SANT ILDEFONS

Versió resumida, adaptada i actualitzada del capítol "Balanç de mig segle", escrit per Manuel Montaner, del llibre "La parròquia oberta al futur" (Editorial Mediterrània)

1948
Les primeres reunions de 1948 apleguen a l'entorn de mossèn Narcís Saguer i Vilar els primers parroquians de Sant Ildefons. En les notes autògrafes del senyor Joan Baptista Roca i Caball, secretari de la Junta que presidia Joan Anton Maragall i Noble, s'endevinen alguns noms com Aragay, Losantos, Pagès, Quera, Julià, Barenys, Torras, Boix, Serrallonga, Gomis, Tomàs ... La parròquia de Sant Ildefons era feta de bell nou, amb demarcació territorial nova i no molt precisa, i sense temple. Les notes parlen també d'ecumenisme, d'assemblees, de conferències, de colònies d'estiu, i de cooperació laica...

Parla Roca i Caball de recaptes per al terreny i el temple, de renovació litúrgica, de "consell de seglars" i de "requeriment als laics", d'enquesta idiomàtica i de la discutida fixació del terme parroquial. El secretari apunta,a més, la magnífica disposició de la família De Moragas per a la cessió del terreny més cèntric,de cabuda suficient i amb facilitats d'adquisició i generositat ...

1949
Al mes de gener, s'obre al culte provisional a la capella del col·legi Infant Jesús de les Dames Negres, l'escola de la Travessera de Gràcia. La recent creada Comissió Permanent de la Comunitat de Sant Ildefons demana al senyor Roca i Caball un informe sobre l'evolució inicial de la parròquia. Roca i Caball destaca l'actució clarivident de mossèn Narcís Saguer, amb un esperit de progrés, "mantenint el diàleg permanent amb els feligresos, empenyent-los a constituir una comunitat que no defuig compromisos, deixant un llevat valuós per a més àmplies manifestacions i iniciatives".

1961
Al gener de 1961 té lloc la benedicció de l'actual temple del carrer Madrazo a càrrec del bisbe Gregorio Modrego. La campanya final de construcció del temple inacabat concreta el cost de les obres en 1,5 milions de pessetes (9.000 euros), amb només 600.000 pessetes recaptades.

1966
L'agost d'aquest any es signa per part de M.Rosa Farré, en representació del CIC, i Joan Anton Maragall, en nom de la Junta d´Obres de la Parròquia, la recissió del contracte d'arrendament del primer pis de la casa 92 de Madrazo, annexa al temple; liquidant deures i extingint-se totes les obligacions, la Junta queda com a propietària plena del pis.

1967
A partir de novembre, mossèn Ignasi Cases i Dalmau passa a formar part de l´Equip Sacerdotal de la Parròquia de Sant Ildefons, tot i que havia viscut i ajudat la parròquia des del seus començaments.

1968
Mossèn Saguer insta la renúncia al seu càrrec parroquial, que el bisbe Marcelo González Martín li concedeix atorgant-li el títol vitalici de rector de la parròquia. Emocionat, l´exrector confia al seu amic Joan Anton Maragall, en una carta de 6 de juliol aquestes paraules:"Quan m'ha semblat que el meu escàs rendiment físic podria ser un obstacle, m'he preocupat de la meva substitució i de la meva successió, he triat el personal que durant uns mesos ha treballat amb mi, i així, en fred i sense presses, s´ha efectuat el canvi que em donarà ocasió (si Déu em dóna vida) de sobreviure la meva obra i veure-la millorada i superada." Mossèn Saguer tenia 75 anys.

Es nomenat nou rector, mossèn Joan Alemany i Esteve. Nascut l'any 1920 a Sant Sadurní. Mn.Alemany havia estudiat a la Universitat Pontifícia de Comillas, ordenat prevere al 1948, i marxà posteriorment a la Universitat catòlica de Lovaina (Bèlgica). Havia exercit de vicari a la parròquia de Sant Medir de la Bordeta i de rector a Sant Fost de Capcentelles. Professor de l'Escola d'Assistents Socials, del CIC i de l'Escola Betània, també havia col·laborat en la fundació el 1954 de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona, de l'Escola Patmos el 1959, i de l'Escola de Periodisme de l'Església, de la que en fou director del 1964 al 1974.

El sentit comunitari va penetrant, i els serveis que la parròquia vol activar ben aviat són la catequesi, la preparació de l'homilia, les celebracions penitencials, l'estudi pastoral, les lectures de culte i la promoció de cant litúrgic.

S'anuncia per al 22 de juny la primera jornada de pastoral parroquial amb sis temes que sis ponents presentaran al col·legi de les Dames Negres. Serà un primer pas vers la recerca d'uns criteris capaços de guiar tota l'acció pastoral del proper curs i de consolidar la comunitat.

Es posa en marxa el servei de guarderia durant les celebracions. També aquest any, el bisbat emet el decret de la nova ordenació arxiprestal. La parròquia de Sant Ildefons queda en l'axiprestat de Sant Gervasi, constituït per nou parròquies.

El dimarts 26 de novembre té lloc una assemblea parroquial d'informació de la marxa de la parròquia a la qual tothom és invitat. Un dels acords fou de fer-la periòdicament i ja es convoca la següent per al 14 de gener de 1969.

1969
En l'assemblea del 9 de desembre, mossèn Alemany informa de la situació de la pastoral de conjunt a l'arxiprestat. Ja hi ha quatre parròquies disposades a fer seriosament les primeres passes.

S'inaugura el primer centre de catequesi infantil, comença el moviment del grup d'esplai Sant Ildefons; per primer cop, es convoca els laics per preparar conjuntament l'homilia.

Primera assemblea extraordinària parroquial al CIC; projecte de consell pastoral, de pressupost comunitari i de la constitució d'un equip de preveres.

1970
Es crea una comissió permanent per tal de preparar el camí vers la institució d'un consell pastoral. Al full de IV Diumenge de Pasqua es dóna compte de la constitució de la Comissió Permanent, formada pels preveres Alemany i Mates, per les religioses Neus i Júlia, i pels laics A.Cañellas, F.Marimón, P.Martínez, S.Alegre, M.R.Farré, R.Griso, J.Pibernat, M.Montaner i A.Welsch.

El mes de febrer queda constituït el Consell Prebisteral diocesà i mossèn Joan Alemany n'és elegit membre representant dels preveres de l'Arxiprestat de Sant Gervasi. El mes de març hi ha una assemblea parroquial extraordinària als locals del CIC i hi assisteixen 140 persones.

El juliol se suprimeix la col·lecta durant les celebracions de la missa. El full de Sant Ildefons glossa tot sovint el sentit comunitari.

Mossèn Carrera, i els senyors Gasch i Cañellas van plantejar una seriosa reflexió i es prengué l'acord, per gran majoria, de definir l´actitud positiva de la comunitat parroquial a favor d´una amnistia general i d'adhesió a les gestions fetes per la jerarquia demanant l'indult pels processats a Burgos, fent arribar aquests anhels per via legal a les autoritats religioses i civils.

Comença la catequesi d'adults a nivell de Sector; segona assemblea extraordinària; s'aprova el document constitutiu del Consell Pastoral; s'aprova la forma d'elecció d'aquest i el reglament de votacions a l'assemblea; queda constituït el primer Consell Pastoral; s'aprova el document base del Sector Pastoral i s'elegeix la Comissió Permanent.

1971
Es fa la transició de la Comissió Permanent al Consell Pastoral el juny i s'acaben les obres de readaptació dels locals parroquials.

Al Full Dominical de l'Arquebisbat del 4 de juliol, ja parcialment editat en català, apareix la conversa amb el responsable de l'equip de preveres de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona sota el títol "Sense veritable corresponsabilitat no pot haver-hi comunitat". Hi ha una fotografia de mossèn Alemany i una nota que diu: "La comunitat parroquial de Sant Ildefons és de les que funcionen; és a dir, que fan coses."

S'aprova el primer pla pastoral; s'elegeix el segon consell pastoral i el cardenal Jubany visita el Servei de Catequesi del Sector.

1972
Si el curs 70-71 el pressupost ascendia a 3.663.000 pessetes (22.000 euros), de les quals prop del 40% van ser destinades a ajuts i necessitats, durant el curs 71-72 de les 4.173.000 pessetes (25.000 euros) pressupostades el 56% van anar a ajuts i necessitats. L'assemblea parroquial és l'expressió màxima de la comunitat eclesial. Es diu, però, que una mitjana de 125 assistents, en comparació amb el nombre d'assistents a l'Eucaristia dels diumenges, té gust a poc.

1973
Cada vegada es fa més urgent la necessitat de locals, per a diferents activitats pastorals: catequesi, catecumenat universitari, esplai, escoltisme, jubilats ...

Són revisats els rituals de baptisme, de matrimoni, de missa exequial, subratllant que els actes litúrgics no són accions privades sinó celebracions de l'Església. La parròquia insisteix que no és un centre de serveis religiosos i afins amb preveres administradors.

El Dr.Jubany nomena delegat espiscopal dels arxiprestats de Sarrià, Sant Gervasi i Gràcia a mossèn Joan Alemany, i a mossèn Matas, director del Secretariat Diocesà de Catequesi. Surt el primer número del Full Informatiu del Sector pastoral; el cardenal Jubany assisteix a la cinquena reunió extraordinària de l´assemblea parroquial.

1974
Els agrupaments escoltes "Jaume Balmes" (masculí) i "Elisenda de Montcada" (femení) de la parròquia es fusiones en un de sol, assumint totes les responsabilitats que la fusió suposa en el camp educatiu. El grup resultant tindrà el nom de "Joan Margall", escollit en votació.

1976
El 3 de març mor mossèn Saguer, fundador de la parròquia. Tenia 84 anys, dels que 54 dedicats al sacerdoci.

Els objectius del pla pastoral del nou curs són reafirmar i activar l´aspecte missioner i evangelitzador de la comunitat; expandir i ampliar la base comunitària; participar activament en la pastoral de conjunt, tant a nivell de sector com a nivell diocesà; oferir possibilitats de més pregària i espiritualitat, i promoure l'austeritat de vida i de comunicació de béns.

1978
La comunitat emfasitza la necessitat de revaluar el sagrament de la penitència. L'estada de monsenyor Setién , bisbe auxiliar de Sant Sebastià en aquell moment, entre la comunitat va ser molt estimada i aprofitada.

Mossèn Lluís Saumell intervé molt activament i de forma creixent en la vida de la comunitat.

Gran festa el 29 d´octubre: la Diada del Padrós (casa de colònies a Castellterçol a la qual tots els nois i noies de l´Esplai van a l´estiu i que és oberta a tots els esplais i grups).

Surt el número 1 del Full Informatiu propi de la Parròquia de periodicitat setmanal.

1983
El 7 de marc intervé a l'assemblea parroquial l'abat de Montserrat Dom Cassià Maria Just, per parlar de l'espiritualitat benedictina i subratlla la importància de la pregària.

Es constitueix la comissió d´ajut al que està en atur.

1986
D'una enquesta feta als participants en les celebracions dominicals en resulta que l'assistència femenina és només 5 punts superior a la masculina; un 25% són de residències allunyades del barri; el 64% dels enquestats no participa en d'altres activitats de la comunitat que les celebracions eucarístiques; i a la missa de les 13:15, que habitualment deia mossèn Alemany, el 22% dels assistents tenia entre 10 i 19 anys, i quasi un 35% entre 40 i 59.

1987
El cardenal confirma mossèn Alemany com a Vicari Episcopal de la Zoa 1-3, i també el nomena Delegat del Clergat.

1989
El pare Ramon Tarròs, escolapi, va ser assignat al servei de la comunitat. El senyor bisbe auxiliar Martínez Sistach invita la parròquia a la celebració de les noces d'or sacerdotals del cardenal Jubany.

1990
El Dimarts Sant, una setantena de persones s'apleguen a la sala habitual d'Assemblees. Al centre hi havia un petit altar curosament preparat i sonava la cantata 142 de Bach. Així s´inicià una tradició més de Sant Ildefons: "la pregària sense presses".

El bisbe Ricard Maria Carles, degut al fet que el càrrec de Vicari Episcopal cessa quan la seu esdevé vacant, designa nous vicaris episcopals de Zona. Joan Batlles i Joan Alemany deixen de ser vicaris episcopals.

1991
Mossèn Lluís Saumell és designat president de la Coral Sant Jordi després que Oriol Martorell presentés la seva jubilació, ell que en fou fundador, president i director.

Es presenta el projecte de pla pastoral per al bienni 91-93. Dels onze punts relacionats en el preàmbul del projecte, es remarquen els següents: la baixa natalitat i el jovent que mor per causa d´accidents i drogues, l´augment de la riquesa i la marginació, l'eufòria preolímpica i l'atur, l'encariment de l'habitatge i la delinquència, el sentiment democràtic i de llibertat i el bé comú que no es valora, la religiositat popular i la indiferència que creix i les institucions eclesials enfront de la corresponsabilitat dels laics que no es consolida.

1993
El dia de Sant Ildefons, presideix l'altar el cardenal Jubany. La celebració té com a pretext l'acabament de les obres de la façana, 32 anys després de la inauguració del temple.

Mossèn Ignasi Cases celebra les noces d´or sacerdotals.

1994
Mossèn Alemany comenta que la comunitat encara no ha pogut atènyer la fita de compensar les despeses de manteniment amb les quotes fixes. Insta a la comissió econòmica i al consell pastoral a pensar alguna cosa per a poder fer més per a la comunicació de béns.

Mossèn Alemany, sorprès per la Creu de Sant Jordi que li ha otorgat el Govern de la Generalitat, diu que tots els membre de la comunitat hi tenen la seva part: "Si sóc aquí és gràcies a tots vosaltres, més que als mèrits propis. Voldria, doncs, agrair-vos tot el que vosaltres heu significat per a mi. Aquesta creu tan fàcil de portar, l´hem treballada entre tots i, més que personalitzada, ha de ser compartida amb tots vosaltres que, moguts per un mateix estil de vida, de servei i d'amor, aneu posant el gra de sorra per fer una Catalunya que vagi retrobant la seva plena identitat històrica, basada en el respecte, la llibertat i la responsabilitat ." L'Emili Teixidor, en una glossa que fa al diari Avui parlant de mossèn Alemany, diu que "és aquell capellà que, més que parlar de Déu als homes, parla a Déu dels homes".

A la reunió extraordinària del consell pastoral, el doctor Deig, bisbe de Solsona, fa les següents reflexions: "Què fa la nostra Església? Hi ha dues tendències dels bisbes, l'una és conservadora, es mou enmig de la seguretat i de la disciplina, mentre que l'altra és la des qui cerquen el risc de l'aventura humana ... Hem de pensar que Déu no negocia ... Déu és gratuïtat... Cal fugir de la llei i anar a l'amor ...Que manin els polítics." El bisbe Deig parla d'una Església acollidora, ben al costat dels pobres i dels marginats, fraternal i corresponsable, alliberadora i guaridora, i no defuig la necessitat d'una unitat pastoral de totes les Esglésies catalanes.

1995
Mor José María Valverde, poeta, assagista, crític literari, historiador de les idees, traductor i cristià comproms. En la celebració de les exèquies, mossèn Alemany diu:"Ens hem reunit aquí moltes de les persones que per diferents motius hem conegut, valorat i estimat, el nostre José María Valverde. La seva vida com a professor, poeta, pensador, literat, amant de la bellesa i de l'estètica, creient en Jesucrist, compromès en el servei i en l´amor, ens ha vinculat a tots en uns mateixos sentiments d' autèntica amistat. És en aquest clima de profound sentiment, d'amor sincer, que donem el nostre adéu al Doctor Valverde ... Que la reflexió, el silenci, la pregària, siguin l´expressió de tot allò que avui sentim en els notres cors." El Full Informatiu publica unes ratlles de José María Valverde de quan li van sol·licitar la seva col·laboració per a un llibre (Per què vaig a missa els diumenges):"Querido amigo: perdona mi falta de respuesta, pero es que no veo cómo escribir `tres folios sobre ir a missa: yo voy porque ese es el acto central de la vida cristiana, la eucaristia, la repitición del hecho redentor; la mejor oración en común, por tanto, sin mengua de la personal ... No sé qué más cabría añadir."

1997
L´assemblea de febrer es dedica a l´aprovació del balanç i del pressupost comunitari. Una bona notícia és que ja hi ha més de 250 membres de la Comunitat que aporten una quota fixa.

Noces de plata de mossèn Xavier de Dou.

1998
El dia de Sant Ildefons, el senyor bisbe nomena mossèn Lluís Saumell successor de mossèn Alemany. Nascut el 1932 a Vilafranca del Penedès, ordenat prevere el 1956, ha exercit com a vicari a Barcelona, al Prat del Llobregat i a Sabadell, i del 1965 al 1969 de rector de Sant Josep Obrer. Col·labora amb la comunitat de Sant Ildefons des de 1978.

La comunitat expressa el seu agraïment a l'exrector pels més de 30 anys de guiatge i felicita i recolza mossèn Lluís.

Mossèn Joan Alemany anuncia la voluntat de celebrar un cinquantenari de la parròquia (1949-1999) i fa una mica d´història, tot recordant que mossèn Saguer, el primer rector i fundador, va ser capaç de donar a la comunitat tres característiques molt especials pels temps que corrien: "un fort sentit cultural, una litúrgia acurada i una gran participació dels laics". Recorda que quan va arribar als 75 anys, mossèn Saguer va demanar la jubilació i donà pas a l'equip de preveres que es van responsabilitzar de la comunitat a partir d'aleshores, donant peu al primer consell pastoral i la nova vida de la parròquia.

Mossèn Joan explica que vol seguir el seu exemple pel que fa a la jubilació, ara que té 77 anys, i explica una anècdota d'un metge que li deia "jo, mossèn, no faig de metge, en sóc". Li va plaure molt aquella afirmació de la pròpia identitat i se la va aplicar: "Jo no faig de prevere, sóc prevere". De la mateixa manera, diu, caldria que tots diguéssim "no fem de cristians, en som".

L'assemblea del novembre reviu la fundació de la parròquia amb la participació de Josep Benet, historiador, polític i escriptor, l'arquitecte Jordi Bonet, el periodista Llorenç Gomis i la fundadora del CIC Maria Rosa Ferré.

La del desembre tracta dels inicis de les activitats parroquials, dutes a terme amb la col·laboració i l'empenta de molts laics. Hi intervenen mossèn Ignasi Cases que explica les circumstàncies del naixement de la parròquia, mossèn Josep M.Aragonès, mossèn Ricard Masclans, i el president de Justícia i Pau, Joan Gomis.


1999
Es celebren diferents actes per commemorar el cinquantenari de la fundació de la parròquia. "Cinquanta anys sense por" és el lema evangèlic que vertebra el actes i les celebracions d'aquest aniversari (fa referència a una expressió significativa que trobem en l'evangelista Joan: "No tingueu por, que sóc jo" ..."Per què teniu por, homes de poca fe?" deia Jesús als seus deixebles quan es trobaven en situacions perplexes, delicades i difícils d'entendre).

L'assemblea extraordinària del mes de maig es converteix en el simposi "La Parròquia oberta al futur" i es celebra a l'Escola de l'Infant Jesús durant el dissabte 15 i el diumenge 16, amb més de cent persones inscrites.

Els continguts de les assemblees de l'any, tal com diu August Vinardell, "s'estructuren en grups o seqüències que recorden la construcció material del nostre temple; però en aquest cas no referides a les pedres utilitzades pels constructors, sinó les "pedres vives"; és a dir, els homes i les dones que han format la Comunitat."

L'assemblea de gener és sobre les activitats pastorals postconciliars, i les febrer, març i abril es parla del funcionament dels diferents equips de la parròquia. Hi participen mossèn Alemany (Concili Vaticà II) Enric Crous (Assembles), Manuel Adroer (Consell Pastoral), Josep M.Gasch, Enriqueta Capdevila (Catequesi), Montserrat Aguilera (Catequesi i Llar de jubilats), Àngel Oliva i Josep Maria Lari (Baptisme), mossèn Xavier de Dou (Malalts), Mercè Montaner (Càritas), Rosa Nomen (Joves), Pere Alonso (Escoltes), Marta Sabat (esplai), Eulàlia Reguant (Muec) i Mariona Sanfeliu (Batec).

A l'Assemblea d'octubre es parla sobre la presència de l'Església al barri i Josep Maria Puigjaner presenta persones de les diferents comunitats religioses de l'entorn. A la de novembre es parla sobre la possibilitat d'una pastoral de conjunt dins l'àmbit arxiprestal amb la participació de l'arxiprest, mossèn Carles Sauró, i representants laics al Consell Arxiprestal com Ramona Ortín, Assumpta Closa i Josep M.Pedrell. La darrera de l'any té com a títol "Ecumenisme, avui" , amb la presència de representants de la comunitat evangèlica baptista (Rafael Maye), de la comunitat evangèlica alemanya (Karl Havenkamp), i de la nostra comunitat (mossèn Lluís Saumell).

S'inicia per primer cop la Catequesi Familiar, on els pares, que es fan responsables d'explicar els continguts catequètics als seus fills, reben les indicacions i el guiatge del Servei de Catequesi, mentre que els seus fills es reuneixen als caus amb el grup de catequistes. Les sessions, que són mensuals, s'acaben amb la participació conjunta de pares, infants i catequistes a l' Eucaristia de les 12:15. Frederic Bassó i Mireia Galobart s'encarreguen de les xerrades amb els pares.

2000
Es celebra l'Assembla de cloenda, prèvia a la solemne eucaristia de la festa de Sant Ildefons , per posar fi als actes commemoratius del cinquantè aniversari de la parròquia, on es fa un resum de tota la feina feta durat els últims catorze mesos, a càrrec d'Ignasi Moreta i Mireia Galobart.

Es publica el llibre "La Parròquia oberta al futur" (Ed.Mediterrània) on es recull els primers 50 anys de Sant Ildefons i el simposi celebrat el mes de maig de 1999. Escriuen el llibre: Jordi Montaner, Joan Alemany, Joan Estruch, Mireia Galobart, Josep Hortet, Jesús Huguet, Manuel Montaner, Ignasi Moreta, Bartomeu Palau, Jaume Riera, Lluís Saumell, i August Vinardell.

Mossèn Joan Alemany compleix 80 anys. Es celebra una molt participada missa en acció de gràcies i la comunitat agraeix mossèn Joan el seu mestratge.

Es reforma la Capella del Santíssim.

2001
A l'Assemblea del mes d'octubre és a càrrec del periodista Antoni Bassas, el títol de la mateixa és "Quin tractament fan de l'Església els mitjans de comunicació?". Entre d'altres coses va dir que la relació de l'Església amb els mitjans no és bona degut a la persistència d'herències del passat en forma de perjudicis: "s'observa encara, per una banda, una certa prepotència per part de l'Església i, per l'altra, un cert anticlericalisme per part dels mitjans de comunicació."

2002
Es crea un altre grup de catequesi familiar per poder atendre totes les sol·licituds. A partir d'ara ja són dos diumenges al mes en que hi ha catequesi familiar a Sant Ildefons, a més de la catequesi infantil setmanal de cada dilluns.

S'acomiaden la Núria i en Josep després de molts anys dedicats al dia a dia de la parròquia.

2004
L´Ajuntament de Barcelona concedeix la Medalla d´Honor de la Ciutat a mossèn Alemany per la seva tasca educativa, cultural, nacional i espiritual. En el mateix acte també rep la Medalla d'Honor Mn.Salvador Torres, que ha viscut i treballat vuit anys a Camerun, i també ha treballat a Cornellà, Can Tunis, La Trinitat, Torre Baró, i al Besòs. Actualment és el rector de la parròquia de Sant Paulí de Nola, amb esperit d'obertura cap a l'antiga i cap a la nova immigració.

2005
Aprofitant la jubilació als 75 anys d'en Frederic Bassó, director del Servei de Catequesi de la fundació canònica Formació Cristiana Permanent Mossèn Manuel Bonet, es publica el llibre-homenatge "Frederic Bassó, mestre de catequistes" per Editorial Mediterrània, edició que va a cura de la Inês Castel Branco i d'Ignasi Moreta. Tot i la jubilació continua la seva col·laboració amb Sant Ildefons com a formador de catequistes i fent les xerrades amb els pares de la catequesi familiar.

S'acorda l'agermanament amb la Parròquia de Sant Paulí de Nola del barri del Besòs, on és rector Mn.Salvador Torres, per tal de col·laborar tant pastoralment com en serveis.

A l´Assemblea del mes de desembre, Elena Andrés ens convida a reflexionar sobre l'abandonament progressiu de la vida interior a les societats d'Occident: "per poder volar necessitem dues ales; hem deixat de banda l'ala de la interioritat i ambdues ales (interioritat i exterioritat) són imprescindibles." L'educació de la interioritat passa per reprendre un dels significats de la paraula educar: educere, que vol dir treure cap enfora allò que ja tenim, allò que hem assumit. Cal crear espais en els quals la gent pugui arribar a experimentar que ja té Déu en el seu interior.

La vigília de Nadal es pot veure per primera vegada una creu de Josep Maria Subirachs presidint l'altar del temple. L'autor, bon amic de la Maria Rosa Farré, li va regalar dues creus mentre presidia el CIC. En jubilar-se, i ja en els últims anys de la seva vida, la Maria Rosa en va fer donació a la nostra Comunitat. Una d'elles figura a l'altar de la Capella del Santíssim des que s'hi van fer les darreres obres. L'altra ha tingut un procés més lent d'instal·lació perquè s'han seguit les indicacions i el disseny del suport que el mateix Josep Maria Subirachs ha donat. De tot això n'han tingut cura la Inês Castel-Branco i l'Àngel Polls.

2006
El 13 de desembre es celebra la missa per la commemoració de les noces d'or de mossèn Lluís Saumell. A l'homilia mossèn Lluís diu: "Avui és un dia de festa. Quan dies enrere parlant amb uns bons amics els comentava la meva inquietud pel que suposava tot l’enrenou d’aquesta festa, i els manifestava la meva recança i més aviat hi era reticent, ells em deien ”Lluís deixa’t d’històries perquè la teva festa també és la nostra festa. Fes el favor de no privar-nos de celebrar-ho”. Si això és així, jo també vull celebrar-ho amb vosaltres. (...) Hi ha un text en l’evangeli de Mateu, quan Jesús bescantava l’actitud dels mestres de la llei que actuaven per fer-se veure i s’allargaven les borles dels seus mantells i els agradava ocupar els primers llocs i que la gent els saludés per les places i els donés el títol de Rabí, Jesús deia "Però vosaltres no us feu dir "rabí" perquè de mestre només en teniu un i tots vosaltres sou germans, ni doneu a ningú el nom de pare aquí a la terra perquè de Pare només en teniu un que és el del cel, ni us feu dir "guies" perquè de guies només en teniu un que és el Crist. El més important d’entre vosaltres que es faci el vostre servidor ". Així he intentat d’entendre-ho sempre, la voluntat de ser un més. (...)

Varen venir altres temps i les circumstàncies et porten a fer altres plantejaments de què representa el sacerdoci i concretament el propi ministeri. La vinguda a Sant Ildefons suposa aquest replantejament. Aquest text de Mateu al que m’he referit s’hem va fer més viu, el que per mi volia dir sentir-me germà, més proper a la gent i em semblava que calia buscar noves formes de fer de capellà. Vaig trobar una feina molt propera a mi com era la de fer de professor de música a l’escola amb un rigor d’horari (crec que aquesta disciplina d'horaris és important). Al cap de poc temps les circumstàncies em varen portar a cantar a la coral Sant Jordi amb la possibilitat de cantar les nostres cançons en qualsevol indret del nostre país fins a cantar la gran música de tots els temps…Tant la coral com l’escola han estat dos punts de referència importants, la prova en són els amics que avui m’heu volgut acompanyar. Per aquells anys la mare era gran i estava sola, i vaig anar a viure amb ella. Fa més de trenta anys que sóc veí del 2n. 2a. Un veí més de l’escala. Podeu pensar quina relació té tot el que estic dient amb el ministeri. Puc dir-vos que per a mi ha estat cabdal, això m’ha acostat a les persones amb un ambient de normalitat anant a una feina a l’escola, a una reunió de veïns i anar a cantar no sols a casa nostra sinó en molts altres indrets i països, tot això alternant amb un treball pastoral. (...)

En aquests moments només em resta donar les gràcies a totes les persones amb qui comparteixo el treball pastoral. A Mn. Joan Alemany, que va ser qui em va rebre quan vaig a arribar a Sant Ildefons, i avui el tenim entre nosaltres després d’un temps en què ha estat delicat de salut, junt amb Mn. Ignasi Cases, i que en el moment de l’Eucaristia vull que estiguin al meu costat. Des de la Cesca i l’Esther que són els àngels que vetllen per el bon funcionament d'aquesta casa i que atenen el bon ordre del culte fins l'últim grup que treballeu aquí a la comunitat i que d'una manera desinteressada esmerceu esforços i hores en aquestes tasques. Sense vosaltres, Sant Ildefons no seria el que és i que volem que sigui. (...)"

Mossèn Ignasi Cases celebra els seu 90è aniversari. Mn.Cases, que celebra cada diumenge l'Eucaristiaa de les 11:15 h, col·labora amb la Comunitat de Sant Ildefons des de 1967. Es diu una missa presidida pel Bisbe Joan Carrera.

2008
El dia 11 de desembre mor mossèn Joan Alemany. El dia 13 es celebra a Sant Ildefons una Eucaristia en acció de gràcies a Déu pel seu exemple d´entrega generosa.

L'església de Sant Ildefons s'omple completament per fer palès el seu agraïment a mossèn Alemany que durant 40 anys va formar part de la comunitat eclesial de Sant Ildefons. Familiars, amics, periodistes dels que havia estat mestre, polítics, i persones que l´estimaven assisteixen a la missa presidida pel cardenal de Barcelona Lluís Martínez Sistach, que diu que mossèn Joan havia estat sobretot un bon pastor. L'actual rector, mossèn Lluís Saumell, explica que mossèn Alemany havia estat un home "bo i molt intel·ligent" i que aquesta intel·ligència l'havia fet "avançat al seu temps".

Al febrer, el Consell Pastoral emet un comunicat de protesta, contundent i precís, que va ser llegit en totes les misses, tot denunciant el perill que l'Església se situï en "posicions immobilistes i obsoletes", arran la nota de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola davant les Eleccions Generals.

2009
S'estrena l'ascensor que permet a persones grans i de mobilitat reduïda accedir tant a les plantes superiors com a la planta soterrània dels locals parroquials. Gran part de la inversió és gràcies a un llegat que rep la Parròquia.

El Consell Pastoral decideix crear la figura del Cap de Suport i Gestió i nomena Àngels Vilaró per portar a terme aquesta tasca.

El Consell Pastoral impulsa la creació d'un bloc a Internet de la Comunitat de Sant Ildefons que s'estrena el mes d'octubre.

A l'Assemblea del mes d'octubre el ponent és Mn.Rovira Belloso. De les que moltes coses que va dir destaca "que la Fe no és només una creença en Déu, sinó també una experiència de Déu". Aquí hi ha més informació.

Al mes de novembre el filòsof Francesc Torralba fa una xerrada a la Parròquia sobre "Com parlar de Déu als infants del segle XXI". En aquest enllaç hi ha un resum.

S'instal·la a l'esglèsia un nou sistema de calefacció a base d'uns aparells halògens.

2010
La celebració de Sant Ildefons es fa més festiva amb la voluntat de ser la Festa de la Comunitat, passant la Missa en record de tots els difunts de l'any al dia 2 de novembre. El Bisbe Auxiliar va presidir l'Eucaristia, els diferents grups van fer les pregàries i després va haver-hi un pica-pica.

Al mes de març, coincidint amb el cinquè diumenge de Quaresma es va fer l'enquesta que es realitza cada sis anys per conèixer millor qui forma Sant Ildefons.

L'Assemblea extraordinària del mes de maig va ser molt participada i va tenir la presència com a ponents del P.Ramon M.Nogués i del sociòleg Joan Estruch.

Coincidint amb la darrera trobada del curs de la Catequesi Familiar, al mes de juny es celebra el 80è aniversari d'en Frederic Bassó (que és al juliol) amb una solemne Eucaristia.

A la reunió ordinària del Consell Pastoral del mes de novembre es compte amb la participació de Mons.Sebastià Taltavull. Aquest mateix mes de novembre, s'inicia un nou servei de banc d'aliments per a persones necessitades: Associació Adrià Trescents.

A la Missa del Gall es cantà el tradicional Cant de la Sibil·la, recentment declarat Patrimoni de la Humanitat.

2011
Al mes de febrer es va gravar el Lip Dup, per a la campanya del “Comerç Just”. Hi participaren 146 nois i noies de l’Esplai, de l’Agrupament Escolta i de BATEC. Es pot veure aquí.

Al mes de juny es publica la notificació de l’Arquebisbat de l’acceptació de la jubilació de Mn. Lluís Saumell, i el nomenament del nou rector de la Comunitat, Mn.Josep Maria Jubany i Casanovas.

El dia 2 mor Mn. Ignasi Cases; puntal i col·laborador incondicional de Sant Ildefons, promotor i ànima de projectes tan importants per a la vida de la comunitat com va ser la casa de colònies El Padrós i el Casal de la gent gran de Sant Ildefons. La missa exequial té lloc el dia següent a les 10 del matí a Sant Ildefons, presidida pel Bisbe Mons. Pere Tena.

El 5 de novembre la comunitat de Sant Ildefons dóna gràcies a Déu pels anys que Mn.Lluís Saumell ha estat rector amb una viscuda eucaristia.. Aquí es poden veure alguns vídeos d'aquest dia, i més informació clicant aqui, aquí, aquí, aquí, aquí, i aquí.

Mn.Josep Maria Jubany i Casanovas pren possessió com a nou rector de Sant Ildefons el dia 19 de novembre. A continuació es pot veure el vídeo de l'eucaristia d'aquest dia.