Tot seguit es reprodueix l’article del President del Centre de preparació al matrimoni, Salvador Manich Bou, publicat a Catalunya Cristiana el passat 14 de juny.
La sexualitat és el mecanisme natural destinat a mantenir la pervivència de les espècies. En els éssers humans, de manera distintiva, la sexualitat pren també una dimensió moral on l’amor i l’empatia intervenen juntament amb el plaer, de manera que l’equilibri entre aquestes forces permet no només la pervivència de l’espècie sinó l’estabilitat familiar, tan necessària per a l’assoliment de la maduresa de tots els membres de la família, els fills i els pares.
Quan una parella es planteja l’amor com a projecte de vida
familiar, la sexualitat pren una dimensió plena, esdevenint un diàleg íntim
sense paraules (un diàleg dels cossos, Amoris
laetitia, num. 284), per mitjà del qual l’amor pot créixer i manifestar-se
de manera visible.
Si la parella viu la sexualitat des de l’egoisme, aquest diàleg
es torna un monòleg on cadascú competeix en la satisfacció del plaer i la cerca
del seu propi jo a costa de la servitud de l’altre.
No és estrany, doncs, que la relació derivi cap a la violència
emocional, si no física. Per contra, quan l’elecció de projecte de vida és
l’amor, la sexualitat es torna un vertader diàleg constructiu dels cossos on es
cerca la felicitat de l’altre a través de l’emotivitat i del contacte físic
íntim que resulta plaent per a tots dos.
Aquest intercanvi és l’adob necessari per al creixement de
l’amor fecund i la millor pedagogia en l’art d’estimar (The art of loving, Erich Fromm) per als fills i per als qui ens
envolten.
En el diàleg madur dels cossos han de ser-hi presents la
il·lusió, la imaginació, la creativitat, l’acceptació de les decepcions, no
solament de les conscients sinó també de les inconscients, la superació de la
rutina, el respecte mutu i l’atenció a la situació present de l’altre (Fent camí amb les parelles, pàg. 149).
No podem ignorar que és en la pre-adolescència quan els instints
sexuals bàsics queden fixats en la persona. El papa Francesc es demana si les
institucions educatives han assumit el repte plantejat en el Concili Vaticà II
d’establir “una educació sexual positiva i prudent” (Amoris laetitia, num. 280).
Personalment, penso que anem tard. La irrupció massiva de la
pornografia violenta d’accés gratuït, disponible a les xarxes per a nens des de
10 anys, pot tenir efectes psíquics irreversibles en la pèrdua dels sentiments
de compassió i d’empatia (joseluisgarcia.net). Cal que acompanyem amb cura els
nostres fills en el seu creixement afectivosexual des de petits.
Salvador Manich Bou – Catalunya Cristana
Avui dilluns dia 26 juny hi haurà la darrera reunió del curs del Consell pastoral de la comunitat de Sant Ildefons. En aquesta trobada, com ja es costum, s’agreix als membres que acaben, la seva feina al llarg dels cursos que han estat consellers i es dona la benvinguda a les persones que s’incorporen al Consell.
Degut
a la pandèmia, durant dos cursos gairebé no s’havien fet noves incorporacions al
Consell, i també durant aquest temps alguns consellers, per causes ben
justificades i legítimes, es van veure obligats a donar-se de baixa. El curs
passat es va començar a normalitzar fent alguns relleus. Enguany hi ha tres noves incorporacions i un
relleu. Personalment dono les gràcies a tots els membres del Consell que s’han avingut
a continuar, malgrat que alguns ja fa més de tres anys que hi són, així com als
tres membres nous. I una abraçada ben forta i gràcies a Maia Salomó, que, per
raons personals, ha demanat no continuar.
Josep M. Jubany
El Consell el formen:
Membres nats:
Mn.
Josep m Jubany, rector
Mn.
Lluis Saumell, rector emèrit*
Mn.
Xavier Dou, diaca adscrit a la comunitat
Sra.
Neus Palés, secretaria
Sra. Àngels Vilarò , responsable d’àrees d’organització*
Membres (per ordre alfabètic)
Sra.
Enriqueta Beascoa
Sr.
Ignasi Bonjoch
Sr.
Jordi Casacuberta
Sr.
Josep M. Castillo
Sra.
Ana Español
Sr.
Francesc Foraster **
Gna.
Mireia Galobart
Sra.
Griselda Gasulla
Sr.
Eduard Llorens **
Sr.
Jordi Martínez
Sr.
Bruno Parellada **
Sra.
Rosa Rosanas
Sra. Imma Soler
Acaba com a consellera la Sra. Maia Salomó.
* Són membres del Consell, que hi participen ocasionalment
** Membres de nova incorporació
No tingueu por
Hem de situar l’evangeli d’avui en el capítol 10 de Mateu, on Jesús dona instruccions als seus deixebles i els envia a anunciar que el Regne del Cel és a prop.
Ens diu
“no tingueu por”, una frase molt repetida als evangelis, com quan l’àngel
Gabriel anuncia a Maria que serà la mare de Jesús, quan Jesús calma una
tempesta, quan es dirigeix a Pere, Jaume i Joan després de la transfiguració,
quan l’àngel es manifesta a Maria Magdalena en veure el sepulcre vuit, o quan
el mateix Jesús s’apareix a les dones... Tot això ens fa pensar que sovint som
porucs i no confiem prou en Déu sinó només en les nostres pròpies forces. Hem
de confiar en Jesús, i també en la força de la comunitat. Compartint i
alimentant la fe ens farem més forts per cercar camins de veritat.
Jesús
envia els deixebles a predicar; l’església primitiva troba dificultats i
moments de crisi; els predicadors seran jutjats, rebutjats i incompresos, i hi
haurà moments amb ganes de fer marxa enrere. Ell els anima a no tenir
por, a confiar i esperar. Tal com diu Jeremies
a la primera lectura, “el Senyor em fa costat com un guerrer invencible”; Jesús
sempre és al nostre costat, només cal obrir els ulls del cor per experimentar
la seva presència.
“I no
tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima”. Sovint
ens duren poc els ideals, els objectius, i, quan venen maldades, desistim. Ens
costa sortir de la “zona de confort” i tenim por de perdre les nostres
seguretats. Sovint aquesta por ens paralitza i no ens deixa sortir als carrers
per manifestar a plena llum que Jesús és viu, que ens estima i ens encomana
proclamar la bona notícia. Com va dir el papa Francesc, “No tingueu por d’anar
i portar Crist a qualsevol ambient, fins a les perifèries existencials,
també a qui sembla més llunyà, més indiferent. El Senyor busca tothom, vol que
tots sentin el caliu de la seva misericòrdia i del seu amor”.
Més
endavant se’ns encoratja amb expressions com “Déu us té comptats cada un dels
cabells”, o “valeu més que tots els ocells plegats”. Jesús, avui i ara,
ens demana ser coherents, ser testimonis, i viure
sincerament la fe. ”El Senyor escolta sempre els desvalguts, no té
abandonats els seus captius”. Malgrat les dificultats, busquem temps per
reflexionar, per pregar, i per posar el missatge de Jesús al centre de la
nostra vida.
Marisa Ballester i Josep M.
Trullàs
Diumenge dia 25 de juny:
Diumenge XII de durant l'any o del
Temps Ordinari
Dimecres
dia 28:
Commemoració litúrgica de Sant
Irineu (s. II), bisbe de Lió, deixeble de Policarp d'Esmirna, màrtir i doctor
de l'Església
Dijous
dia 29 de juny:
Solemnitat litúrgica de Sant Pere
(o Quefes), de Betsaida i Sant Pau (o Pol), de Tars, apòstols i puntals de
l'Església (s. I). Col·lecta de l'Òbol de Sant Pere
Proper
diumenge dia 2 de juliol:
Diumenge XIII de durant l'any o
del Temps Ordinari
Jornada de Responsabilitat en el
Trànsit
La calcina el sol, l’ofega la pluja, l’envaeix la boira,
mai
no es queixa de calor ni fred.
No
cobra per contemplar la seva bellesa,
ni
tan sols l’agraïment demana,
simplement
es dona. Gratuïtament.
No
és menys majestuosa si el sol l’acaricia o rep el batiment del vent.
No
es preocupa que la contemplin.
No
s’enfada si la trepitgen.
És
com Déu: Tot ho suporta, tot ho aguanta, tot ho accepta.
Déu
es comporta com ella.
Per
això la muntanya és un sagrament: revela, recorda, mostra, remet...
És
el llenguatge sacramental que ella no parla, però que ella mateixa és.
El
passat 22 de maig l’estimat August va lliurar la seva ànima al Senyor a l’edat
de 99 anys. En la plenitud de la seva vida, va ser una persona molt significada
de la nostra comunitat juntament amb la seva esposa, Maria Teresa Puig. Tots
dos, en diferents moments, van formar part del Consell Pastoral.
Home
d’extensa cultura, va ser membre del grup de Cultura i Fe, creat i impulsat per
Mn. Joan Alemany quan era rector, per conciliar la fe amb els avenços culturals. Les
seves intervencions en les assemblees sempre eren raonades i enriquidores. Va
ser un dels artífexs del llibre “La parròquia oberta al futur” en motiu del 50è
aniversari de la nostra parròquia. Actualment,
per raó de l’edat, feia temps que no freqüentava la comunitat, però és clar que
per a ells Sant Ildefons ha estat sempre la seva parròquia. Dijous
dia 29 de juny, en la missa de difunts
de la parròquia, pregarem per la seva ànima. Expressem el nostre més sincer
condol a la seva esposa Maria Teresa i a tota la família. Que el Senyor el
tingui a la seva glòria.
Preguem, doncs, a l’amo del sembrats que enviï més segadors
Avui l’Església ens presenta aquest bonic Evangeli de Mateu (Mt 9, 36-10, 8), on veiem, una vegada més, com n’era de misericordiós Jesús amb els qui el seguien.
Aquesta
vegada no els faltava l’aliment, com a l’Evangeli de la multiplicació dels pans i els peixos, sinó
que els calia un guia: «Jesús se’n compadí, perquè estaven malmenats i abatuts
com ovelles sense pastor».
I
tot seguit crida els apòstols; ja veiem a Isaïes (43, 1-5) «T’he cridat pel teu
nom: ets meu...» I Jesús els anomena un per un; i els dona la facultat de
treure esperits malignes, curar malalties i xacres de tota mena... Allò que li han
vist fer durant el temps que han caminat al seu costat.
Els
envia amb tota mena de recomanacions, com han fet sempre els pares i tothom que
ens estima; i els marca un límit i una darrera ordre: «De franc ho heu rebut,
doneu-ho també de franc».
Ara,
dos mil anys després de la crida, podem veure que la fa extensiva a tots
nosaltres: per exemple, el món mai havia
tingut tants habitants i amb ells les necessitats s’han multiplicat, «Els
segadors són pocs...» i va acompanyat d’un prec «Preguem, doncs, a l’amo del
sembrats que enviï més segadors».
La
tasca que Jesús encomana als seus deixebles i a cadascú de nosaltres és la de
fer saber el seu pla d’amor, ja que «Déu és amor» (1.Jn 4,8). És l’anunci que
Déu ens estima, que som fills i hereus seus.
Així
doncs, cal comunicar aquest missatge d’esperança amb la paraula i els fets de
consol, amistat, ajut i comprensió. En aquest món ple de guerres, epidèmies,
injustícies i tota mena de patiments universals, Déu se’n val per fer present
el seu amor: «Jo estaré amb vosaltres fins a la fi del món» (Mt 28, 20).
Retrocedint
en el temps, al Gènesi (2,15) hi trobem « Jahvé Déu, prengué l’home i el posà al
jardí de l’Edèn perquè el cultivés i el guardés». Déu Pare ja demana
col·laboració.
Si
mirem com estem maltractant la natura, el nostre jardí... que lluny quedem de
la intenció de Déu Pare! De segadors,
hortolans i jardiners que ens volia, què
ens hem tornat?
Rosa Maria Olivella
Diumenge dia 18:
Diumenge XI de durant l'any o del
Temps Ordinari
Dimecres dia 21:
Commemoració litúrgica de Sant
Lluís Gonzaga (Màntua 1568-Roma 1591), religiós jesuïta
Dijous dia 22:
A Barcelona, commemoració
litúrgica de Sant Paulí de Nola (Bordeus 355-Nola 431), bisbe, ordenat prevere
a Barcelona
Dissabte dia 24:
Solemnitat litúrgica del naixement
de sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del
Senyor. És festa laboral a tot Catalunya. La misses se celebraran a les 12 del
migdia i a les 8 del vespre (missa
anticipada del diumenge XII de durant l'any)
Proper diumenge dia 25:
Diumenge XII de durant l'any o del
Temps Ordinari
El proper dilluns dia 19, a
les 20:00 hores, la comunitat de Sant Ildefons ens convida a participar en la
pregària trimestral que té com a lema “Preguem a l’Esperit
Sant per l’Església i pel nostre món”.
“Jo soc el pa viu que ha baixat del cel”
Avui que celebrem la festa del Corpus, totes les lectures, ens parlen de l’eucaristia i de l’amor fratern des de diferents punts de vista.
La
primera lectura, del llibre del Deuteronomi, ens explica com després de 40 anys
de penúries pel desert, els israelites estan a punt d’entrar a la terra promesa.
Moisès el seu cabdill, que veu la seva mort propera, els fa unes recomanacions, com un pare fa als
seus fills abans de morir. Els diu que no oblidin mai, que és el Senyor, el
seu Déu, qui els ha alliberat de l’esclavatge d’Egipte i els ha salvat dels
perills del desert... “Ell us ha alimentat amb el mannà, que els vostres pares
no coneixien...”
El
mannà és una al·legoria del valor salvador
de l’eucaristia; el poble d’Israel en la travessia pel desert, també es va salvar gràcies al mannà enviat per Déu.
A
la segona lectura, la 1a Carta de als Corintis, Pau insta la comunitat a defugir
els perills de la idolatria, molt estesa en aquell entorn i també en el
nostre. Per altra banda, havent tingut
coneixement de les desavinences entre
ells -cosa que també és habitual en el
nostre temps- els demana que es reconciliïn, que s’uneixin en comunió i
facin pinya. Ho diu amb aquestes paraules: “El pa és un de sol, i per
això, nosaltres ni que siguem molts, formem un sol cos ja que participem
d’aquest únic pa”.
L’evangeli
de Joan se centra molt directament en l’eucaristia i ens explica com Jesús, al final de la seva vida, ens va voler deixar
un regal tangible com a record per
integrar a la nostra vida, per fer-nos sentir que estem amb Ell, que Ell
viu, i que Ell és amb nosaltres. Per això, va donar al pa i al vi el sentit
profund del seu cos i la seva sang. Jesús amb el signe de partir el pa i oferir-nos
el vi, ens dona realment tota la seva persona i la seva vida. És per això que
creiem en la “vida eterna”, perquè Jesús
Ressuscitat, amb l’eucaristia entra a formar part del nostre cos i de la nostra
vida.
El
gest de Jesús de partir el pa , ens fa a tots iguals, ens uneix i ens agermana. És per
això que l’eucaristia necessàriament ha d’anar acompanyada de la solidaritat,
caritat i amor, sinó no és comunió.
Àngels Vilaró
Diumenge dia 11:
Solemnitat litúrgica del Santíssim
Cos i Sang de Crist (festa popularment coneguda com la Festa de Corpus
Christi), que preval davant el diumenge X de durant l'any o Temps Ordinari
Dia de la Caritat
Dimarts
dia 13:
Commemoració litúrgica de Sant
Antoni de Pàdua (+1231), nat a Lisboa, prevere franciscà i doctor de l'Església
Divendres
dia 16:
Solemnitat litúrgica del Sagrat
Cor de Jesús
Dissabte
dia 17:
Commemoració litúrgica del Cor
Immaculat de la Benaurada Verge Maria
Proper
diumenge dia 18:
Diumenge XI de durant l'any o del
Temps Ordinari
Com cada any per Corpus, Càritas Diocesana ens convida a participar a la col·lecta de la seva campanya a favor dels desfavorits de la nostra societat.
Viure el Dia de la Caritat és
participar del banquet del Regne, combregar amb els valors de Jesús i el seu
estil de vida; fer-nos pa i vi amb Ell per donar vida en abundància, lliurar-la
per amor, i ser germans i germanes dels que més pateixen.
Des d’aquest amor que és do
de Déu per a tota la Humanitat i amb el lema: “Tu hi tens molt a veure”, “tu
ets oportunitat, tu ets esperança”, tu pots canviar la situació de les
persones que pateixen.
Celebrem aquest dia de Corpus
amb el propòsit d’interpel·lar i convidar a obrir la nostra ment i re-enfocar
la mirada, per veure junts una altra realitat: la de moltes persones que viuen
en la tristesa, la soledat i la pobresa.
Segons dades de la memòria de
l’any passat, Càritas va arribar a 35.414 persones a través de l’acció
diocesana, i a 78.683 a través dels Càritas parroquials i arxiprestals.
Amb aquesta campanya, volem
animar i despertar la solidaritat i la compassió de les comunitats parroquials;
junts podem treballar per un estil de vida més just, solidari i fratern.
Deixem-nos mirar i tocar per la tendresa de Déu.
Enguany la celebració serà el diumenge 2 de juliol, en el marc de l’eucaristia de les 13.15 h., una mica més tard que no pas l’any passat que ho vam fer coincidint amb el diumenge de Pentecosta.
Falta encara
pràcticament un mes, però avancem la data perquè totes les persones que hi
estiguin interessades disposin de temps suficient per comunicar-ho a la
secretaria de la Comunitat.
No és necessari
que les persones amb mobilitat limitada es desplacin personalment a la
parròquia, pot fer-ho qualsevol persona en el seu nom.
Festa de la Santíssima Trinitat (Jn 3, 16-18)
A la una, a les dues i a les tres! Els tres porquets i el llop. Un tamboret de tres potes. Trigonometria. Triangle equilàter. La mare fent-me el senyal de la creu al front: en nom del Pare, del Fill, de l’Esperit Sant. La Trinitat.
Llegeixo i
medito els textos d’avui. “Jo
sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”, diu el llibre de l’Èxode. I aquest
Déu, que ja no és terrible ni venjatiu, com sovint ens havien fet creure que era
el de l’Antic Testament, es dona, se’ns dona. “Déu estima tant el món,
que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,
sinó que tinguin vida eterna”.
Però... a la xerrada organitzada per Cristianisme al
s. xxi, a la qual vaig assistir el
proppassat dissabte, es va remarcar la dificultat
creixent de creure en Déu en la nostra societat. “A Déu, ningú no l’ha vist
mai”(Jn 1, 18). M’ajuden les
paraules de Maurici Serrahima: “Déu no és només pur Existir sinó pura
Presència, presència absoluta. Jesús ve a complir la presència per sempre de
Déu entre els homes.”
Jesús ens ha deixat paraules i petjades en el camí.
Petjades, rastres... que ens ajuden a seguir-lo. Jesús són les benaurances, la
paràbola del bon samarità, la del sembrador... Jesús és la Creu i l’aparent
fracàs de tot, amb els deixebles amagats i esporuguits. I les dones, les
primeres a veure’l ressuscitat.
Jesús és Emmaús: a poc a poc, lligar caps i
reconèixer-lo, trobar sentit a tant desconcert, aprendre a confiar del tot. Creure
en Déu és poder trobar-lo a partir de qualsevol fet de la nostra vida.
La vinguda de l’Esperit omple els deixebles de
coratge. Fa molts anys, jo cantava una cançó que deia: “Vine, Esperit, mestral
del món”. El mestral, és un vent que renova l’aire, un vent que apropa el que
és lluny, que permet veure-hi amb nitidesa. El mateix Esperit que omplia el cor
de Jesús és ara amb nosaltres, habita en cada ésser humà, fent-nos buscar la
pau i la fraternitat. Una força que ens empeny a sortir de nosaltres mateixos, dels nostres
refugis de petits egoismes, a renovar-nos de dalt a baix.
I que ens fa recordar les paraules de Pau: “Estigueu
contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de
l’amor i de la pau serà amb vosaltres”.
Griselda Gasull
Diumenge dia 4:
Solemnitat litúrgica de la
Santíssima Trinitat que preval davant el diumenge IX de durant l'any o del
Temps Ordinari
Dia pro Orantibus
Dilluns
dia 5:
Commemoració litúrgica de Sant
Bonifaci, bisbe de Magúncia i màrtir (+754), d'origen anglès, evangelitzador
d'Alemanya
És dia festiu a la ciutat de
Barcelona, coincidint en un dels dies festius de caràcter local del calendari
laboral d'enguany. Hi haurà missa a les 12 del migdia
Proper
diumenge dia 11:
Solemnitat litúrgica del Santíssim
Cos i Sang de Crist (festa popularment coneguda com la festa de Corpus
Christi), que preval davant el diumenge X de durant l'any o Temps Ordinari
Dia de la Caritat
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
