Durant el cicle de l’any litúrgic d’enguany ens guia l’evangelista Mateu, que juntament amb Lluc són els únics evangelistes que ens parlen de la infància de Jesús. Mateu, però, en parlar del naixement i de la infantesa de Jesús, destaca amb força la figura de Josep en els moments més importants. En aquest darrer diumenge d’Advent, Mateu fa de Josep el seu principal protagonista.
En primer lloc, Josep es troba amb la sorpresa que Maria, la seva promesa, abans de viure junts, està esperant un fill, sense que ell en sabés res. És un inici de narració que ens col·loca, colze a colze, al costat de la perplexitat de Josep, que sabia prou bé que ell no havia tingut relacions maritals amb Maria. Aquesta narració, a la missa del vespre de la vigília de Nadal, Mateu l’acaba així: “Josep la prengué a casa com esposa; el fill va néixer sense haver tingut relacions matrimonials; i li va posar el nom de Jesús”. Amb aquesta breu descripció, Mateu vol destacar el paper principal de Josep, de qui afirma “que era un home bo”.
En segon lloc, Mateu resol l’angoixa de Josep per mitjà d’una “teofania”, d’una revelació personal de Déu, col·locant-lo al costat dels grans patriarques i profetes del poble d’Israel, als quals els havia confiat missions especials. Aquesta manifestació la descriu Mateu per mitjà d’un “somni”. A nosaltres ens resulta estrany, però, literàriament, a l’Antic Testament designa un moment de clarividència, un moment de comprensió intuïtiva de la voluntat de Déu. Serà a ell, a Josep, a qui se li ordena donar nom i significació al fill de Maria: “li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”.
En tercer lloc, és Josep el qui pertany a la casa i a l’estirp de David, és a dir, al llinatge del qual ha de néixer el Messies. Mateu obre el seu evangeli amb la “genealogia de Jesucrist, fill de David, fill d’Abraham...” fins arribar a “Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Crist”. El llinatge de Josep és el dipositari de l’esperança del poble d’Israel, perquè d’ell un dia apareixerà el Messies, el Rei que, com David, constituirà l’autèntic poble de Déu. Una esperança a flor de pell de tot el poble, en particular, des de la invasió dels romans. A diferents llocs del Nou Testament s’aclama a Jesús com el “Fill de David” per part dels seus seguidors. Ell era la concreció d’una esperança que en Jesús es feia realitat. Mateu, doncs, ens diu: Josep és el patriarca al qui Déu ordena posar al fill de Maria el nom de Jesús; a ell se li revela el significat d’aquest nom: el “Salvador”, el “Donador de Vida”, “l’Alliberador” dels pecats; només Josep pertany a la casa de David i per ell es fan realitat les profecies sobre el Messies.
Anton Ramon Sastre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada