30 d’octubre 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

 El primer de tots

No és estrany que el mestre de la llei preguntes a Jesús quin és el primer manament de tots,els jueus que de normes i preceptes en tenien uns quants centenars, el mestre de la llei vol saber què en pensa Jesús; en aquest cas ell és qui examina Jesús.

Les paraules de Jesús eren ben conegudes per tots els jueus perquè formaven part de la pregària que era recitada cada matí i cada vespre:”escolta Israel”, bé prou que les sabia el mestre de la llei:”estima Déu en tot el cor ,amb tot el pensament i amb totes les forces i estima als altres com a tu mateix”. Aquest passatge insisteix un cop més en la supremacia de l’amor per damunt de la llei del repòs en dia festiu, per sobre de les pràctiques religioses, per damunt de les cerimònies, ritus i altres  normes.

En temps de Jesús eren molts els mestres de la llei que prioritzaven més unes coses que altres, tant era així que els deixebles triaven els seus propis mestres segons els seus interessos i molts prioritzaven la pràctica del repòs del dissabte com el més important. Per això Jesús recondueix el tema posant l’accent en el més important: l’amor a Déu i als germans.

Jesús de l’amor a Déu i al proïsme en fa una única realitat, però que té dues expressions simultànies: Déu i els germans, Jesús ens convida a viure-ho com una unitat. La garantia d’autenticitat de l’amor és l’acció solidària, una acció transformadora és la prova d’or, estimar l´altre com vull ser estimat jo, això demana un dinamisme per estar oberts; no parlar-ne tant sinó fer-ne vida de l’amor.

Justament demà celebrarem la festa de Tots Sants dia en què Jesús al Sermó de la muntanya ens exposa la seva carta magna: les benaurances; adonem-nos qui ha de ser objecte de la nostra estimació, els pobres, els qui ploren, els qui tenen fam i set de ser justos, dit també d’una altra manera, els qui tenen gana i no tenen res per menjar, els perseguits, els que treballen per la pau i són bescantats perquè trepitgen els interessos dels poderosos..., tots aquests són objecte de l’amor de Jesús i, per tant, també han de ser objecte de la nostra estimació, que la festa de demà ens motivi per fer de les benaurances un referent de la nostra vida.

 Lluís Saumell

29 d’octubre 2021

La setmana dia a dia

Dimarts, 2

Trobada del Grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Sessió de Reflexió bíblica a les 19,15 h.

 

Dimecres, 3

Trobada del Grup de pregària a 2/4 de 8 del vespre

 

Dissabte, 6

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda 

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 31 d'octubre:

Diumenge dia XXXI de durant l'any o del Temps Ordinari. La missa vespertina serà la pròpia de la solemnitat de Tots Sants

 

Dilluns dia 1 de novembre:

Solemnitat litúrgica de Tots Sants

 

Dimarts dia 2 de novembre:

Commemoració de Tots els fidels difunts

 

Dijous dia 4 de novembre:

Commemoració litúrgica de Sant  Carles Borromeu (1538 - 1584), bisbe de Milà, cardenal

 

Dissabte dia 6 de novembre:

A Barcelona, commemoració litúrgica de Sant Sever, bisbe de Barcelona i màrtir, patró secundari de l'arxidiòcesi de Barcelona

 

Proper diumenge dia 7 de novembre:

Diumenge XXXII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dia de l'Església diocesana i Diada de Germanor

27 d’octubre 2021

Inici dels treballs de cara al Sínode 2021-2023

El diumenge dia 10 d'octubre, el papa Francesc inaugurava a Roma els inicis dels treballs per al Sínode 2021-2023. I diumenge passat començava la fase diocesana amb una eucaristia presidida pel bisbe diocesà. La paraula sínode significa “caminar junts". El Sínode és una institució que neix arran del Concili Vaticà II, i té com a finalitat que una representació dels bisbes, reunits amb el Papa, intercanviïn informació i experiències, amb l'objectiu comú de buscar solucions pastorals que tinguin aplicació en el conjunt de l'Església. El Papa ha volgut que aquest caminar junts no es reduís només als bisbes i ha convidat a participar-hi a tot el Poble de Déu, és per aquest motiu que el Sínode convocat fa quinze dies té unes característiques que el fan molt diferent dels anteriors.

Amb el títol "Per una Església sinodal: comunió, participació i missió", tots som convocats, com a batejats, membres de l'Església, a aportar-hi les nostres reflexions i vivències. És una forma òptima d'exercir el que de forma admirable llegim a la carta de l'apòstol Pere: vosaltres (els batejats) sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s'ha reservat, perquè proclameu les gestes d'aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.

Per adonar-nos de la importància que el papa Francesc dona a aquest Sínode , transcrivim algunes de les frases que va pronunciar el dissabte dia 9:
"deslliura'ns de convertir-nos en una Església de museu, bella, però muda, amb molt de passat i poc futur"

"Estem cridats a la unitat, a la comunió, a la fraternitat que neix de sentir-nos abraçats per l'amor diví, que és únic. Tots, sense distincions"

"Si falta una participació real de tot el Poble de Déu, els discursos sobre la comunió corren el risc de quedar en intencions piadoses"

"hi ha el risc que al final s'adoptin solucions velles per a problemes nous; un tros de tela nova, que com a resultat provoca un trencament més gran"

"Una Església que no se separa de la vida, sinó que es fa càrrec de les fragilitats i les pobreses del nostre temps, curant les ferides i sanant els cors infringits amb el bàlsam de Déu"

Ara comença la fase diocesana, és d'esperar que aviat en coneixerem  la metodologia, la forma com hem de treballar a les parròquies i com fer arribar les nostres reflexions. Quan coneguem més detalls concrets, us ho farem saber perquè tothom que ho vulgui hi pugui participar

S'ha escrit que la convocatòria d'aquest Sínode era l'esdeveniment eclesial més important de l'Església catòlica, després del Concili Vaticà II. Però hem de ser conscients que hi ha una gran diferència. Els anys seixanta del segle passat, eren temps d'optimisme, aptes per viure l'esperança. L'Església catòlica era una institució justament valorada. Ara tot és diferent, vivim temps d'escepticisme, molts estan de tornada de tot i l'Església catòlica ja no gaudeix del prestigi d’aleshores. Precisament per aquest motiu no podem desaprofitar aquesta convocatòria. Demanem a l'Esperit Sant que ens il·lumini i que aquest escoltar-nos mútuament sigui instrument vàlid per ajudar-nos a trobar el que Déu vol de nosaltres, i també les formes més adequades per portar-ho a terme.

 Josep M. Jubany

25 d’octubre 2021

Missa en record de Josep Maria Gasch

El proper divendres 29 d’octubre, a les 6 de la tarda, se celebrarà una eucaristia en record de Josep Maria Gasch que va morir el 28 d’octubre de 2020, ara fa un any. 

Havia estat membre del nostre Consell pastoral i va ser secretari de Cristianisme al Segle XXI fins al maig de l’any 2018.

23 d’octubre 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

L’exigència de la fe

Hi ha vegades a la vida que les situacions personals o les circumstàncies que ens envolten fan que ens sentim desorientats. Més que no entendre aquestes situacions, passa que no ens les esperàvem, no crèiem que ens poguessin succeir a nosaltres, i menys encara, que ens agafessin per sorpresa. Aquest sentiment estrany fins ara, o aquesta situació inesperada, és la que ens causa confusió, la que d’alguna manera ens deixa paralitzats o marginats sense saber ben bé com respondre-hi i, sobretot, sense saber com sortir de la desorientació en la qual ens trobem. Però també hi ha persones a les quals, això que ens pot passar sobtadament a alguns de nosaltres, els ha marcat i ha condicionat tota la seva vida, des que van néixer. Uns condicionants enmig dels quals ha transcorregut la seva existència i que han hagut de normalitzar, però que els mantenen marginats i aïllats de la resta de la societat.

Bar-Timeu és un cec de naixement, assegut i arraconat a la vorera d’un camí pel qual passa molta gent, sense que ningú pari gaire atenció a la seva situació. L’evangeli escull aquest episodi perquè la ceguesa pot reflectir, en part, la situació d’una gran majoria d’homes i dones de qualsevol societat. Persones que han normalitzat i han adequat la seva existència a un tipus de vida, que es limiten a mirar com transcorren les coses dia rere dia, sense fer-hi cap aportació ni sentir cap necessitat de fer-ho. La qüestió és “viure tranquil”. Aquesta situació individualista també pot ser l’actitud i la manera de viure la fe en el Crist que tenen moltes persones. Els creients no podem en cap cas quedar-nos arraconats i acomodats a la vorera del camí, perquè no cal “complicar-se la vida”. Cal aixecar-se, estar amatents al món que ens envolta i estar disposats a fer camí.

El protagonista de l’evangeli és conscient de les seves limitacions, però, enmig de l’enrenou que fa la gent que li passa pel costat, està amatent a una presència especial, la presència de Jesús, una presència que pot ser-hi i sentir-se en qualsevol lloc. Només llavors neix la seva esperança: la fe en la possibilitat que Jesús el pot alliberar de la seva ceguesa. “Jesús, compadiu-vos de mi”. Ja ningú el podia fer callar. La fe és més forta que tot el soroll que ens pot envoltar i els entrebancs que la vida ens pot deparar. I Jesús escolta, es deixa trobar: “Vés, la teva fe t’ha salvat”. L’observació amb la qual acaba aquest evangeli ens interpel·la: el que havia recuperat la vista “el seguia camí enllà”. Va tenir força per deixar el racó en el qual s’havia instal·lat.

Anton Ramon Sastre  

La setmana dia a dia

Diumenge, 24

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

         

Dilluns, 25  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

 

Meditació cristiana a la capella del santíssim a les 19.15 h

 

Reunió del Consell pastoral a les 8 del vespre

 

Dimarts, 26

Trobada del Grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dissabte, 30

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

22 d’octubre 2021

Diumenge dia 24:

Diumenge XXX de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de Sant Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent 1807 - Fontfreda 1870), bisbe de Santiago de Cuba, fundador dels Missioners del Cor de Maria, a Vic (1849) i Religioses de Maria Immaculada a Cuba (1855)

 

Jornada Mundial per a l’evangelització dels pobles, popularment coneguda com la Festa del Domund

 

Dijous dia 28:

Festivitat litúrgica de Sant Simó, el Zelador, de Canà de Galilea i Sant Judes, anomenat també Tadeu, apòstols

 

Proper diumenge dia 31:

Diumenge dia XXXI de durant l'any o del Temps Ordinari. La missa vespertina serà la pròpia de la Solemnitat de Tots Sants

Ecologia: "Planeta sa, gent sana"

Justícia i Pau de Barcelona ens ha fet arribar un missatge, que ens sembla molt important i digne de ser pres en consideració:

L'emergència climàtica és real i tenim una gran oportunitat per iniciar un canvi aprofitant la #COP26 de #Glasgow. Col·labora amb la petició "Planeta sa, gent sana" i dona veu a la terra. Uneix-te a la petició del Papa i dels líders religiosos d'arreu del món -Recull signatures i fes-ne difusió!, un petit gest que portarà una gran petició: salut per al planeta i salut per a la gent.

Per llegir la petició sencera i signar-la, podeu fer-ho entrant a Google: Petición Planeta sano, Gente Sana, o bé clicant aquí.

21 d’octubre 2021

Primera entrevista al P. Abat Manel Gasch

Primera entrevista al P. Abat Manel Gasch i Hurios, el dia de la Benedicció abacial (13 d'octubre 2021), realitzada per Montserrat Tv, on entre altres coses parla dels seus records de Sant Ildefons.

20 d’octubre 2021

Pere Codina: "Creure avui en dia: d'una fe heretada a una fe elegida"


El claretià Pere Codina va ser el ponent de la Trobada Mensual del passat dilluns 18 d’octubre. El tema sobre el que va reflexionar va ser “Creure avui: d’una fe heretada a una fe elegida”.


19 d’octubre 2021

Benedicció del P. Manel Gasch i Hurios com a nou abat de Montserrat

El passat dimecres 13 d’octubre se celebrà l’acte de benedicció del P. Manel Gasch i Hurios com a nou abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat, conferida per l’Excm. P. Manuel Nin i Güell, monjo de Montserrat i bisbe (exarca apostòlic) dels catòlics de tradició bizantina de Grècia.

A la cerimònia hi assistí una nodrida participació dels bisbes de Catalunya i un bon nombre de superiors masculins i femenins, benedictins i cistercencs, acompanyats pel Revm. P. Gregory J. Polan, abat primat de la Confederació Benedictina; i el Rdm. P. Guillermo Arboleda, abat president de la Congregació Sublacense-Cassinesa. També foren  presents a la cerimònia el M. H. president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Pere Aragonès; la delegada del Govern central a Catalunya, Sra. Teresa Cunillera; la consellera de Justícia, Sra. Lourdes Ciuró; la directora general d’Afers Religiosos, Sra. Yvonne Griley; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Sra. Núria Marín; a més de representants del Patronat de la Muntanya de Montserrat, de la societat civil i eclesial vinculats al Monestir.

La celebració va ser precedida, en qualitat d’ofrena musical dels Antics Escolans de Montserrat, d’un “Preludi Abacial per a orgue”, obra expressament composta per Andreu Diport i Feliu (Barcelona 1998) sobre la signatura musical «G-As-C-H» (sol-la bemoll-do-si).

El ritu de benedicció començà després de l’Evangeli, quan un dels monjos assistents de l’abat elegit s’adreçà al bisbe oficiant i li demanà que conferís la benedicció. Aquest pronuncià l’homilia, al terme de la qual l’elegit feu la promesa de fidelitat al nou ministeri. Després es prostrà i l’assemblea canta les Lletanies del sants.

El bisbe Manel Nin pronuncià una extensa Oració de benedicció, que l’elegit escoltà agenollat.

A continuació rebé els distintius del seu nou ministeri: la Regla de sant Benet, l’anell, la mitra i el bàcul, que signifiquen, respectivament, el mestratge, l’amor esponsal per la comunitat, l’autoritat i la missió de pastor.

El celebrant acompanyà el nou abat a la càtedra, on rebé l’abraçada dels bisbes, dels abats i dels monjos de la comunitat de Montserrat. 

La missa continuà com de costum, amb la litúrgia de l’eucaristia.

En acabar el nou abat adreçà una al·locució al poble, i com a comiat, el prelat exarca de Grècia,  beneí l’assemblea. El cant del Virolai posà fi a la celebració


18 d’octubre 2021

Meditació Cristiana a la capella del santíssim cada dilluns a les 19.15 h

La capella del santíssim acull cada dilluns -de 19.15h a 20.15h- el grup de pregària contemplativa de la Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana(WCCM). Hi sou convidats!

Què és la meditació cristiana?

És la també anomenada ‘pregària del cor’ o ‘pregària de Jesús’ que al voltant del segle III i IV ja practicaven els primers eremites cristians, els Pares i Mares del Desert, a la regió de Tebaida, entre Egipte i Síria. La quietud i el silenci, compassats amb la respiració, vehiculen aquesta senzilla pregària en què la persona que medita, plena de fe, exhala el perdó per tantes idolatries i negativitats il·lusòries, egoismes que el limiten... i humilment, amb l’anhel del seu cor obert, es disposa i s’abandona al misteri de la seva presència, a la comunió amb Jesús, per tal que aquesta profunda reconciliació interior ‘en Crist’ el porti a una vida renovada i generosa al servei dels altres.

És una pràctica fiable? 

Al Concili Vaticà II els Papes Joan XXIII i Pau VI van exhortar la comunitat eclesial a recuperar aquesta pràctica per part dels fidels, com a vehicle ecumènic de renovació de fe, en comunió. Místics benedictins, cistercencs, trapencs, franciscans, ignasians i pertanyents a altres ordes van fer-se ressò de la crida i es van formar petites comunitats arreu del món. La WCCM, present a 67 països, és potser la comunitat més arrelada i extensa arreu. A Catalunya la representen des de fa més de deu anys onze grups actius –tres d’ells on line- i una base de dades de 450 meditadores i meditadors, que comparteixen lectures, estones de pregària en grup, recessos i retirs de silenci, a banda de posar-se al servei d’entitats com Càritas, Germandat de Poblet, Fundació Vidal i Barraquer i altres per a les seves activitats pròpies.

Què ens aporta aquesta forma de pregària? 

Senzillesa, certitud, pau, alegria i ànim de fer el bé en el nostre dia a dia, reforçats en la fe. És una disciplina contemplativa de peregrinació  personal vers l’autoconeixement ‘en Crist’, que quan es fa en grup --com fem els dilluns a la capella del santíssim- aporta un major significat de comunió. Deixant de banda tots els nostres neguits, ens permet centrar-nos en l’amor infinit de Déu, present al nostre cor, allà on habita el nostre ‘jo veritable en Crist’. És des d’aquest silenci, aquesta consciència de pau i llum en Crist, que podem anar aprenent a reconciliar-nos endins i enfora, per aprendre a viure senzillament, plenament ‘en comunió’... des de nosaltres vers els altres.

17 d’octubre 2021

16 d’octubre 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

El fill de l’home ha vingut a servir, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes

Jesús mai negà el poder, però sí les formes de practicar-lo a fi que no sigui un servei inútil sinó útil als qui l’han de prestar, els seus deixebles. Sempre hi ha qui voldria estar a la dreta o a l’esquerra dels mandataris per treure’n beneficis i obtenir prestigi. Jaume i Joan, deixebles de Jesús, volien tenir avantatges que varen suscitar la indignació de la resta, impròpies per ser mostra de competència i deslleialtat envers el grup.

En el rerefons hi ha implícita l’esperança dels apòstols, comuna a tots els jueus, d’un esperat Messies polític. Jesús aprofita l’ocasió per adoctrinar-los com a futurs guies o pilars del poble escollit en la funció a desenvolupar al si de la comunitat. Trenca els esquemes convencionals dient-los: “ja sabeu que en totes les nacions els que figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així… qui vulgui ser important que sigui el vostre servidor i qui vulgui ser el primer que sigui l’esclau de tots”. Seguir-lo a Ell és sinònim de servei i deixa clar que el domini i l’autoritarisme, l’ambició de poder, no ha de tenir cabuda entre els que formen la comunitat eclesial.

Dos estils d’autoritat oposats diametralment com és manar dominant o bé servir sense passar factura. En el primer cas va rebatre la idea original d’un model habitual en la societat civil, gens democràtica. En el segon és el que Jesús defensà de paraula i amb fets per a la comunitat de l’Església, dient-los: “el Fill de l’home no ha vingut per fer-se servir sinó per servir”.

Així és com lliurà la seva vida per tots. Res de paraules buides, sinó fets fefaents demostrats per l’entrega total a l’acceptació de la mort, una mort de Creu. Al comiat del darrer sopar ho demostrà a bastament tot fent un gest reservat als servidors. Contundentment els diu : «això feu-ho també vosaltres».

L’Església no sempre ha estat un model perfecte i ha creat confusió per culpa d’identificar el Regne de Déu amb el triomf de l’Església. Hem de tornar sempre a la font de l’evangeli d’on poem l’aigua i l’aliment de la vida de l’esperit de la persona que ens adoctrinà a tots, Jesús, el Mestre.

Preguem a Ell avui per tots els qui manen i tenen responsabilitats de servir en tots els estaments de la societat en aquest món.

 

Francesc Xavier de Dou 

15 d’octubre 2021

La setmana dia a dia

Dilluns, 18  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

 

Meditació Cristiana a la capella del santíssim a les 19.15 h

 

Dimarts, 19

Trobada del Grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dimecres, 20        T

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

 

Dissabte, 23

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

 

Diumenge, 24

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 17:

Diumenge XXIX de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de Sant Ignasi d'Antioquia, bisbe successor de Pere i màrtir a Roma (+ 107)

 

Dilluns dia 18:

Festivitat litúrgica de Sant Lluc, evangelista, deixeble i company de Pau, cronista dels Fets dels Apòstols

 

Proper diumenge dia 24:

Diumenge XXX de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de Sant Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent 1807 - Fontfreda 1870), bisbe de Santiago de Cuba, fundador dels Missioners del Cor de Maria, a Vic (1849) i Religioses de Maria Immaculada a Cuba (1855)

 

Jornada Mundial per l’evangelització dels pobles, popularment coneguda com la Festa del Domund

14 d’octubre 2021

Trobada del mes d'octubre, dilluns 18

Després de l'estiu, reprenem les trobades mensuals de la comunitat. La primera serà el dilluns dia 18 d'octubre a les 20 hores, en forma telemàtica. Comencem amb una xerrada del P. Pere Codina Mas, prevere claretià, que reflexionarà sobre "Creure avui, d'una fe heretada a una fe elegida".

Pere Codina Mas és director de la revista "El Pregó", pastoralment treballa en la parròquia de Sant Pere Apòstol, de sant Boi de Llobregat, i havia estat director de l'editorial Claret. Aquest mes d'agost la revista "El Pregó" ha publicat un número monogràfic sobre el tema del què ens parlarà.

La conferència serà en forma telemàtica. Així ens ho aconsella l'experiència del curs passat, on foren moltes persones que van poder participar gràcies a aquest sistema. Es podrà accedir clicant aquí o mitjançant aquest enllaç: https://us02web.zoom.us/j/82642277539.

13 d’octubre 2021

A punt per començar un nou curs de la Catequesi Familiar!

L'equip de catequistes i tota la Comunitat de Sant Ildefons ho tenim tot a punt per a iniciar un nou curs de la catequesi familiar.

I ho fem molt il·lusionats, perquè les noves mesures i recomanacions de les autoritats sanitàries, ens permeten plantejar una catequesi, per fi, de nou, de forma presencial.

Hem fet un esforç per adaptar espais i horaris als requeriments de seguretat. I així, si res no canvia, inaugurarem el curs el proper diumenge 24 d'octubre a les 11h. amb la primera sessió de catequesi per grups. I a les 12:15 celebrarem la primera Eucaristia del curs plegats.

Avui dimecres 13 d'octubre, a les 20:00h, amb l'ajut de Mn. Josep Maria, farem de forma telemàtica la reunió informativa d'inici de curs per pares i mares, en la que podrem compartir les línies de funcionament del curs, a nivell organitzatiu i sobre tot catequètic.

12 d’octubre 2021

Debats a Sant Ildefons - Cicle 2021-2022

Organitzat per l’Associació Cristianisme al Segle XXI, el proper dissabte 16 d’octubre, a les 11 del matí, tindrà lloc a la sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons la primera sessió d’aquests curs dels Debats a Sant Ildefons, amb el tema: El llenguatge simbòlic de les Escriptures. Ens en parlarà Maria Claustre Solé, Doctora en Teologia. 

També hi haurà disponible connexió telemàtica clicant aquí o bé amb aquest enllaç: https://us02web.zoom.us/j/84055579529 .

11 d’octubre 2021

Jornada Mundial pel Treball Decent

Dijous passat, dia 7 d’octubre, es va celebrar la Jornada Mundial pel Treball Decent; amb motiu d’aquesta Jornada, el col·lectiu Defensem el Treball Decent, -format per Càritas Diocesana de Barcelona, Cristianisme i Justícia, Formació i Treball, Secretariat diocesà de Pastoral Obrera de Barcelona, Joventut obrera catòlica (JOC), Acció catòlica obrera (ACO), Germandat obrera catòlica (GOAC). Delegació de Pastoral  social de l’Arquebisbat de Barcelona, Acció solidària contra l’atur, Unió de religiosos de Catalunya-, ha publicat el manifest següent:

“ARA MES QUE MAI, TREBALL DECENT”

Les organitzacions que integrem la Iniciativa Església pel Treball Decent (ETD) reivindiquem, en aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent, el treball com un dret i un mitjà idoni per poder desenvolupar-nos i realitzar-nos com a persones.

El maig va acabar l’estat d’alarma declarat el març de l’any passat a causa de la covid-19. En plena pandèmia hem sigut testimonis i hem patit molta precarietat en el món del treball: manca d’equips de protecció, falta de mesures de prevenció, persones teletreballant amb mitjans propis, persones en erto obligades a teletreballar, hores extraordinàries no retribuïdes, precarietat laboral, etc. etc.

 Recuperar la “normalitat” no pot ser tornar a la precarietat d’abans. El treball és la nostra contribució singular i única a la construcció d’una societat més justa i igualitària, sense explotació ni opressió de cap tipus; és la nostra aposta per crear comunitat respectant la dignitat de tothom. El treball decent que reivindiquem ha de permetre atendre necessitats bàsiques, arribar a final de mes, conciliar la vida laboral i familiar, l’accés a l’habitatge, la seguretat i salut laboral, la participació social, etc., sobretot a joves i dones, amb altes taxes d’atur, feines pitjor remunerades i d’elevada rotació. Massa sovint hi ha qui ha d’acceptar, si us plau per força, condicions de treball molt injustes.

El que més frustra i et fa sentir inseguretat és que et demanin experiència però, no et donin la possibilitat d’aconseguir-la des del principi per ser jove (Carmen, 23 anys )”.

Per això, en aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent, des de l’ETD reivindiquem:

 * Que l’Estat i la Generalitat posin tot el personal i les eines necessàries per assegurar l’acompliment de la normativa sobre les condicions de treball i prevenció de riscos laborals. Cal evitar les condicions infrahumanes en les quals continuen vivint i treballant moltes persones temporeres en zones hortofrutícoles

. * Assegurar una ocupació de qualitat en els sectors privat i públic; disminuint la contractació temporal i parcial i impulsant la indefinida a jornada completa.

* Mesures de formació i d’orientació per a persones a l’atur, però també per a persones treballadores, especialment per a les que pateixen subocupació i precarietat en el treball

. * La pujada del Salari Mínim, per ajustar-lo a les necessitats vitals de la societat actual. També les famílies sense ingressos han de poder anar millorant; amb especial atenció als perceptors de l’IMV i la RGC, eliminant dificultats administratives.

 * Modificar el Reglament d’Estrangeria per evitar fer recaure en situació d’irregularitat sobrevinguda les persones migrants que volen viure i treballar entre nosaltres.

 En una societat realment desenvolupada el treball és una dimensió irrenunciable de la vida social, ja que no sols és una manera de guanyar-se el pa, sinó també un canal per al creixement personal, per establir relacions sanes, per expressar-se a sí mateix, per compartir dons, per a sentir-se corresponsable en el perfeccionament del món, i en definitiva, per a viure com a poble” (papa Francesc - Fratelli Tutti 162).

10 d’octubre 2021


Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del Diumenge XXVIII de duerant l'any.

09 d’octubre 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

Això ens diu el llibre de la Saviesa: “Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res.” “L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai.”

Segueix la carta als cristians hebreus, dient-nos que la paraula de Déu és més penetrant que una espasa de dos talls, arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor.

Sembla fàcil, llegim la paraula de Déu, preguem, ens creiem seguidors de Jesús, ens creiem bons, que tenim clares les intencions i els pensaments del cor, fins i tot podem pensar que tenim la saviesa. Però de veritat som seguidors de Jesús?, de veritat tenim la saviesa de cor?, O ens passa com a l’home que ens explica sant Marc a l’Evangeli, que va córrer a trobar a Jesús?.

Aquell home era bo, complia la llei i es creia que ho tenia tot perquè tenia diners. No obstant això, devia ser conscient que alguna cosa li mancava i per això va preguntar a Jesús: “Què haig de fer per posseir la vida eterna?”

Jesús se’l mirà, el va estimar i  el que li va respondre és que col·laborés amb Ell,  en el seu projecte de fer un món més humà i millor per a tots, que renunciés a la seva riquesa i la posés al servei dels pobres, dels necessitats. L’home, tant enlluernat com estava per les seves riqueses, es va entristir i va marxar.

Així mateix ens estima Jesús a nosaltres i ens proposa el mateix: que fem un món més just, més humà i millor per a tots..

No ens deixem enlluernar pels béns materials, siguem plenament conscients que Jesús ens estima i gaudim-ne. Contribuïm, amb el que està al nostre abast, a construir el que Ell vol, és a dir, un món més just, millor per a tots. Comencem per revisar  la nostra relació amb el diner i fem-nos algunes preguntes i reflexions: Què en fem del diner? En què l’invertim? Què comprem? On comprem? Per què ho comprem? Fem un consum responsable i no superflu? Compartim el que no necessitem? A qui podem ajudar a comprar el que necessita? Només si som capaços de compartir amb qui ho necessita i de cuidar el planeta pel bé de tota la humanitat podrem gaudir de l’alegria de seguir Jesús i de posseir saviesa de cor.

 

 Maite Cura Grané

08 d’octubre 2021

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 10:

Diumenge XXVIII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimarts dia 12:

Festivitat litúrgica de la Mare de Déu del Pilar, apareguda a Saragossa segons la tradició (s. VII). És festa laboral a tot Espanya, però les misses seran les pròpies d'un dia feiner

 

Divendres dia 15:

Festivitat litúrgica de Santa Teresa de Jesús (Àvila 1515 - Alba de Tormes 1582), verge carmelitana, doctora de l'Església, reformadora

 

Proper diumenge dia 17:

Diumenge XXIX de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la commemoració litúrgica de Sant Ignasi d'Antioquia, bisbe successor de Pere i màrtir a Roma (+ 107)

07 d’octubre 2021

Trobada institucional de tardor de la família Càritas

Càritas encara els mesos vinents amb força renovada i entusiasme. Aquest any reprèn l’activitat després de l’estiu amb tres propostes de caràcter transversal ben significatives i interessants.

La primera cita és la Trobada institucional de tardor que se celebrarà dimecres 13 d’octubre de 17 a 19:00 h al Seminari Conciliar de Barcelona. La trobada comptarà amb el professor de Relacions Internacionals i membre de l’Àrea social de Cristianisme i Justícia, Òscar Mateos, que ens presentarà, de manera didàctica i entenedora, la seva anàlisi i la seva reflexió sobre el que hem viscut i estem vivint, en una interessant conferència: El xoc pandèmic. Substrat, aprenentatges i horitzons d’una crisi global.

A continuació, Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, també farà una breu intervenció on marcarà les prioritats d'aquest curs 2021-2022.

06 d’octubre 2021

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Es fa en diumenge a les 12 del migdia, quan els pares i mares  ho demanen.

Aquelles persones que vulguin demanar el bateig per als seus infants cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

04 d’octubre 2021

Sant Francesc d’Assís i el Papa Francesc

Avui dilluns dia 4, l'Església celebra la festa de Sant Francesc d'Assís. És bo recordar el Poverello en l'inici de curs. La seva vida, el seu missatge, tenen plena actualitat en els nostres dies. No endebades el magisteri del bisbe de Roma beu de les fonts de Francesc d'Assís. Un home del segle XIII que va obrir noves formes de contemplar i estima,. Amb raó Francesc ha estat anomenat "el joglar de Déu".

El papa Francesc, des de l'inici del seu pontificat, va convidar tots els homes i dones de bona voluntat que prenguessin Sant Francesc com a model. Sant que ell va descriure com "l'home de la pobresa, l'home de la pau".

Encara que molts ho recordem, deixeu-me que torni a explicar,  per què Jorge Bergoglio escollí per al seu pontificat el nom de Francesc. Tres dies després de la seva elecció, en una trobada amb els periodistes que havien cobert l'esdeveniment del Conclave, els digué: “Hi ha qui es pregunta per què he triat el nom de Francesc Jo us contaré la història. Durant les eleccions, tenia al meu costat a l'arquebisbe emèrit de Sao Paulo, el cardenal Claudio Hummes, un gran amic. Quan la cosa s'anava posant perillosa [jo anava guanyant], ell em confortava,  I quan els vots van arribar als dos terços, va venir l'aplaudiment perquè havia estat triat Papa. I ell em va abraçar, em va besar i em va dir: no t'oblidis dels pobres. I aquella paraula va entrar aquí [assenyalant-se el cap]. Els pobres, els pobres. Mentre continuava el recompte, vaig pensar en Sant Francesc d'Assís, en la seva relació amb els pobres. I després vaig pensar en les guerres. Francesc l'home de la pau. I així va arribar el nom al meu cor. L'home de pau. L'home pobre. Com desitjaria una Església pobra i per als pobres...!"

Han passat més de vuit anys des d'aquell 17 de maig del 2013 i em sembla que no és exagerat dir que l'actual pontificat, passarà, benauradament, a la història per ser un pontificat "franciscà". Tot el missatge del bisbe de Roma, té l'empremta de Sant Francesc. En són bona mostra el títol de dues de les seves encícliques. Laudato Si (Lloat sigueu), començament del càntic de les criatures, i Fratelli Tutti (Germans tots), paraules amb les quals Sant Francesc encapçalava les cartes als seus germans. Amb aquests dos escrits el bisbe de Roma, ens diu que la pobresa franciscana, el seu amor per la creació, la misericòrdia envers els més febles, i, sobretot, viure segons l'evangeli (un evangeli que ell llegia sense glosses que l'aigualeixen), no tan sols tenen plena actualitat, sinó que 'són una crida urgent i profètica a tots els homes i dones dels nostres dies, independentment del seu credo’.

La vida personal i col·lectiva, no serà, NI POT SER, igual que abans de l'aparició de la covid-19. Si com a humanitat no ens volem suïcidar, hem de canviar de forma de vida. Aquí hi té molt a dir l'esperit Franciscà. Un esperit que de cap manera podem devaluar presentant una imatge distorsionada del sant, com si fos un hippy modern. Francesc és el que fidel a la crida que Déu li va fer des del Crist de Sant Damià: Francesc refés la meva església, ens mostra com hem de renovar l'Església, una Església que sigui servidora. Francesc, el que va lliurar els seus vestits davant del bisbe Guido, és el que ens ensenya que posseir i consumir no dona la felicitat, i ens fa valorar més el ser que el tenir. Francesc, el que va abraçar al leprós, és el mestre que ens diu que la misericòrdia envers els petits no són paraules, sinó fets.

Pau i bé és la salutació franciscana. Pau i bé, que Sant Francesc ajudi el Papa a renovar l'Església, que ens il·lumini a nosaltres perquè siguem fidels al seu missatge, que sigui un model per tots els que volen una economia, una ecologia, un ordre mundial més humà.

Josep M. Jubany

 


03 d’octubre 2021

02 d’octubre 2021

Reflexions a la paraula de Déu

Vull proposar-vos dues reflexions sobre les lectures d’avui. (1) el matrimoni indissoluble. La Pontifícia Comissió Bíblica en el document La interpretació de la Bíblia en l’Església diu: «No podem llegir de manera literal, al peu de la lletra, i sense tenir en compte el seu context, tant històric com literari, els textos que trobem a la Bíblia». Com llegir les paraules de Jesús sobre el divorci en el seu context? Si la dona era (i és encara de facto, en moltes societats d’Orient i Occident) una propietat del marit, llavors, no és estrany que arrelés entre els jueus el costum de donar a la dona un «document de divorci».

Ara l’agafo, i, quan no m’és útil, molesta o no interessa, ara la llenço. I el Crist diu: això no, «Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.» (Marc 10,9) Però, alerta com ho llegim! En el relat bíblic, Déu ha unit la dona a l’home com ajuda que li fa costat, com un ésser igual a ell. I els ha unit en l’amor. Que l’home no destrueixi això! Sovint, però, hem convertit allò que expressa la dinàmica de l’amor, en una situació de domini, en una cadena o en una presó que destrueix. Perquè, en la dinàmica de la vida, l’evolució de cada ésser és diferent. I això pot fer que arribi a desaparèixer l’amor (i no l’entenc simplement com un sentiment, sinó com una decisió). Però, si arriba un punt en què no hi ha amor ni possibilitat de revifar-lo, quan ja no hi ha relació, comunicació, cura mútua per arribar a ser allò que cadascú vol i pot arribar a ser, llavors quin sentit té mantenir una relació aparent, el «matrimoni» formal? Què diria el Crist, que sempre posava les persones per davant de la manera com molts entenien la Llei? 

(2) La sexualitat, constituent de l’ésser humà. El text de la primera lectura del Gènesi, és una perícopa del capítol 2 que va del versicle 21 al 25. Però, només hem llegit fins al 24. M’ha cridat l’atenció aquesta omissió del versicle 25, que han fet els responsables de la litúrgia. I és que el versicle 25 diu: «Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien». Les omissions parlen, igual que les inclusions. I he pensat en la mirada escandalitzada, temorosa, culpabilitzadora, i fugitiva sobre la sexualitat que durant tants anys hem rebut de l’Església. Però, la sexualitat és un component que ens «constitueix en el nostre ésser, i ens fa humans». La podem corrompre, la podem fer destructiva, cert, però és bona en si mateixa, i ens construeix com a éssers humans. Dins l’Església cal construir una mirada positiva, joiosa, agraïda, plena de respecte i llibertat, sobre el sexe i la sexualitat, referida a les seves tres grans dimensions: fills, parella, i construcció de l’ésser personal.

Santiago Quijano

01 d’octubre 2021

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 3:

Diumenge XXVII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 4:

Commemoració litúrgica de Sant Francesc d'Assís (1182 - 1226), iniciador del franciscanisme, defensor dels llocs sants i patró dels ecologistes

 

Dimarts dia 5:

Tèmpores d'acció de gràcies i de petició

 

Dijous dia 7:

Commemoració litúrgica de la Mare de Déu del Roser de tot el món o festa universal del Roser (instaurada pel papa Gregori XIII)

 

Proper diumenge dia 10:

Diumenge XXVIII de durant l'any o del Temps Ordinari

Reflexió Bíblica

El proper dimarts dia 5, el grup de Reflexió Bíblia dirigit per Mn. Josep Rius, reprèn les seves sessions habituals al llarg del curs, el primer dimarts de cada mes. 

De moment, i fins que les restriccions ho permetin, les sessions seran telemàtiques. Es manté l’horari de sempre: les 19,15 h. 

La participació en el grup és oberta a tothom; si hi esteu interessats us podeu posar en contacte amb en Pere Rius, coordinador del grup, telèfon 609 75 03 09.