SANT ILDEFONS

Senyor, "augmenta’ns la fe"

Avui, l’evangelista Lluc ens presenta un passatge de l’Evangeli molt estimulant respecte de la fe: només cal tenir fe; no cal tenir-ne molta, només una mica, ens diu Jesús, però cal que sigui autèntica, recordant que la fe sense obres és una fe morta.

La fe és un do que Déu ens dona gratuïtament; amb la fe ens fa més planer el camí de la vida i ens ajuda a donar sentit al darrer moment de la nostra existència, "la nostra germana la mort corporal, de qui cap home vivent no pot escapar...", com diu sant Francesc d’Assís. La fe és la confiança que tenim en la infinita misericòrdia de Déu que és un Pare bo i ens estima.

I, com tots els dons que rebem d’Ell, la fe s’ha de cuidar i conservar, com fem amb tot allò que estimem.

La fe, juntament amb les seves germanes, les virtuts teologals de l’esperança i la caritat, que és l’amor que sentim els uns pels altres, tenen com objectiu Déu mateix. Déu ha plantat al nostre cor moltes llavors, i les planta perquè puguem regalar-les als demés i perquè anunciem la bondat que té el Senyor amb tots nosaltres.

Exemples de fe en trobem a tots els evangelis, com ara, a Mt. 8,25 on els deixebles exclamen "Salva’ns, Senyor, que ens enfonsem! Ell els diu: ¿Com és que sou porucs, homes de poca fe? Aleshores s’alçà, reptà els vents i la mar, i es féu una gran bonança". També tenim la fe del lladre bo (Lc 23,42) «Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne». Jesús li digué «T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís».

A pregaria.cat, entre d’altres pregàries del segle XX, hi trobem la pregària trobada a la butxaca d’un soldat desconegut, mort durant la II Guerra Mundial: Escolta'm, Déu meu, jo no havia parlat mai amb Tu!/ Avui voldria saludar-te. Com va, això?/ No sé si ho saps, em deien que no existies,/ i jo, pobre de mi, vaig creure que era veritat./ Mai no havia mirat la teva gran obra,/ però ahir, des d'aquell cràter que va fer un obús,/ vaig veure el teu cel ple d'estrelles/ i vaig comprendre que m'havien enganyat... Bé, Déu meu, me n'haig d'anar.

Bona sort! És estrany, però ja no em fa por la mort.

Rosa Maria Olivella i Prats