Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest text de l'evangeli comença a trenc d'alba, quan encara és fosc, abans que comenci la llum del dia. És una dona, Maria Magdalena, la primera que veu la pedra correguda de la porta del sepulcre. En aquell moment encara no entén res (“s’han endut el Senyor... i no sabem on l’han posat”) i arrenca a córrer per explicar la notícia als seus companys (“Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant”). Aquest és l’itinerari de molts creients que caminen en la foscor, però continuen cercant malgrat no veure-hi clar.

S’avança el deixeble estimat (no diu el nom, és Joan?) però serà Pere qui, malgrat haver negat Jesús i estar trasbalsat per tot el que havia passat, pren la posició d'autoritat i hi entra. En veure el sepulcre buit Pere tampoc entén res. En canvi, l'altre deixeble, en veure les benes i el mocador (els lligams de la mort) sense el cos de Jesús, ho entén i creu en la resurrecció. Ell és qui havia estat tot el temps amb el Senyor i qui l’havia acompanyat al peu de la creu, i serà el primer en creure que Jesús ha ressuscitat (“veié i cregué”).

Tots tres veuen el mateix escenari (el sepulcre buit) però, tot i que ni Maria Magdalena ni Simó Pere es queden indiferents, és l'altre deixeble qui ho fa amb els ulls de la fe. El text ens fa pensar que creure en la resurrecció és una experiència de vida, un procés personal amb el Senyor.

I després de l’experiència personal vindrà l’experiència comunitària. Serà quan els deixebles, reunits amb les portes tancades (per por), tindran l’experiència de Jesús ressuscitat i això els portarà a la missió d’anunciar la Bona Nova del Regne de Déu. De la mateixa manera, nosaltres, avui, hem de ser testimonis. La resurrecció continua i un altre món és possible perquè Jesús segueix ressuscitant en cada creient, en cada persona de bona voluntat que es fa testimoni del seu Amor.

Déu ha deixat a les nostres mans el seu projecte, el seu Regne, quina responsabilitat! I ho fa amb l'ajuda de l’Esperit del ressuscitat, que no ens mancarà mai. Per això, com diu Pau, “Celebrem la Pasqua cada dia”. La Pasqua ens vol a tots testimonis del Crist ressuscitat. ¿Com? Creient en la vida, treballant sempre per la pau i la justícia, construint dia rere dia un món millor, sense deixar-nos envair per la por i la desesperança. Som més forts que el mal i la mort, perquè en nosaltres ja s'hi ha fet present la Vida Nova de Jesús. Com diu el papa Francesc: “Crist ha vençut el mal, però ens correspon a nosaltres acollir aquesta victòria en la nostra vida i en les realitats concretes de la història i la societat”.

Marisa Ballester i Josep M. Trullàs

La setmana dia dia

Dimarts, 2

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí 

Trobada del grup reflexió biblica a les 19,15 h

 

Dimecres, 3

Trobada del grup de pregària a les 7 del vespre

 

Dissabte, 6

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 31 de març:

Solemnitat litúrgica del diumenge de Pasqua de la resurrecció del Senyor

Inici de l'Octava de Pasqua

La Missa d'1/4 d'11 es trasllada a 1/4 de 12 del matí

També hi haurà les misses d'1/4 de 2 del migdia i de les 8 del vespre

 

De dilluns dia 1 d'abril a diumenge dia 7 d'abril:

dies dins l'Octava de Pasqua

 

Dilluns dia 1 d'abril:

Dilluns de Pasqua de Resurrecció, conegut popularment com Dilluns de Pasqua florida

 

Proper diumenge dia 7 d'abril:

Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia

Diumenge de l'Octava de Pasqua. Després de completes s'acaba l'octava de Pasqua

Tríduum pasqual: dijous, divendres i dissabte sants

Dijous de la cena del Senyor, dia 28

És dia feiner.

Se suprimeixen les misses del matí

A les 8 del vespre, missa concelebrada de la cena del Senyor.

En finalitzar la missa, es farà el trasllat del santíssim sagrament a l’altar de la reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’altar.

 

Divendres de la Passió del Senyor, dia 29

És dia festiu.

Se suprimeixen totes les misses.

A les 10 del matí: Viacrucis

Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem junts la devota pregària del Viacrucis.

Enguany es farà al Santuari de Sant Antoni de Pàdua.

 

A les 6 de la tarda:

Celebració litúrgica solemne de la passió i mort del Senyor

Aquesta celebració litúrgica comprèn:

              1.- Lectura de la paraula de Déu

              2.- La gran pregària catòlica

              3.- L’adoració de la Creu

              4.- Comunió

 

Dissabte de la sepultura del Senyor, dia 30

És dia feiner.

Se suprimeixen totes les misses.

És un dia de silenci i de pregària tot esperant la vetlla pasqual.

