El dimecres dia 24, farà vuit anys que el papa Francesc publicava l'encíclica Laudato si (Lloat sigueu). L'escrit porta com a subtítol: Sobre la cura de la casa comuna. S'ha escrit, ignoro si és del tot cert, que és el document del magisteri pontifici més llegit i també el més elogiat i criticat.
Com és conegut, les paraules "Laudato Si" corresponen a l'inici del poema de sant Francesc del Càntic de les criatures. Quan fa deu anys, el 13 de març del 2013, Jorge Bergolio fou elegit Papa, i va escollir el nom de Francesc, ja explicà que l'elecció del nom del pobrissó d'Assís tenia un significat. Volia que l'espiritualitat de sant Francesc inspirés el seu pontificat. I com el mateix Papa ha manifestat diverses vegades, una de les moltes característiques de sant Francesc, era saber escoltar. Sant Francesc va escoltar la veu de Déu, el clam dels pobres, les meravelles de la natura, la bellesa de la creació, etc. Amb Laudato si, el Papa escolta el clam de la naturalesa i s'adona que el seu clam, en els nostres dies, és un crit dramàtic, ple de dolor. La creació lloada per sant Francesc s'està deteriorant. L'acció humana enderroca la casa comuna.
El canvi climàtic, l'escalfament de
la Terra, l'aparició de fenòmens com terratrèmols, tsunamis, inundacions de
territoris, sequeres, la desaparició de les glaceres, són alguns dels fets que
mostren que la creació està patint, i ho fa amb evidents signes de mort. El més
preocupant i allò més greu, és que són fets que s'haurien pogut evitar, si no
fos per la cobdícia humana.
Tenir cura de la casa comuna i fer el
possible per evitar que el canvi climàtic sigui de més abast, durant molt de
temps ha estat presentat per alguns mitjans, i també per grups polítics i
econòmics, com una dèria d'uns quants idealistes, "els verds," que no
estimaven el progrés. Avui dia se sap que la lluita per la perseveració de la
natura és una exigència de tots. Ens hi juguem no sols el futur, sinó també
el present.
A la pel·lícula The letter
se'ns mostra que, ara mateix, el canvi climàtic ja és la causa que d'aquí a
l'any 2050 hi hagi 1.300 milions de desplaçats arreu del món. Aquestes persones
hauran de deixar casa seva, el seu territori, per raó de les sequeres, de les
invasions del mar en terres de cultiu, de la fam. També se'ns diu, entre altres
exemples, que a l'Indià moriran 3.000 milions d'animals. Cal que prenem
consciència que la nostra generació, malgrat els avenços tècnics, és la més
vulnerable.
Llegint totes aquestes dades, me'n
recordo de les paraules de Jesús: “Tal com va passar en els dies de Noè,
passarà en els dies del Fill de l'home: menjaven i bevien, i prenien muller i
marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca. Vingué el diluvi i tots
van morir. Igualment, va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien,
compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia que Lot sortí de Sodoma
va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. (Lc 17, 26-30). No, i mil vegades hem de dir
no, no podem ni hem de tancar els ulls davant d'aquesta realitat del canvi
climàtic.
A casa nostra, la sequera ens ha
posat en guàrdia: el canvi climàtic és una realitat que ja patim. Tots hem de
ser corresponsables, no només les
institucions. Com sant Francesc, hem d'escoltar el clam de la natura que ens
diu “em moro" i ens demana a crits: “prou”.
Escoltar les angoixes de la natura és estar atent al clam dels pobres, dels
pobles indígenes, dels refugiats. Escoltar la natura i actuar en conseqüència,
és una de les formes més excelses de practicar la caritat.
En una al·locució del papa Francesc, l'1 de setembre del 2016, Bergoglio ens exhorta a tots a fer un examen de consciència: “el penediment i la confessió al Pare ric de misericòrdia, ens condueixen a un ferm propòsit de canvi de vida. I això ha de traduir-se en actituds i comportaments concrets més respectuosos amb la creació, com, per exemple, fer un ús prudent del plàstic i del paper, no malgastar l'aigua, el menjar i l'energia elèctrica, diferenciar els residus, tractar amb cura els altres éssers vius, utilitzar el transport públic i compartir el mateix vehicle entre diverses persones, entre altres coses (cf. Laudado si', 211). No hem de pensar que aquests esforços siguin massa petits per a millorar el món. Aquestes accions «provoquen en el si d'aquesta terra un bé que sempre tendeix a difondre's, a vegades invisiblement» (ibíd., 212) i reforcen «un estil de vida profètic i contemplatiu, capaç de gaudir profundament sense obsessionar-se pel consum» (ibíd., 222)".
L'escalfament del Planeta, el canvi
en el clima, no es produeixen per raó d’un fatalisme, ni tampoc perquè la
naturalesa tingui diferents cicles i
ara ens trobem en un canvi de cicle. Hi ha culpables que ho fan possible. I
aquests culpables sovint actuen en nom d'un nou "déu", que és el déu
del progrés, del guany, de la comoditat d'Occident, i aquest déu demana
sacrificis humans (immigrants, pobres, malalts, persones que treballen en
condicions indignes, etc.), i
nosaltres, en nom del progrés, els els oferim.
El Papa, a la pel·lícula The letter fa una explicació actualitzada
de la història bíblica de la Torre de Babel, aquella torre que els homes
construïen perquè volien ser com "déu". Francesc explica que, quan als
obrers els queia un maó de la construcció i es trencava, eren severament
castigats, i, quan un obrer moria per accident laboral, ningú s’immutava, simplement
el canviaven per un altre.
Laudato Si
ens recorda que hem de vetllar per la Creació. Per aquest motiu hem de tornar a
explicar el veritable sentit de la paraula progrés. Progrés és tot el que ens
ajuda a progressar en la nostra qualitat de vida. Personal i
col·lectiva. No hi ha progrés, si no hi ha futur.
Laudato si és una carta que se'ns adreça a tots. A tots, creients i no-creients, ja que Déu ha creat el món per a tothom.
Pregària de l’encíclica Laudato si’
Pregària per la nostra terra
Pare nostre que sou present en tot
l’univers
i en la més petita de les vostres
criatures,
vós que envolteu amb la vostra
tendresa tot el que existeix,
vesseu en nosaltres la força del vostre
amor
perquè tinguem cura de la vida i de
la bellesa.
Inundeu-nos de pau, perquè visquem
com a germans i germanes
sense fer mal a ningú.
Pare dels pobres,
ajudeu-nos a rescatar els abandonats
i oblidats d’aquesta terra
que tant valen als vostres ulls.
Guariu les nostres vides,
perquè siguem protectors del món i no
pas depredadors,
perquè sembrem formosor
i no pas contaminació i destrucció.
Toqueu els cors
dels qui busquen només beneficis
a costa dels pobres i de la terra.
Ensenyeu-nos a descobrir el valor de
cada cosa,
a contemplar admirats,
a reconèixer que estem profundament
units
amb totes les criatures
en el nostre camí cap a la vostra
llum infinita.
Gràcies perquè esteu amb nosaltres
cada dia.
Encoratgeu-nos, si us plau, en la
nostra lluita
per la justícia, l’amor i la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada