ens salva. Nadal és: L'amor de Déu
s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè
visquem gràcies a ell. (1 Jn 4,9)
Per
aquest motiu, avui, ens hem de felicitar tots. Déu és amor, no anem sols. Els
pobres tenen bon advocat i els què viuen en solitud bon company. Els que van
despistats per la vida sense sentit, tenen un bon guia. Els que no tenen qui
els estimi, tenen un bon amic. I tots per Nadal, enmig del vent del món, tenim
l'oportunitat de trobar Déu. El trobarem quan, com els infants, siguem capaços
d'admirar i contemplar amb cor senzill el que celebrem avui 25 de desembre
Repeteixo: Bon Nadal, Feliz Navidad.
Josep M. Jubany
Diumenge dia 25 de desembre:
solemnitat
litúrgica del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist (a Bethlem de Judà l'any 6 aC). Cal tenir
present que l'horari de les misses serà a 1/4 de 12 del matí, a 1/4 de 2 del
migdia i a les 8 del vespre
De
dilluns dia 26 a dissabte dia 31 de desembre:
dies
dins l'Octava de Nadal
Dilluns
dia 26 de desembre:
festivitat
litúrgica de Sant Esteve, diaca i
protomàrtir a Jerusalem (any 35). És dia festiu a Catalunya. Se
celebrarà la missa a les 12 del migdia, horari propi dels dies feiners
Dimarts
dia 27 de desembre:
festivitat
litúrgica de Sant Joan, apòstol i evangelista, fill de Zebedeu, vident de
Patmos
Dimecres
dia 28 de desembre:
festivitat
litúrgica dels Sants Innocents, màrtirs a Bethlem i rodalia
Divendres
dia 30 de desembre:
festivitat
litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep. Jornada de la Sagrada
Família
Proper
diumenge dia 1 de gener del 2023:
Solemnitat
litúrgica de Santa Maria, Mare de Déu. Diumenge dins l'Octava de Nadal. Aquest
dia se celebra la Imposició del Nom de Jesús, també Emmanuel o Manuel. Jornada per la Pau
El passat dimarts 13 va tenir lloc la segona sessió per reflexionar sobre l'Advent sota la direcció d'en Anton Ramon Sastre. Tot seguit podem llegir una esquema del què es va tractar.
ELS SAGRAMENTS DE L’ESGLÉSIA
Els dissabtes, Ell anava a les sinagogues i explicava el
sentit profètic de les escriptures, però sobre tot li agradava ensenyar a la
gent que l’envoltava. Els deia que amb Ell començava un temps nou, que Déu
aviat construiria una societat nova basada en la compassió i en l’amor pels
altres, sense fer distincions de persones ni de classes. Ho explicava amb
exemples i invitant a tots a iniciar aquest camí, i ho feia sense invocar
exigències legalistes, que freqüentment criticava. La gent entenia el que deia
i Ell simpatitzava amb tothom, en particular amb els més pobres, desvalguts i
malalts marginats, que ja no tenien res a perdre i dels quals es preocupava i
sovint els curava. Aquest va ser el moviment de Jesús, un moviment profètic que
es va fer notori, que va tenir molts seguidors entre la gent senzilla i molts
detractors entre les autoritats civils i religioses. Jesús encarregà als seus
deixebles de continuar aquesta seva missió i, pels creients, després de la
Pentecosta, s’inicia el temps últim de
la història, el temps de l’església,
“l’Era de l’Esperit”. Però ¿què
és i què entenem per església?
L’església és
una realitat que només es pot comprendre adequadament si s’accepta que ella
neix a partir de la fe dels deixebles en el Crist, és a dir, a partir de la fe
dels seguidors de Jesús en tant que mort i ressuscitat. En aquest sentit, la fe de la comunitat cristiana ha de ser
necessàriament apostòlica, perquè només es basa en la fe transmesa pels
apòstols. Per centrar aquest tema és
profitós fer una descripció, més narrativa que definitòria, d’alguns aspectes
bàsics de l’església, als quals avui ha arribat també la reflexió de la
comunitat cristiana després de casi dos mil·lennis d’història.
1.
Església és la comunitat de persones que, gràcies a
l’Esperit Sant que viu en el seus cors, creuen en Jesucrist com el seu Déu i
Senyor, i en Déu Pare, que és bondat i misericòrdia (FE).
2.
Església són els que, convocats per l’Esperit Sant, donen
gràcies a Déu tot fent memòria de la Pasqua del Crist i fan present la salvació
de Déu celebrant els sagraments (CELEBRACIÓ).
Els que es reculli anirà destinat a l’entitat Solidança.
Durant el cicle de l’any litúrgic d’enguany ens guia l’evangelista Mateu, que juntament amb Lluc són els únics evangelistes que ens parlen de la infància de Jesús. Mateu, però, en parlar del naixement i de la infantesa de Jesús, destaca amb força la figura de Josep en els moments més importants. En aquest darrer diumenge d’Advent, Mateu fa de Josep el seu principal protagonista.
En primer lloc, Josep es troba amb la sorpresa que Maria, la seva promesa, abans de viure junts, està esperant un fill, sense que ell en sabés res. És un inici de narració que ens col·loca, colze a colze, al costat de la perplexitat de Josep, que sabia prou bé que ell no havia tingut relacions maritals amb Maria. Aquesta narració, a la missa del vespre de la vigília de Nadal, Mateu l’acaba així: “Josep la prengué a casa com esposa; el fill va néixer sense haver tingut relacions matrimonials; i li va posar el nom de Jesús”. Amb aquesta breu descripció, Mateu vol destacar el paper principal de Josep, de qui afirma “que era un home bo”.
En segon lloc, Mateu resol l’angoixa de Josep per mitjà d’una “teofania”, d’una revelació personal de Déu, col·locant-lo al costat dels grans patriarques i profetes del poble d’Israel, als quals els havia confiat missions especials. Aquesta manifestació la descriu Mateu per mitjà d’un “somni”. A nosaltres ens resulta estrany, però, literàriament, a l’Antic Testament designa un moment de clarividència, un moment de comprensió intuïtiva de la voluntat de Déu. Serà a ell, a Josep, a qui se li ordena donar nom i significació al fill de Maria: “li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”.
En tercer lloc, és Josep el qui pertany a la casa i a l’estirp de David, és a dir, al llinatge del qual ha de néixer el Messies. Mateu obre el seu evangeli amb la “genealogia de Jesucrist, fill de David, fill d’Abraham...” fins arribar a “Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Crist”. El llinatge de Josep és el dipositari de l’esperança del poble d’Israel, perquè d’ell un dia apareixerà el Messies, el Rei que, com David, constituirà l’autèntic poble de Déu. Una esperança a flor de pell de tot el poble, en particular, des de la invasió dels romans. A diferents llocs del Nou Testament s’aclama a Jesús com el “Fill de David” per part dels seus seguidors. Ell era la concreció d’una esperança que en Jesús es feia realitat. Mateu, doncs, ens diu: Josep és el patriarca al qui Déu ordena posar al fill de Maria el nom de Jesús; a ell se li revela el significat d’aquest nom: el “Salvador”, el “Donador de Vida”, “l’Alliberador” dels pecats; només Josep pertany a la casa de David i per ell es fan realitat les profecies sobre el Messies.
Anton Ramon Sastre
Diumenge, 18
Sessió de catequesi familiar mensual a partir de
10:45 h. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba
participant tots junts de l'eucaristia a 12:15 h
Dilluns, 19
Catequesi
setmanal d'infants de 18:00 a 19:15 h
Meditació
cristiana
a la capella del santíssim, a les 19.15 h
Dimarts, 20
Trobada
del grup de celebració i pregària,
de 10 a 11 del matí
Tercera i última
sessió de catequesi d’Advent a les 19.00 h
Dissabte,
24
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons de 16:00 a 19:00 h
Diumenge dia 18:
Diumenge IV d'Advent
De
dilluns dia 19 al dissabte dia 24:
Darrera setmana d'Advent. Dies de
fèries privilegiades d'Advent
Dissabte
dia 24:
Després de l'Hora menor (Nona)
s'acaba el Temps d'Advent. Aquest dissabte se celebraran les misses vespertines
pròpies de la Vigília de Nadal amb les quals s'inicia el Temps de Nadal. La missa
familiar serà a les 20.00 hores i la prepararan els nois i les noies de la catequesi
i les seves famílies. La missa de Nadal de mitjanit (missa del Gall) serà
concelebrada i començarà a les 22:30 hores
Proper
diumenge dia 25:
Solemnitat litúrgica del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist (a Bethlem de Judà l'any 6 aC). Cal tenir present que l'horari de les misses serà: a 11.15 hores, 13:15 hores i a les 20:00 hores
El passat dimarts 13 va tenir lloc la segona sessió per reflexionar sobre l'Advent sota la direcció d'en Anton Ramon Sastre. Tot seguit podem llegir una esquema del què es va tractar.
JESÚS, SAGRAMENT DE DÉU
La formulació explícita d’aquest concepte és relativament moderna, però de manera implícita la trobem tant als pares de l’església cristiana oriental com als de l’occidental. Per arribar a comprendre amb profunditat aquest axioma ens hem d’aturar a examinar tant la trajectòria vital de la persona de Jesús, com el contingut de la seva missió, que, a través dels evangelis, se’ns manifesta per les seves paraules i pels seus actes. Pel que fa a la seva persona i a la seva missió els hi escau perfectament la categoria de “Misteri”, un concepte que ja vam explicar el darrer dia, i que ens cal recordar. Es tracta: 1) d’una realitat que d’alguna manera ens és o se’ns fa present; 2) però que no la podem comprendre totalment o parcialment; 3) en la seva forma plural (“els misteris”) la paraula, originàriament, feia referència a solemnitats cultuals, per mitjà de les quals els iniciats en determinades religions no oficials entraven en contacte i comunicació amb el món i la vida dels déus.
1.
El Misteri del Regne (o del regnat) de Déu. Si llegim sense apassionament doctrinal els evangelis,
ens adonarem que la proclamació del
Regne va ser una obsessió per a Jesús. Casi no va tenir temps per explicar
en què consistia, i no solament perquè abans de tres anys de la seva aparició
en públic el van matar, sinó perquè, a més, mai el va definir amb conceptes teòrics
i abstractes. Per fer aproximacions a la realitat del Regne, Jesús utilitza
metàfores, paràboles, exemples, de manera que aquest Regne de vegades apareix
com una realitat instal·lada en el més enllà i d’altres, en canvi, es dibuixada
com quelcom ja present en el món, si bé amb un creixement imperceptible i amb
una presència silenciosa. Unes vegades el Regne es descriu com un regal que Déu
fa, gratuïtament, als homes i, d’altres, com una realitat que s’ha de conquerir
i per la qual s’ha de lluitar amb força. Hi ha passatges en els quals, per als
homes, el Regne sembla un objectiu que s’ha de descobrir i perseguir i, en
canvi, en altres, trobem que hi ha moltes persones que, sense saber-ho, s’hi
troben instal·lades. El que sí cal tenir ben clar és que el Regne no és un lloc físic o un espai diferent de la terra que
trepitgem, sinó que fa referència a una situació social nova, en la que
canviaran les relacions humanes i desapareixeran molts dels valors que avui esclavitzen
al món. No és aquí el lloc per parlar del programa del Regne, però ens
admira la diversitat i multiplicitat d’imatges utilitzades per Jesús a l’hora
de descriure’l, la fermesa, seguretat i autoritat amb que ho expressa i, sobre
tot, com ho ressalta amb la seva actitud i les seves accions envers els més
necessitats, que, com sempre, son els més pobres, els més vulnerables, les
dones i els nens, els malalts socialment estigmatitzats i marginats, els
menystinguts pel seu origen o classe social. Un tast del seu programa el podem
llegir en l’anomenat Sermó de la Muntanya (Mt 5 – 7; Lc 6, 17-49) o en la
contestació que el mateix Jesús donà als deixebles de Joan Baptista, quan li
preguntaren si “era ell el qui havia de
venir o n’havien d’esperar un altre” (Mt 11,1-15; Lc 7, 18-30). La gent
quedava impactada per la seva manera d’expressar-se, perquè, lluny del to
autoritari dels mestres i doctors de la Llei, el seu discurs era expositiu i
sempre a manera d’una proposta, davant la qual la llibertat humana sempre tenia
possibilitat de decidir i d’escollir el seu futur. Així explicat, el Regne de
Déu o el Regne dels Cels té tot l’atractiu d’un Misteri. Podem parlar del Misteri del Regne perquè les paraules i els fets miraculosos
de Jesús diuen relació a una realitat que ja és present i creix en el món i,
alhora, es troba encara mig amagada en Déu. “Presència” i “absència” son
característiques pròpies del Misteri, encara que, en la nostra limitada lògica
humana, se’ns apareguin i siguin termes contradictoris.
Les celebracions comunitàries del sagrament del perdó d'Advent tindran lloc:
-
Dimecres dia 14: a les 12 del
migdia
-
Divendres dia 16: a les 8 del vespre.
La figura de Maria: Maria va dir: Soc la serventa
del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
En aquest temps d'Advent intensifico
la pregària? Dedico alguns moments
del dia a contemplar el misteri que celebrarem el dia de Nadal? Al mateix
temps que preparo la festa familiar, també, com va fer Maria, em preparo per
celebrar dignament aquestes festes? Davant de les demandes que Déu em fa
per mitjà de persones i esdeveniments, puc dir com ella: Soc
la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
La figura de Josep: Josep, fill de David, no
tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha
engendrat ve de l'Esperit Sant.
Confio en les persones que m'estimen
i estimo? O, al contrari, em costa confiar en els altres? Soc
egoista i només penso en mi? Cuido i vetllo per la família, pels companys, pels
amics? Vull ser sempre el protagonista i el centre d'atenció, o sé compartir
amb els altres? Josep hagué de fugir a Egipte, a causa d'un rei
malèvol. Estic al cas dels fets polítics que tenen repercussió negativa en la
nostra societat. Soc solidari amb aquells que pateixen injustícies? o passo de
tot?
La figura dels pastors: A la mateixa contrada hi havia uns pastors
que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat.
Els pastors, prototip dels
pobres i marginats. Soc conscient que en la nostra societat hi ha persones pobres,
marginades, sense llar? Valoro les persones pel que són o pel
que tenen? En els nostres pessebres, els pastors porten ofrenes a Jesús.
Comparteixo els meus béns amb els més pobres? Com els pastors, em poso en
camí i cerco amb sinceritat a Jesús? o em tanco en mi mateix i no avanço
espiritualment?
La figura dels mags: Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea,
en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a
Jerusalem, preguntaven: On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir
a l'Orient la seva estrella i venim a adorar-lo. Els mags, persones
d'altres cultures i costums van reconèixer l'estrella de Jesús. Valorem o
menyspreem tot el que no pertany a la nostra cultura? Com considero els
estrangers, els que no parlen el meu idioma? La visita dels
mags provocà la ira d'Herodes i la matança d’innocents. Em revolto
davant de les injustícies que pateixen els petits? o passo de llarg mentre
no m'afectin a mi?
La figura dels àngels: De sobte s'uní a l'àngel un
estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: Glòria a Déu a dalt del
cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
Els àngels porten una gran alegria. Visc com una gran oportunitat, i
motiu de joia espiritual la contemplació del naixement de Jesús? o el Nadal només és una festa tradicional que
comparteixo amb la família? Nadal és festa de pau. Soc persona de pau? Ser
perdonar i demanar perdó davant de les ofenses dels altres? En un món
on hi ha milions de persones que pateixen la guerra, prego per la pau?
“Viviu sempre contents en el Senyor” (Fl 4,4-5)
Ens podríem equivocar tot pensant que aquí no tenim una ciutat per sempre, ja que esperem la futura, i romandre despreocupats de les nostres tasques temporals, sense adonar-nos que la nostra fe és un motiu que ens obliga a ser més responsables. El profeta Isaïes afirma que és el mateix Déu que ens ve a salvar de tot mal, fins i tot de les situacions injustes que vivim globalment al món.
No és estrany que tinguem els cors alarmats i ens sentim avergonyits de tot el que veiem i patim. És per això que la nostra alegria ha de sonar de bell nou en aquesta Dominica Gaudete, i cada dia, quan el qui ve a portar-nos una justícia alliberadora (no partidista) per a tothom és el Fill de Déu. Però, com que el seu respecte per nosaltres és total, vol la nostra col·laboració a través del nostre compromís en favor d’aquesta salvació. No podem respirar ni viure amb un cor erm, cal fer possible que floreixi aquest desert personal i doni fruits abastament, fins al punt de sorprendre’ns a nosaltres mateixos. Res fictici, sinó real, que faci possible que visquem una alegria capaç de contagiar el nostre entorn.
L’alegria que varen experimentar els deixebles de Joan quan els envià a preguntar a Jesús si era Ell el que havia de venir o havien d’esperar-ne un altre. La resposta més contundent de Jesús va ser: “aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu.” L’acció dels seus fets i l’eficàcia de les seves paraules eren una evidència irrefutable que el regne de Déu és aquí. Ja ha arribat. La descripció que Jesús fa de Joan és significativa de l’estima i consideració que li té i de com es complau del missatger que li prepara el camí. També la lloança que en fa, una lloança exquisida: “Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista... “.
Preparem un nou Nadal! No pas participant del bullici materialista i superflu sinó amb un cor disposat a lluitar en una cursa de recerca del bé màxim en tots els àmbits de la nostra vida humana i espiritual. Fem-ho embadalits per un amor in crescendo, generós, amb un mirament propi i amb una projecció àmplia que abraci tots els nostres congèneres d’aquest món globalitzat. Veniu Senyor Jesús!
F. Xavier de Dou
Dilluns, 12
Catequesi setmanal
d'infants de 18 a 19.15 h
Meditació cristiana a la
capella del santíssim, a les 19.15 h
Vetlla
de pregària d’Advent a les 20:00 h
Dimarts, 13
Trobada
del grup de celebració i pregària,
de 10 a 11 del matí
Segona sessió de
catequesi d’Advent a les 19.00 h
Dissabte,
17
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons de 16 a 19.00
h
Diumenge,
18
Sessió de catequesi familiar mensual a partir de
10.45 h. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba
participant tots junts de l'eucaristia a 12.15 h
Diumenge dia 11:
Diumenge III d'Advent, conegut com
la Dominica Gaudete
Dimarts dia 13:
Commemoració litúrgica de Santa
Llúcia, (s. III-IV)
Dimecres dia 14:
Commemoració litúrgica de Sant
Joan de la Creu, prevere carmelità (reformador del l'Orde) i doctor de
l'Església
Divendres dia 16:
A Barcelona, commemoració
litúrgica de Sant Josep Manyanet i Vives, prevere
Dissabte dia 17:
Inici de la Setmana de les Fèries
privilegiades d'Advent
Proper diumenge dia 18:
Diumenge IV d'Advent
Com cada any per Advent la comunitat de Sant Ildefons us convida a
participar en una pregària comunitària. Enguany serà el dilluns 12 de
desembre a les 8 del vespre.
Advent és una invitació a aixecar el nostre cor cap a Déu, per
acostar-nos més cap a Ell, per desitjar la seva vinguda, per posar davant seu
la feblesa de la nostra condició humana, per reconèixer que sense Ell no
podríem fer res, per compartir també amb Ell les joies i les il·lusions a
través de les quals Ell es manifesta. I sobretot, perquè ens
entri ben endins l'alegria de la seva presència esperançadora. L'equip que prepara la pregària l'ha titulat: ADVENT:
TEMPS DE REFER L'ESPERANÇA. Ara més que mai hem de demanar que no perdem
l'esperança, que els oracles del profeta Isaïes que anem llegint
aquests dies, puguin ser realitats. Preguem perquè no perdem
l'esperança d'un món on no hi hagi l'horror de la guerra, on
ningú hagi de patir per proporcionar una vida digna a la seva
família, on tots col·laborem per no degradar més la vida del nostre planeta, on
els forasters, els malalts , els
pobres siguin acollits i ajudats. Igual que en altres edicions la metodologia de la pregària
serà amb l'estil de Taizé.
Amb les lectures, cants, pregàries i sobretot els silencis que ens
ajuden a interioritzar i meditar, demanarem al bon Déu que ens assisteixi
per viure tot el missatge que la litúrgia ens ofereix durant aquest temps
d'advent.
Preguem perquè vingui a nosaltres el seu Regne. Regne que comença a ser present
quan no ens deixem portar per la monotonia, pel pessimisme, per la mandra. En
la pregària li demanarem a Déu que, malgrat tot, puguem refer la nostra
esperança.
A continuació tenim l’esquema-resum del tema que es
va tractar el passat dimarts 29 de novembre en la primera de les tres sessions
per reflexionar sobre l’Advent i sobre la cabdal importància del Misteri de
l’Encarnació en relació als sagraments de l’Església.
L’Advent és un d’aquells pocs moments en que se’ns invita a trobar espais per poder repensar la nostra fe i poder-la viure amb més profunditat.
SÍMBOL: Partim d’un exemple senzill. Un noi ofereix i dona a una noia una rosa i li fa un petó, en un dia assenyalat per a ells dos. Aquesta “acció” de donar una rosa i besar a la noia, té algun significat que vagi més enllà de la materialitat de l’acció? L’acció com a tal és freqüent a la nostra cultura, és un gest humà, i tots sabem que vol dir bastant més que el fet material de “donar”, perquè significa “estimar”, “estar enamorat”. Provisionalment, podríem dir que anomenem símbol a una realitat o una acció ordinària que ens és familiar, present, coneguda i propera, però que vol dir i significa una realitat extraordinària, que es troba més enllà del que podem veure i sentir en un moment determinat. Davant d’una realitat o d’una acció simbòlica, la pregunta que ens hem de fer no és què és el símbol, sinó què significa, perquè la realitat que veiem i que ens és present, diu sempre relació a una realitat més profunda, més amagada, més llunyana, absent. El llenguatge narratiu i el poètic utilitzen molts símbols: un paisatge, una muntanya, la mar, les estrelles, la lluna, les flors, el cant d’un amant, una abraçada, un ritus... El símbol, doncs, és una realitat present, però que ha de fer referència a una altra realitat absent.
UN SAGRAMENT ÉS UN SÍMBOL SAGRAT. Quan parlem del “sagrat” ens ve a la ment una realitat
que d’alguna manera fa referència a la divinitat. Com hem dit, el símbol és
sempre una realitat nostra, sensible, propera, però si el punt de referència
d’aquesta realitat nostra és el món de la divinitat, si volem parlar dels déus,
si volem parlar, fins i tot, del nostre Déu, tenim un problema, perquè ens
referim a un món que no és el nostre, un món que ens cau lluny, que depassa el
nostre coneixement, que ens transcendeix. Però, justament per aquest motiu, els
homes si ens volem referir als déus, a la divinitat, al nostre Déu, només ho
podem fer amb un llenguatge simbòlic. D’una manera genèrica, podríem dir que sagrament és un símbol sensible i present
que ens remet a una realitat significada (Déu, la divinitat) que, per
definició, és quelcom indescriptible, indefinible, innominat, fora del nostre
abast i lluny de la nostra comprensió. En aquest sentit, hem de dir que el
sagrament forma part d’un llenguatge simbòlic, fet de paraules i accions, que
vol posar en comunicació els humans amb la divinitat.
MISTERI és una paraula que
ve d’una paraula greca (mysterion)
que després va ser traduïda al llatí, i posteriorment a les nostres llengües
populars d’arrel llatina, per sagrament (sacramentum). Per tant, en principi es
podrien prendre per substantius sinònims i, segurament, tots recordareu que, a
les pregàries de l’eucaristia, tant es diu “celebrar
els sagraments” com “celebrar els
misteris”. Però el concepte de
“misteri” aporta matisos nous. D’una banda, quan diem que “això és un misteri”, normalment, ens
referim a una realitat que ens és de difícil o impossible comprensió, i si es
tracta d’un fet o d’una acció volem dir que no podem entendre què ha passat o
com ha passat, perquè estem davant d’una realitat que trasbalsa les nostres
estructures de coneixement. Aquest sentit del concepte “misteri” fent
referència a quelcom que escapa al nostre coneixement l’haurem de tenir sempre
present. Però, d’altra banda, originàriament, el plural de la paraula “misteri” (mysteria) feia
referència a “solemnitats cultuals en les quals els fets d’una divinitat, per mitjà
d’accions sagrades, esdevenen presents per a un cercle d’iniciats, fent-los
participar del destí de la mateixa divinitat”.
De les lectures d’avui jo en ressalto el seu cant a l’esperança: podem caviar el món, si hi posem cadascú de la nostra part, seguint els ensenyaments de Jesús.
Ens trobem en el segon diumenge d’Advent, temps del qual podem destacar cinc actituds: 1) l’esperança malgrat les dificultats; 2): la preparació del camí de Jesús disposant-hi el cor; 3) la joia de saber que Jesús ens salva; 4) la pregària, demanant “Veniu Senyor Jesús”, i 5) la paciència de treballar constantment malgrat que costi.
El llibre de Isaïes ens diu: “L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor esperit que li inspiri com reverenciar-lo. [...] farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país, una sentència que farà morir el malvat. [...] Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l'aigua cobreix la conca del mar.”
No
són aquestes paraules un cant d’esperança en un món nou?
A la carta de Sant Pau als cristians de Roma hi llegim: “En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança. Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d'acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.”
Així
és, Déu ens envia Jesús, les escriptures ens donen força i esperança, però nosaltres
hem de posar-hi de la nostra part. Ho fem? Estem avinguts de cor i de llavis?,
ens acceptem els uns als altres?
Segons Mateu ens diu a l’Evangeli, Joan Baptista deia: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. També Jesús va pronunciar aquestes paraules al llac de Galilea. Aquesta conversió implica seguir els passos de Jesús, el seu projecte, treballant, amb paciència i sense defallir, per una societat justa, reconciliada; acollint i ajudant els més dèbils, els que pateixen. Els cristians hi estem doblement obligats, com a seguidors de Jesús i, per tant, membres de la Església; també com a membres de la societat, per difícil que sigui, sobretot en els moments que vivim de canvi climàtic, injustícies, guerres, desavinences, etc. I no oblidem la pregària, ben segur que ens ajudarà en aquesta tasca.
Maite Cura Grané
Diumenge dia 4:
Diumenge II d'Advent
Dimarts dia 6:
És dia festiu, tot i ser festa
laboral, la missa serà a les 12 del migdia, seguint l'horari propi dels dies
feiners
Dimecres dia 7:
Commemoració litúrgica de Sant
Ambrosi o Ambrós (+397), bisbe de Milà i doctor de l'Església
Aquest dimecres a les 8 del vespre
hi haurà la missa vespertina de la solemnitat de la Immaculada Concepció de
Maria
Dijous dia 8:
Solemnitat litúrgica de la
Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria
Proper diumenge dia 11:
Diumenge III d'Advent, conegut amb
el nom de Dominica Gaudete
Aquest article publicat a Catalunya Religió per Lucía Montobbio, manlleva el títol d’un Quadern de Cristianisme i Justícia recent, en el qual s’analitza el tema d’una manera acurada i del qual l’autora n’extreu les seves reflexions.
El tema és prou interessant en un moment en què el
Sínode de bisbes ha d’elaborar les seves conclusions sobre aquesta qüestió i
moltes altres de cara a l’any vinent. Aleshores seran presentades al papa
Francesc i serà ell el qui tingui la darrera paraula sobre nous plantejaments o
eventuals canvis en l’Església.
Tot seguit es reprodueix aquest article:
Com deia Paul Ricoeur, "reconèixer pot ser la base del que ens va deixar dit el Senyor: estimeu-vos els uns als altres". Aquest és el paradigma del reconeixement que s'ha iniciat avui dia, segons el teòleg i membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia Enric Vilà. Precisament, en aquest "reconèixer-nos" es troba la clau de lectura que Vilà dona per seguir el nou quadern El reconeixement de les persones LGTBIQ+ en l'Església, publicat per Cristianisme i Justícia i escrit per ell mateix.
L’autor del quadern, que es va
presentar fa uns dies al Casal Loiola, subratlla la importància de recordar que
"estem parlant de persones, de vides". “Amb l’etiqueta de gais o
d'homosexuals es perd de vista que estem parlant d’una part de la identitat de
l’individu, no de la seva totalitat". "Si considerem només l’adjectiu
podríem incórrer en l’errada de separar un part del grup, en considerar-la
diferent de la resta”, diu Vilà.
"El reconeixement no és
suficient". Així ho puntualitza Montse Escribano, professora de
la Facultat de Teologia San Vicente Ferrer. Escribano també va participar
en l’acte mitjançant un vídeo.
Per a ella, quan es parla d'acollir a persones que són tant heterosexuals com
homosexuals, "s'està deixant de banda que ja són Església".
"Així doncs, no és necessari que ningú les aculli, el reconeixement no és
l'horitzó últim", assegura la professora.
Segons Escribano, "podríem
atrevir-nos a pensar que aquestes persones són com la llum d'oli de la qual
parla l'evangelista Lluc". Una llum que serveix a tothom dins l'Església
per veure, observar i orientar-se.
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
