Durant tot aquet any 2022, mentre no arribi de nou el
cicle d’Advent, l’evangeli que se’ns proclamarà els diumenges serà el de Sant
Lluc. Aquest evangelista no va conèixer directament Jesús, però va ser molt
proper als apòstols i a les seves recentment estrenades comunitats, i un
seguidor entusiasta de Sant Pau. Era una persona culte, segurament metge, meticulós
en la informació que recull abans d’escriure i coneixedor de les llengües que
es parlaven a Israel. Va concebre la vida i l’obra de Jesús amb una dinàmica diferenciada
que va mostrar en dos llibres: el de l’Evangeli i el dels Fets dels Apòstols.
En el primer, té com a protagonista Jesús i la seva activitat, al qual li fa
fer un itinerari volgudament marcat, que va des de Galilea i el seu mar, fins a
Jerusalem i el seu Gòlgota, on va ser crucificat. En canvi, el llibre dels Fets
dels Apòstols podríem dir que té com a protagonista principal la comunitat
cristiana, és a dir, l’església que segueix Jesús, i que li fa fer un itinerari
al revés del el de Jesús: la vida de l’església s’inicia a Jerusalem amb l’esclat de l’Esperit
de Déu sobre els deixebles i, guiats per ell, el testimoni dels deixebles
s’expandeix, més enllà de les fronteres
d’Israel, arreu del món.
Com sabem, cada evangelista intenta comunicar la seva
experiència de fe d’una manera que li és pròpia, interpretant els fets de la
vida de Jesús i de l’església a la llum d’aquesta vivència personal. Ens toca,
doncs, donar unes línies de lectura per poder acollir l’evangeli de Lluc de
manera coherent amb el seu pensament i de forma més entenedora:
1. L’Evangeli, la gran
notícia, és que Jesús és el Salvador, el que ens
allibera de tot mal i sovint de nosaltres mateixos. Per això aquest evangeli
està ple d’escenes on l’alegria ho envaeix tot. Només cal recordar els
evangelis durant el temps d’Advent i de Nadal, els àngels, els pregoners,
canten i donen gràcies a Déu, com ho fa també Maria per aquest gran do que Déu
fa a la Humanitat.
2. La salvació que Déu
ens ofereix en la persona de Jesús, és fruit del seu amor. Déu en la persona de Jesús ens diu que estima als homes, sense
fer cap distinció ni de gènere, ni de classe social, ni de situació moral. Les
paraules i els fets de Jesús són mostra i revelació de la misericòrdia de Déu,
de la seva voluntat de perdó, de la seva comprensió de les nostres febleses, de
la seva voluntat de guarició de tot mal, de cercar l’alliberament de qualsevol
esclavatge.
3. Aquesta manifestació
de l’amor salvador de Déu ens arriba per la força del seu Esperit. L’Esperit de Déu és present en Jesús i en totes les
persones que el rodegen. Des d’un inici, és clau per comprendre misteri que envoltà
Maria; és present en el Baptista que profetitza l’arribada del Messies; és
present en el bateig de Jesús; i ho és també en el cor de Jesús quan es retira
al desert; al llarga de tota la seva vida, les seves paraules i fets donen
testimoni de la presència en Ell de l’Esperit de Déu.
4. L’evangeli de Lluc
és l’evangeli dels pobres. Així ho canta Maria
davant Elisabet i així també ho proclama Jesús a la sinagoga de Natzaret, a
Galilea en el moment d’iniciar la seva missió. Jesús és pobre com tants
profetes,: ell mateix diu que no té on poder reposar el cap; a través de les
seves paràboles adverteix de la sort que espera als homes que només son rics en
diners i poder, i en canvi te paraules d’aprovació per tots aquells que saben
compartir amb solidaritat el seu benestar, com és el cas de Zaqueu.
5. Com cap altre,
l’evangeli de Lluc és sensible al paper social i eclesial de les dones. Els trets amb que les dibuixa a totes elles estan plens
de força, de caràcter i de tendresa, fins i tot aquelles dones que es fan
anònimes en el seu encontre amb Jesús. Lluc destaca que són elles les que no abandonaran
Jesús en el moment de la passió i, sobre tot, elles seran les primeres en donar
testimoni de la seva resurrecció.
6. El Jesús que ens
presenta l’evangeli de Lluc no és només el de la història, sinó que és també el
Jesús Ressuscitat present en la comunitat. Això ens ho diu de moltes maneres, però sobre tot ens ho narra amb una
escena pròpia i exclusiva d’ell: l’escena dels deixebles d’Emmaús. Un episodi
que ens diu a tots que és viu i que continuarà viu en la
comunitat dels qui creuen en Ell.
Anton Ramon Sastre
