20 de juliol 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

A l'evangelista Marc li agrada subratllar la humanitat de Jesús. En molts passatges del seu evangeli ens mostra un Jesús, que menja i beu, es cansa i dorm, es gira per veure qui l'ha tocat, sent compassió, s'indigna i s'entristeix. En les hores difícils de Getsemaní sent esglai, abatiment i una tristor de mort.

Tot el text d'avui és una manifestació dels sentiments humans de Jesús. El diumenge passat, sant Marc ens explicava que Jesús va enviar els deixebles a predicar; a continuació, no ho recull el leccionari dominical, l'evangelista ens explica un fet esgarrifós: l'execució de Joan Baptista, víctima d'un complot de palau. Immediatament després, ve el text d'aquest diumenge en què l'evangelista ens diu que els deixebles tornen i expliquen tot el bé que han fet en la seva predicació.

Segur que Jesús viu un aiguabarreig d'emocions. Per una banda, està commogut i molt trist per la mort del Baptista i, per l’altra, s'alegra de "l'èxit" dels deixebles. Són moltes emocions. I és ben humà que Jesús necessiti pair-ho tot. Per aquest motiu busca un lloc tranquil, fora del brogit de la gent, un lloc despoblat, per descansar.

Desconeixem les converses que mantingueren Jesús i els seus deixebles. Ens és lícit pensar que l'escalf dels deixebles fou important per a Jesús. És una experiència que alguna vegada tots hem passat: quan algú estimat ens ha deixat, agraïm la companyia dels amics. Enmig de la tristesa, les notícies sobre com s'havia desenvolupat la missió dels deixebles, feia més suportable la situació.

Ara bé, la gent se li acostà, i aquí l'evangelista Marc ens mostra una vegada més la humanitat de Jesús. Ens ho diu d'una forma ben clara: Jesús desembarcà i una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.

Es verifica amb aquesta compassió que Jesús és l'home pels altres. Estava cansat, desitjava tranquil·litat, no només en tenia tot el dret, sinó que ho necessitava. Tanmateix, Ell s'oblida de tot allò que li convé i atén a les multituds. Jesús es desviu, o millor dit, dona la vida pels altres.

L'escena següent és la multiplicació dels pans i els peixos. No llegirem la versió de sant Marc a la litúrgia dominical. La litúrgia ha optat perquè durant alguns diumenges d'estiu llegim tot el capítol 6 de sant Joan, en el qual l'evangelista Joan també ens explica la multiplicació de pans i els peixos i la llarga i densa catequesi sobre l'eucaristia, allò que es coneix com el sermó del pa de vida.

Josep M. Jubany

19 de juliol 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 21 de juliol: 

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari


Dilluns dia 22: 

Festivitat litúrgica de santa Maria Magdalena, de Magdala, deixebla de Jesús


Dimarts dia 23: 

Festivitat litúrgica de santa Brígida (Suècia 1303- Roma 1373), religiosa, vídua, fundadora de l’Institut del Salvador, patrona d'Europa


Dijous dia 25: 

Solemnitat litúrgica de Sant Jaume o Santiago (anomenat el Major), apòstol (+44, per Pasqua), de Betsaida, germà de Joan (fills de Zebedeu), patró d'Espanya


Divendres dia 26: 

Commemoració litúrgica de sant Joaquim i santa Anna, pares de la benaurada Verge Maria (tradició iniciada al s. II)


Dissabte dia 27: 

A Barcelona, commemoració litúrgica de sant Cugat, màrtir barceloní (s.IV), d'origen africà, venerat al monestir de Sant Pere d'Octavià a Sant Cugat del Vallès


Diumenge dia 28 de juliol: 

Diumenge XVII de durant l'any o del Temps Ordinari

18 de juliol 2024

Horari d’estiu

Encara falten uns dies, però ja anunciem que durant els diumenges d’agost i els dos primers de setembre, fins al dia 8 inclòs, hi ha un canvi d’horari de les misses.

