Els millors desitjos per al 2023!

 

En començar un nou any

mirem el futur amb esperança.

No defallim.

Un altre món és possible!

 

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 1:

Diumenge I després de Nadal

Solemnitat litúrgica de Santa Maria, Mare de Déu

Diumenge dins l'Octava de Nadal. Aquest dia se celebra la Imposició del Nom de Jesús, també Emmanuel o Manuel

Jornada per la Pau

 

De dilluns dia 2 a dissabte dia 7:

Fèries de Nadal

 

Dilluns dia 2:

Commemoració litúrgica dels Sant Basili el Gran (330-379), bisbe de Cesarea de Capadòcia i Sant Gregori Nazianzé (330-390), bisbe de Constantinoble, doctors de l'Església

 

Dijous dia 5:

Celebració de la Vigília de la Solemnitat de l'Epifania del Senyor a les 8 del vespre

 

Divendres dia 6:

Solemnitat de l'Epifania del Senyor. Diada dels Sants Reis o mags d'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar i també Adoració (dels Reis o Dora)

Col·lecta del catequista nadiu

 

Dissabte dia 7:

Commemoració litúrgica de Sant Ramon de Penyafort, (+1275), prevere dominicà, del Penedès

 

Proper diumenge dia 8:

Festivitat litúrgica del Baptisme del Senyor que també correspon al diumenge II després de Nadal

Després de Completes s'acaba el Temps de Nadal i s'inicia la primera part del Temps de durant l'any o Temps Ordinari

Mor Josep Gendrau, exprovincial dels franciscans a Catalunya

Aquest dimecres 28 de desembre ha mort sobtadament el P.Josep Gendrau, exprovincial dels franciscans a Catalunya i persona ben coneguda ala nostra comunitat per la seva presència a la comunitat veïna de Sant Antoni de Pàdua del carrer Santaló.

El Pare Gendrau ens ha acompanyat en les nostres celebracions senyalades durant molts anys –la darrera, ben recent, la celebració dels 50 anys d’ordenació de diaca de Mn. Xavier de Dou. 

El trobarem a faltar. 

Descansi en pau.

Reflexions a la Paraula de Déu

Nadal 2022 

Avui ha nascut, dilectíssims el nostre Salvador, alegrem-nos-en. Perquè no  s`escau que hi hagi lloc per la tristesa en el moment en què ens ha nascut la vida (del sermons del papa St. Lleó).

Ens trobem doncs davant del nostre Nadal i caldrà preguntar-nos quina resposta hi donem, o, millor dit, què representa per a nosaltres el Nadal. M’atreviria a presentar tres visions del Nadal. Per a alguns poden ser unes vacances per viatjar i, sobretot, per anar esquiar. Per a d’altres, el retrobament familiar, celebrar les festes amb l’escalf de totes les tradicions: el tió, el dinar de Nadal, la joia que comporta sempre el  retrobament familiar. I, per a d’altres, a aquest retrobament familiar i festiu que no podem menystenir, s’hi afegeix un fet diferencial que és l’anunci de l’àngel als pastors: ”No tingueu por, us anuncio una nova que portarà a tot al poble una gran alegria, us ha nascut un  Salvador que és el Messies el Senyor”; el relat de l’evangelista continua “a la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras guardant els seus ramats”; quin contrast l’anunci de l’àngel, l’alegria que comporta el naixement de Jesús amb als pastors que viuen als ras!

Sempre m’ha impressionat aquest passatge de l’evangeli. Veiem qui són els destinataris d’aquest anunci i quina lectura en fem. Com traduiríem  aquest missatge? Dissortadament, aquestes paraules es poden entendre literalment; avui continua sent real el fet que moltes persones viuen al ras materialment o metafòricament; Jesús continua manifestant-se amb el signes dels temps i aquest anunci ens rebota a la cara perquè, dissortadament, continua havent-hi en la nostra societat benestant situacions que ens avergonyeixen. Què lluny queden les paraules dels àngels que anuncien l’alegria que comporta el naixement de Jesús! i com contrasten amb totes aquestes altres paraules que ens posen en contacte amb la realitat del nostre món. No es tracta de fer el llistat de totes les situacions, bé prou que les sabem i les patim, però sí que es tracta de veure aquells que, ben a prop nostre, viuen al ras; sí que es tracta de prendre consciència que amb la nostra manera d’actuar podem ajudar-los a descobrir que Jesús també ha vingut al món per a ells. D’aquesta manera serem portadors de la bona nova que anuncien els àngels.  BON NADAL!

Lluís Saumell

Avui és Nadal

Les paraules de salutació, que més repetirem en aquest dia és "Bon Nadal", i també "Feliz Navidad", I amb senzillesa, jo des d'aquest Full Informatiu, us  l’adreço a tots els que tindreu l'amabilitat de llegir-me, a tots i a totes, Bon Nadal, Feliz Navidad.

Amb el naixement del fill de Maria, Jesús, l'Emmanuel (Déu amb nosaltres) la paraula s'ha fet home. Paraula que va adreçada a tots els homes i dones. I la Paraula ens manifesta que ens estima, que vol el bé per a tothom. L'evangelista  Joan posarà en boca de Jesús aquesta afirmació: Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic * perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. (Jn 3, 16-17)

Jesús, la manifestació entre nosaltres del Déu bo i que estima, va venir fa més de 2022 anys durant la nit, a Betlem, avui ho celebrem i també ho fem en un temps que sembla que la nit es fa llarga i no acaba d'arribar el dia.

Hi ha foscor, hi ha nit en el nostre món, no cal que ho detalli, tots ho sabem. Viuen en la nit els que han de baixar als refugis per culpa de les bombes que són llençades a Ucraïna. Viuen en la nit i amb fred, els que pateixen els efectes de la crisi energètica. Viuen en la nit i no estimen la claror del dia els que estan atrapats per addiccions. I en la nit també hi podem estar nosaltres, quan som incapaços de veure-hi clar davant dels problemes que hem d'afrontar cada dia, o quan hi ha rancors en el nostre cor que no ens permeten tenir relacions cordials amb la família, amics, companys. I hi ha molta nit als hospitals, residències d'avis, presons, on s’estan persones soles que pateixen, mancats d’una paraula que els doni consol. Hi ha nit quan no trobem sentit en la vida i molts etcèteres.

Som molts els que ens podem identificar amb la mítica cançó El vent d'en Raimon, quan diu, "I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a Déu, al vent del món" (el cantant, escriu Déu en minúscula, jo m'identifico amb el poema posant Déu en majúscula).

Per Nadal, celebrem que s'ha complert l'oracle del llibre de la Saviesa:  la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel. Per Nadal ja no anem perduts enmig de la foscor nocturna, perquè La llum (Jesús) resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. (Jn 1,5). Per Nadal, enmig de tots els tràfecs i embolics, sabem que no estem perduts, perquè Jesús ens salva. Nadal és: L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. (1 Jn 4,9)

Per aquest motiu, avui, ens hem de felicitar tots. Déu és amor, no anem sols. Els pobres tenen bon advocat i els què viuen en solitud bon company. Els que van despistats per la vida sense sentit, tenen un bon guia. Els que no tenen qui els estimi, tenen un bon amic. I tots per Nadal, enmig del vent del món, tenim l'oportunitat de trobar Déu. El trobarem quan, com els infants, siguem capaços d'admirar i contemplar amb cor senzill el que celebrem avui 25 de desembre
Repeteixo: Bon Nadal, Feliz Navidad.

Josep M. Jubany

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 25 de desembre:

solemnitat litúrgica del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist (a Bethlem de Judà l'any 6 aC). Cal tenir present que l'horari de les misses serà a 1/4 de 12 del matí, a 1/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre

 

De dilluns dia 26 a dissabte dia 31 de desembre:

dies dins l'Octava de Nadal

 

Dilluns dia 26 de desembre:

festivitat litúrgica de Sant Esteve, diaca  i protomàrtir a Jerusalem (any 35). És dia festiu a Catalunya. Se celebrarà la missa a les 12 del migdia, horari propi dels dies feiners

 

Dimarts dia 27 de desembre:

festivitat litúrgica de Sant Joan, apòstol i evangelista, fill de Zebedeu, vident de Patmos

 

Dimecres dia 28 de desembre:

festivitat litúrgica dels Sants Innocents, màrtirs a Bethlem i rodalia

 

Divendres dia 30 de desembre:

festivitat litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep. Jornada de la Sagrada Família

 

Proper diumenge dia 1 de gener del 2023:

Solemnitat litúrgica de Santa Maria, Mare de Déu. Diumenge dins l'Octava de Nadal. Aquest dia se celebra la Imposició del Nom de Jesús, també Emmanuel o Manuel. Jornada per la Pau

Tercera sessió d'Advent

El passat dimarts 13 va tenir lloc la segona sessió per reflexionar sobre l'Advent sota la direcció d'en Anton Ramon Sastre. Tot seguit podem llegir una esquema del què es va tractar. 

