30 d’agost 2011

En record de Mn. Ignasi Cases. El Padrós.

Durant més de vint anys El Padrós, una preciosa masia situada en plena natura entre les poblacions de Castellterçol i Moià, fent frontera amb les comarques del Vallès Oriental i el Bages, va ser el lloc on els infants de l'Esplai van anar a fer les Colònies i on diverses vegades a l'any, els pares dels nois i noies de l'Esplai i moltes més famílies vinculades a la Comunitat passàvem un cap de setmana gaudint de la natura, de la gresca que ens preparaven els monitors i de la celebració de l'Eucaristia que celebrava l'Ignasi davant de la masia, al mig de l'era.

Amb el caràcter que tenia, es va desviure perquè El Padrós estigués cada vegada més preparat per les normatives que anaven sortint, més acollidor, més segur per als joves i els infants i més confortable per quan ens ajuntàvem al voltant de cent persones grans, sense comptar els joves i infants.

Per aconseguir-ho va saber engrescar molta gent perquè aportessin donatius per fer les millores necessàries i, fins i tot, ell mateix feia del manteniment de la casa, un treball personal a fi que les despeses no s'enlairessin gaire.

La gestió d’El Padrós la va portar i dirigir sempre acompanyat i ajudat per pares de nois i noies de l'Esplai, formant una junta rectora que va anar canviant a mesura que els nois sortien de l'Esplai.

Anna Planas i Xavier Hernández

27 d’agost 2011

Mt 16, 21-27

Després d’una controvèrsia amb els fariseus, Jesús prevé als seus deixebles sobre la seva influència. I més tard, com volent saber què hi ha en els seus al caps, entre d’altres els fa una pregunta punyent, personal i existencial: “I vosaltres qui dieu que sóc? Pere, com a portaveu del grup, fa una bellíssima afirmació i una confessió de fe. Però en quin to la deuria dir perquè Jesús precisi, essent com és el Messies, i finalment acabi qualificant-la de contrària al projecte de Déu? Tot fa pensar que Pere ha gosat traçar-li el camí; potser li suggereix el camí del càlcul, de la defensa, de l’honor, del poder i dels privilegis.

Doncs, aquest mateix Pere que escolta la revelació del Pare és aquell que no pensa com Déu.

Per contra, el camí que proposa Jesús és el de l’amor, del servei, de la generositat, del compromís, del compartir, fins i tot de donar la pròpia vida. I aquesta dinàmica viscuda amb coherència i fidelitat resulta sempre sacrificial, i és també prova de l’enteresa interior i de la integritat personal. Aquesta via, malgrat la duresa i la violència dels poderosos, és una realitat que condueix a la vida, al sentit i a la plenitud per a un mateix i per als altres.

Vivint així, Jesús és per a nosaltres la glòria i la manifestació de la glòria del Pare, perquè la glòria de Déu és el seu amor, i Jesús ens ha estimat fins a l’extrem, ha treballat i ha lluitat per la justícia, la llibertat, la dignitat i els drets dels fills de Déu, i ho ha fet despullat de poders, de privilegis, d’honors, de riqueses, sense violència, amb una qualitat humana excepcional i extraordinària.

Així, doncs, tots els que treballen des de l’anonimat, sense fer soroll, al servei dels humans, en especial dels més desafavorits, els que ajuden els altres en les seves hores difícils, estan donant glòria a Déu. Perquè com bé deia Sant Ireneu, la glòria de Déu és que l’home visqui.

Quants àngels hi ha avui en el nostre món que dediquen les seves vides, el seu temps, els seus mitjans al servei dels menystinguts! Quants anònims de l’Evangeli de Jesús hi ha estesos pel món!

Esther Bochita

23 d’agost 2011

Tot recordant Mn.Cases

Mn. Ignasi Cases ens ha deixat. Ara descansa a la Casa del Pare. Un cúmul de vivències em vénen a la memòria. Són agradables totes elles. Amb aquest escrit voldria presentar el meu amic Ignasi amb tota la seva categoria, però no ho sé fer presentant-lo a ell tot sol, i el defecte principal que té aquest escrit és que hi entra la meva família.

Mn. Ignasi havia estat mestre de les Escoles Virtèlia, ja fa molts anys, una de les seves alumnes va ser l’Elisa, la meva esposa. Li deien mossèn “malaguanyat” perquè sempre feia molt de goig. Varen passar els anys i quan li era possible assistia a les trobades de “les nenes de l’escola”, com es definien les amigues de l’escola.

Un dia d’estiu ens va venir a veure a la platja de Sant Salvador on hi passàvem uns dies. Ens va donar una alegria, era el nostre amic, el nostre director espiritual. En un moment donat ens va donar el següent consell: - Heu de venir a la Parròquia de Sant Ildefons on us hi sentireu molt bé. Ens va fer un resum del que es feia i es pensava en aquesta comunitat. D’això fa més de seixanta anys i a partir d’aquella decisió va canviar la nostra vida. Era fàcil fer cas de l’amic amb la seva veu suau darrere del seu somriure. De tant en tant deia per reafirmar les seves paraules: Entens, eh?
El seu pas incansable per Sant Ildefons ha esta molt important. Recordem les seves eucaristies tan preparades i les seves homilies tan pensades. Era fàcil participar-hi. No necessitava alçar la veu, tothom l’entenia, tot era important.

Tenia una qualitat especial, fins fa pocs anys per motiu de l’edat. Mn. Ignasi era capaç de donar solució a l’avaria més inversemblant de la parròquia. Un dia es va fondre la bombeta del focus principal de l’altar situat a dalt de tot del sostre. La substitució s’havia de fer per la part exterior del temple. El vaig acompanyar en la reparació. Semblava un esport d’aventura. Amb una escala de mà que l’havíem de canviar de nivell vàrem arribar al cim de la teulada fent servir peus i mans. Val la pena recordar el somriure de Mn. Cases quan, un cop a prop de l’altar, es va encendre el focus.

I la casa de colònies d’El Padrós? Quants disgustos va causar-li no solament pels nombrosos inconvenients materials, sinó també econòmics i de relació amb els propietaris de la casa. No hi havia ni llum ni aigua i ho va aconseguir tot. Quan els infants omplien tot l’espai, ell hi era. Sabia presidir l’Eucaristia a ple sol i tots els infants hi participaven i s’hi sentien bé.

Un dia, en plenes colònies, es va posar molt malalt i urgentment el van portar a una clínica de Barcelona que no recordo. El que sí que em ve a la memòria és el que em va explicar quan ja s’havia recuperat. Em va dir que quan va entrar en coma no hi veia ni es podia moure, només hi sentia. Els metges no sabien què fer, i en un moment donat van decidir obrir. Mn. Cases era totalment conscient de la situació i estava segur que no se’n sortiria en vida i es va dir a si mateix: -el que he dit a tantes persones a les portes de la mort cal que m’ho apliqui a mi mateix. Se’n va sortir.

I el Casal de Jubilats de Marià Cubí? La immobiliària Camí n’era la propietària i davant del descontrol del local i la situació d’abandó, en una assemblea d’accionistes varen decidir vendre. La parròquia de Sant Ildefons va ser la compradora. Per adquirir el local era necessari comprar totes les accions i fer-ho personalment amb cada accionista. Potser n’hi havia més de cinquanta. Amb una dedicació i paciència infinites va localitzar tots els accionistes i va negociar amb cadascun d’ells. Uns varen renunciar a les seves accions a favor de la parròquia i altres varen vendre. El local de Marià Cubí va esdevenir així propietat plena de Sant Ildefons. Després Mn. Ignasi va aconseguir subvencions de La Caixa i d’altres entitats fins a rehabilitar perfectament la llar. No acabaria mai de parlar de vivències del meu amic, però hauré de deixar-ho aquí.

Ara Mn. Ignasi des del lloc merescut de privilegi prop de nostre Senyor potser d’alguna manera llegirà aquest escrit. Veurà que hi ha oblits importants. Espero, però, de la seva bondat el seu perdó, ja sap que als meus vuitanta-un anys la fidelitat de la meva memòria no és gran cosa. Que Mn. Ignasi descansi en pau. Comptem amb la seva pregària.

Àngel Oliva

20 d’agost 2011

Allò que lliguem o deslliguem

La figura de Pere sempre ha estat una de les que més m’ha interessat en l’Evangeli per dos motius fonamentals, tots dos igual de profunds: d’una banda per la seva  humanitat, plena de contradiccions, dubtes i fragilitat i d’altra banda per la seva Fe que el farà seu i fonament de l’Església. La primera ens porta a pensar que tots  compartim els mateixos dubtes i incerteses, les mateixes contradiccions i canvis de parer i la segona que tot plegat no és incompatible amb ser persones de Fe que volem viure fidelment la missió que Jesús ens va encomanar.

Però la reflexió del text ens fa anar més enllà: què va portar a Jesús a confiar en Pere a l’hora de construir la comunitat de creients? Possiblement els mateixos aspectes que acabo de mencionar. D’una banda triar una persona fràgil, plena de dubtes com tot els humans, però al mateix temps una persona plena de Fe, una Fe que creix i es converteix com ho fa Pere en el relat de l’Evangeli. Una Fe que porta a Jesús a designar-lo com el seu successor en la comunitat dels creients i ens fa pensar que aquestes són les qualitats centrals que hauria de tenir tot cap de l’Església: ser un home de Fe. No hi hem de buscar certeses, autoritat o capacitat de lideratge sinó simplement que sigui capaç de fer-nos créixer en la Fe, de la mateixa manera que Pere ho va fer.

Queda un darrer aspecte en l’Evangeli d’aquesta setmana que sempre m’ha fet pensar: Jesús diu a Pere que allò que lligui o deslligui a la terra quedarà igualment lligat o deslligat al Cel. Què és això que lliguem o deslliguem en la nostra vida?  Ens diu Jesús que cal esmerçar-nos a fer mèrits o a deixar petjada abans que sigui massa tard? No serà que ens vol fer valorar tot el  que tenim i som i que constitueix  un tresor que sovint mantenim amagat? Potser ens vol dir que és important  pensar que la nostra missió és ara i aquí i que no hi ha excuses per no fer, per no actuar, per no transformar tot allò que no ens permeti ser, plenament, homes de Fe i a ser presents, plenament, en el  món.

Lluís Sánchez

16 d’agost 2011

En record de Mn. Cases

Mn. Ignasi Cases i Dalmau va morir el passat dimarts dia 2 d’agost a l’edat de 93 anys. Mn. Cases, que els darrers anys celebrava la missa d’un quart de 12 del matí, va començar a col·laborar a Sant Ildefons fa més de seixanta anys, quan la parròquia encara estava a Travessera de Gràcia i Mn. Narcís Saguer n’era el rector.

L’enterrament va tenir lloc el dia següent, 3 d’agost, a Sant Ildefons a les 10 del matí. L’Eucaristia va estar presidida pel bisbe Mons. Pere Tena i va ser concelebrada amb Mn. Jesús Sanz, vicari episcopal, Mn. Lluís Saumell, el nostre rector, Mn. Andreu Oliveres, el Pare Ramon Tarròs, Mn. Cardona, Mn. Subirà, Mn. Raimon Izard, i el Pare franciscà Josep M. Massana, del Santuari de Sant Antoni de Pàdua del carrer Santaló. El nostre Diaca Mn. Xavier de Dou va assistir la celebració.

Va néixer l’any 1917 i va ser ordenat prevere de l’Església l’any 1943. Inicialment va ser capellà de les Germanetes de l’Assumpció (Bonanova) i el 1946 consiliari de la JOC. Després fou professor de l’Escola Catòlica d’Ensenyament Social i l’octubre de 1949 passà a Vicari de la Bonanova. L’any 1950 fou delegat diocesà del Foment d’Acció Social i l’any 1951 beneficiat de la Parròquia de Sant Ildefons, mantenint-se del 53 al 59 consiliari diocesà de la JOC. A partir de novembre de 1967 passà a formar part de l´Equip Sacerdotal de la Parròquia de Sant Ildefons. Va ser el principal impulsor i l’ànima del Casal Sant Ildefons, des de fa trenta anys, i de la Casa de Colònies d’ El Padrós, en fa més de quaranta.

Mn. Ignasi va estar molts anys al front de la Comissió Econòmica de la Comunitat. Fruit d’aquesta tasca va ser la permanent dedicació a la Llar del Jubilat Sant Ildefons, avui Casal Sant Ildefons, al carrer Marià Cubí 111, i a la Casa de Colònies d’El Padrós.

El dia 10 de desembre de l’any passat, celebràvem el trentè aniversari de la inauguració de la Llar del Jubilat Sant Ildefons. Mn. Cases des dels inicis del Casal fins ara n’ha estat sempre l’ànima, i d’això la comunitat se’n sent molt orgullosa.

15 d’agost 2011

Mn. Xavier de Dou celebra el 39è aniversari de la seva ordenació de diaca

Avui, dia de l'Assumpció, Mn. Xavier de Dou celebra el 39è aniversari de la seva ordenació com a diaca que va tenir lloc a Mèxic.

El felicitem ben de cor tot unint-nos a la seva pregària d’acció de gràcies i demanem al Senyor que l’ompli dels seus dons i que per molts anys pugui estar al front de l’equip de Càritas Parroquial i de la Pastoral dels malalts com fins ara.

14 d’agost 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

"El meu temple serà anomenat casa d'oració per a tots els pobles”

Quina meravella la Litúrgia de la Paraula del dia d'avui. Tots els textos ens ajuden a contemplar el Regne de Déu per a totes les persones sense excloure ningú. L'expressió que encapçala aquesta reflexió, que Isaïes posa en boca del Pare, representa un canvi, ja que els estrangers eren exclosos del culte i el mateix Ezequiel se’ls prohibia l'accés al temple.

Després el salm invita a tots els pobles a lloar el Senyor.

I Pau ens dóna la clau per explicar tot això: “Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots”.

I l'Evangeli de la cananea insisteix en el mateix tema, malgrat que a la primera sembla que Jesús refusi tenir-hi contacte perquè no pertany al “poble”. El poble continuava amb la dèria de l'exclusió de l'estranger abandonant la línia assenyalada en temps d'Isaïes. Però l'estrangera que creu en la igualtat insisteix i Jesús no té més opció que acollir la seva pregària.

També al segle XXI ens trobem amb exclusions i sols cal recordar el crim de Noruega assumit per una persona que ho fa en nom del cristianisme.

Recapitulem:

Totes les persones tenim dret a entrar al temple a pregar. Això és igualtat, fraternitat.

Totes les persones estem invitades a lloar el Senyor.

Totes les persones som responsables de pecat, captius de desobediència a fi de rebre el perdó i ser acceptats al Regne.

Tots estem invitats a pregar, a insistir; així arribarem al Regne o millor dit, així anem construint el Regne a la terra.

I finalment la pregària -sigui de lloança, de petició, de perdó o de contemplació- la podem expressar individualment o col·lectivament en el temple o fora del temple com Jesús va anunciar a la samaritana.

Angelina i Josep Maria

12 d’agost 2011

XXVI Jornada Mundial de la Juventut (JMJ2011)

Sota el lema "Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe" (Col 2,7), des del dimarts dia 16 fins al diumenge dia 21 se celebrarà a Madrid la Jornada Mundial de la Juventud. El Papa Benet XVI hi serà present a partir del dijous dia 18.

Trenta mil joves passaran per Catalunya de l’11 al 15 d’agost, els dies previs a la Jornada Mundial de la Joventut que se celebrarà a Madrid.

Barcelona n’acollirà més d’11.500 procedents de França, Itàlia, Alemanya, Guatemala, Estats Units, Austràlia, República Democràtica del Congo, Canadà, Mèxic, Panamà, Belice, Uganda, Indonèsia, Malàisia, Burundi, Camerun, Zàmbia, Ucraïna, Polònia, etc.

Des d'avui i fins el dia 15 la diòcesi de Barcelona acollirà més de 11.500 joves de diferents parts del món que faran parada estada a la capital durant tres dies abans de participar a la Jornada Mundial de la Joventut.

A Barcelona s’han organitzat diverses activitats a partir d'avui, el dia en el qual s’ha previst que arribaran uns 11.500 joves que seran distribuïts per cases, escoles i parròquies d’acollida de la ciutat.

Demà dissabte 13 d’agost, a les 10 del matí, es celebrarà una Eucaristia al Fòrum que agruparà els 30.000 joves acollits per les diòcesis amb seu a Catalunya. Aquest serà l’acte central de l’acollida que les diòcesis catalanes ofereixen als joves pelegrins. L’acte comptarà amb tots els bisbes de la Tarraconense. I a les vuit del vespre, també al Forum, hi haurà un concert de Gen Rosso i Please

Diumenge 14 es celebraran dues misses a la Sagrada Família, una al matí a les 11 hores i una a la tarda a les 18 h, i paral·lelament es faran visites, concerts i pregàries en diferents punts de la ciutat.

Dimarts dia 16 a les 20 h. hi haurà la missa d’inauguració a la plaça de la Cibeles, presidida per l’arquebisbe de Madrid i concelebrada amb els bisbes i preveres que participen a la trobada.

Dijous 18 a les 12 h. arribada del Papa Benet XVI a l’aeroport de Barajas. A les 19,30 h. acte de benvinguda a la Cibeles.

Divendres 19 a les 11,30 trobada del Papa amb religioses joves al Patio de los Reyes del Monestir d’El Escorial, i a les 12 h. trobada amb professors joves a la basílica del Monestir.

Dissabte 20 a les 19,40 h. visita del Papa a la Fundación Instituto San José on l’orde hospitalària de Sant Joan de Déu atén els malalts de l’arxidiòcesi de Madrid. A les 20,30 h. el Papa arribarà a l’aeròdrom de Cuatro Vientos i començarà l’adoració eucarística.

Diumenge 21 a les 9,30 h. missa de clausura concelebrada amb bisbes i preveres.
Al final el Sant Pare anunciarà el lloc de la propera JMJ. A les 18,30 comiat de Benet XVI a l’aeroport de Barajas.

08 d’agost 2011

Apropar-se a Déu a través de l'art

El programa de TV3 "Signes del Temps" va entrevistar Goretti Pomé, que forma part de la nostra Comunitat on ha estat catequista i membre del Consell Pastoral, per reflexionar sobre l'art, Déu i els joves a partir de l'exposició "Tres amors i tres arts", en homenatge a Joan Maragall, que es va poder veure a l'espai Von Balthasar de Barcelona el passats mesos de maig i juny, el mes de juliol al monestir de les Avellanes, i que a partir del 7 de setembre estarà al Centre Cívic Fort Pienc.

06 d’agost 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

NO TINGUEU POR!

Jesús estava anguniós perquè la barca dels seus deixebles tenia el vent en contra i les ones impedien avançar. Es feia molt tard i el Mestre decidí endinsar-se a la mar caminant sobre les ones a l’encontre dels seus deixebles. Ja coneixeu la resta d’aquest evangeli de Mateu.

En aquesta història hi veig dos aspectes: un extraordinari i un altre important. És extraordinari que Jesús camini sobre l’aigua; és irrepetible, és propi del Fill de Déu. L’important és el sentiment d’estimació del Mestre tal com dels deixebles. Quina alegria tenen quan el veuen i els diu: no tingueu por! Sempre els evangelis tenen un gran sentit pedagògic que hem d’aplicar a les nostres vides i avui Jesús ens diu que no hi ha res més important que l’estimació. Com seria el món si la força que ho mogués tot fos l’amor i no és així.

Puc trobar-me patint dolors i inconvenients que intento salvar de la millor manera possible; per tant he comprovat que la felicitat és un mite impossible. El que sí que existeixen són les petites felicitats, els moments positius que vivim i si algun d’aquest està promogut per l’amor forma part de les petites felicitats de primer ordre que cal assaborir. Estimo la meva família i la família m’estima. Que bé em trobo amb els meus amics, comparteixo la fe i el somriure a la meva comunitat i això és bo.

De vegades en arribar a la nit i el son triga, amb la meva imaginació vaig reunint petites felicitats d’amor. Fins i tot en faig una muntanya i amb la força del pensament m’enfilo al cim i miro a prop i miro lluny i no tinc por.

Àngel Oliva

02 d’agost 2011

Ha mort Mossèn Cases

Aquesta matinada, Mn.Ignasi Cases i Dalmau ha passat a la Casa del Pare a l’edat de 93 anys. Mn.Cases, que els darrers anys celebrava la missa d’un quart de 12, va començar a col·laborar amb Sant Ildefons fa més de cinquanta anys, quan la parròquia encara estava a Travessera de Gràcia i Mn.Narcís Saguer n’era el rector. A partir de novembre de 1967, mossèn Ignasi Cases passà a formar part de l´Equip Sacerdotal de la Parròquia de Sant Ildefons. Mn.Cases va ser el principal impulsor i l’ànima del Casal de Sant Ildefons, ara fa trenta anys.

Demà dimecres 3 d’agost, celebrarem una eucaristia a les 10:00 hores a l’església de la nostra Comunitat per donar gràcies a Déu per tots els anys de la seva presència amb nosaltres i per tota la seva tasca realitzada. L’enterrament tindrà lloc a Valls.

Al mes de setembre, quan tots estiguem més localitzables, es celebrarà un missa en record seu, que serà oportunament anunciada.

01 d’agost 2011

Cristians indignats

Quina és la presència dels cristians en el moviment 15-M? Es pot fer una lectura religiosa de les reivindicacions dels indignats? El programa de TV3 "Signes dels Temps" va entrevistar Eulàlia Reguant, membre de Justícia i Pau i persona ben coneguda a la nostra Comunitat, i Llorenç Puig, jesuïta i director de Cristianisme i Justícia, per reflexionar sobre aquestes qüestions.