Reflexions a la Paraula de Déu

"El meu temple serà anomenat casa d'oració per a tots els pobles”

Quina meravella la Litúrgia de la Paraula del dia d'avui. Tots els textos ens ajuden a contemplar el Regne de Déu per a totes les persones sense excloure ningú. L'expressió que encapçala aquesta reflexió, que Isaïes posa en boca del Pare, representa un canvi, ja que els estrangers eren exclosos del culte i el mateix Ezequiel se’ls prohibia l'accés al temple.

Després el salm invita a tots els pobles a lloar el Senyor.

I Pau ens dóna la clau per explicar tot això: “Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots”.

I l'Evangeli de la cananea insisteix en el mateix tema, malgrat que a la primera sembla que Jesús refusi tenir-hi contacte perquè no pertany al “poble”. El poble continuava amb la dèria de l'exclusió de l'estranger abandonant la línia assenyalada en temps d'Isaïes. Però l'estrangera que creu en la igualtat insisteix i Jesús no té més opció que acollir la seva pregària.

També al segle XXI ens trobem amb exclusions i sols cal recordar el crim de Noruega assumit per una persona que ho fa en nom del cristianisme.

Recapitulem:

Totes les persones tenim dret a entrar al temple a pregar. Això és igualtat, fraternitat.

Totes les persones estem invitades a lloar el Senyor.

Totes les persones som responsables de pecat, captius de desobediència a fi de rebre el perdó i ser acceptats al Regne.

Tots estem invitats a pregar, a insistir; així arribarem al Regne o millor dit, així anem construint el Regne a la terra.

I finalment la pregària -sigui de lloança, de petició, de perdó o de contemplació- la podem expressar individualment o col·lectivament en el temple o fora del temple com Jesús va anunciar a la samaritana.

Angelina i Josep Maria