27 d’octubre 2021

Inici dels treballs de cara al Sínode 2021-2023

El diumenge dia 10 d'octubre, el papa Francesc inaugurava a Roma els inicis dels treballs per al Sínode 2021-2023. I diumenge passat començava la fase diocesana amb una eucaristia presidida pel bisbe diocesà. La paraula sínode significa “caminar junts". El Sínode és una institució que neix arran del Concili Vaticà II, i té com a finalitat que una representació dels bisbes, reunits amb el Papa, intercanviïn informació i experiències, amb l'objectiu comú de buscar solucions pastorals que tinguin aplicació en el conjunt de l'Església. El Papa ha volgut que aquest caminar junts no es reduís només als bisbes i ha convidat a participar-hi a tot el Poble de Déu, és per aquest motiu que el Sínode convocat fa quinze dies té unes característiques que el fan molt diferent dels anteriors.

Amb el títol "Per una Església sinodal: comunió, participació i missió", tots som convocats, com a batejats, membres de l'Església, a aportar-hi les nostres reflexions i vivències. És una forma òptima d'exercir el que de forma admirable llegim a la carta de l'apòstol Pere: vosaltres (els batejats) sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s'ha reservat, perquè proclameu les gestes d'aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.

Per adonar-nos de la importància que el papa Francesc dona a aquest Sínode , transcrivim algunes de les frases que va pronunciar el dissabte dia 9:
"deslliura'ns de convertir-nos en una Església de museu, bella, però muda, amb molt de passat i poc futur"

"Estem cridats a la unitat, a la comunió, a la fraternitat que neix de sentir-nos abraçats per l'amor diví, que és únic. Tots, sense distincions"

"Si falta una participació real de tot el Poble de Déu, els discursos sobre la comunió corren el risc de quedar en intencions piadoses"

"hi ha el risc que al final s'adoptin solucions velles per a problemes nous; un tros de tela nova, que com a resultat provoca un trencament més gran"

"Una Església que no se separa de la vida, sinó que es fa càrrec de les fragilitats i les pobreses del nostre temps, curant les ferides i sanant els cors infringits amb el bàlsam de Déu"

Ara comença la fase diocesana, és d'esperar que aviat en coneixerem  la metodologia, la forma com hem de treballar a les parròquies i com fer arribar les nostres reflexions. Quan coneguem més detalls concrets, us ho farem saber perquè tothom que ho vulgui hi pugui participar

S'ha escrit que la convocatòria d'aquest Sínode era l'esdeveniment eclesial més important de l'Església catòlica, després del Concili Vaticà II. Però hem de ser conscients que hi ha una gran diferència. Els anys seixanta del segle passat, eren temps d'optimisme, aptes per viure l'esperança. L'Església catòlica era una institució justament valorada. Ara tot és diferent, vivim temps d'escepticisme, molts estan de tornada de tot i l'Església catòlica ja no gaudeix del prestigi d’aleshores. Precisament per aquest motiu no podem desaprofitar aquesta convocatòria. Demanem a l'Esperit Sant que ens il·lumini i que aquest escoltar-nos mútuament sigui instrument vàlid per ajudar-nos a trobar el que Déu vol de nosaltres, i també les formes més adequades per portar-ho a terme.

 Josep M. Jubany