Aquest diumenge passat, cinquanta dies després de la Pasqua de Resurrecció, celebrem la Pentecosta, anomenada també segona Pasqua o Pasqua Granada. En aquesta jornada recordem que la promesa de Jesús de no deixar-nos orfes es compleix. L'Esperit Sant en forma de llengües de foc ha estat donat a Maria, a les dones i als Onze. L'evangelista Lluc, bon catequeta, fa coincidir aquest esdeveniment amb el dia en què la tradició hebrea agraïa a Déu el do de la collita, tot oferint-li les primícies dels dons de la terra.
Amb la vinguda de l'Esperit Sant es compleix el que Jesús va prometre als seus
deixebles en el moment de la cena d'abans de la seva passió, ho llegíem fa dos diumenges: "Jo pregaré el
Pare, que us donarà un altre defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi
amb vosaltres per sempre". I en aquest mateix sopar, Jesús explicarà
quina és l'acció de l'Esperit Sant: ”I quan ell vindrà, posarà el món en
evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: pel que fa al
pecat, perquè no creuen en mi; pel que fa a la justícia, perquè me'n vaig al
Pare, i ja no em veureu més, i pel que fa a la condemna, perquè el príncep
d'aquest món ja ha estat condemnat”.
Sant Joan, amb un llenguatge que a vegades ens resulta un xic
espès, expressa el profund sentiment d'amor que té Jesús envers els seus
apòstols i envers tots aquells que al llarg dels segles ens confessem
cristians. Intentaré (no sé si amb èxit) fer més entenedores aquestes paraules
de Jesús.
La traducció litúrgica i també la de
la Bíblia Interconfessional catalana (BCI),
de la paraula grega parakletos és defensor.
Una traducció que és correcte, però insuficient. La paraula parakletos (en català la podem traduir per
paràclit) significa no només defensor, sinó també, i és important
tenir-ho en compte, aquell que acompanya, assisteix, ajuda, sosté, advoca,
procura, aconsella, intercedeix, el que anima i il·lumina el procés de fe.
Aquesta manera de presentar l'Esperit
Sant, pròpia de l'evangelista Sant Joan ens fa pensar en la forma d’actuar d’un
advocat defensor, i és l’Esperit Sant no només protegeix l'Església en moments
de perill, sinó que també la consola.
Si se'm permet "la boutade",
sovint he comparat l'actuació del Paràclit,
amb la del cèlebre advocat de ficció Perry Mason (records
de quan érem joves). El famós advocat penalista de la pantalla, no sols
defensava el seu client davant dels tribunals, sinó que també vetllava per les
seves condicions de vida; dedicava
persones i recursos a posar en evidència la mentida i és així com feia pública
la veritat, malgrat que a vegades
semblava que tot estigués en contra de l'acusat.
Sorprenentment, Perry Mason només
tenia un client al qual dedicava tot el seu temps; per a l'advocat, aquell a
qui defensava era únic i mai es parlava de diners, ni es presentava cap minuta.
Semblava que tot fos gratuït.
Bé, és una comparació del tot
inexacta, una "boutade". L'Esperit Sant, el Paràclit, és molt més que
un advocat, encara que sigui de ficció. El que ha de quedar clar és que amb la
festa d'avui, celebrem que Jesús no ens ha deixat orfes. L'Esperit és en
nosaltres; Esperit que és com foc ardent que ens dona força per ser testimonis;
Esperit com el foc que ens il·lumina; Esperit
que ens porta pels camins de la veritat. Si creiem que l'Esperit Sant ha
davallat i continua davallant en l'Església i en nosaltres, si el Paràclit és
enmig nostre, de què hem de tenir por? Que la Pentecosta, doni bons fruits en
l'Església i en tots.
Josep M. Jubany