Vetlla pasqual: A les 22.00 h. de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la vetlla i el foc nou previ.

La celebració litúrgica comprèn:

              1.- Benedicció del foc nou i del ciri pasqual

              2.- Anunci de la Pasqua

              3.- Litúrgia de la paraula

              4.- Litúrgia baptismal i renovació de les promeses del baptisme

              5.- Celebració de l’eucaristia

 

Diumenge dia 31

Diumenge de Pasqua de la resurrecció del Senyor

La missa d’1/4 d’11 del matí es trasllada a 1/4 de 12 del matí.

També hi haurà les misses habituals d'1/4 de 2 del migdia i de les 8 del vespre. Inici de l'Octava de Pasqua.

Reflexions a la Paraula de Déu

 Avui llegim un evangeli molt alegre: el relat del l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Poc abans havia encarregat a dos deixebles que anessin a  buscar un pollí;  i així es complia la Profecia: "Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase." (Za, 9,9).

Res ens pot fet sospitar tot el que succeirà dies més tard, quan tota aquella gernació que el victorejava, brandant palmes i branques d'olivera, ells, que havien vist el rostre somrient de Crist que encomanava pau, que l’havien vist curar infants, tornar la vista als cecs, guarir els malalts o ressuscitar els morts, calmant tempestes, i tantes coses extraordinàries que li havien vist fer, superant els designis de la natura... van desaparèixer.

No veiem la multitud acompanyar-lo en els dies tràgics que l’esperaven. On eren? Molts d'ells van cridar "Crucifica'l!", o van triar Barrabàs en lloc d'Ell? I al peu de la Creu, qui hi havia? "Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena"

Això és el que indica austerament l'evangeli de Joan.

Per què varen actuar amb aquesta manca d'empatia, de fidelitat, de solidaritat o d’agraïment? Tan difícil se li feia al poble correspondre a la gran generositat de Jesús?

Per feblesa? Per por als romans? Per por als principals sacerdots i escribes que feia temps que el buscaven per prendre'l amb enganys? Tant difícil era, i és, ser fidel a una persona, creença, idea...? I nosaltres, si Ell ara tornés, on seríem? Entre els porucs, els desagraïts?

Jesús que tot ho veia per endavant, què en devia pensar? El seu rostre somrient es transformà en un rostre de dolor. Després del dolor, el sofriment i el martiri de la crucifixió segueix la resurrecció, el triomf de la vida sobre la mort.

Però, malgrat el martiri i la mort cruel i injusta a la Creu, Ell que era el Fill de Déu, accepta la voluntat del Pare "Abba" fins al final.

I amb el seu exemple ens ensenya a ser fidels a la paraula de Déu.

 "Aixeca el cor davant del Rei mansuet!

Romp de l'Infern, ja, totes les cadenes;

és per tu, la Sang del Crist a les venes..."

Extracte de El Diumenge de Rams, poema del beat Dr. Pere Tarrés. Setmana Santa, 24 de març de 1937.

Rosa Maria Olivella

Diumenge de Rams

Demà, els nens i nenes són els grans protagonistes en les benediccions dels rams. Si el temps acompanya, la imatge més significativa del dia serà la de les palmes i palmons, sovint engalanats amb llaminadures. Els grans veiem, somrient, com amb gran força, els menuts piquen a terra amb els palmons, amb el propòsit de fer "escombra". Els mitjans de comunicació fotografiaran les benediccions multitudinàries que s'hauran fet en diversos indrets del país. Un possible titular periodístic podria ser, "En una Barcelona secularitzada es mantenen les tradicions".

Confesso que és un dia que m'agrada molt. Bé, qui no és feliç veient les cares il·lusionades dels més menuts? Però, també, aquesta jornada em suscita un seguit d'interrogants. Breument, n'exposo alguns.

Preguntes com ara, quin tant per cent dels assistents a la benedicció saben, amb més o menys precisió, el sentit religiós de la festa? Em sembla que no cal ser molt perspicaç per respondre. Una ínfima minoria. El desconeixement no és només dels nens i nenes, sinó, també, dels seus pares.

En la tradició popular, els diumenges de Rams, i de Pasqua, adquireixen  protagonisme els "padrins". En la vida eclesial, aquestes persones ens recorden el baptisme i l'educació de la fe: Quants padrins o padrines en són conscients de les responsabilitats que van adquirir en acceptar ser padrins? Bé, no cal fer recerques sociològiques per saber la resposta.

A l'evangeli que es proclamarà en la benedicció, escoltarem com Jesús entra humilment, com un herald de pau, a la ciutat de Jerusalem. Muntat en un pollí, com un camperol qualsevol, i no pas damunt d’un cavall com ho feien els generals victoriosos de la guerra. La gent senzilla el va aclamar. L'interrogant que suscita l'Evangeli és: la benedicció festiva dels rams, es viurà (almenys per part dels adults), com una manifestació en contra de la guerra, manifestació encapçalada per Jesús? Recordem que ell és el Messies, portador de la pau. Sabrem contraposar l'humil pollí que muntà Jesús amb els tancs de la guerra, conduïts per soldats amb ordres de matar?

I podem afegir moltes més qüestions. Tant de bo que els actes d'aquests dies, pares, catequistes i, també d'una forma especial, els avis, els aprofitem com una gran oportunitat per explicar a les generacions més joves, qui és Jesús de Natzaret. I  també per catequitzar (no pas adoctrinar, que és una altra cosa), explicar que la setmana que comencem, rep el nom de Santa perquè hi celebrem el gran amor que Déu ens té. Bon moment perquè tot contemplant la Creu, coneguin què vol dir aquesta imatge. Així com els ous de la mona, també ens evoquen la vida. La vida de la resurrecció.

Una informació personal

Si tot segueix segons el pla previst, el divendres m'hauré sotmès en una operació de cirurgia. Intervenció gens greu, però important. Aquest és el motiu dels canvis d'horaris i que estigui absent en les celebracions de Setmana Santa. Dono gràcies a tots els que col·laborareu en les celebracions i a Mn Lluís, Mn Xavier, P. Ramon Maria per la generosa disponibilitat. Espero recuperar-me aviat.

Bona Setmana Santa.

Josep M. Jubany

Campaments de Setmana Santa de l’Esplai Sant Ildefons

Aquest any, els campaments de Setmana Santa seran del dissabte 23 al dimarts 26 de març.

El grup de Bufanúvols passaran aquests quatre dies treballant els valors de l'esplai a través del cinema i els Òscars a Sant Martí de Tous.

El grup de Trencapins faran la volta al món des de Tarragona!

Els Mowglis, des de Manresa, aniran tractant diferents notícies d'actualitat. 

El grup de Xerpes faran una ruta en bicicleta pel Delta de l'Ebre participant a un "reality show" que els hauran preparat les monitores.

Per últim, el grup d'Apostrofats passaran aquests quatre dies a Olesa de Montserrat tot tractant el respecte cap a un mateix, cap als altres i cap a l'entorn.

Vetlla de pregària de Quaresma: Cerquem l'aigua viva

El dilluns 18 de març, la comunitat de Sant Ildefons va obrir les seves portes per acollir una pregària d'estil Taizé, sota el lema "Cerquem l'aigua viva". Aquesta modalitat de pregària, inspirada en la comunitat ecumènica de Taizé a França, ofereix un espai de recolliment, música meditativa i pregària compartida.

Els fidels es van reunir en un ambient de serenitat i pau, enmig de les llums tènues de les espelmes, creant un escenari propici per a la reflexió i la connexió espiritual. La música va ser un element central de la pregària, amb cants repetitius i simples melodies que convidaven a l'oració silenciosa i a la meditació.

El silenci també va tenir un lloc destacat en aquesta pregària. Enmig del bullici de la vida quotidiana, el silenci va ser un recordatori de la importància de la quietud i la contemplació. En aquests moments de quietud, es té l'oportunitat de sentir la presència de Déu en el nostre interior.

Les pregàries, tant individuals com comunitàries, van elevar-se cap en to de súplica i agraïment. Les lectures van ser seleccionades per portar a la reflexió temes relacionats amb la quaresma.

Tot seguit hi ha una petit recull les frases extretes del missatge del papa Francesc per a la Quaresma 2024 que es van sentir el passat dilluns:

-       Quan el nostre Déu es revela, comunica llibertat

-       L’èxode de l’esclavatge a la llibertat no és un camí abstracte. Per tal que la nostra Quaresma sigui també concreta, el primer pas és voler veure la realitat

-       Preguntem-nos: desitjo un món nou? Estic disposat a trencar els compromisos amb el món vell?

-       Podem aferrar-nos als diners, a certs projectes, idees, objectius, a la nostra posició, a una tradició i fins i tot a algunes persones. Aquestes coses en lloc d’impulsar-nos, ens paralitzaran. En lloc d’unir-nos, ens enfrontaran. Hi ha, però, una nova humanitat, la dels petits i els humils que no han sucumbit a l’encant de la mentida

-       Cal desaccelerar i aturar-se. La dimensió contemplativa de la vida, que la Quaresma ens farà redescobrir, mobilitzarà noves energies.

-       Que es vegi l’alegria als rostres, que se senti la fragància de l llibertat, que s’alliberi aquest amor que fa noves totes les coses, començant per les més petites i properes

Catequesi Familiar de març

El passat diumenge 17 de març es va porta a terme la sessió mensual de la Catequesi Familiar. Aquesta trobada va servir per parlar als caus de la quaresma, i de la Setmana Santa. Abans de l’Eucaristia es va celebrar el sagrament del Perdó. 

Un dels grups de catequesi va il·lustrar amb aquest cor el significat de la nostra relació amb Déu i com obrim els nostres cors a aquest perdó.

En Francesc Casacuberta, catequista del grup de 5è, va preparar la benvinguda fent unes reflexions sobre el perdó:

Benvolgudes famílies,

un nou diumenge ens retrobem per celebrar junts les ensenyances de Jesús. Un nou diumenge de Quaresma, aquest temps que ens convida a revisar els nostres cors, a canviar i a renovar projectes amb il·lusió. A reconvertir-nos tornant a centrar la nostra vida en el més important, l’Amor de Déu i l’amor als altres, per preparar-nos per la Setmana Santa, els dies en que Jesús ens ensenya a ser veritablement lliures estimant fins a les últimes conseqüències.

Tots nosaltres, des del naixement, estem cridats a estimar i “ferits” per la necessitat de ser estimats. La necessitat de ser estimats per els altres i per nosaltres mateixos. Per això gaudim i patim, per això l’encertem i ens equivoquem, per això ferim i ens sentim ferits. Però avui celebrem que Jesús, fins als darrers instants de la seva vida, ens va ensenyar com guarir-nos d’aquesta ferida: estimant-nos els uns als altres com ell ens va estimar.

¿Recordeu les primeres paraules de Jesús clavat a la creu just abans de morir?

“Perdoneu-los, perquè no saben el que fan “

Perquè perdonar és estimar. És una de les més grans formes d’estimar.

És la forma d’estimar de Déu Pare que sempre ens regala el perdó gratuïtament, de forma incondicional. Perquè Ell ens coneix, comprèn el que guardem al més profund dels nostres cors i ens estima absolutament. Déu és Perdó.

El perdó és un gran regal. El Perdó és la gran medicina per guarir els mals del món. Perdonar ens cura del mal que fem i del mal que ens fan. El perdó és una medicina poderosa i “màgica” que guareix alhora al que ofèn i al que és ofès. El perdó restableix la pau i l’alegria dins els nostres cors. Al cor de qui perdona i al cor de qui és perdonat. Com algú comentava l’altre dia a la reunió de catequistes “ Qui perdona de debò no s’equivoca mai”. Perquè el perdó és el gran camí de coneixement, de curació personal i de transformació social. Perdonar és girar la mirada cap a l’altre, comprendre el que hi ha en el fons del seu cor, i estimar-lo en tota la seva humanitat. I és en les mancances dels altres que també reconeixerem les nostres mancances, en les seves necessitats les nostres necessitats, en els seus desitjos els nostres. I és així, reconeixent-nos com a germans, que ens reconciliem plenament amb el món, amb els altres i amb nosaltres mateixos. Perquè perdonar és posar la nostra capacitat d’estimar per sobre de les nostres mancances, tornar a centrar la nostra vida en l’Amor.

Avui cinquè diumenge de Quaresma us convidem a celebrar, esperançats i guiats per l’Esperit Sant, el gran regal del Perdó amb unes paraules de Sant Francesc d’Assís:

Senyor,

feu de mi un instrument de la vostra pau!

Feu que jo no cerqui tant

ser consolat com consolar,

ser comprès com comprendre,

ser estimat com estimar.

 

Perquè és donant que es rep,

perdonant que s’és perdonat

i morint que es ressuscita a la vida eterna.

Celebració del Perdó

El proper dimecres dia 20, en el marc de la missa de les 12:00 hores, dijous 21 a les 20:00 hores tindran lloc les celebracions comunitàries del sagrament del Perdó.

Tot seguit s’acompanya una proposta de revisió de vida per preparar aquesta celebració:

En finalitzar la quaresma, recuperem les paraules de Jesús que llegíem el dimecres de cendra. El Senyor ens exhortava a practicar el bé, amb autenticitat i ho concretava en l'almoina, la pregària i el dejuni.

L'almoina

- He estat atent a les necessitats de les persones que m'envolten? - He sabut escoltar i comprendre els neguits dels altres, o només m'ocupa i preocupa allò que m'afecta a mi? - Tracto els altres amb respecte, o amb menyspreu? Com tracto aquells que serveixen, els que fan feines de la casa, els que atenen a les botigues, els bars i restaurants? - Ridiculitzo les persones que tenen discapacitats? - Dedico part del temps del lleure a ajudar els altres? Als veïns, als qui menys tenen, als malalts?  - Col·laboro amb els meus diners a ajudar aquells que ho necessiten?   - Aporto diners i temps a entitats que treballen per la promoció i dignitat de les persones?  - Ajudo l'Església en les seves necessitats? - Soc una persona caritativa o egoista?

La pregària

- Dedico alguns moments del dia a pensar en Déu? - Sé donar gràcies per tots els beneficis que rebo d'Ell? - Contemplo i agraeixo tot el que d'Ell he rebut: la vida, la intel·ligència, la família, els amics, etc.? - En la pregària de petició, demano només per mi i per les persones properes? - O també per tots aquells que pateixen, estan malalts, o viuen en soledat? - Jesús a l'Evangeli ens diu que preguem pels enemics. - Tinc present en la meva pregària les persones amb qui no m'avinc, o pensen diferent que jo? - Prego perquè l'Esperit m'il·lumini i m'ajudi a créixer en la fe, l'esperança i la caritat? - Jesús a l'Evangeli ens adverteix: "Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar".  - Interioritzo les meves pregàries? - Em comprometo a ser coherent en la meva vida amb tot el que prego. -Tinc presents les paraules de Jesús, "els autèntics adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat"?

 El dejuni

- Valoro el dejuni, com una forma de ser solidari i viure en comunió amb totes les persones que passen necessitat? - Viure en comunió amb els que passen fam, m'ajuda a treballar, segons les meves possibilitats, per pal·liar la fam del món?
- El dejuni m'ajuda a apreciar els valors de l'esperit? M’ajuda a relativitzar la gola, "la bona vida" i viure només pel plaer propi? - Quina importància té per a mi, l'austeritat en la vida? - Visc sòbriament, i al mateix temps soc generós amb els pobres?
- He reflexionat sobre les paraules de l'Escriptura: "El que jo vull és amor i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor i no holocausts"?

Inscripcions per a la sortida a Montserrat del 13 d’abril

Està oberta la inscripció per a la sortida a Montserrat com un dels actes de celebració del 75è aniversari de la parròquia. 

Cal personar-se a la secretaria de la comunitat en hores de despatx per inscriure’s i abonar el preu de la sortida.

Hores de despatx:

Dilluns: de 17 a 20 hores

Dimarts: de 10 a 13 hores

Dimecres: de 10 a 13 hores

Dijous: de 17 a 20 hores

Divendres: de 10 a 13 hores

Reflexions a la Paraula de Déu

“Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves culpes”

Les lectures d’aquest diumenge ens submergeixen de ple en la quaresma i fixen la mirada en dos grans punts. En el primer, Jesús anuncia als apòstols i als seus seguidors la seva imminent passió i mort; el segon és l’anunci de la salvació.

En la primera lectura del profeta Jeremies, Jahvé diu que farà una nova aliança amb el seu poble, que som nosaltres, i ho farà de forma gratuïta, sense tenir en compte la nostra feblesa ni les nostres faltes. Ho anuncia amb unes paraules contundents i plenes de tendresa; diu: “ell serà el meu poble i Jo seré el seu Déu”, i afegeix  “els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels seus pecats”.  Això és la Salvació.

El salm responsorial, és el clam del poble que reconeix la seva culpa i implora el perdó de Jahvé.

Pau en la Carta als Hebreus també parla de la salvació, però des d’un altre punt de vista. Ens explica que Jesús és el nostre model a seguir i que la seva vida se centra en l’acceptació de la voluntat del Pare. Seguir a Jesús i acceptar la voluntat del Pare, és el camí que ens porta a la Salvació.

El fragment de l’Evangeli de Joan, se situa poc  després que tingués lloc la resurrecció de Llàtzer i l’entrada de Jesús a Jerusalem enmig palmes i  aclamacions del poble. Ara, Jesús passa full de tot aquell rebombori i d’aquella eufòria i situa els apòstols en un escenari molt mes cru, dramàtic i realista; els parla de la seva passió i mort.

Primer, ho fa amb la paràbola del gra de blat, però després entra de ple en el sentit de la seva passió i mort. Ho fa amb unes paraules gens fàcils d’entendre; diu: “qui estima la vida la perdrà, i qui no l’estima, la guardarà per la vida eterna”.  Jesús també els convida a ser els seus seguidors; si ho són, el Pare els honrarà. Però, el més desconcertant és quan Jesús, que és fill de Déu, però també home, confessa estar contorbat, té por i se sent feble. Això és el que sovint també ens passa a nosaltres. És llavors quan el Pare es manifesta contundentment per tal que  tothom el senti i sàpiga que ha “glorificat al seu Fill i encara el glorificarà més”.

Acabo amb un salm que sempre em commou: “Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm.

Àngels Vilaró

La setmana dia a dia

Diumenge, 17

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: la quaresma. S’acaba amb una missa  a les 12,15 h

 

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

Vetlla de pregària de final de quaresma: “Gràcies per l’aigua”, a les 20.00h

 

Dimarts, 19

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dimecres, 20

Celebració del Perdó en el marc de la missa de les 12 del migdia

Trobada del grup de pregària, a les 7 de la tarda

 

Dijous, 21

Celebració del Perdó, a les 20.00h

 

Dissabte, 23

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 17:

Diumenge v de quaresma

Dia del Seminari

 

Dimarts dia 19:

Solemnitat litúrgica de Sant Josep, espòs de la benaurada verge Maria, natzarè i patró de l'Església universal

 

Dissabte dia 23:

La Missa vespertina de les 8 del vespre, serà la pròpia del Diumenge de Rams. Abans de la missa hi haurà la benedicció de palmes i rams, fent memòria de l'entrada de Jesús a Jerusalem

Amb aquesta missa s'inicia el temps de Setmana Santa

Vetlla de pregària de final de quaresma: “Cerquem l’aigua viva”

Enmig del món conflictiu en què vivim, som convidats, com a comunitat cristiana, a pregar.

Ens trobarem el dilluns dia 18 a les 8 del vespre en un ambient  tranquil, tot escoltant lectures, cantant, fent silenci, que ens convidi a  contemplar, a meditar i a resar.

En aquest darrer trimestre, les preocupacions per la guerra, per la sequera, per la política interna, per la pobresa, .... han ocupat molta part dels noticiaris i també les nostres converses. Les legítimes preocupacions, sovint impedeixen que ens adonem dels dons que Déu ens dona.

En aquesta edició de la nostra pregària donarem  gràcies al Creador pel gran do de l’aigua. L’aigua, font de vida. Ara que no plou és quan més hem d’agrair  el gran regal que és l’aigua. Com diu el salm: “Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu”. 

Proper diumenge dia 24: Diumenge de Rams. Passió del Senyor. L'horari de les misses serà: 10.15, 12.00 i 20.00 h - SE SUPRIMEIX LA MISSA DE LES 13,15 h

A la missa familiar de les 12.00 hi són convidats especialment els nens i nenes amb les seves famílies.

Abans de totes les misses hi haurà la benedicció de palmes i rams, fent memòria de l'entrada de Jesús a Jerusalem.

Sor Lucía Caram convida a la introspecció: explorant la ferida de la injustícia i el compromís cristià

Un centenar de persones es van reunir el passat dilluns 11 en una trobada de profunda reflexió i inspiració liderada per la monja dominica Sor Lucia Caram. L’ambient carregat d’esperança i compromís va transformar-se en un espai d’introspecció on les paraules de Sor Lucía van penetrar en el cors dels assistents, ajudant a reflexionar sobre  “La ferida de la injustícia” i la comprensió del missatge cristià als nostres dies.

Va començar la seva intervenció indicant que el seu cor està ferit per una guerra, en definitiva està ferit per la injustícia, i  assenyalà l’essència del camí cap a la Pasqua, convidant a fer una pausa per pensar sobre els fonaments  que nodreixen la nostra vida i la nostra fe permetent viure amb sentit i compromís, descobrint la força interior que ens anima en la nostra missió en aquest món. En aquests quaranta dies podem fer el camí de retorn cap el nostre cor de la mà de la tradició cristiana.

A través d’una profunda interpretació de les Escriptures, va posar en relleu la figura de Moisès. L’Itinerari de la nostra fe, va remarcar, arranca amb l’alliberament del poble de Déu i l’experiència que té Moisès quan defensa un hebreu que està sent maltractat. Ha de fugir arran d’aquest fet i es dedica a la vida contemplativa. De sobte veu cremar una bardissa que no es consumeix (no va veure res, va dir Sor Lucía), perquè tenia la ferida de la injustícia i un neguit. Va sentir-se cridat (al llibre de l’Èxode figura que és Déu qui el parla) i es va apropar a Déu sense proteccions (descalçat, diu la Bíblia) i sent que Déu li diu: “he vist l’opressió del meu poble i he sentit el seu clam. Em faig càrrec dels seus dolors. Jo t’envio a alliberar-los”.  Aquesta experiència va posar en camí a Moisès.

Déu és algú que no pot suportar l’opressió dels seus fills, i ens envia el seu fill. “Quan nosaltres diem que defensem els drets humans, el que fem és defensar els drets de Déu”, va afirmar la religiosa. El projecte de Déu és que tots els seus fills visquin amb dignitat. “Deu no té mans, té les nostres mans. Déu no té ulls, té els nostres ulls”, va dir la dominica.

Quan Déu es va encarnar ens va donar el seu esperit, que és el mateix que tenia Jesús, el mateix de Maria i és el mateix esperit que ens mou a nosaltres. Es el mateix esperit que va obrir els ulls a Moisés i va posar-lo en camí per alliberar al seu poble perquè no podia suportar el seu sofriment.