Els diumenges i dies festius, la missa de les 10.15 passa a les 11 i se suprimeix la missa de les 13.15.

Se suprimeix la missa exequial dels dijous feiners a les 8 del vespre. Es reprendrà el dijous 12 de setembre.

Els dissabtes d'agost hi haurà la missa anticipada a les 8 del vespre, així com la vigília de l’Assumpció de la Verge Maria.

La missa dels dies laborables es manté a les 12 del migdia.

17 de juliol 2024

Fuit Vir, una vegada hi havia un home que es deia Benet...

Així comença la primera biografia de Sant Benet, (NúrsiaÚmbria480 -MontecassinoLaci547), escrita l'any 594 pel papa Sant Gregori, anomenat el Gran. Dijous passat celebràvem la festa d'aquest gran prohom, Sant Benet, "pare de monjos", autor de la "Regla de Sant Benet", "patró d'Europa".

Amb motiu de la festa de Sant Benet he tornat a rellegir la biografia que en va escriure Sant Gregori a la seva obra "Diàlegs, llibre II". Una delícia, encara que el contingut històric de la vida del sant caldria matisar-la críticament. Amb un llenguatge que no és el dels nostres dies, hi ha pàgines memorables que ens mostren la gran petjada que el nostre sant deixà en els seus contemporanis. El difunt pare Miquel Estradé escriu a propòsit de l'obra: "Una vegada hi havia un home... al llarg dels trenta-vuit capítols del llibre la història no es mou d'aquí; l'home Benet deia això i això altre, feia aquestes i aquestes coses... Home de Déu, dirà Sant Gregori, però, tanmateix, home. Home pels altres, ens ho mostra la vida i ens ho confirma la Regla, home, però, al cap i a la fi".

Benet, com escriu Sant Gregori a la introducció de la seva biografia, "Nasqué a Nursia de nissaga il·lustre, fou enviat a Roma a fer l'estudi noble de les lletres" i, en veure els vicis i els afalacs del món, es va fer enrere. A partir d'aquest moment, començà una vida eremítica i, després de diverses vicissituds, va ser abat d'un monestir prop de Subiaco, del qual ha de marxar per raó de les enveges i oposicions que hi troba (fins i tot un intent d'emmetzinar-lo); finalment, funda el monestir de Montecassino. Aquí va ser on Sant Benet, entre els anys 530-550, redactà la cèlebre Regla que encara avui regula la vida comunitària de tots els monestirs d'espiritualitat benedictina.

Com diu el papa Gregori al capítol XXXVI: "Escrigué per als monjos una regla, la més prudent i de preclara doctrina... en aquesta regla podrà llegir-hi tots els actes del seu magisteri, puix el sant baró no volgué viure diferent del que ensenyava".

Em sembla que no exagero, si afirmo que tots els creients occidentals som hereus i deutors de la rica saviesa i espiritualitat benedictina. L'any 1985, els bisbes de Catalunya, al valuós document
Arrels cristianes de Catalunya, afirmen; "Mentre la societat catalana comença a estructurar-se, rep dels monestirs i de les catedrals l'impuls de l'esperit cristià que es manifesta en institucions tan noves i decisives com la de "la pau i la treva". És un moment singular en el qual la fundació del país i l'establiment de l'Església van plegats". En la configuració de Catalunya la influència dels monestirs, des del punt de vista espiritual, cultural i educador de la gent, fou enorme.

L'espiritualitat benedictina és com una gran font, de la qual hem begut la majoria de catòlics catalans. Els monestirs catalans que es regeixen per la Regla de Sant Benet, tant masculins com femenins, els benedictins i els cistercencs, ens ajuden a valorar una espiritualitat centrada en la litúrgia, en la Bíblia.

Enguany celebrarem el mil·lenari del Monestir de Montserrat, farà mil anys que l'Abat Oliva, un dels grans prohoms de la nostra història, fundà el Monestir de Montserrat. Montserrat, juntament amb tots els altres monestirs catalans, han estat, són i continuaran essent, un dels signes d'identitat de la nostra Església catalana.

