El testimoni dels sants

En aquestes darreres setmanes, a causa de la malaltia del bon amic i col·laborador Josep M. Lari, m'he hagut de fer càrrec de la darrera pàgina del Full. I m'ha semblat que podia interessar divulgar la història d'algunes persones singulars de la història de l'Església. He dedicat els escrits a glossar la dona sirofenícia de l'Evangeli, la Mare de Déu del Carme i Sant Benet. Ara El santoral ens recorda persones que van conviure amb Jesús i que tingueren una relació molt especial amb ell. El dimarts 22, santa Maria Magdalena, qualificada pels pares de l'Església com “l'apòstol dels apòstols”; el dia 25, sant Jaume, apòstol del Senyor; el dia 27, sant Joaquim i Santa Anna, amb aquests noms, segons tradició venerable, es coneixen el pares de Maria de Natzaret; el dia 29, santa Marta, germana de Maria i Llàtzer.

També celebrem la festa d'una santa, que si bé és desconeguda per molts, el papa Joan Pau II li encomanà el co-patronatge d'Europa: el dia 23, celebrem Santa Brígida , nascuda a Suècia, tingué grans experiències místiques.

Igualment, trobem en el calendari la commemoració dels primers testimonis "màrtirs” a casa nostra:  el dia 27, santes Juliana i Semproniana, conegudes com les "santes de Mataró" i també, el mateix dia 27, és la festa de sant Cugat, màrtir.

El mes acaba amb les festes de dos sants , el dia 30, un bisbe pare i doctor de l'església: sant Pere Crisòleg i el darrer dia del mes, el 31, sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.

No hi ha espai, per glossar la vida de tots aquests sants i el missatge que ens aporten. Com podeu comprovar, les seves biografies són diferents, però hi ha un denominador comú, la seva santedat, o dit d'altra manera, persones que van voler viure, fent cas de l'exhortació de Jesús."Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte". Els sants són un gran tresor de l'Església. Ens ho recorden les paraules de la carta als hebreus . "Així, doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir * en la prova que ens és proposada. *Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud. (Hb12, 1-2)

Els sants no només són testimonis de la fe, sinó que també són els nostres intercessors davant de Déu, ho expressa amb paraules encertades, la litúrgia en un dels prefacis de la missa dels sants: el testimoni admirable dels vostres sants, que són per a nosaltres signes certíssims del vostre amor. Ells ens encoratgen amb el seu exemple i, amb la seva intercessió, ens ajuden perquè arribem al terme de la salvació

Més d'una vegada he considerat que una bona catequesi per als adolescents és fer-los conèixer les biografies dels sants més significatius de cada època. Com diu l'adagi, les paraules mouen, els exemples arrosseguen. Ja Pau VI , en el seu important escrit, “L'anunci de l'Evangeli", ens recordava que el món d'avui més que paraules el que necessita són testimonis.

El perill dels llibres de la vida de sants és que el seu plantejament i redacció siguin molt hagiogràfics i que se'ns presentin personatges que no semblen del nostre món. Persones que són dignes de ser admirades, però no imitades. Calen biografies de sants on, amb rigor històric i sense "ensucrades", es presenti el biografiat com el qui fou, un home o una dona de carn i ossos amb les seves qualitats i defectes, vivint les vicissituds del seu temps. Persones que, enmig del món en què van viure, s'esforcen, amb l'ajut de Déu i la pregària, a ser fidels a l'evangeli.

Josep Maria Jubany