Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

És un Evangeli que sembla que, vint-i-un segles abans, ja volgués donar resposta a una consigna política: «prioritat nacional», que alguns partits polítics han fet seva i que, malauradament, és acollida cada vegada més acríticament per diferents col·lectius, mitjans de comunicació i persones.

L’escena és d’una gran tendresa. Jesús ha creuat les fronteres de l’antic Israel i es troba a la regió de Tir i Sidó. Allà, una dona, angoixada per la malaltia de la seva filla, li suplica: «Senyor, Fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada». Segons sembla, en un primer moment Jesús se’n desentén, i els apòstols veuen aquella dona com una nosa. Quan, finalment, el Senyor li fa cas, la seva resposta és molt feridora: la tracta de gosseta.

La resposta de la dona confereix una grandesa extraordinària a l’escena. Accepta humilment que sigui considerada una gosseta, però recorda que ni tan sols als gossets se’ls neguen les engrunes que cauen de la taula dels amos. És aleshores quan Jesús queda meravellat davant la fe d’aquella dona, es commou i li diu: «Dona, quina fe que tens! Que es faci tal com vols».

Quina gran pàgina evangèlica! Quin gran pedagog és Jesús! En un primer moment actua com ho faria un jueu que comparteix els prejudicis del seu temps envers els estrangers. Però amb la seva resposta final ens ensenya que totes les lleis, tradicions i tractats perden el seu valor quan s’oposen a la compassió.

Europa i Espanya debaten avui com han de tractar els immigrants que venen a cercar les engrunes d’allò que a nosaltres ens sobra. És un greu pecat proclamar i posar en pràctica l’antic eslògan «primer els de casa». La llei fonamental de tot cristià és la misericòrdia.

Josep M. Jubany