Sant Pau VI proclamà Benet sant patró protector d'Europa, el 24 d'octubre de 1964. El 1958, havia estat declarat pare d'Europa i patró d'Occident, pel papa Pius XII. Encara que amb retard, he volgut recordar-lo, en aquests dies, convulsos per al Vell Continent: Eleccions a Gran Bretanya, segona volta electoral a França, guerra a Ucraïna, polítiques discriminatòries aplicades als immigrants, i molt més. Preguem al patró d’Europa perquè vetlli per les societats europees i doni vigor i força a les esglésies que fan camí a Europa.

Josep M. Jubany

16 de juliol 2024

Avui dimarts dia 16, festa de la Mare de Déu del Carme.

En la festa de la Mare de Déu del Carme, celebrem i agraïm els nombrosos favors que rebem per intercessió de la Mare de Déu sota l'advocació del Carme.

La festa del dia 16 ens recorda el Mont Carmel, muntanya que s'estén des del golf d’Haifa, al Mediterrani, fins a l'esplanada d'Esdrerlon. A la Bíblia és recordada per la seva bellesa. "Li són donades la glòria del Líban, l'esplendor del Carmel i de Saron" Is 52, 2 i la tradició bíblica la relaciona amb el profeta Elies.

En temps de croades (s.xiii) s'instal·len en aquella muntanya  un grup d'ermitans i, al voltant d'aquest grup, sorgeixen tot un seguit de llegendes. L’ordre s'estengué aviat per Europa.

La festa de la Mare de Déu del Carme ens recorda l'escapulari que fou, segons la tradició, un regal de la Mare de Déu a Simon Stock. Pius xii l’any 1950 va escriure sobre l'escapulari: "memorial de la Verge, mirall d'humilitat i castedat, breviari de modèstia i senzillesa, eloqüent expressió simbòlica de la pregària d'invocació divina". Durant molts segles, molts hem portat, a prop del nostre cos l'escapulari:
Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu, Santa Teresa de Lisieux, Edith Stein i molts altres formem part del santoral carmelità.

A casa nostra, són nombroses les  ordres religioses que sorgeixen el s.xix sota la inspiració de l'espiritualitat carmelitana.

La Mare de Déu del Carme és també la patrona de la gent del mar. Amb motiu d'aquesta festa, al nostre país hi ha moltes processons i benediccions de barques.

13 de juliol 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Arriba un moment en la vida de Jesús en què se sent fort i ple; convençut que pot canviar les coses, que pot convertir, que pot guarir. Ell és un home avesat a l’acció i, per això, ha sortit al carrer per buscar companys amb qui desenvolupar el pla que segurament ha anat pastant en solitari i amb l’ajut dels seus durant molts mesos. Jesús és un home jove, intel·ligent, seductor. Sap que té el do de convèncer i de fer veure la vida d’una manera diferent: des del més quotidià fins al món més profundament espiritual. 

Quan arriba el moment, envia els seus amics a fer-ne de nous, però, sobretot, a demostrar amb els fets que allò que explica i que fa a petita escala pot ser multiplicat, si són molts els que s’hi posen. Està tan convençut que se’n sortirà que els diu que marxin sense gairebé res, perquè ja hi haurà qui els acollirà. 

És la mateixa crida que sent el profeta Amós, tan ancorada en l’acció i en la prèdica d’una societat més justa, quan, com diu Pau, sent que els temps són madurs. Ara, qui determina quan són madurs els temps? Qui decideix el moment en el qual ens sentim plens per sortir al carrer sense por, per fer allò que pensem que cal fer? Déu? Les escriptures? Una premonició? Un senyal? No ho crec. Penso que qui ho determina és cadascú de nosaltres: Jesús mateix, el profeta mateix, el deixeble mateix, quan arrepleguen el coratge suficient per sortir, plens d’ells mateixos, és a dir plens d’allò que els cristians anomenem l’Esperit. També podem dir amb el salmista, plens de l’Amor de Déu, és a dir, d’Ell actuant en el més íntim de tots nosaltres. 

Els dotze predicaven a la gent que es convertissin, diu l’evangelista. Diu que treien dimonis i ungien amb oli molts malalts, els quals es posaven bons. Marc no ens diu si la gent es convertia, és a dir, si es feien seguidors d’una fe, o d’una idea. Només ens diu que quedaven guarits. 

Quantes vegades hem sentit que la sola presència d’una persona ens ha donat pau, ens ha guarit? Què no serà, doncs, sentir la presència de Jesús?

Família Vives Requena


12 de juliol 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 14 de juliol:

Diumenge XIV de durant l'any o del Temps Ordinari


Dimarts 16:

Mare de Déu del Carme o del Carmel (s.XIII), patrona de la gent de mar


Proper diumenge dia 21:

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari

11 de juliol 2024

Campaments de l’Esplai Sant Ildefons

Aquest any els campaments dels nois i noies de l’Esplai seran del 13 al 24 de juliol.

Bufes, Trenques i Mowglis aniran a un terreny a Maçanet de Cabrenys on després s’hi sumaran els Xerpes, que hauran estat fent ruta per la zona de Figueres.

Apos, el grup dels més grans, marxaran un dia abans que la resta per anar a Menorca.

09 de juliol 2024

“Al temps de la vellesa no em rebutgis” (cf. Sl 71,9)

Benvolguts

El passat diumenge 30 de juny, a la nostra comunitat es va celebrar el sagrament de la Unció dels malalts. Segons llegeixo en el Full dominical , el Papa demana als catòlics que, durant aquest mes de juliol, preguin pels qui han rebut aquest sagrament, i ho fa amb paraules molt encertades:"Preguem perquè el sagrament de la unció dels malalts doni a les persones que el reben i als seus éssers estimats la força del Senyor, i es converteixi cada vegada més per a tots un signe visible de compassió i esperança". També, com ja vàrem recordar, el dia 28 de juny se celebrà la IV Jornada mundial dels Avis i de les Persones grans. Amb motiu d'aquesta jornada el papa Francesc ha publicat un missatge amb el títol: «al temps de la vellesa no em rebutgis» (cf. Sl 71,9).  La celebració de la unció dels malalts és un signe d'acolliment, estima i valoració de les persones grans de la nostra comunitat.

Quan s'escriu sobre la gent gran hi ha el perill de fer literatura grandiloqüent incloent-hi tots els tòpics sobre la vellesa. Ara bé, els elogis que es fan dels avis i de l'estimació que els hem de tenir no sempre es tradueixen en accions eficaces que ajudin a viure amb dignitat a la gent gran.

Tots els que visiteu residencies geriàtriques sou testimonis que hi ha residents que són visitats amb molta regularitat pels seus familiars i que els mostren afecte sincer. Però, i aquesta és la gran creu de les residències, molts dels internats passen hores i hores en soledat, enyorant les persones que havien format part del seu entorn i recordant un temps que fou, però ja sense futur i, gairebé, sense present.

Segons estadístiques municipals, són nombrosos els avis que viuen sols en habitatges sense condicions: manca d'ascensor, amb un  deteriorament agut de les estructures, etc. I podríem multiplicar els exemples, que tots ja coneixeu. La soledat dels avis i la manca de mitjans per gaudir d'una vida digna, és un dels pecats socials més grans dels nostres dies. I aquí la responsabilitat és de tots. Responsabilitat de familiars i amics, i també d’aquells que tenen la missió de planificar polítiques per a la gent gran.

Com ja he apuntat en introduir el tema, no podem obviar que els avis aporten molt a les nostres vides, però no tot són flors i violes. La senectut comporta sovint una atenció especial. Hi ha malalties que demanen una presència constant al costat del malalt. No sempre és senzill i reconfortant tenir cura d'una persona d'edat. Cal denunciar les dificultats amb què moltes famílies es troben per beneficiar-se de la llei de la dependència.

He descrit algunes situacions, però com ja sabeu n'hi ha moltes més. Ara bé, la “prova del nou” per saber si tractem bé o malament els vells, és que ens preguntem, si estimem la gratuïtat, o, en canvi, ens regim per valors com: eficàcia, utilitat, rendibilitat i altres semblants. Els avis, i més quan la seva salut física o mental està deteriorada, no serveixen (no ens poden donar cap cop de mà en les nostres feines habituals) i és aleshores quan els hem d'estimar, perquè ens donen la possibilitat de ser servidors, a canvi de res. És aleshores quan sabem que som capaços d'estimar pel que "és" i no pel que "té" o pel que "fa".

Tornant al diumenge passat, en una cerimònia senzilla i emotiva, la comunitat de Sant Ildefons, va visualitzar, que la gran família parroquial no pot oblidar la gent gran. Els vells són la nostra memòria històrica.

Josep M. Jubany

06 de juliol 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

No és el fuster, el fill de Maria?

Hem encetat el mes de juliol que fa olor de vacances i tots, més o menys, ja tenim previst què és el que volem fer aquest estiu. És normal després d’uns mesos en què hem estat molt atrafegats.

Deixeu-me dir, però, que les lectures d’avui no són precisament refrescants ni de vacances... Fixeu-vos què diu el profeta Ezequiel: “t’envio al poble d’Israel que s’ha alçat contra mi, i el mateix sant Pau es troba  en lluita amb ell mateix amb unes paraules molt dures "Déu ha permès que em clavessin una espasa en  la carn" i a l’evangeli els mateixos covilatants de Jesús parlen en to despectiu i diuen d'ell "d'on li ve tot això, no és el fill de Maria?

Mai no ha estat fàcil ni planer l'anunci del regne; de vegades pot haver-ho semblat quan en comptes d'anunciar-ho en tota claredat hem buscat succedanis que han aigualit el missatge.  “Ha vingut a casa seva i els seus no l`han acollit”, dirà sant Joan, i avui qui son els seus? ens hauríem de preguntar. Sens dubte, la resposta és fàcil de deduir: som nosaltres.

Què fer davant les contradiccions que ens depara la vida? Tots veiem avui l’ambient que respira la nostra societat. Fins i tot nosaltres mateixos hi quedem sotmesos. Fàcilment tenim la coartada de mirar cap un altre costat quan les coses no ens surten com nosaltres voldríem. No voler veure la realitat és enganyar-nos nosaltres mateixos. Som ciutadans d’un temps i d’un país i ens cal ser responsables d’aquestes realitats. Les situacions que vivim no ajuden massa a l’optimisme. Vivim en una societat malaltissa, sotmesa a la violència, mancada d’uns valors ètics i això no facilita una convivència sana. Aquestes darreres setmanes hem estat testimonis de com la violència s’ha manifestat pels nostres pobles. Com a ciutadans ens ha d’esperonar a buscar aquells camins que ajudin a una bona entesa entre tots.

Unes darreres reflexions: el missatge de Jesús no s'imposa per la força sinó per un convenciment íntim arrelat al nostre cor. Aprofitem aquest dies de lleure per pensar-hi i dedicar-li unes estones. Ell mateix ens ho diu:" heu amagat als  savis i als entesos i ho heu revelat als senzills. I una segona reflexió. Aprofiteu també aquests dies de vacances per fruir de la natura, del mar o de la muntanya, d’una bona lectura, d’una bona música i per a cultivar les bones amistats. Un molt bon estiu!

Lluís Saumell

05 de juliol 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 7 de juliol:

Diumenge xiv de durant l'any o del Temps Ordinari

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

 

Dijous dia 11:

Festivitat litúrgica de Sant Benet (+547), abat, patriarca dels monjos d'Occident i patró d'Europa

 

Proper diumenge dia 14 de juliol

Diumenge xv de durant l'any o del Temps Ordinari

03 de juliol 2024

Escrits pel 75è aniversari de la Comunitat de Sant Ildefons

Una de les activitats programada per a la celebració d'aquest aniversari és la publicació d'escrits de membres de la nostra comunitat on expressin el que ha significat per a ells formar part  de la Comunitat de Sant Ildefons.

Ja ens han arribat uns quants testimonis, però ens sembla que podrien ser molts més.

Si us plau, animeu-vos, i aquest estiu escriviu.

Hi ha temps fins a principis de setembre.

Els podeu enviar al correu electrònic: 75aniversarisantildefons@gmail.com

02 de juliol 2024

Testimoni de la dona siriofenícia

Redacto aquest escrit el dia de Sant Joan. En aquest dia, com recorden els diaris, fa dos anys de la tragèdia o massacre de Melilla. El 24 de juny de 2022 unes 2.000 persones van intentar saltar la tanca de la ciutat autònoma espanyola pel pas del Barrio Chino, que fa frontera amb la ciutat marroquina de Nador. La majoria d'aquests immigrants irregulars eren d'origen sudanès i s'estima que, després de la intervenció de les forces policials a les dues bandes de la frontera, hi va haver 37 morts i un nombre de desapareguts que supera els 70. Malgrat que tot és molt fosc, no tinc intenció de fer cap comentari crític a les diverses actuacions polítiques. El que vull subratllar, una vegada més, és el tracte cruel al qual se sotmet els immigrants que cerquen la vida digna, que els és negada al seu país d'origen.

El dimarts dia 16, el bisbe emèrit de Tànger, el franciscà Mons Santiago Agrelo, convidat per la tribuna Joan Carrera, va pronunciar una conferència sobre la immigració. Entre altres consideracions digué: "Les fronteres maten i només hi són per impedir l'entrada dels pobres". I afegí: "És increïble i sorprenent que hi pugui haver centenars i milers de morts cada any a les nostres fronteres sense que això suposi a la consciència comuna un xoc d'atenció". Recordà que els immigrants són pobres i que no ajudar els immigrants és oblidar-se dels pobres.

Acabà amb aquestes paraules que no ens poden deixar indiferents: “Els immigrants són l'evidència d'un món injust, cruel, pervers, travessat per una violència institucionalitzada contra els pobres. Ells són les víctimes d'una manera d'entendre la vida, les relacions, el treball, la dignitat de les persones... Hem omplert de pobres els camins de la terra. Hem matat el nostre germà. I fingim haver trobat la felicitat”.
Considerant aquests fets, he llegit a l'Evangeli el testimoni de la dona siriofenícia (Mc. 7, 24-30 i  Mt. 15, 21-28). Aquesta dona, estrangera, a qui personalment admiro, podria exemplificar perfectament els immigrants, pateixen i ens demanen ajut, com ella va fer amb Jesús.

En aquest relat, Jesús surt de Galilea i s'endinsa a Tir, l'antiga Fenícia. Als evangelis se'ns diu que la terra de missió del Jesús històric només és Israel; l'evangeli en sortirà després de la resurrecció. Per aquest motiu, Jesús vol passar desapercebut i és en terra estrangera que una dona cananea, plena d'angoixa i patiment, li demana que guareixi la seva filla.
Jesús es mostra reticent i amb una frase molt dura li respon: Deixa que primer s'alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. Malgrat aquesta resposta, ella respon:  Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure. Fou aleshores, que el Senyor després d'elogiar la fe d'aquella dona, se la mira, es compadeix d’ella i guareix la noia.

Els que vivim al Primer Món busquem raons per dir no als immigrants. Els grups populistes ens els recorden contínuament. Però, cap raó és equiparable al dolor dels qui arrisquen la vida travessant el mar. Jesús mira la dona i canvia d'opinió. També nosaltres hem de mirar-los als ulls als immigrants, hem de conèixer el seu sofriment.  Hem de canviar d’opinió. Hem d'acollir-los.

Josep M. Jubany