30 d’abril 2023

Reflexions a la Paraula de Déu

Només després de la resurrecció del Senyor els deixebles entengueren amb tot el seu valor la paràbola del bon pastor, que en la seva segona part apunta de manera oberta la mort de Jesús, a fi de donar vida per les seves ovelles. Aquest fet constitueix el missatge central de la predicació, com es deixa veure en el discurs missioner o kerigma de Pere en el dia de la Pentecosta, la primera part del qual la llegírem diumenge passat i conclou avui en la primera lectura dels Fets dels Apòstols.

És el mateix Pere el qui proclama que Jesús ha sigut constituït Senyor i messies per Déu. Són dos títols cristològics fonamentals en la confessió primitiva de fe. Reconèixer a Jesús mort i ressuscitat com a Senyor i messies comporta arribar a la conversió de fe en Ell i, a través del baptisme en el seu nom, la salvació de tot creient.

Aquest és el bon pastor, el que ens coneix personalment pel nostre nom i ens obre la porta de la vida. És el Crist ressuscitat de la nostra fe, el mateix Jesús històric de Natzaret. Ell no queda en una fórmula o article de fe del Credo sinó que és qui es dona a l’autèntica esperança indestructible que ens empeny a un amor sense fronteres i a un tarannà alegre i, també, a una acció imparable. Només comprenent l’amor de Déu manifestat en la persona del seu Fill, Crist Jesús, trobarem els béns celestials i d’alguna manera aprendrem a desprendre’ns dels béns caducs del nostre món, que són enganyosos i limitats, no només en el temps sinó en la globalitat de la nostra vida terrenal.

I és que, la nostra vida cristiana apunta a un més enllà. Encara que la figura del bon pastor als urbanites no ens digui gran cosa, deixem-nos portar, sense desentendre’ns del món en què vivim, per aquell que tot caminant amb nosaltres vol que siguem testimonis de la seva resurrecció en nosaltres i per nosaltres. Mantinguem la nostra esperança plenament en Ell. El salm 22 ens hi anima.

Visca doncs la Pasqua, visca Jesús ressuscitat, Al·leluia, Al·leluia!

              Francesc Xavier de Dou

29 d’abril 2023

La setmana dia a dia

Dimarts, 2

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Trobada del grup de reflexió bíblica, a les 19,15 h

 

Dimecres, 3

Trobada del grup de pregària, a 2/4 de 8 del vespre

 

Dissabte, 6

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

28 d’abril 2023

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 30 d'abril:

Diumenge IV de Pasqua

Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues

 

Dilluns dia 1 de maig:

Festa del Treball. És dia festiu segons el calendari laboral. La missa serà a les 12 del migdia

Dimarts dia 2 de maig:

Commemoració litúrgica de Sant Anastasi (295-373), bisbe d'Alexandria i doctor de l'Església

 

Dimecres dia 3 de maig:

Festivitat litúrgica de Sant Felip (de Betsaida) i Sant Jaume (anomenat el Menor, parent de Jesús, bisbe de Jerusalem (+62), apòstols

 

Proper diumenge dia 7 de maig:

Diumenge V de Pasqua


26 d’abril 2023

Ignasi Garcia Clavel, Creu de Sant Jordi 2023

Aquest dimarts el Govern de la Generalitat, ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2023 a 20 personalitats i 10 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.

Un dels escollits ha estat el membre de la nostra comunitat, Ignasi Garcia Clavel, prou conegut a la nostra parròquia per la seva pertinença a Sant Ildefons des de fa molts anys, on ha estat membre del Consell Pastoral en diverses ocasions i on la seva opinió en les reunions de la comunitat ha estat sempre molt valorada i apreciada. Encara ara és una de les persona que fa els comentaris a la Paraula de Déu al Full Informatiu i en aquest blog.

Segons ha comunicat el Govern, la distinció és deu “per la seva gran convicció per construir, des de l’escolta i el diàleg, una societat més empàtica i tolerant. Com a director general de Presons va lluitar per promoure un model penitenciari amb la reinserció com a principal punt de referència, i també per millorar les condicions dels presos. Va impulsar posteriorment la creació del primer Departament d’Afers Religiosos a la Generalitat de Catalunya, en el qual va tenir un paper molt destacat el foment del diàleg interreligiós, que es va aconseguir gràcies a l’amistat i coneixença mútua de les principals veus i corrents del país. Ha estat molt vinculat també a l’Escola de Sant Felip Neri, on s’educa els alumnes amb esperit crític i estima al país. Actualment, continua col·laborant, de manera altruista, en la construcció d’una societat més integradora i compromesa.

L'acte de lliurament tindrà lloc a principis del mes de juliol. 

Ignasi Garcia i Clavel, de 80 anys, és actualment president de la Fundació Escoles Parroquials, president del patronat de Sant Felip Neri i membre del patronat de la Fundació la Casa de la Misericòrdia de Barcelona.

Estudiant la carrera de Filologia exercí de professor a Sant Felip Neri fins que en fou director entre 1973 i 1984. 

L’any 85 va fer el salt a la política i durant 5 anys va ser Gerent a l'Institut Català de Joventut. L'any 1990 fou nomenat director general de Presons fins al 1999. En aquest càrrec va lluitar per la reinserció i també per evitar el maltractament als presos. El gener del 2000 fou nomenat primer director general d'Afers Religiosos. Des del 2005

també és president de la Fundació d'Escoles Parroquials. L’any 2009 impulsa, amb d'altres persones, Catalunya Religió, d'on va ser president fins el 2012,  moment en què assumí la direcció de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona.

En tots aquest àmbits s’ha distingit per un cristianisme renovat i arrelat al país, pel compromís social i servei a la societat i a l’Església catalana, i defensor de l’educació com a eina de transformació social. 

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya.  

El felicitem ben de cor per aquest merescut reconeixement que concedeix la Generalitat.

Fa 60 anys Joan XXIII va publicar l’encíclica Pacem in Terris

El passat dia 11 d’abril es van complir  60 anys de la publicació de l'encíclica Pacem in Terris, del papa sant Joan XXIII, ja aleshores mortalment malalt. Es tractava de la vuitena del seu pontificat i la que resultaria ser la darrera.

La seva creació i publicació va tenir lloc en un període molt difícil de la història recent, ja que menys de mig any abans -l'octubre de 1962- el món es trobava al llindar d'una nova guerra o, si més no, d'un gran conflicte armat, després de la instal·lació per part dels soviètics, i durant molt de temps, de míssils de gran abast a l’illa de Cuba, dirigits cap als Estats Units. 

El papa Roncalli va tenir un paper important a l’hora de calmar aquesta tensió i van ser aquests esdeveniments els que van jugar un paper important en la creació de l'encíclica. 

Va ser el primer document papal d'aquest rang, adreçat no només -com solia ser- "als bisbes, clergues i fidels laics de l'Església Catòlica", sinó també "a totes les persones de bona voluntat a tot el món". Aquest enfocament només va donar a l'encíclica un rang i un lloc especial entre altres documents del Vaticà.

A més, les circumstàncies de la seva firma van ser insòlites -tot i que hi figura la data de l'11 d'abril, de fet, el sant pare la va signar dos dies abans i en presència de càmeres de televisió i nombrosos fotògrafs-. Va ser un allunyament dels costums anteriors, no només del Vaticà, i va donar a tot plegat una dimensió global. Una resposta similar va rebre la pròpia encíclica, la qual des d'un principi va suscitar gran interès a tot el món, no només en els cercles catòlics.

El document començava amb aquestes paraules: "La pau a la terra (Pacem in Terris), que tots els homes i dones de tots els temps han desitjat amb tant fervor, només es pot construir i conservar mitjançant la fidel observança de l'ordre establert per Déu".

El Papa va desenvolupar el tema de la pau en les diverses dimensions, com l'ordre entre les persones, els drets i deures humans, les relacions entre els ciutadans i les autoritats de la comunitat política i entre els estats, així com la relació de les persones i les comunitats estatals amb la comunitat mundial. L'encíclica va acabar amb "directrius pastorals", sobre què fer en l’àmbit pastoral per assegurar la pau a la terra.

25 d’abril 2023

Celebració de la confirmació

El dissabte vinent, dia 29 a l’eucaristia de les 8 del vespre, el bisbe auxiliar, Javier Vilanova, administrarà el sagrament de la  confirmació a 10 adolescents. Els confirmands s’han preparat a la catequesi familiar de la nostra comunitat, on han fet tot el procés de la iniciació cristiana.

En la celebració de la confirmació, els confirmands rebran el do de l’Esperit Sant; és un moment important en la vida eclesial de la comunitat de Sant Ildefons. Tots els que formem la comunitat ens n’alegrem i també som convidats a acompanyar-los  tot participant en la celebració, i a pregar per ells.

Rebin el nous confirmands, les seves famílies, pares i padrins i els catequistes que els han preparat, la nostra felicitació. Els donem les gràcies pel seu testimoni.

24 d’abril 2023

Festivitats de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat

Ahir Catalunya celebrà Sant Jordi tot i que la celebració litúrgica s’ajorna a avui dilluns, perquè la celebració de la Pasqua és sempre preferent.

Els carrers de totes les ciutats catalanes es van tornar a omplir de persones amb un llibre i una rosa a les mans, una tradició de les més nostrades. “Tothom al carrer” és la consigna per a un dia de festa gran, per més que la majoria dels anys s’escau en dia feiner. Aquest any ha estat en diumenge i Barcelona var ser un formiguer de gent en un ambient festiu com cap altre.

Aquest ambient de festa, però, no ens ha de fer oblidar la devoció a Sant Jordi, copatró del país a qui podem demanar la seva intercessió davant dels innombrables problemes que sacsegen el nostre món, molt particularment la manca de pau, i tants conflictes armats arreu i, molt especialment, a Ucraïna.

El proper dijous dia 27 celebrarem la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, la nostra Moreneta que des de la seva muntanya vetlla per tots nosaltres. També demanarem la seva intercessió per les nostres intencions, molt concretament aquest any, per la sequera que ja dura massa, perquè ens sigui concedit el do de la pluja, perquè l’aigua torni a regar els camps i ompli els embassaments. Pregarem també per l’Església i pel papa Francesc.

23 d’abril 2023

Reflexions a la Paraula de Déu

“Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem “

El relat de l’Evangeli d’avui (Lluc 24-13-35) podria escriure’s perfectament ara, referit a nosaltres, els cristians del segle XXI.  

Ens explica Lluc que, desprès de la mort de Jesús i després que les dones anessin al sepulcre i no el trobessin, dos dels seus deixebles, abandonen Jerusalem i se’n van a un poble anomenat Emmaús.  Tot fent camí i comentant entre ells els fets esdevinguts, es troben Jesús, si bé no el reconeixen. Ell els pregunta de què parlen i ells li expliquen els fets i li expressen el seu desengany dient nosaltres esperàvem que Ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que Ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a Ell no l’han vist pas”.

Aquells deixebles han seguit Jesús, els ha il·lusionat el seu missatge, confien en Ell, però Jesús mor a la creu, el seu cos desapareix del sepulcre. Pensen que tot el que Ell predicava s’ha acabat, que els ha abandonat. Perden la i il·lusió i l’esperança i marxen, abandonant els seus, els altres deixebles. Jesús camina amb ells i no el reconeixen. Ell els recorda que tot el que ha passat havia estat anunciat i els va dient tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a Ell. No és fins que seuen a taula per compartir i Jesús parteix el pa que el reconeixen. Llavors, havent-lo reconegut, recobren la creença en allò que Jesús els ha ensenyat i tornen a Jerusalem amb els seus, amb la resta de deixebles.

Jesús està sempre amb nosaltres i ens costa reconèixer-lo. No ens passa també, a vegades, que davant de certes situacions, desgràcies o actituds, pensem que és Déu qui ha de solucionar els problemes i no pas nosaltres?, I, en lloc de actuar i lluitar, abandonem, perdem la il·lusió i l’esperança? No són molts els cristians que han marxat i marxen igual que aquests dos deixebles?. Necessitem, també, com aquells dos deixebles, llegir les Escriptures com a enriquiment personal, camí de reflexió, d’oració i reconeixement de Jesús.

I l’eucaristia és per a nosaltres la taula a la qual el dos deixebles van seure amb Jesús i on el van reconèixer; per a nosaltres és la trobada amb Jesús, que ens acompanya sempre, sense que ens n’arribem a adonar. L’eucaristia ens ajuda a prendre consciència de la seva companyia quotidiana, ens cal aquest moment per saber que tots els altres moments estan també plens de la seva presència, que totes les nostres hores, les nostres fatigues, cada pas del nostre camí, estan plens de Jesús. 

                                                

Maite Cura Grané

22 d’abril 2023

La setmana dia a dia

Dilluns, 24  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

 

Dimarts, 25

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dissabte, 29

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai    

Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

21 d’abril 2023

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 23:

Diumenge III de Pasqua

 

Dilluns dia 24:

Solemnitat litúrgica de Sant Jordi, soldat màrtir (s. IV), nat a Lidda i mort a Capadòcia, patró secundari de Catalunya (1456)

 

Dimarts dia 25:

Festivitat litúrgica de Sant Marc, evangelista, cosí de Bernabé, deixeble de Pere i company de Pau

 

Dimecres dia 26:

Festivitat litúrgica de Sant Isidor (+636), bisbe de Sevilla i doctor de l'Església

 

Dijous dia 27:

Solemnitat litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya, coronada el 1881 i entronitzada el 1947

 

Dissabte dia 29:

Festivitat litúrgica de Santa Caterina de Siena (1347-1380), verge, terciària dominicana i doctora de l'Església

 

Proper diumenge dia 30:

Diumenge IV de Pasqua

Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues

19 d’abril 2023

Festa Esplai Sant Ildefons

Aquest dissabte celebrem la Fira de l'Esplai a la 📍Plaça Frederic Soler.  L'activitat és per donar-nos a conèixer al barri i animar la gent de fora a participar a l'Esplai✨

Les activitats per a infants (tant de l'Esplai com externs) són de 17:30 a 19h, i estaran organitzades per racons: manualitats🖍️, polseres🪢, activitats de fira🎳, dinàmiques🪁, jocs⚽...

Us hi esperem !!!



18 d’abril 2023

Espai Obert

El proper dissabte 22 d’abril, Cristianisme al Segle XXI ha programat la cinquena sessió del cicle d’Espai Obert del curs 2022-2023 que, amb el títol “Com fer possible un cel nou i una terra nova”,  proposa tractar aspectes que ajudin a mantenir l' esperança en un món cada vegada mes alterat.

Aquesta vegada tindrem entre nosaltres a Tica Font, activista, investigadora del Centre Delàs, experta en el comerç d’armes. Parlarà de “La pau com a eina compromesa amb la dignitat humana”

Aquesta sessió se celebrarà presencialment a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia, carrer Roger de Llúria, 13 de Barcelona. Aquest acte tindrà lloc a les 11 del matí del dissabte 22 d’abril.

Per aquells que no puguin assistir-hi presencialment, s'oferirà telemàticament la intervenció de la senyora Tica Font. Per connectar-s'hi es podrà utilitzar el següent enllaç: https://us02web.zoom.us/j/81922887019

17 d’abril 2023

Homilia de Mn. Josep M. Jubany de la Vetlla Pasqual - Dissabte 8 d’abril de 2023

Amics.

Ja fa una estona que hem començat la celebració de la Vetlla de Pasqua.

Hem beneït el Foc Nou i hem encès el ciri de Pasqua, el qual ha anat il·luminant poc a poc la nostra església; hem gaudit del pregó de Pasqua, molt ben cantat, com cada any, per Mn. Lluís, i hem escoltat passatges significatius de la Bíblia, relats que ens parlaven d'una gran història de fidelitat de Déu amb la humanitat. Aquests fragments bíblics ens han anat acostant a la saviesa que el poble d'Israel va anar adquirint al llarg de la seva història. Amb llum tènue, hem recordat que la vida la devem a un acte d'amor i gratuïtat de Déu, que Déu és el Déu de la llibertat i contrari a qualsevol esclavatge (tant és així que va alliberar el poble d'Israel del jou del faraó); un Déu que vetlla per nosaltres i ens ofereix un cor que bategui al ritme de l'amor. Seguidament, amb l'església ja tota il·luminada i amb joia, hem cantat l'antic himne de Glòria, i el diaca, Mn Xavier, ens ha proclamat, una vegada més, que la gespa no va créixer damunt la tomba de Jesús i que Jesús de Natzaret, aquell que divendres contemplàvem, vençut, crucificat, traspassat per una llança, és viu. La mort, el pecat ha estat vençut. Així es compleix allò que diu la carta als cristians hebreus: "En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot".

En aquesta nit celebrem la resurrecció del Senyor; la litúrgia per mitjà de les lectures, dels cants i de signes tan significatius com el foc i l'aigua baptismal, ens ajuden a contemplar el gran regal, el regal gratuït que Déu fa a cadascun dels homes i dones d'ençà de la creació: la vida. La vida que celebrem aquesta nit de Pasqua no és una vida qualsevol, sinó la VIDA amb majúscules, la vida que no coneix la mort. Ara ens cal que cadascú de nosaltres acollim aquest do de la vida de Déu. No hi ha dubte que no totes les vides són iguals: hi ha persona que viu pensant només en els seus interessos, i n’hi ha d’altres qui viuen per estimar. La resurrecció de Jesús ens manifesta que qui estima no coneixerà la mort, ja que l'amor és més fort que la mort.

Aquest bell i preciós missatge de la nit de Pasqua no és una quimera que ens hàgim inventat uns quants per trobar un xic de consol enmig d'un món en què massa sovint, hi ha dolor, misèria de tota mena, violència, odi, etc. El missatge de Pasqua té un fonament ben sòlid. I el seu fonament és Jesús ressuscitat. Un Jesús que ens diu a tots les paraules que trobem a l'Apocalipsi.”No tinguis por. Jo soc el primer i el darrer. Soc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles”.

16 d’abril 2023

Reflexions a la Paraula de Déu

Els cristians, diem que creiem en Crist. Però «creure en Crist» significa fer l’experiència, profundament humana, de «creure en una persona». Creure en allò que és i diu, confiar en ella, i, com més va, somriure i sentir-nos feliços quan pensem en ella... i estimar-la. És això el que diem i vivim quan parlem de la nostra fe en el Crist? I, com és possible tenir aquesta experiència, si al Crist no l’hem vist mai? Diem que fem aquesta experiència, fonamentada sobre l’experiència i la fe d’altres que ens han precedit.

Per això, si els altres només ens transmeten paraules i pensaments sobre Crist, la nostra fe normalment és lànguida, i potser buida i morta. Però, si hem vist, sentit, palpat vida en qui ens la comunicava, fàcilment desvetlla vida en nosaltres. Llavors, com diu Pere, arribem a estar  plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la (1 Pe. 1).

Essent una experiència de vida, la fe té una dimensió personal i subjectiva, basada sovint en els sentiments que desvetlla dins nostre. Però això té el perill que creguem no pas en el Crist, sinó en la imatge que ens n’hem construït dins nostre, i que ens fa sentir-nos bé.  Si és així, diu Cobo, pot passar que creguem que creiem, però tal volta la nostra fe sigui buida, en realitat un autoengany. Com saber que la nostra fe és autèntica? Cobo ens recorda que, bíblicament, Déu sovint es comunica i revela en situacions on és (i es viu) absent.

Creiem en, i gràcies a la fe dels qui ens han precedit, han cregut abans que nosaltres i ens han comunicat la seva experiència. Creiem, sobretot, gràcies a la fe dels qui han continuat creient, en situacions d’absència de Déu, quan era humanament impossible creure en Ell, i estimar. Per exemple, la fe de les mares de El Salvador, quan guarien i atenien els soldats ferits, que poc abans havien matat cruelment les seves filles. O la fe d’altres creients que han estimat, amb obres,  particularment els «oblidats» d’aquest món (com ara, Teresa de Calcuta, Oscar Romero i altres) de vegades sense cap sentiment de presència o proximitat de Déu. 

En realitat creiem, en la fe del Crist i pel Crist el qual, tot morint en la creu, va seguir creient en el Pare, sentint-se abandonat per Ell i per tots, perdonant, confiant, estimant, ... quelcom, com diem, humanament impossible. Al final, «la prova del cotó» de la nostra fe, està en l’amor. A la major part de nosaltres, no se’ns demanen actes heroics, però sí que alimentem la nostra fe amb múltiples formes d’amor que la vida de cada dia ens permet realitzar.

Santiago Quijano

15 d’abril 2023

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 16:

Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia. Després de Completes s'acaba l'Octava de Pasqua

 

Proper diumenge dia 23:

Diumenge III de Pasqua

13 d’abril 2023

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Es fa en diumenge a les 12 del migdia, quan mes mares i els pares ho demanen.

Les famílies que vulguin demanar el bateig per als seus infants, cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

11 d’abril 2023

Presentació de l'Associació Text

La comunitat de Sant Ildefons gaudeix des de fa molts anys del mestratge del Dr. Josep Rius-Camps, conegut familiarment entre nosaltres com Mn. Pep Rius. Amb una gran constància un cop al mes, en Pep Rius, ens ha anat instruït sobre diferents aspectes dels evangelis. Gràcies a ell, hem conegut la gran riquesa que hi ha en la redacció dels diferents llibres del Nou Testament.

En Pep, amb molta pedagogia, ens ha ajudat a entendre tot el que els autors del Nou Testament ens van voler transmetre amb les seves obres. Li hem d'agrair que ens hagi fet partícips de les seves valuoses recerques, especialment, les que ha fet estudiant el Còdex Beza, juntament amb la investigadora Jenny Read-Heimerdinger.

Per donar continuïtat i suport a aquest treball d'investigació s'ha creat l'Associació Text, que us presento per a tots aquells que estigueu interessats en les recerques bíbliques d'aquests dos investigadors.

L'Associació Text -Transmissió exegesis de textos del cristianisme antic- vol  donar difusió i continuïtat al treball dels investigadors Josep Rius-Camps i Jenny Read - Heimerdinger promovent l'estudi de textos del cristianisme antic a través de la recerca directa dels manuscrits amb una metodologia interdisciplinària, integrant tant la lingüística actual com el coneixement cada cop més acurat del context jueu -bressol de Jesús i del seu projecte- i també els avenços en història textual i les metodologies més conegudes

Com podem ajudar? I què podem fer?

-Seguir el seu treball a través de la web https//gruptext.org

-Posar-se en contacte amb l'associació escrivint al correu: comunicació@gruptext.org

- Col·laborar fent difusió de la tasca de l'Associació Text

- Col·laborar econòmicament fent un donatiu al compte: ES63 2100 04323 9302 0050  3970

 Josep m Jubany

09 d’abril 2023

Reflexions a la Paraula de Déu

Vida nova

Maria es va quedar prop del sepulcre, a fora, plorant. Mentre plorava s’abocà al sepulcre i contemplà dos àngels amb vestits blancs, asseguts l’un prop del capçal i l’altre als peus, allà on havia estat estès el cos de Jesús. Ells diuen: “Dona, per què plores? Qui busques?”. Els diu: “S’han endut el meu Senyor, i no sé on l’han posat”. Havent dit això, es girà cap enrere i contemplà Jesús dempeus, però no sabia que era Jesús. Li diu Jesús: “Dona, per què plores? Qui busques?” Ella, pensant-se que era l’hortolà, li diu: “Senyor, si te l’has emportat tu, digue’m on l’has posat i jo mateixa me l’enduré.” Li diu Jesús: “Maria!”. Ella, però, tot girant-se, li diu en hebreu: Rabuni!, (que vol dir “Senyor mestre”). Li diu Jesús: “Deixa de tocar-me, perquè encara no he pujat al Pare. Ves doncs a trobar els germans, i digue’ls: “Pujo al meu Pare i el vostre Pare; el meu Déu, i el vostre Déu”. Maria Magdalena se’n va a anunciar als seus deixebles que ha vist el Senyor, i els fa saber el que ell li ha dit.

Amb la resurrecció, Jesús ens obre la porta a tots nosaltres. Ell culmina totalment la vida de Déu i ens la comunica a tots. Una vida nova de Jesús. Si nosaltres fem de la nostra vida un camí curull d’esperança, estimació, joia i fe, com va viure Jesús, també tindrem la vida nova en Déu. En veure que Jesús ha triomfat davant de la mort, en tots nosaltres ha brillat el do de l’esperança. Ara ens sentim immortals. Amb tot el seu sofriment que el porta a la creu, Jesús aconsegueix abolir l’home antic, tal com l’havia deixat el pecat, i fer viure l’home nou, per esdevenir fills de Déu.

Hem de posar-nos en marxa, treballar: la solidaritat canvia vides. La nostra societat necessita més que mai de la nostra germanor. Ho necessiten els desplaçats per culpa de les guerres. La població ucraïnesa que sofreix l’agressió de Rússia no és l’única població que pateix la guerra. Ho necessiten els milers de persones que pateixen els desastres provocats per la naturalesa canviant, que ho han perdut tot i es troben sense sostre. Al nostre entorn tenim associacions de voluntaris que donen suport i recursos a famílies i persones en situació de pobresa, d’exclusió social: em faria falta molt espai per enumerar totes les ONG que treballen a casa nostra. De ben segur que nosaltres en coneixem i hi podem col·laborar. Tots necessitem la vida nova de Jesús.

Pere Rius

08 d’abril 2023

La setmana dia a dia

Dimarts, 11

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dimecres, 12

Trobada del grup de pregària, a 2/4 de 8 del vespre

 

Dissabte, 15

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai    

Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

 

Diumenge, 16

Trobada de Pasqua de la catequesi familiar a Valldonzella

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 9:

Solemnitat litúrgica del diumenge de Pasqua de la resurrecció del Senyor. Inici de l'Octava de Pasqua

La Missa d'1/4 d'11 es trasllada a 1/4 de 12 del matí

També hi haurà les misses d'1/4 de 2 del migdia i de les 8 del vespre

 

De dilluns dia 10 a diumenge dia 16:

dies dins l'Octava de Pasqua

 

Dilluns dia 10:

Dilluns de Pasqua de Resurrecció, conegut popularment com Dilluns de Pasqua florida. És festa laboral a tot Catalunya. Hi haurà missa a les 12 del migdia

 

Proper diumenge dia 16:

Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia. Després de Completes s'acaba l'Octava de Pasqua

07 d’abril 2023

Mireu l'arbre de la Creu on morí el Salvador del món. Veniu, i adorem-lo!

En la litúrgia del Divendres Sant, hi ha un moment en què la Creu és portada a l'altar perquè els fidels l'adorin, en aquests moments un lector canta: Mireu l'arbre de la Creu on morí el Salvador del món. Veniu, i adorem-lo! Aquesta és la invitació, que us faig a tots aquesta Setmana Santa. Contemplar la Creu, i tot el que significa per a nosaltres, creients.

Contemplar la Creu com era considerada en el temps en què Jesús fou crucificat.     La Creu era un instrument de tortura i mort. Són molts els testimonis del temps de Jesús que expliquen l'horror que inspirava aquest estri de suplici. Així, Ciceró escrivia que la creu era la pena més cruel i horrorosa.