Sor Lucía Caram va continuar explicant que Jesús va tenir una experiència que va marcar un abans i un després a la seva vida. Quan es preparava per rebre el baptisme se li va obrir la ment (el cel es va obrir diu l’Evangeli) i va sentir una veu (segurament no va sentir-ne cap, va comentar Sor Lucía) que li va dir “Tu ets el meu fill, l’ estimat, amb qui m’he complagut”. Això és el que el marcà la seva vida: saber-se estimat. Va destacar que Jesús no ve a crear una nova religió , ni a explicar dogmes, ve a compartir l’experiència que Déu és el seu pare. Després d’això, Jesús decideix pair aquesta experiència anat quaranta dies al desert per reflexionar sobra la seva missió. Processa el que sent i el que veu al seu voltant. Anunciar la bona notícia, als pobres, als febles, als que viuen injustícies, és el projecte de Déu i de Jesús. Aquest és el nou ordre social.

Espai obert

El proper dissabte dia 16, d’11 a 13 h.  hi haurà una nova sessió d’Espai obert dins del cicle: “Religions i tradicions espirituals en les arrels de la nostra cultura”.

Albert Sàez, periodista i professor universitari, parlarà del tema:

La manifesta manca de cultura religiosa en els mitjans i les seves conseqüències.

La sessió tindrà lloc a la Sala d’actes de Cristianisme i Justícia. c/ Roger de Llúria, 13

Com s’ha fet en les sessions anteriors, també es podrà seguir la intervenció del Sr. Sáez telemàticament utilitzant l’enllaç: https://us02web.zoom.us/j/86307703477

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquesta setmana vaig sentir en una entrevista com una artista  d’entre 50 i 60 anys –no recordo qui era- deia que havia estat educada en una escola de monges: en tenia un bon record, però “no comprava el negoci”. El “negoci” parlava d’un Déu justicier a qui calia retre comptes i posava tot l’èmfasi en el pecat i en la culpa.

Llegeixo la carta de Pau Ef 2,4-10:  “Déu, ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist”. Llegeixo l’evangeli de Joan Jn3,14-21, on Jesús diu a Nicodem: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”. Per tant, ni rastre d’aquest Déu justicier que l’Església va transmetre durant tants anys i que, al meu entendre, va fer rebutjar la fe cristiana a tanta gent de la nostra societat.  

Aquesta setmana hem sabut que fra Octavi Vilà, abat de Poblet, serà el nou bisbe de Girona. En un missatge d’algú que el coneix bé, el qualifica de “persona recta, molt espiritual, oberta, fidel al país i a la seva llengua, i d’una abnegada obediència a l’Església”.

Em consta que ha deixat una petjada profunda com a abat de Poblet, fet que vaig poder palpar en les dues visites que hi vaig fer l’any passat.  Abans d’entrar pròpiament al recinte del monestir i fer la visita autoguiada, es pot veure un muntatge audiovisual on es parla de la vida monàstica i de quin sentit pot tenir al segle XXI. Comença presentant, sense paraules, amb unes imatges molt inspiradores, situacions en què els humans ens fem preguntes que ens obren al misteri i a la transcendència, amb majúscules.  A partir d’aquí, planteja les diferents religions com a possibles respostes i, finalment, l’opció de vida contemplativa com la resposta de Poblet.

I és una resposta que traspua aquest “Déu ric en l’amor”, un regal ofert a tothom: Déu estima el món amb tothom i tot el que hi ha en ell. “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell”. No, Déu no és justicier, no ens condemna. Ens condemnem quan “ens estimem més la foscor que la llum”. Que Déu ens ajudi, i ajudi el nou bisbe Octavi Vilà, a “viure d’acord amb la veritat, a buscar la plena llum.

Griselda Gasull

La setmana dia a dia

Dilluns, 11  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

Tercera Conferència de Quaresma a les 19.30h a l’Auditori del CIC, Via Augusta, 205. Sor Lucia Caram parlarà de  “La ferida de la pobresa”

 

Dimarts, 12

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí 

 

Dissabte, 16

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

 

Diumenge, 17

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: la quaresma. S’acaba amb una missa  a les 12.15

Les ferides ecològiques: una mirada urgent a la consciència

En un vespre en què la cruesa de les imatges es va fusionar amb la crida a l'acció i la reflexió teològica, la vicepresidenta de Justícia i Pau, Maria Bargalló, va guiar l’ audiència a través de les profunditats de la crisi ecològica en la segona de les conferències quaresmals, organitzades pel CIC en col·laboració amb la comunitat de Sant Ildefons, aquest dilluns 4 de març.

Seguint l’esquema de la revisió de vida: veure, jutjar i actuar, Bargalló va desgranar la seva xerrada per parlar d’ecologia des de la teologia moral del segle XXI, amb una mirada de conversió partint de les encícliques “ Laudato si” i “ Fratelli tutti”. Va expressar que la seva voluntat era transmetre una visió del nostre món des de la fe per intentar canviar la realitat.

Bargalló va prendre la paraula, emmarcada per imatges impactants de la devastació planetària. "Abans eren llunyanes, ara són molt properes", va remarcar la ponent, recordant-nos que la destrucció del nostre planeta és una realitat urgent i ineludible. Va advertir, però, que no es poden entendre aquestes imatges feridores sense tenir en compte les persones que hi habiten en aquests llocs. Va continuar aprofundint en la intersecció entre la crisi ecològica i la desigualtat,  i destacant que els més vulnerables són els que més pateixen aquesta ferida. Com diu el papa Francesc, “escoltem el clam de la terra i el clam dels pobres”.

Amb una crítica contundent, Maria Bargalló va recordar que s’estan consumint recursos de forma desbocada, aprofitant-se els països rics dels recursos i del treball dels pobres. Va posar com  exemple el que està passant a les mines de coltan del Congo per aconseguir aquest preuat mineral necessari per fabricar ordinadors i smartphones.

Les institucions internacionals, que haurien de vetllar pel comú de les persones, estan fallant. En les cimeres internacionals  sobre el canvi climàtic (COP) no acaben de posar-se d’acord per tancar solucions a curt termini. Mentrestant, la ferida de l’ecologia està molt lligada a la ferida de la guerra perquè són lluites pels recursos  limitats i que s’acaben. La vicepresidenta de Justícia i Pau va vaticinar que les properes guerres seran per l’aigua. Aquests desastres provoquen que els més febles, el més vulnerables hagin d’emigrar per qüestions econòmiques i per qüestions climàtiques. No va descartar que algun dia toqui a la gent de la nostra terra iniciar aquesta fugida.

Sortida a Montserrat

Amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la nostra comunitat de Sant Ildefons, el Consell Pastoral organitza una sortida comunitària al Monestir de Montserrat per donar gràcies a la Mare de Déu pels beneficis que d’ella hem rebut al llarg d’aquests anys i també per demanar-li que vetlli pel nostre país i per tots nosaltres.

L’anada a Montserrat serà el dissabte 13 d’abril, (encara falten dies). El programa proposat és sortir amb autocar a les 8 del matí, per més que també s’hi pot anar amb cotxe particular, i participar a la missa conventual, visita guiada al museu bíblic i dinar conjuntament en un dels menjadors del self-service. 

Properament en donarem més informació. De moment reserveu-vos la data.

Reflexions a la Paraula de Déu

No convertiu en mercat la casa del meu pare

S’acosta la pasqua jueva, el pas del Senyor, i Jesús, conscient que està arribant al tram final de la seva vida a la terra, puja a Jerusalem per celebrar-la a les portes, ja, de la seva Pasqua, la qual, per la seva mort i resurrecció, tindrà des d’aleshores un nou significat, “el pas de mort a Vida”. Un nou significat que ningú no va entendre per més que Jesús ho havia anunciat sempre, donant sentit a tot el que l’escriptures diuen d’Ell.

En arribar al temple, Jesús es troba un mercadeig impropi d’aquell lloc sagrat,  l’indigna veure que les autoritats jueves ho permeten i es fan còmplices de la transformació del temple en un lloc de comerç del qual n’extreuen beneficis.  Jesús actua en conseqüència amb la seva indignació de la manera que descriu l’evangelista Joan.

Pot semblar un escàndol, però no és difícil d’imaginar el sentit de fracàs que Jesús devia sentir davant d’aquella situació. Tres anys anunciant el Regne, invitant a la conversió, obrant prodigis i miracles i tot sembla indicar que no ha servit de res.

Més encara en el moment que es lliurarà voluntàriament al sacrifici de la creu que sempre ha estat present en l’horitzó de la seva vida. Ho veiem clar per exemple a Mt 16, 24-25: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi”. Molts el van seguir, però el nucli dur del judaisme veia en Jesús un perill, un conspirador, un obstacle que calia eliminar.

Quan li demanen en nom de qui es considera amb dret per fer el que ha fet, la resposta de Jesús els deixa descol·locats: “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”.

Què dius? reconstruir el temple en tres dies? si portem 46 anys construir-lo? Jesús calla, no respon; però avui, si deixem volar una mica la imaginació podria haver-los dit: “no és això companys, no és això”, que és com dir, no heu entès res.

Salvant totes les distàncies, vull fer-me ressò de la més que probable extradició de Julian Assange als EUA, que pot significar-li una condemna de mort o acabar els seus dies empresonat; de la mort en circumstàncies estranyes en una presó de Sibèria de Nalvani, l’opositor rus al règim de Putin; i encara de l’assassinat a trets del pilot rus Kuzminov, que va desertar aterrant el seu helicòpter a Ucraïna.

Els tres paguen per haver portat la llibertat a límits intolerables per als seus països, la qual cosa demostra que el poder actua sempre igual..., el que fa nosa s’elimina.      

A Jesús també el van eliminar per portar la llibertat a límits intolerables, fent cas omís del que els havia dit: “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”.

Josep Maria Lari