L'evangeli d'aquest diumenge és la continuació del fragment que vam llegir diumenge passat. Lluc detalla la reacció dels habitants de Natzaret en sentir la proclamació de Jesús que afirma que ha arribat l'avui de la redempció dels pobres, de l'alliberament dels deprimits i de la llum per als cecs.
Les diferents actituds dels presents a la sinagoga de Natzaret són
com un preludi de l'acollida interpel·ladora de Jesús: per a tots va ser
una sorpresa que el fill de l'artesà, es proclamés messies. Per això el ventall
de reaccions va des de l’admiració i la critica fins al rebuig absolut de la seva
persona.
Es desconcertaren perquè Jesús era senzill i potser esperaven un
altre tipus de salvador. Tan sols els senzills de cor poden acollir les
paraules de Jesús; Jesús no els jutja, no els demana explicacions; senzillament
es manté coherent amb el seu estil de ser i de viure. Així serà la
seva vida i el seu testimoni d'amor; passant fent el bé.
Gràcies, senyor perquè no et quedes mai amb les nostres reaccions, sovint tan poc acollidores, poc obertes a les sorpreses de les manifestacions del teu amor.
Ajuda'ns a viure amb profunditat l'eucaristia; com el salmista, que els nostres
llavis parlin cantin i proclamin la salvació, perquè això ens enlaira l'ànima.
Que no oblidem que els dons personals més brillants, són inútils si no es mouen
en la caritat i per als altres. Ajuda'ns a mirar amb sinceritat quin és el
tarannà de la nostra manera d'estimar.
Que siguem coherents amb la vocació a la qual tu ens crides, que
no és altra que fer i ser al teu estil, posant la mirada en els més
necessitats.
Senyor Déu nostre, feu que ens estimem els uns als altres, que
sapiguem viure una caritat sincera, que les nostres comunitats siguin testimoni
de comprensió i d’ajuda mútua.
Mireia
Galobart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada