Instagram WhatsApp YouTube

06 de setembre 2026

Reflexions a la Paraula de Déu - Diumenge XXIII de durant l’any


Comunitat i pregària

Maria Helena Vieira da Silva, Biblioteca (1949), construeix espais laberíntics formats per multitud de línies i petites estructures. La mirada no troba fàcilment un centre. Aquesta característica encaixa molt bé amb el text: davant d'un món complex, fragmentat i ple d'injustícies, la comunitat busca conjuntament un camí. Simbolitza una comunitat formada per moltes persones; la complexitat del món; la necessitat de discerniment comunitari; la recerca d'un centre que no sempre és visible. Té, a més, una qualitat espiritual molt interessant: sembla que hi hagi alguna cosa que cal descobrir darrere de l'estructura visible.
La comunitat té una força molt important en la conversió personal i col·lectiva. Avui hi ha molts esdeveniments que mereixen la nostra denúncia com a cristians: guerres arreu, la dificultat per resoldre i atendre bé la situació dels migrants de Ceuta i del Mediterrani i d’altres punts del món, les excentricitats de certes autoritats estatals i mundials… Així podríem seguir amb una llarga llista de situacions d’injustícia i de pecat.

Així doncs, hem de demanar el coratge suficient per dir prou com a Església. Tenim la sensibilitat de fer un examen de consciència personal, però la culpa comunitària queda més diluïda.

Ezequiel va fer l’experiència de la paraula rebuda amb l’encàrrec de comunicar-la sempre. Fa servir paraules dures si no amonestem el mal i els qui el cometen.

La carta als Romans insisteix en un tema cabdal: l’amor mutu. «Perquè qui estima el proïsme ja ha complert tota la Llei». Heus ací la gran força que té la capacitat d’estimar i de perdonar. Si el nostre món, proper o llunyà, no s’arma de força per erradicar el mal de les nostres vides i del món sencer, no estaríem complint el mandat de Mateu a l’Evangeli: «Si el teu germà comet pecat, ves i amonesta’l».

Finalment: «Si no et fa cas, digues-ho a la comunitat». És per això que ens cal demanar sempre, perquè, com diu l’evangelista, ja ho ha dit el Senyor: «Si dos de vosaltres us poseu d’acord per demanar alguna cosa… el meu Pare celestial us la concedirà».

La pregària, a vegades, la veiem ineficaç als nostres ulls, però certament que hem de tenir confiança i esperar.

Que el Senyor ens hi ajudi!

Ignasi Garcia i Clavel

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)