El diumenge dia 10 d'octubre, el papa Francesc inaugurava a Roma els inicis dels treballs per al Sínode 2021-2023. I diumenge passat començava la fase diocesana amb una eucaristia presidida pel bisbe diocesà. La paraula sínode significa “caminar junts". El Sínode és una institució que neix arran del Concili Vaticà II, i té com a finalitat que una representació dels bisbes, reunits amb el Papa, intercanviïn informació i experiències, amb l'objectiu comú de buscar solucions pastorals que tinguin aplicació en el conjunt de l'Església. El Papa ha volgut que aquest caminar junts no es reduís només als bisbes i ha convidat a participar-hi a tot el Poble de Déu, és per aquest motiu que el Sínode convocat fa quinze dies té unes característiques que el fan molt diferent dels anteriors.
Amb el títol "Per una
Església sinodal: comunió, participació i missió", tots som
convocats, com a batejats, membres de l'Església, a aportar-hi les nostres
reflexions i vivències. És una forma òptima d'exercir el
que de forma admirable llegim a la carta de l'apòstol Pere: vosaltres (els batejats)
sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat, perquè proclameu les gestes d'aquell qui us ha
cridat de les tenebres a la seva llum admirable.
Per adonar-nos de la importància
que el papa Francesc dona a aquest Sínode , transcrivim algunes de les frases
que va pronunciar el dissabte dia 9:
"deslliura'ns de convertir-nos en una Església de museu, bella,
però muda, amb molt de passat i poc futur"
"Estem cridats a la unitat,
a la comunió, a la fraternitat que neix de sentir-nos abraçats per l'amor diví,
que és únic. Tots, sense distincions"
"Si falta una participació
real de tot el Poble de Déu, els discursos sobre la comunió corren el risc de quedar
en intencions piadoses"
"hi ha el risc que
al final s'adoptin solucions velles per a problemes nous; un tros de tela nova,
que com a resultat provoca un trencament més gran"
"Una Església que no se separa
de la vida, sinó que es fa càrrec de les fragilitats i les pobreses del nostre
temps, curant les ferides i sanant els cors infringits amb el bàlsam de Déu"
Ara comença la fase diocesana, és
d'esperar que aviat en coneixerem la
metodologia, la forma com hem de treballar a les parròquies i com fer
arribar les nostres reflexions. Quan coneguem més detalls concrets, us ho
farem saber perquè tothom que ho vulgui hi pugui participar
S'ha escrit que la convocatòria
d'aquest Sínode era l'esdeveniment eclesial més important de l'Església
catòlica, després del Concili Vaticà II. Però hem de ser conscients que hi ha
una gran diferència. Els anys seixanta del
segle passat, eren temps d'optimisme, aptes per viure l'esperança. L'Església
catòlica era una institució justament valorada. Ara tot és diferent, vivim
temps d'escepticisme, molts estan de tornada de tot i l'Església catòlica ja no
gaudeix del prestigi d’aleshores. Precisament per aquest motiu no podem
desaprofitar aquesta convocatòria. Demanem a l'Esperit Sant que ens il·lumini i
que aquest escoltar-nos mútuament sigui instrument vàlid per ajudar-nos a
trobar el que Déu vol de nosaltres, i també les formes més adequades per
portar-ho a terme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada