Reflexions a la Paraula de Déu

Aquesta setmana vaig sentir en una entrevista com una artista  d’entre 50 i 60 anys –no recordo qui era- deia que havia estat educada en una escola de monges: en tenia un bon record, però “no comprava el negoci”. El “negoci” parlava d’un Déu justicier a qui calia retre comptes i posava tot l’èmfasi en el pecat i en la culpa.

Llegeixo la carta de Pau Ef 2,4-10:  “Déu, ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist”. Llegeixo l’evangeli de Joan Jn3,14-21, on Jesús diu a Nicodem: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”. Per tant, ni rastre d’aquest Déu justicier que l’Església va transmetre durant tants anys i que, al meu entendre, va fer rebutjar la fe cristiana a tanta gent de la nostra societat.  

Aquesta setmana hem sabut que fra Octavi Vilà, abat de Poblet, serà el nou bisbe de Girona. En un missatge d’algú que el coneix bé, el qualifica de “persona recta, molt espiritual, oberta, fidel al país i a la seva llengua, i d’una abnegada obediència a l’Església”.

Em consta que ha deixat una petjada profunda com a abat de Poblet, fet que vaig poder palpar en les dues visites que hi vaig fer l’any passat.  Abans d’entrar pròpiament al recinte del monestir i fer la visita autoguiada, es pot veure un muntatge audiovisual on es parla de la vida monàstica i de quin sentit pot tenir al segle XXI. Comença presentant, sense paraules, amb unes imatges molt inspiradores, situacions en què els humans ens fem preguntes que ens obren al misteri i a la transcendència, amb majúscules.  A partir d’aquí, planteja les diferents religions com a possibles respostes i, finalment, l’opció de vida contemplativa com la resposta de Poblet.

I és una resposta que traspua aquest “Déu ric en l’amor”, un regal ofert a tothom: Déu estima el món amb tothom i tot el que hi ha en ell. “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell”. No, Déu no és justicier, no ens condemna. Ens condemnem quan “ens estimem més la foscor que la llum”. Que Déu ens ajudi, i ajudi el nou bisbe Octavi Vilà, a “viure d’acord amb la veritat, a buscar la plena llum.

Griselda Gasull