ELS SAGRAMENTS DE L’ESGLÉSIA

Els dissabtes, Ell anava a les sinagogues i explicava el sentit profètic de les escriptures, però sobre tot li agradava ensenyar a la gent que l’envoltava. Els deia que amb Ell començava un temps nou, que Déu aviat construiria una societat nova basada en la compassió i en l’amor pels altres, sense fer distincions de persones ni de classes. Ho explicava amb exemples i invitant a tots a iniciar aquest camí, i ho feia sense invocar exigències legalistes, que freqüentment criticava. La gent entenia el que deia i Ell simpatitzava amb tothom, en particular amb els més pobres, desvalguts i malalts marginats, que ja no tenien res a perdre i dels quals es preocupava i sovint els curava. Aquest va ser el moviment de Jesús, un moviment profètic que es va fer notori, que va tenir molts seguidors entre la gent senzilla i molts detractors entre les autoritats civils i religioses. Jesús encarregà als seus deixebles de continuar aquesta seva missió i, pels creients, després de la Pentecosta, s’inicia el temps últim de la història, el temps de l’església, “l’Era de l’Esperit”. Però ¿què és i què entenem per església?

L’església és una realitat que només es pot comprendre adequadament si s’accepta que ella neix a partir de la fe dels deixebles en el Crist, és a dir, a partir de la fe dels seguidors de Jesús en tant que mort i ressuscitat. En aquest sentit, la fe de la comunitat cristiana ha de ser necessàriament apostòlica, perquè només es basa en la fe transmesa pels apòstols.  Per centrar aquest tema és profitós fer una descripció, més narrativa que definitòria, d’alguns aspectes bàsics de l’església, als quals avui ha arribat també la reflexió de la comunitat cristiana després de casi dos mil·lennis d’història.

1.     Església és la comunitat de persones que, gràcies a l’Esperit Sant que viu en el seus cors, creuen en Jesucrist com el seu Déu i Senyor, i en Déu Pare, que és bondat i misericòrdia (FE).

2.     Església són els que, convocats per l’Esperit Sant, donen gràcies a Déu tot fent memòria de la Pasqua del Crist i fan present la salvació de Déu celebrant els sagraments (CELEBRACIÓ).

Campanya de recollida de llibre i joguines

Podeu deixar les joguines i els llibres (nous o usats en bon estat) a la Secretaria de la Comunitat. 

Els que es reculli anirà destinat a l’entitat Solidança.

Reflexions a la Paraula de Déu

Durant el cicle de l’any litúrgic d’enguany ens guia l’evangelista Mateu, que juntament amb Lluc són els únics evangelistes que ens parlen de la infància de Jesús. Mateu, però, en parlar del naixement i de la infantesa de Jesús, destaca amb força la figura de Josep en els moments més importants. En aquest darrer diumenge d’Advent, Mateu fa de Josep el seu principal protagonista.

En primer lloc, Josep es troba amb la sorpresa que Maria, la seva promesa, abans de viure junts,  està esperant un fill, sense que ell en sabés res. És un inici de narració que ens col·loca, colze a colze, al costat de la perplexitat de Josep, que sabia prou bé que ell no havia tingut relacions maritals amb Maria. Aquesta narració, a la missa del vespre de la vigília de Nadal, Mateu l’acaba així: “Josep la prengué a casa com esposa; el fill va néixer sense haver tingut relacions matrimonials; i li va posar el nom de Jesús”. Amb aquesta breu descripció, Mateu vol destacar el paper principal de Josep, de qui afirma “que era un home bo”.

En segon lloc, Mateu resol l’angoixa de Josep per mitjà d’una “teofania”, d’una revelació personal de Déu, col·locant-lo al costat dels grans patriarques i profetes del poble d’Israel, als quals els havia confiat missions especials. Aquesta manifestació la descriu Mateu per mitjà d’un “somni”. A nosaltres ens resulta estrany, però, literàriament, a l’Antic Testament designa un moment de clarividència, un moment de comprensió intuïtiva de la voluntat de Déu. Serà a ell, a Josep, a qui se li ordena donar nom i significació al fill de Maria: “li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”.

En tercer lloc, és Josep el qui pertany a la casa i a l’estirp de David, és a dir, al llinatge del qual ha de néixer el Messies. Mateu obre el seu evangeli amb la “genealogia de Jesucrist, fill de David, fill d’Abraham...” fins arribar a “Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Crist”. El llinatge de Josep és el dipositari de l’esperança del poble d’Israel, perquè d’ell un dia apareixerà el Messies, el Rei que, com David, constituirà l’autèntic poble de Déu. Una esperança a flor de pell de tot el poble, en particular, des de la invasió dels romans. A diferents llocs del Nou Testament s’aclama a Jesús com el “Fill de David” per part dels seus seguidors. Ell era la concreció d’una esperança que en Jesús es feia realitat. Mateu, doncs, ens diu: Josep és el patriarca al qui Déu ordena posar al fill de Maria el nom de Jesús; a ell se li revela el significat d’aquest nom: el “Salvador”, el “Donador de Vida”, “l’Alliberador” dels pecats; només Josep pertany a la casa de David i per ell es fan realitat les profecies sobre el Messies.

Anton Ramon Sastre

La setmana dia a dia

Diumenge, 18

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 10:45 h. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 12:15 h

 

Dilluns, 19

Catequesi setmanal d'infants de 18:00 a 19:15 h

Meditació cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

 

Dimarts, 20

Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

Tercera i última sessió de catequesi d’Advent a les 19.00 h

 

Dissabte, 24

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 16:00 a 19:00 h

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 18:

Diumenge IV d'Advent

 

De dilluns dia 19 al dissabte dia 24:

Darrera setmana d'Advent. Dies de fèries privilegiades d'Advent

 

Dissabte dia 24:

Després de l'Hora menor (Nona) s'acaba el Temps d'Advent. Aquest dissabte se celebraran les misses vespertines pròpies de la Vigília de Nadal amb les quals s'inicia el Temps de Nadal. La missa familiar serà a les 20.00 hores i la prepararan els nois i les noies de la catequesi i les seves famílies. La missa de Nadal de mitjanit (missa del Gall) serà concelebrada i començarà a les 22:30 hores

 

Proper diumenge dia 25:

Solemnitat litúrgica del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist (a Bethlem de Judà l'any 6 aC). Cal tenir present que l'horari de les misses serà: a 11.15 hores, 13:15 hores i a les 20:00 hores

Segona sessió d'Advent

El passat dimarts 13 va tenir lloc la segona sessió per reflexionar sobre l'Advent sota la direcció d'en Anton Ramon Sastre. Tot seguit podem llegir una esquema del què es va tractar.

JESÚS, SAGRAMENT DE DÉU

La formulació explícita d’aquest concepte és relativament moderna, però de manera implícita la trobem tant als pares de l’església cristiana oriental com als de l’occidental. Per arribar a comprendre amb profunditat aquest axioma ens hem d’aturar a examinar tant la trajectòria vital de la persona de Jesús, com el contingut de la seva missió, que, a través dels evangelis, se’ns manifesta per les seves paraules i pels seus actes. Pel que fa a la seva persona i a la seva missió els hi escau perfectament la categoria de “Misteri”, un concepte que ja vam explicar el darrer dia, i que ens cal recordar. Es tracta: 1) d’una realitat que d’alguna manera ens és o se’ns fa present; 2) però que no la podem comprendre totalment o parcialment; 3) en la seva forma plural (“els misteris”) la paraula, originàriament, feia referència a solemnitats cultuals, per mitjà de les quals els iniciats en determinades religions no oficials entraven en contacte i comunicació amb el món i la vida dels déus.

1.     El Misteri del Regne (o del regnat) de Déu. Si llegim sense apassionament doctrinal els evangelis, ens adonarem que la proclamació del Regne va ser una obsessió per a Jesús. Casi no va tenir temps per explicar en què consistia, i no solament perquè abans de tres anys de la seva aparició en públic el van matar, sinó perquè, a més, mai el va definir amb conceptes teòrics i abstractes. Per fer aproximacions a la realitat del Regne, Jesús utilitza metàfores, paràboles, exemples, de manera que aquest Regne de vegades apareix com una realitat instal·lada en el més enllà i d’altres, en canvi, es dibuixada com quelcom ja present en el món, si bé amb un creixement imperceptible i amb una presència silenciosa. Unes vegades el Regne es descriu com un regal que Déu fa, gratuïtament, als homes i, d’altres, com una realitat que s’ha de conquerir i per la qual s’ha de lluitar amb força. Hi ha passatges en els quals, per als homes, el Regne sembla un objectiu que s’ha de descobrir i perseguir i, en canvi, en altres, trobem que hi ha moltes persones que, sense saber-ho, s’hi troben instal·lades. El que sí cal tenir ben clar és que el Regne no és un lloc físic o un espai diferent de la terra que trepitgem, sinó que fa referència a una situació social nova, en la que canviaran les relacions humanes i desapareixeran molts dels valors que avui esclavitzen al món. No és aquí el lloc per parlar del programa del Regne, però ens admira la diversitat i multiplicitat d’imatges utilitzades per Jesús a l’hora de descriure’l, la fermesa, seguretat i autoritat amb que ho expressa i, sobre tot, com ho ressalta amb la seva actitud i les seves accions envers els més necessitats, que, com sempre, son els més pobres, els més vulnerables, les dones i els nens, els malalts socialment estigmatitzats i marginats, els menystinguts pel seu origen o classe social. Un tast del seu programa el podem llegir en l’anomenat Sermó de la Muntanya (Mt 5 – 7; Lc 6, 17-49) o en la contestació que el mateix Jesús donà als deixebles de Joan Baptista, quan li preguntaren si “era ell el qui havia de venir o n’havien d’esperar un altre” (Mt 11,1-15; Lc 7, 18-30). La gent quedava impactada per la seva manera d’expressar-se, perquè, lluny del to autoritari dels mestres i doctors de la Llei, el seu discurs era expositiu i sempre a manera d’una proposta, davant la qual la llibertat humana sempre tenia possibilitat de decidir i d’escollir el seu futur. Així explicat, el Regne de Déu o el Regne dels Cels té tot l’atractiu d’un Misteri. Podem parlar del Misteri del Regne perquè les paraules i els fets miraculosos de Jesús diuen relació a una realitat que ja és present i creix en el món i, alhora, es troba encara mig amagada en Déu. “Presència” i “absència” son característiques pròpies del Misteri, encara que, en la nostra limitada lògica humana, se’ns apareguin i siguin termes contradictoris.

Preparem la celebració comunitària de la penitència: apunts per a un examen de consciència, acompanyats per les figures del pessebre

Les celebracions comunitàries del sagrament del perdó d'Advent tindran lloc:

- Dimecres dia 14: a les 12 del migdia

- Divendres dia 16: a les 8 del vespre.

 

La figura de Maria: Maria va dir: Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.

En aquest temps d'Advent intensifico la pregària? Dedico alguns moments del dia a contemplar el misteri que celebrarem el dia de Nadal? Al mateix temps que preparo la festa familiar, també, com va fer Maria, em preparo per celebrar dignament aquestes festes? Davant de les demandes que Déu em fa per mitjà de persones i esdeveniments, puc dir com ella: Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.

 

La figura de Josep:  Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l'Esperit Sant.

Confio en les persones que m'estimen i estimo? O, al contrari, em costa confiar en els altres? Soc egoista i només penso en mi? Cuido i vetllo per la família, pels companys, pels amics? Vull ser sempre el protagonista i el centre d'atenció, o sé compartir amb els altres? Josep hagué de fugir a Egipte, a causa d'un rei malèvol. Estic al cas dels fets polítics que tenen repercussió negativa en la nostra societat. Soc solidari amb aquells que pateixen injustícies? o passo de tot?

La figura dels pastors: A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat.

Els pastors, prototip dels pobres i marginats. Soc conscient que en la nostra societat hi ha persones pobres, marginades, sense llar? Valoro les persones pel que són o pel que tenen? En els nostres pessebres, els pastors porten ofrenes a Jesús. Comparteixo els meus béns amb els més pobres? Com els pastors, em poso en camí i cerco amb sinceritat a Jesús? o em tanco en mi mateix i no avanço espiritualment?

La figura dels mags: Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l'Orient la seva estrella i venim a adorar-lo. Els mags, persones d'altres cultures i costums van reconèixer l'estrella de Jesús. Valorem o menyspreem tot el que no pertany a la nostra cultura? Com considero els estrangers, els que no parlen el meu idioma? La visita dels mags provocà la ira d'Herodes i la matança d’innocents. Em revolto davant de les injustícies que pateixen els petits? o passo de llarg mentre no m'afectin a mi?

 

La figura dels àngels: De sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
Els àngels porten una gran alegria. Visc com una gran oportunitat, i motiu de joia espiritual la contemplació del naixement de Jesús? o el Nadal només és una festa tradicional que comparteixo amb la família? Nadal és festa de pau. Soc persona de pau? Ser perdonar i demanar perdó davant de les ofenses dels altres? En un món on hi ha milions de persones que pateixen la guerra, prego per la pau?

Reflexions a la Paraula de Déu

“Viviu sempre contents en el Senyor” (Fl 4,4-5)

Ens podríem equivocar tot pensant que aquí no tenim una ciutat per sempre, ja que esperem la futura, i romandre despreocupats de les nostres tasques temporals, sense adonar-nos que la nostra fe és un motiu que ens obliga a ser més responsables. El profeta Isaïes afirma que és el mateix Déu que ens ve a salvar de tot mal, fins i tot de les situacions injustes que vivim globalment al món.

No és estrany que tinguem els cors alarmats i ens sentim avergonyits de tot el que veiem i patim. És per això que la nostra alegria ha de sonar de bell nou en aquesta Dominica Gaudete, i cada dia, quan el qui ve a portar-nos una justícia alliberadora (no partidista) per a tothom és el Fill de Déu. Però, com que el seu respecte per nosaltres és total, vol la nostra col·laboració a través del nostre compromís en favor d’aquesta salvació. No podem respirar ni viure amb un cor erm, cal fer possible que floreixi aquest desert personal i doni fruits abastament, fins al punt de sorprendre’ns a nosaltres mateixos. Res fictici, sinó real, que faci possible que visquem una alegria capaç de contagiar el nostre entorn.

L’alegria que varen experimentar els deixebles de Joan quan els envià a preguntar a Jesús si era Ell el que havia de venir o havien d’esperar-ne un altre. La resposta més contundent de Jesús va ser: “aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu.” L’acció dels seus fets i l’eficàcia de les seves paraules eren una evidència irrefutable que el regne de Déu és aquí. Ja ha arribat. La descripció que Jesús fa de Joan és significativa de l’estima i consideració que li té i de com es complau del missatger que li prepara el camí. També la lloança que en fa, una lloança exquisida: “Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista... “.

Preparem un nou Nadal! No pas participant del bullici materialista i superflu sinó amb un cor disposat a lluitar en una cursa de recerca del bé màxim en tots els àmbits de la nostra vida humana i espiritual. Fem-ho embadalits per un amor in crescendo, generós, amb un mirament propi i amb una projecció àmplia que abraci tots els nostres congèneres d’aquest món globalitzat. Veniu Senyor Jesús!

F. Xavier de Dou

 

 

La setmana dia a dia

Dilluns, 12

Catequesi setmanal d'infants de 18 a 19.15 h

Meditació cristiana a la capella del santíssim, a les 19.15 h

Vetlla de pregària d’Advent a les 20:00 h

 

Dimarts, 13

Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

 

Segona sessió de catequesi d’Advent a les 19.00 h

 

Dissabte, 17

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai  Sant Ildefons de 16 a 19.00 h

 

Diumenge, 18

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 10.45 h. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 12.15 h

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 11:

Diumenge III d'Advent, conegut com la Dominica Gaudete

 

Dimarts dia 13:

Commemoració litúrgica de Santa Llúcia, (s. III-IV)

 

Dimecres dia 14:

Commemoració litúrgica de Sant Joan de la Creu, prevere carmelità (reformador del l'Orde) i doctor de l'Església

 

Divendres dia 16:

A Barcelona, commemoració litúrgica de Sant Josep Manyanet i Vives, prevere

 

Dissabte dia 17:

 Inici de la Setmana de les Fèries privilegiades d'Advent

 

Proper diumenge dia 18:

Diumenge IV d'Advent

Vetlla de pregària d'Advent: temps de refer l'esperança

Com cada any per Advent la comunitat de Sant Ildefons us convida a participar en una pregària comunitària. Enguany serà el dilluns 12 de desembre a les 8 del vespre.

Advent és una invitació a aixecar el nostre cor cap a Déu, per acostar-nos més cap a Ell, per desitjar la seva vinguda, per posar davant seu la feblesa de la nostra condició humana, per reconèixer que sense Ell no podríem fer res, per compartir també amb Ell les joies i les il·lusions a través de les quals Ell es manifesta. I sobretot, perquè ens entri ben endins l'alegria de la seva presència esperançadora.

L'equip que prepara la pregària l'ha titulat: ADVENT: TEMPS DE REFER L'ESPERANÇA. Ara més que mai hem de demanar que no perdem l'esperança, que els oracles del profeta Isaïes que anem llegint aquests dies, puguin ser realitats. Preguem perquè no perdem l'esperança d'un món on no hi hagi l'horror de la guerra, on ningú hagi de patir per proporcionar una vida digna a la seva família, on tots col·laborem per no degradar més la vida del nostre planeta, on els forasters, els malalts , els pobres siguin acollits i ajudats.
Preguem perquè vingui a nosaltres el seu Regne. Regne que comença a ser present quan no ens deixem portar per la monotonia, pel pessimisme, per la mandra. En la pregària li demanarem a Déu que, malgrat tot, puguem refer la nostra esperança.

Igual que en altres edicions la metodologia de la pregària serà amb l'estil de Taizé. Amb les lectures, cants, pregàries i sobretot els silencis que ens ajuden a interioritzar i meditar, demanarem al bon Déu que ens assisteixi per viure tot el missatge que la litúrgia ens ofereix durant aquest temps d'advent.

Primera trobada per reflexionar sobre l'Advent amb Anton Ramon Sastre: Símbol, Misteri, Imatge

A continuació tenim l’esquema-resum del tema que es va tractar el passat dimarts 29 de novembre en la primera de les tres sessions per reflexionar sobre l’Advent i sobre la cabdal importància del Misteri de l’Encarnació en relació als sagraments de l’Església.

L’Advent és un d’aquells pocs moments en que se’ns invita a trobar espais per poder repensar la nostra fe i poder-la viure amb més profunditat.

SÍMBOL: Partim d’un exemple senzill. Un noi ofereix i dona a una noia una rosa i li fa un petó, en un dia assenyalat per a ells dos. Aquesta “acció” de donar una rosa i besar a la noia, té algun significat que vagi més enllà de la materialitat de l’acció? L’acció com a tal és freqüent a la nostra cultura, és un gest humà, i tots sabem que vol dir bastant més que el fet material de “donar”, perquè significa “estimar”, “estar enamorat”. Provisionalment, podríem dir que anomenem símbol a una realitat o una acció ordinària que ens és familiar, present, coneguda i propera, però que vol dir i significa una realitat extraordinària, que es troba més enllà del que podem veure i sentir en un moment determinat. Davant d’una realitat o d’una acció simbòlica, la pregunta que ens hem de fer no és què és el símbol, sinó què significa, perquè la realitat que veiem i que ens és present, diu sempre relació a una realitat més profunda, més amagada, més llunyana, absent. El llenguatge narratiu i el poètic utilitzen molts símbols: un paisatge, una muntanya, la mar, les estrelles, la lluna, les flors, el cant d’un amant, una abraçada, un ritus... El símbol, doncs, és una realitat present, però que ha de fer referència a una altra realitat absent.

UN SAGRAMENT ÉS UN SÍMBOL SAGRAT. Quan parlem del “sagrat” ens ve a la ment una realitat que d’alguna manera fa referència a la divinitat. Com hem dit, el símbol és sempre una realitat nostra, sensible, propera, però si el punt de referència d’aquesta realitat nostra és el món de la divinitat, si volem parlar dels déus, si volem parlar, fins i tot, del nostre Déu, tenim un problema, perquè ens referim a un món que no és el nostre, un món que ens cau lluny, que depassa el nostre coneixement, que ens transcendeix. Però, justament per aquest motiu, els homes si ens volem referir als déus, a la divinitat, al nostre Déu, només ho podem fer amb un llenguatge simbòlic. D’una manera genèrica, podríem dir que sagrament és un símbol sensible i present que ens remet a una realitat significada (Déu, la divinitat) que, per definició, és quelcom indescriptible, indefinible, innominat, fora del nostre abast i lluny de la nostra comprensió. En aquest sentit, hem de dir que el sagrament forma part d’un llenguatge simbòlic, fet de paraules i accions, que vol posar en comunicació els humans amb la divinitat.

MISTERI és una paraula que ve d’una paraula greca (mysterion) que després va ser traduïda al llatí, i posteriorment a les nostres llengües populars d’arrel llatina, per sagrament (sacramentum). Per tant, en principi es podrien prendre per substantius sinònims i, segurament, tots recordareu que, a les pregàries de l’eucaristia, tant es diu “celebrar els sagraments” com “celebrar els misteris”. Però el concepte de “misteri” aporta matisos nous. D’una banda, quan diem que “això és un misteri”, normalment, ens referim a una realitat que ens és de difícil o impossible comprensió, i si es tracta d’un fet o d’una acció volem dir que no podem entendre què ha passat o com ha passat, perquè estem davant d’una realitat que trasbalsa les nostres estructures de coneixement. Aquest sentit del concepte “misteri” fent referència a quelcom que escapa al nostre coneixement l’haurem de tenir sempre present. Però, d’altra banda, originàriament, el plural de la paraula “misteri” (mysteria) feia referència a “solemnitats cultuals en les quals els fets d’una divinitat, per mitjà d’accions sagrades, esdevenen presents per a un cercle d’iniciats, fent-los participar del destí de la mateixa divinitat”.

Reflexions a la Paraula de Déu

De les lectures d’avui jo en ressalto el seu cant a l’esperança: podem caviar el món, si hi posem cadascú de la nostra part, seguint els ensenyaments de Jesús.

Ens trobem en el segon diumenge d’Advent, temps del qual podem destacar  cinc actituds: 1) l’esperança malgrat les dificultats; 2): la preparació del camí de Jesús disposant-hi el cor; 3) la joia de saber que Jesús ens salva; 4) la pregària, demanant “Veniu Senyor Jesús”, i 5) la paciència de treballar constantment malgrat que costi.

El llibre de Isaïes ens diu: “L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor esperit que li inspiri com reverenciar-lo. [...] farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país, una sentència que farà morir el malvat. [...] Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l'aigua cobreix la conca del mar.”

No són aquestes paraules un cant d’esperança en un món nou?

A la carta de Sant Pau als cristians de Roma hi llegim: “En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança. Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d'acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.”

Així és, Déu ens envia Jesús, les escriptures ens donen força i esperança, però nosaltres hem de posar-hi de la nostra part. Ho fem? Estem avinguts de cor i de llavis?, ens acceptem els uns als altres? 

Segons  Mateu ens diu a l’Evangeli,  Joan Baptista deia:  “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. També Jesús va pronunciar aquestes paraules al llac de Galilea. Aquesta conversió implica seguir els passos de Jesús, el seu projecte, treballant, amb paciència i sense defallir, per una societat justa, reconciliada; acollint i ajudant  els més dèbils, els que pateixen. Els cristians hi estem doblement obligats, com a seguidors de Jesús i, per tant, membres de la Església; també com a membres de la societat, per difícil que sigui, sobretot en els moments que vivim de canvi climàtic, injustícies, guerres, desavinences, etc.  I no oblidem la pregària, ben segur que ens ajudarà en aquesta tasca.

Maite Cura Grané

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 4:

Diumenge II d'Advent

 

Dimarts dia 6:

És dia festiu, tot i ser festa laboral, la missa serà a les 12 del migdia, seguint l'horari propi dels dies feiners

 

Dimecres dia 7:

Commemoració litúrgica de Sant Ambrosi o Ambrós (+397), bisbe de Milà i doctor de l'Església

Aquest dimecres a les 8 del vespre hi haurà la missa vespertina de la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria

 

Dijous dia 8:

Solemnitat litúrgica de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria

 

Proper diumenge dia 11:

Diumenge III d'Advent, conegut amb el nom de Dominica Gaudete

“El reconeixement de les persones LGTBI+ a l’Església no és l’últim horitzó”

Aquest article publicat a Catalunya Religió per Lucía Montobbio, manlleva el títol d’un Quadern de Cristianisme i Justícia recent, en el qual s’analitza el tema d’una manera acurada i del qual l’autora n’extreu les seves reflexions.

El tema és prou interessant en un moment en què el Sínode de bisbes ha d’elaborar les seves conclusions sobre aquesta qüestió i moltes altres de cara a l’any vinent. Aleshores seran presentades al papa Francesc i serà ell el qui tingui la darrera paraula sobre nous plantejaments o eventuals canvis en l’Església.

Tot seguit es reprodueix aquest article:

Com deia Paul Ricoeur, "reconèixer pot ser la base del que ens va deixar dit el Senyor: estimeu-vos els uns als altres". Aquest és el paradigma del reconeixement que s'ha iniciat avui dia, segons el teòleg i membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia Enric Vilà. Precisament, en aquest "reconèixer-nos" es troba la clau de lectura que Vilà dona per seguir el nou quadern El reconeixement de les persones LGTBIQ+ en l'Església, publicat per Cristianisme i Justícia i escrit per ell mateix.

L’autor del quadern, que es va presentar fa uns dies al Casal Loiola, subratlla la importància de recordar que "estem parlant de persones, de vides". “Amb l’etiqueta de gais o d'homosexuals es perd de vista que estem parlant d’una part de la identitat de l’individu, no de la seva totalitat". "Si considerem només l’adjectiu podríem incórrer en l’errada de separar un part del grup, en considerar-la diferent de la resta”, diu Vilà.

"El reconeixement no és suficient". Així ho puntualitza Montse Escribano, professora de la Facultat de Teologia San Vicente Ferrer. Escribano també va participar en l’acte mitjançant un vídeo. Per a ella, quan es parla d'acollir a persones que són tant heterosexuals com homosexuals, "s'està deixant de banda que ja són Església". "Així doncs, no és necessari que ningú les aculli, el reconeixement no és l'horitzó últim", assegura la professora. 

Segons Escribano, "podríem atrevir-nos a pensar que aquestes persones són com la llum d'oli de la qual parla l'evangelista Lluc". Una llum que serveix a tothom dins l'Església per veure, observar i orientar-se.