Mireu l'arbre de la Creu on morí el Salvador del món. Veniu, i adorem-lo!

En la litúrgia del Divendres Sant, hi ha un moment en què la Creu és portada a l'altar perquè els fidels l'adorin, en aquests moments un lector canta: Mireu l'arbre de la Creu on morí el Salvador del món. Veniu, i adorem-lo! Aquesta és la invitació, que us faig a tots aquesta Setmana Santa. Contemplar la Creu, i tot el que significa per a nosaltres, creients.

Contemplar la Creu com era considerada en el temps en què Jesús fou crucificat.     La Creu era un instrument de tortura i mort. Són molts els testimonis del temps de Jesús que expliquen l'horror que inspirava aquest estri de suplici. Així, Ciceró escrivia que la creu era la pena més cruel i horrorosa.

A l'Imperi romà, la mort en creu era una pena aplicada només als esclaus i als servents de més baixa consideració. Ara podem entendre tot el significat de l'expressió que llegirem avui a la segona lectura: Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu., I també fou Pau el qui hagué d'explicar a uns corintis horroritzats el que era la saviesa de la Creu: Els jueus demanen prodigis i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als pagans, una insensatesa.
Per aquest motiu, els primers cristians patiren la mofa dels seus contemporanis. S'ha trobat un dibuix del segle III, una mena de grafiti, que representa un ase clavat en una creu; així es feia burla del Déu dels cristians.

La Creu la contemplem, perquè en ella fou penjat Jesús de Natzaret. Fitxem la nostra mirada, doncs, en el Crucificat, i en tot el seu patiment, agonia i mort, penjat en aquell patíbul. Cap dels quatre evangelis, sorprenentment, ens descriu el sofriment del Senyor. S'han fet molts estudis sobre els dolors que patien els crucificats. S'acaba de publicar un llibre molt interessant del periodista Antoni Batista, Els portaveus de Déu, en el qual l'autor ens transcriu el diagnòstic que li facilità un metge forense actual sobre quines foren les causes de la mort de Jesús: ”Exitus laetalis per asfíxia i xoc hipovolèmic, amb alta concentració de carbònic i infecció per bacils, detectats per trencament articular escapulohumeral bilateral amb esquinç en la musculatura intercostal. Ferida incisa i profunda produïda per arma blanca que interessa plexe cardíac". Un autor contemporani de Jesús, descriu la mort del crucificat, tot dient: "lligat i clavat en el pal en el més terrible dels turments, serveixen de vil menjar per als ocells, de macabre pastura per als gossos". Si bé els evangelis no ens descriuen els sofriments de Jesús, sí que ens transmeten les paraules que Jesús pronuncià. Són les que en la tradició creient s'han anomenat les set paraules. El recull d'expressions, que segons els diferents evangelistes, Jesús digué a la Creu: “Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan”.(Lluc, 23:3). “T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís”. (Lluc, 23:43). “Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare”. (Joan, 19: 26-27). “Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?” (Mateu, 27: 46 i Marc, 15: 34). “Tinc set”. (Joan, 19: 28). “Tot s'ha complert”. (Joan, 19: 30). “Pare, confio el meu alè a les teves mans”. (Lluc, 23: 46).

Setmana Santa 2023, us convido, a contemplar la Creu, el Crucificat, i a escoltar la seva veu. Segur que serà una intensa pregària que ens ajudarà a viure més intensament el misteri d'amor que significa la mort del Senyor, el pas cap a la seva resurrecció.

Josep m Jubany