El més llegit del mes
13 de maig 2026
Manuel Manonelles analitza la visita de Lleó XIV: pau, unitat i impacte polític
La xerrada va oferir una lectura del proper viatge papal, amb una mirada que va anar molt més enllà del simple marc religiós. Es va posar èmfasi en el significat dels viatges apostòlics i en el pes simbòlic de la «romanitat» de l’Església catalana. L’especialista en relacions internacionals va situar l’actual pontificat en un moment de forta tensió internacional, marcat per la guerra i la polarització, que ha provocat la reaparició de la figura papal com a actor global.
Va descriure la figura de Robert Prevost com un papa que encara s’està definint, marcada per tres eixos principals: la pau, la continuïtat amb Francesc i una manera de governar menys expansiva, més calculada i atenta als temps present. Va remarcar la importància de la pau en el seu missatge, que s'accentua amb els esdeveniments mundials i un context geopolític inestable. «En un any de pontificat, el Sant Pare ha fet 400 apel·lacions a la Pau», va destacar. També va remarcar que Lleó XIV és el primer papa plenament digital: un líder que gestiona amb cura cada gest, paraula i silenci.
Un altre fil tractat va ser el risc de cisma, alimentat pels ultraconservadors, especialment als Estats Units, però també a l’Àfrica i en alguns sectors europeus. Manonelles va suggerir que l’elecció del nou papa respon a la necessitat de blindar la unitat eclesial. Els viatges apostòlics, va explicar, són una eina essencial per entendre un pontificat, mostrant prioritats, tensions i equilibris.
El conferenciant va defensar que la visita papal té una càrrega simbòlica especial, ja que l’Església catalana ha estat històricament romana per una opció cultural i espiritual arrelada. «L’única versió del credo acceptada per la Santa Seu que diu 'romana' és la catalana». Catalunya forma part del nucli fundacional europeu, explicant el seu vincle amb Roma i donant densitat a aquest viatge.
L’antic assessor de la Presidència de la Generalitat va explicar que el viatge combina tres dimensions en la seva agenda: a Madrid, la part institucional amb visites a la Zarzuela, la celebració del Corpus i un discurs al Congrés dels Diputats que pot ser de risc, ja que aquest espai no és d’unitat i pot polaritzar segons els partits; l’agenda catalana inclou la Sagrada Família, la catedral, la parròquia de Sant Agustí, la presó de Brians, Montserrat, i una vigília de pregària a l’Estadi Olímpic de Montjuïc; a les Canàries, on hi haurà una mostra de suport als migrants, com va ja va fer Francesc a Lampedusa. Segons el conferenciant, «el viatge té un clar in crescendo social». Manonelles va subratllar que, en temps convulsos, cada viatge del papa acaba sent una declaració de prioritats: en aquest cas, la pau, la unitat eclesial i l’atenció als marginats. Per finalitzar, va dir que «vivim els temps que vivim i gaudim d'aquesta visita per treure’n tot el que podem positiu d’ella».La conferència va concloure deixant clar que la visita papal transcendeix el pla religiós i porta una important dimensió social i política.




2 comentaris
Gràcies pel resum per als que no vam poder assistir-hi
Una exposició clara i molt adient. Voldria destacar l'argument sobre el significat dels viatges pontificis, perquè revelen poc a poc les prioritats que té un Papa en el seu pontificat. Llegó XIV i Francesc marquen un camí clar: els pobres i marginats són prioritaris en la misión de l'església 👉
Publica un comentari a l'entrada