A l'Imperi romà, la mort en creu era una pena aplicada només als esclaus i als servents de més baixa consideració. Ara podem entendre tot el significat de l'expressió que llegirem avui a la segona lectura: Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu., I també fou Pau el qui hagué d'explicar a uns corintis horroritzats el que era la saviesa de la Creu: Els jueus demanen prodigis i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als pagans, una insensatesa.
Per aquest motiu, els primers cristians patiren la mofa dels seus contemporanis. S'ha trobat un dibuix del segle III, una mena de grafiti, que representa un ase clavat en una creu; així es feia burla del Déu dels cristians.

La Creu la contemplem, perquè en ella fou penjat Jesús de Natzaret. Fitxem la nostra mirada, doncs, en el Crucificat, i en tot el seu patiment, agonia i mort, penjat en aquell patíbul. Cap dels quatre evangelis, sorprenentment, ens descriu el sofriment del Senyor. S'han fet molts estudis sobre els dolors que patien els crucificats. S'acaba de publicar un llibre molt interessant del periodista Antoni Batista, Els portaveus de Déu, en el qual l'autor ens transcriu el diagnòstic que li facilità un metge forense actual sobre quines foren les causes de la mort de Jesús: ”Exitus laetalis per asfíxia i xoc hipovolèmic, amb alta concentració de carbònic i infecció per bacils, detectats per trencament articular escapulohumeral bilateral amb esquinç en la musculatura intercostal. Ferida incisa i profunda produïda per arma blanca que interessa plexe cardíac". Un autor contemporani de Jesús, descriu la mort del crucificat, tot dient: "lligat i clavat en el pal en el més terrible dels turments, serveixen de vil menjar per als ocells, de macabre pastura per als gossos". Si bé els evangelis no ens descriuen els sofriments de Jesús,  que ens transmeten les paraules que Jesús pronuncià. Són les que en la tradició creient s'han anomenat les set paraules. El recull d'expressions, que segons els diferents evangelistes, Jesús digué a la Creu: Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan”.(Lluc, 23:3). “T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís”. (Lluc, 23:43). “Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare”. (Joan, 19: 26-27). “Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?” (Mateu, 27: 46 i Marc, 15: 34). “Tinc set”. (Joan, 19: 28). “Tot s'ha complert”. (Joan, 19: 30). “Pare, confio el meu alè a les teves mans”. (Lluc, 23: 46).

Setmana Santa 2023, us convido, a contemplar la Creu, el Crucificat, i a escoltar la seva veu. Segur que serà una intensa pregària que ens ajudarà a viure més intensament el misteri d'amor que significa la mort del Senyor, el pas cap a la seva resurrecció.

Josep m Jubany

05 d’abril 2023

Tríduum pasqual: dijous, divendres i dissabte sant


 

  Dijous de la cena del Senyor, dia 6. És dia feiner.

 

Se suprimeixen les misses del matí

A les 8 del vespre, missa concelebrada de la cena del Senyor

 

En finalitzar la missa, es farà el trasllat del santíssim sagrament a l’altar de la reserva per ser adorat pels fidels.

Tot seguit, despullament de l’altar.

 

 

 

 

Divendres de la Passió del Senyor, dia 7: és dia festiu.

 

Se suprimeixen totes les misses

A les 10 del matí: Viacrucis

Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem junts la devota pregària del Viacrucis.

Enguany es farà al santuari de Sant Antoni de Pàdua (Santaló, 80).

 

A les 6 de la tarda:

Celebració litúrgica solemne de la passió i mort del Senyor

Aquesta celebració litúrgica comprèn:

 

              1.- Lectura de la paraula de Déu

              2.- La gran pregària catòlica

              3.- L’adoració de la Creu

              4.- Comunió

                                                 

 

 

Dissabte de la sepultura del Senyor, dia 8.  És dia feiner.

 

Se suprimeixen totes les misses

És un dia de silenci i de pregària tot esperant la vetlla pasqual.

 

Vetlla pasqual: A les 22.00 h. de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la vetlla i el foc nou previ.

La celebració litúrgica comprèn:

         

              1.- Benedicció del foc nou i del ciri pasqual

              2.- Anunci de la Pasqua

              3.- Litúrgia de la paraula

              4.- Litúrgia baptismal i renovació de les promeses del baptisme

              5.- Celebració de l’eucaristia

 

 

 

Diumenge dia 9

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor

 

La missa d’1/4 d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí.

També hi haurà les misses habituals d'1/4 de 2 del migdia i de les 8 del vespre. Inici de l'Octava de Pasqua.

 

 

03 d’abril 2023

El temps de Pasqua

Aquest temps ens col·loca davant el nucli de la nostra fe cristiana, davant del fet central en la vida de Jesús: la seva passió, mort i resurrecció. Un fet que el condensem, el despleguem i el celebrem a la litúrgia durant tres dies seguits. Però a més a més del “tríduum pasqual”, durant aquest temps de Pasqua hi ha dues festivitats molt significatives, que són l’Ascensió i la Pentecosta, perquè ens ajuden a penetrar amb més profunditat la significació que tingué aquell fet central en la vida de Jesús. Per a expressar tot això parlem del Misteri de la Pasqua de Crist, que celebrem a la litúrgia.

Però quan parlem d’aquest temps, no parlem només d’un temps litúrgic, del qual en diem que és un “temps fort”, sinó que per als cristians el temps pasqual és també el nostre temps, és l’últim de tots els temps (escatologia), és el temps de consolidació del Regne.  La reflexió de l’Església ha de partir d’aquesta realitat singular, perquè el temps que vivim qualifica històricament la nostra fe. És l’avui, és el present, és un temps molt més definitiu que qualsevol altra manifestació o novetat que puguem esperar en un temps futur. Per aquest motiu hem de valorar el nostre temps, no el podem malmetre, l’hem de saber dimensionar, perquè és un temps de gràcia.

La Pasqua de Crist és el fet únic, original i salvador: Quan la comunitat dels creients ens referim al “Misteri de la Pasqua de Crist”, ens referim a un fet personal i únic: al lliurament voluntari de Jesús a la mort per fidelitat al Pare i amor a la Humanitat; és el pas de Jesús a través de la mort a la vida amb Déu. Es tracta d’un fet personal, d’un fet històric, lligat a un temps concret, rodejat d’unes determinades circumstàncies i, en aquest sentit, es tracta d’un fet irrepetible.

El moment en que haurem d’afrontar la nostra mort, també serà únic per a tots nosaltres. Com a fet personal, històric i lligat al temps, serà el nostre “passatge”, el nostre traspàs, la nostra pasqua personal. Però la Pasqua de Crist no és exactament igual a la nostra: la Pasqua de Crist transcendeix la mateixa història fàctica i personal de Jesús de Nazaret, perquè en aquell fet se’ns revela de manera total i definitiva l’amor que Déu té a tots els homes i dones de tots els temps. La Pasqua de Crist, doncs, la interpretem des de la fe com la gran manifestació de l’amor de Déu per a la Humanitat.

Per això, La Pasqua de Crist, a més de ser un fet personal i únic, diem que és el fet original, el fet bàsic, el fet que fonamenta una nova situació de la Humanitat, el fet que parteix la història en dos i marca un abans i un desprès. Finalment, creiem també que és el fet salvador per a tots, perquè ens allibera a tots de la mort total, de la buidor, de l’aniquilació com a éssers humans. La nostra mort considerada aïlladament, sense cap més referència, és l’absurd més gran del nostre existir, perquè esdevé l’itinerari cap al no res i per sempre més, en canvi, a la llum de la Pasqua del Crist, esdevé també la nostra Pasqua, el nostre pas cap a una vida nova.

Celebrar el Misteri de la Pasqua: Aquesta és una expressió molt freqüent a les pregàries litúrgiques. “Celebrar el Misteri” o “celebrar els Misteris” vol dir que la comunitat cristiana es reuneix per fer el memorial de la Pasqua del Crist. La litúrgia no solament recorda un fet primigeni, original, constitutiu d’un món nou i irrepetible, sinó que, a més a més, fa i expressa l’acció de gràcies, celebra aquella mateixa realitat de salvació perquè la torna a fer present (la re-presenta) d’una manera nova (sagramental) i la fa operar, ara i aquí, transformant l’Església dels creients i tota la Humanitat. D’aquesta manera la comunitat cristiana desplegada per tot el món celebra la presència del Misteri de Crist enmig nostre.

“Celebrar” és una paraula que sempre fa referència a un moment de festa, a un moment en el que ens trobem amb altres persones per a festejar un esdeveniment determinat que, amb més o menys intensitat, afecta a tots els que ens hem aplegat. La celebració del Misteri de la Pasqua els cristians la fem tots els diumenges, d’una manera molt especial durant aquest “temps de pasqua” i amb molta intensitat durant el “tríduum pasqual”.

La celebració és molt senzilla: un cop reunits, escoltem la Paraula i, entorn a una taula, preguem, invoquem l’Esperit i el pa i el vi es converteixen en el sagrament del sacrifici de Jesús. Totes aquestes actuacions constitueixen allò que en diem “memorial”, que no és només un record subjectiu d’una realitat absent, sinó que són els actes festius d’una presència real que ens salva. “La nostra Pasqua és el Crist”. Al·leluia!

Anton Ramon Sastre