Aquest temps ens col·loca davant el nucli de la nostra fe
cristiana, davant del fet central en la vida de Jesús: la seva passió, mort i
resurrecció. Un fet que el condensem, el despleguem i el celebrem a la litúrgia
durant tres dies seguits. Però a més a més del “tríduum pasqual”, durant aquest temps de Pasqua hi ha dues
festivitats molt significatives, que són l’Ascensió i la Pentecosta, perquè ens
ajuden a penetrar amb més profunditat la significació que tingué aquell fet
central en la vida de Jesús. Per a expressar tot això parlem del Misteri de
la Pasqua de Crist, que celebrem a la litúrgia.
Però quan parlem d’aquest temps, no parlem només d’un temps litúrgic, del qual en diem que és
un “temps fort”, sinó que per als cristians el temps
pasqual és també el nostre temps, és l’últim de tots els temps (escatologia), és el temps de
consolidació del Regne. La reflexió de
l’Església ha de partir d’aquesta realitat singular, perquè el temps que vivim
qualifica històricament la nostra fe. És l’avui, és el present, és un
temps molt més definitiu que qualsevol altra manifestació o novetat que puguem
esperar en un temps futur. Per aquest motiu hem de valorar el nostre temps, no
el podem malmetre, l’hem de saber dimensionar, perquè és un temps de gràcia.
La
Pasqua de Crist és el fet únic, original i salvador: Quan la comunitat dels creients ens referim al “Misteri de la Pasqua de Crist”, ens referim a un fet personal i únic: al lliurament
voluntari de Jesús a la mort per fidelitat al Pare i amor a la Humanitat; és el
pas de Jesús a través de la mort a la vida amb Déu. Es tracta d’un fet personal,
d’un fet històric, lligat a un temps concret, rodejat d’unes determinades
circumstàncies i, en aquest sentit, es tracta d’un fet irrepetible.
El moment en que haurem d’afrontar la nostra mort, també
serà únic per a tots nosaltres. Com a fet personal, històric i lligat al temps,
serà el nostre “passatge”, el nostre traspàs, la nostra pasqua personal. Però
la Pasqua de Crist no és exactament igual a la nostra: la Pasqua de Crist
transcendeix la mateixa història fàctica i personal de Jesús de Nazaret, perquè
en aquell fet se’ns revela de manera total i definitiva l’amor que Déu té a
tots els homes i dones de tots els temps. La Pasqua de Crist, doncs, la
interpretem des de la fe com la gran manifestació de l’amor de Déu per a la
Humanitat.
Per això, La
Pasqua de Crist, a més de ser un fet personal i únic, diem que és el fet
original, el fet bàsic, el fet que
fonamenta una nova situació de la Humanitat, el fet que parteix la història
en dos i marca un abans i un desprès. Finalment, creiem també que és el fet
salvador per a tots, perquè ens
allibera a tots de la mort total, de la buidor, de l’aniquilació com a
éssers humans. La nostra mort considerada aïlladament, sense cap més
referència, és l’absurd més gran del nostre existir, perquè esdevé l’itinerari
cap al no res i per sempre més, en canvi, a la llum de la Pasqua del Crist, esdevé
també la nostra Pasqua, el nostre pas cap a una vida nova.
Celebrar el
Misteri de la Pasqua: Aquesta
és una expressió molt freqüent a les pregàries litúrgiques. “Celebrar el Misteri” o “celebrar els
Misteris” vol dir que la comunitat
cristiana es reuneix per fer el memorial de la Pasqua del Crist. La
litúrgia no solament recorda un fet primigeni, original, constitutiu d’un món
nou i irrepetible, sinó que, a més a més, fa i expressa l’acció de gràcies, celebra aquella mateixa realitat de salvació
perquè la torna a fer present (la
re-presenta) d’una manera nova (sagramental) i la fa
operar, ara i aquí, transformant l’Església dels creients i tota la
Humanitat. D’aquesta manera la comunitat
cristiana desplegada per tot el món celebra la presència del Misteri de Crist
enmig nostre.
“Celebrar” és una
paraula que sempre fa referència a un moment de festa, a un moment en el que
ens trobem amb altres persones per a festejar un esdeveniment determinat que,
amb més o menys intensitat, afecta a tots els que ens hem aplegat. La celebració del Misteri de la Pasqua
els cristians la fem tots els diumenges,
d’una manera molt especial durant aquest “temps
de pasqua” i amb molta intensitat durant el “tríduum pasqual”.
La celebració
és molt senzilla: un cop reunits, escoltem
la Paraula i, entorn a una taula, preguem, invoquem l’Esperit i el pa i el vi
es converteixen en el sagrament del sacrifici de Jesús. Totes aquestes
actuacions constitueixen allò que en
diem “memorial”, que no és només un record subjectiu d’una realitat absent,
sinó que són els actes festius d’una
presència real que ens salva. “La nostra Pasqua és el Crist”. Al·leluia!
Anton Ramon Sastre
