Festa de la Santíssima Trinitat (Jn 3, 16-18)
A la una, a les dues i a les tres! Els tres porquets i el llop. Un tamboret de tres potes. Trigonometria. Triangle equilàter. La mare fent-me el senyal de la creu al front: en nom del Pare, del Fill, de l’Esperit Sant. La Trinitat.
Llegeixo i
medito els textos d’avui. “Jo
sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”, diu el llibre de l’Èxode. I aquest
Déu, que ja no és terrible ni venjatiu, com sovint ens havien fet creure que era
el de l’Antic Testament, es dona, se’ns dona. “Déu estima tant el món,
que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,
sinó que tinguin vida eterna”.
Però... a la xerrada organitzada per Cristianisme al
s. xxi, a la qual vaig assistir el
proppassat dissabte, es va remarcar la dificultat
creixent de creure en Déu en la nostra societat. “A Déu, ningú no l’ha vist
mai”(Jn 1, 18). M’ajuden les
paraules de Maurici Serrahima: “Déu no és només pur Existir sinó pura
Presència, presència absoluta. Jesús ve a complir la presència per sempre de
Déu entre els homes.”
Jesús ens ha deixat paraules i petjades en el camí.
Petjades, rastres... que ens ajuden a seguir-lo. Jesús són les benaurances, la
paràbola del bon samarità, la del sembrador... Jesús és la Creu i l’aparent
fracàs de tot, amb els deixebles amagats i esporuguits. I les dones, les
primeres a veure’l ressuscitat.
Jesús és Emmaús: a poc a poc, lligar caps i
reconèixer-lo, trobar sentit a tant desconcert, aprendre a confiar del tot. Creure
en Déu és poder trobar-lo a partir de qualsevol fet de la nostra vida.
La vinguda de l’Esperit omple els deixebles de
coratge. Fa molts anys, jo cantava una cançó que deia: “Vine, Esperit, mestral
del món”. El mestral, és un vent que renova l’aire, un vent que apropa el que
és lluny, que permet veure-hi amb nitidesa. El mateix Esperit que omplia el cor
de Jesús és ara amb nosaltres, habita en cada ésser humà, fent-nos buscar la
pau i la fraternitat. Una força que ens empeny a sortir de nosaltres mateixos, dels nostres
refugis de petits egoismes, a renovar-nos de dalt a baix.
I que ens fa recordar les paraules de Pau: “Estigueu
contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de
l’amor i de la pau serà amb vosaltres”.
Griselda Gasull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada