El temps d’Advent ha estat protagonitzat per uns
personatges que, tot i estant ubicats en un temps passat molt llunyà, avui ens
han fet respirar, amb les seves paraules, amb els seus gestos i amb els seus
fets, una atmosfera d’esperança per la presència d’una realitat nova, la
característica de la qual és justament la possibilitat de que hi pot haver un
temps present on tots puguem experimentar una vida social i col·lectiva més
plena, més feliç, més humana. Aquets protagonistes han estat Maria, Joan
Baptista i Elies. Tots ells, arrelats en un temps difícil, ens ensenyen a mirar
cap el futur sense deixar el moment present que a cadascú els ha tocat viure.
Mirar cap el futur, és a dir, alçar el cap i mirar l’horitzó, és la primera
cosa que se’ns invita a fer per adonar-nos que, si bé és cert, que tots els
dies tenen la seva malícia, no podem capficar-nos només en allò que de negatiu
tenen els nostres dies. A la vida de tothom hi ha dubtes, vacil·lacions, pors,
foscors, desconcerts, però també tots sabem per experiència que aquests moments
negatius tenen la seva fi, que s’acaben, que passen.
Elies, poèticament, albira i canta un temps nou per al
seu poble, lligat a l’aparició d’una persona misteriosa que, encara que ens el
presenta com un infant, arrossegarà al poble cap a una prosperitat material i
espiritual que tothom desitja, però que des de fa temps es mostra esquiva. Joan
Baptista predica i els seus crits en el desert es deixen sentir per tota Judea,
fins i tot a la ciutat de Jerusalem. Les seves paraules són directes i, com a
sagetes que es dirigeixen al cor dels homes que l’escolten, fereixen, fan
despertar les consciències, inviten a canviar de criteris i tal vegada també de
vida, i empenyen a tothom a continuar fent camí malgrat totes les dificultats.
També ell fa referència a una persona que quan arribi, a
més de batejar amb aigua com fa ell, batejarà amb Esperit i foc a tots els qui
se li acostin i el vulguin seguir. Maria és una noia jove que té una situació
personal gens senzilla, però que també té inquietuds i sap escoltar el seu cor.
Surt de casa seva per anar a l’encontre d’una cosina que la necessita i, enmig
d’un diàleg sorprenen i magnífic entre elles, canta la seva esperança en el
fill que porta en el seu ventre i que espera amb confiança. El que tenen en
comú aquests tres personatges del temps d’Advent és que no dirigeixen la seva
atenció sobre elles mateixes, sinó sobre una persona forta i potent que encara
no ha arribat, però que és a prop i pot aparèixer en qualsevol moment.
El que en
diem “cicle de Nadal” fa referència a una sèrie de festivitats que, a partir del s. IV, se celebren en totes les tradicions
cristianes, i que com element comú a destacar és que totes elles ens parlen de presència i alhora de misteri, de
manifestació i de silenci, de revelació i al mateix temps d’ocultació. Les
festes importants que estructuren aquest cicle són: Nadal (Nativitat), Epifania
(Reis) i Baptisme de Jesús. (En
alguna tradició litúrgica oriental s’hi va afegir també una celebració en la
que l’evangeli que es proclamava era el de les noces de Canà, propi de
l’evangelista San Joan).
En totes
aquestes festivitats es fa referència a la persona de Jesús com a manifestació
(epifania) de Déu a la Humanitat. Les
narracions evangèliques de Mateu i de Lluc escenifiquen com aquesta
manifestació de Déu es concreta en l’humil naixement del fill de Maria i Josep
(Nadal), però que es revela de manera universal a tots els pobles de la terra
(Epifania), començant pel sorprenen anunci a uns pastors, considerades les
persones més pobres del poble d’Israel. Tanca aquest “cicle de Nadal” la
festivitat del Baptisme de Jesús, en la que els evangelis fan clara i explícita referència a la presència de Déu
en la persona de Jesús (el cel obert, la veu de Déu que surt dels núvols, el
colom com a símbol de l’Esperit que es dona a Jesús, el compliment de les
profecies de Joan i la realització de l’esperança de Maria).
Aquest nucli
del “cicle de Nadal” ha estructurat el temps i les festes de les civilitzacions
occidentals i d’una bona part de l’oriental. Les llums i els ornaments que engalanen les places i carrers de les
nostres ciutats i pobles continuen tenint avui com a arrel i referència el fet
del naixement de Jesús, que és la “Llum
del Sol que s’alça des d’Orient” o, com diu Sant Joan, “(Ell) és la llum veritable, el que ve al món i il·lumina tots els
homes”. El cas és que, avui, no hi ha cap anunci, promocionant les compres
i rebaixes d’aquests dies, que faci referència al naixement de Jesús, fora
d’alguns anuncis –poquíssims- que tímidament van dirigits als infants i que
s’intensifiquen a mesura que s’apropa la festa dels Reis, perquè, innocents
ells, continuen creient en la màgia de les nits i en els regals promesos.
Malgrat aquesta absència de referència al naixement de
Jesús en la propaganda comercial, en alguns anuncis hi trobem petites notes que
recorden que aquestes festes, a més d’un intercanvi de regals, són festes d’encontre familiar, de
retrobar-nos entorn d’una taula, de compartir joia i experiències que ens podem
explicar els uns als altres. Penso que això, en general, és molt positiu,
encara que tots coneixem persones que totes aquestes manifestacions les
experimenten de forma negativa i que no volen saber-ne res d’aquestes festes, i
que n’hi ha d’altres que no les celebraran, perquè no tenen el mínim per a
sobreviure.
Més enllà d’aquesta esquizofrènia social de mantenir uns
temps de festa ignorant-ne volgudament l’origen, però traient-ne un profit
econòmic suculent, cal també posar de relleu que també la fe cristiana ens fa comprendre el Misteri de l’Encarnació com
un encontre de Déu amb la Humanitat. Fa ja molts anys, un teòleg va
escriure un llibre que el titulà “Crist, sagrament de l’encontre amb Déu”
i, dintre d’aquesta perspectiva de fe, avui nosaltres podem afirmar que Jesús s’esdevé la traducció humana de Déu o,
com diu Joan en el seu evangeli, Jesús
és la paraula de Déu feta carn. Aquest és el sentit cristià de les festes
de Nadal i per aquest motiu fem festa. La
primera descoberta de la fe és confessar que l’home Jesús és Déu. Des d’un
punt de vista d’introducció a la fe, és del tot imprescindible passar per la persona
de Jesús per arribar a comprendre –i sempre amb límits- qui és Déu per als
homes. Justament perquè, plens de dubtes i d’obscuritat, hem descobert que
en Jesús Déu s’ha fet home, intuïm que la nostra realitat humana pot ser apta
també per poder parlar de Déu, per poder-nos apropar a Déu. Aquest intercanvi
de coneixement fa possible que no tinguem necessitat de dessacralitzar el
Misteri de Jesús, perquè, si hem descobert en la humanitat de Jesús la
presència de Déu, hem de confiar que la nostra realitat humana ens pot permetre
parlar i dirigir-nos a Déu. En l’home
Jesús és Déu qui ha pres cos, és Déu qui s’ha humanitzat, és Déu qui parla el
nostre llenguatge.
El canal #0 de Movistar emet un reportatge titulat “El
futur de la religió”.
En aquest vídeo que es pot veure a continuació hi ha la part d’aquest documental on Iñaki
Gabilondo es reuneix amb quatre joves que professen el catolicisme, l'evangelisme,
l'islam i el judaisme, per analitzar el futur de la fe en les noves generacions
i la relació entre els fidels d'aquestes quatre religions.
A més, ens altres moments del reportatge, Gabilondo parla
amb grans experts nacionals i internacionals de la situació de l'agnosticisme i
l'ateisme, els corrents populistes i les teories de la conspiració en la fe, i
planteja dues grans preguntes: l'home és una creació de Déu, o és Déu una
invenció de l’home? Està en la naturalesa humana tenir fe en un ésser superior?
Mn.Josep Maria
Jubany comenta les lectures del IV Diumenge d’Advent.
Miquees 5, 1-4
¿Què ens diu el
misteri que Déu, essent immensament gran, omnipotent, tot amor, es volgués
encarnar en un ser humà i en un lloc pobre i desconegut, lluny dels palaus, de
les riqueses, de les cases grans...? “Però, tu Betlem d’Efratà, petit entre els
clans de Judà, de tu sortirà qui senyorejarà Israel” ¿No ens voldrà dir el
misteri que hem d’aprofundir i entrar en tot allò que és petit i empetitir-nos?
Salm 79
Aquest Salm ens situa
enmig dels laments, d’uns grans i variats laments, però, malgrat tot, acaba amb una afirmació que ens omple de força.
“Però nosaltres,
el vostre poble, ramat de la vostra pastura, et lloarem eternament i narrarem les
teves lloances de generació en generació”
2a Lectura. Hebreus 10, 5-10
Aquesta lectura
ens va bé per veure on ens trobem.
Com és la nostra
vida de cada dia?
Preguem, matí,
migdia, tarda i nit. Fem alguna almoina de tant en tant. Visitem o truquem a
familiars i amics, també de tant en tant. Tot això no són actes semblants a les
ofrenes i holocausts dels quals parla la carta. Ens diu: “però tot això tu no ho vols, estant tots
oferts segons la llei”. I segueix el text: “Vinc per fer la teva voluntat”
Amb tot això fem
la seva voluntat? Estimem de debò amb tot el cor i amb tota la nostra ànima a
les germanes i als germans?
“Anul·la el
primer per establir el segon”
Evangeli. Lluc 1, 39-45
Quines vivències
tan intenses!!! Quina fe tan profunda!!! És un text per contemplar.
María estava en
estat, eren els primers mesos, però malgrat les dificultats de l’època
i les poques
dones que devien viatjar en aquell estat, ella, decidida, en saber que la
cosina també estava esperant un infant i de forma extraordinària perquè era
molt gran, va agafar el seu farcell i se’n va anar a veure-la.
Nosaltres també
tenim aquesta diligència quan algú ens necessita? o tenim mandra, o fan un
serial que ens agrada molt o toquen un Simfonia que trobem meravellosa i potser
ho arreglem amb un cop de mòbil?
Deixem,
tanmateix, d’experimentar aquella comunicació meravellosa entre les dues dones
i els seus infants. Va dir Elisabeth: “perquè així que va sonar la teva veu de
la teva salutació en la meva orella, el nen que portava en el meu si, va exultar
de goig” Amén.
Angelina Hurios
Un
any més la pandèmia ens obliga a modificar els horaris tradicionals de les
Misses del vespre del 24 desembre.
Missa
familiar
8 del Vespre. Missa on són convidats especialment els infants,
acompanyats pels seus familiars, pares, avis. Per sort, és una eucaristia molt
concorreguda, però, degut a les circumstàncies, i sabent-nos molt de greu, n’hem
de limitar l'aforament. Per aquest motiu, per participar-hi caldrà una invitació
prèvia, que ja es pot recollir a secretaria de la comunitat (no cal dir que les
invitacions són gratuïtes i es donaran per rigorós ordre de demanda).
Possibilitat d'una missa les 18 hores. Si la demanda
d'invitacions per la missa de les 8 del vespre fos molt gran, i com
ja vàrem fer l'any passat (aleshores l'aforament permès era molt més reduït),
celebraríem una eucaristia a les 18 hores, per a la qual també caldrà
invitació.
Missa
del Gall. 2/4 d'11 del vespre
Enguany,
per facilitar l'assistència a persones grans, avancem la celebració a 2/4 d'11 del vespre.
Diumenge
dia 19:
Diumenge IV d'Advent
De
dilluns dia 20 a divendres dia 24:
Són fèries privilegiades d'Advent
Dijous
dia 24:
Després de l'Hora menor (Nona),
s'acaba el Temps d'Advent i comença el Temps de Nadal amb les celebracions de
la Vigília del Nadal del Senyor
Dissabte
dia 25:
Solemnitat litúrgica del Nadal de
Nostre Senyor Jesucrist, a Betlem de Judà (6 a. C.)
Proper diumenge
dia 26:
Diumenge
dins l'Octava de Nadal. Festivitat litúrgica de La Sagrada Família: Jesús,
Josep i Maria que preval davant la festivitat de Sant Esteve, diaca i
protomàrtir (+35) a Jerusalem
El canal #0 de Movistar emet un reportatge titulat “El
futur de la religió”.
El 2050, el cristianisme i l'islam continuaran sent les
religions majoritàries, i hi haurà menys no creients al món tot i que a Europa
aquests creixeran un 10%.
En aquest reportatge, Iñaki Gabilondo dirigeix les seves preguntes a la situació de les religions a
Occident i a la realitat de les religions monoteistes (catolicisme, judaisme i
islam) i orientals (budisme, sintoisme i hinduisme), a més d'analitzar el paper
de la dona a les religions en el futur i buscar els punts de trobada entre les
diferents religions.
En aquest vídeo es pot veure el fragment en el que Iñaki
Gabilondo entrevista el jesuïta Pedro Miguel Lamet.
Inspirats en la segona lectura del III diumenge d'Advent: carta de sant Pau als cristians de
Filips (Fl 4,4-7)
1.
Viviu sempre contents en el Senyor;
ho repeteixo, viviu contents. L'Apòstol
ens exhorta a viure contents, no és una alegria superficial, sinó la joia dels
que estan en pau amb Déu i els germans. La joia que fa proclamar a Maria el
Magnificat perquè se sap estimada per Déu.
a) En aquest temps de pandèmica m'he mostrat
malhumorat? M'he preocupat només pel meu benestar? O bé , he procurat portar alegria enmig
de circumstàncies adverses? Les meves accions i paraules han ajudat a portar
serenor als qui viuen atribolats i angoixats?
b)
Soc conscient que hi ha moltes famílies que no són felices perquè no tenen el
necessari per viure? Soc generós amb els més necessitats? Aporto alegria a
persones que conec i viuen amb tristesa la soledat o la malaltia?
c)
És per a mi motiu d'alegria poder col·laborar en la construcció d'un món
més just?, o em desentenc de qualsevol col·laboració que se'm demani o pugui
realitzar, per mandra , desídia,
comoditat?
2. Que tothom us conegui com a
gent de bon tracte. Sant Pau demana a la comunitat de Filip que
siguin persones respectuoses amb els seus conciutadans. La trobada de Maria
amb Elisabeth és un exemple de com les dues cosines s'ajuden i es tenen
consideració.
a). Tracto amb superioritat les
persones que no tenen la meva cultura?, o el meu poder adquisitiu?, o són
d'una cultura diferent de la meva? Maltracto, calumnio, difamo
aquells que no pensen com jo?, o pel motiu que sigui, els considero rivals?
b) Davant del conflicte, cerco i
m'esforço en posar pau? O m'agrada discutir, no per l'amor a la veritat, sinó
perquè vull imposar la meva voluntat?
c)
M'esforço amb les meves accions i actituds a fer una societat més cívica?
Respecto els meus conciutadans: no embrutant els carrers, no fent soroll
innecessari, respectant el mobiliari urbà?
3. El Senyor és a prop. No us
inquieteu per res. Sant Pau va viure molts moments de tribulació, ell
mateix ens explica a les seves cartes, les persecucions que va patir. La
predicació de l'Evangeli fou per a ell motiu de molta inquietud, ara demana als
Filipencs que no s'inquietin, perquè ell està convençut que si tenim Déu a
favor nostre, qui tindrem en contra?
a)
Aquests dies d'Advent he dedicat alguns moments a contemplar i reflexionar tot
el que significa per a la humanitat el que celebrarem per Nadal? O Nadal s'ha
esdevingut un dia entranyable en el calendari de festes familiars, però
l'aspecte religiós ens és una idea boirosa que sovint comença i acaba en
fer el pessebre i cantar nadales?
b)
Malgrat els problemes i tribulacions que tots patim, mantenim viva l'esperança en
el Senyor que ve? o ens deixem emportar pel desànim i el pessimisme?
c) Quan parlo de Nadal amb els meus
familiars i amics, especialment amb els més petits, procuro ensenyar-los el què
significa el Misteri de Déu fet home? O només els parlo de costums i
tradicions?
4. A cada ocasió acudiu a la
pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de
gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà
els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Sant Pau exhorta els
membres de la comunitat de Filip, que siguin persones de pregària. Com Maria
que, com ens diu l'evangelista Lluc, guardava tot això en el seu cor i ho
meditava.
a) Durant aquest temps d'Advent,
m'esforço a preparar dignament les festes que celebrarem. Intensifico
la pregària?. He dedicat temps a fer
un bon examen de consciència? Visc les celebracions penitencials com un moment
fort, de penediment, d'oració
intensa i de pregària al Déu bondadós perquè m'ajudi a convertir-me?
b) Soc humil i reconec que tota la vida
és un do de Déu i li prego perquè m'ajudi a viure com a Fill de Déu? Porto a la
meva pregària personal les angoixes, sofriments, tristeses i les alegries del
nostre món, quan reso només tinc present
les meves qüestions?
c) Per acabar, tot contemplant la pau de
Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre. Vivint en una contínua acció de
gràcies?, Nadal és la manifestació de l'amor de Déu, ens adonem del que
significa? Ens és motiu per estar sempre contents?
Mn.Josep Maria
Jubany comenta les lectures del III Diumenge d’Advent.
Gaudete
El temps d'Advent és per preparar
la celebració del naixement de Jesús: és un temps seriós de reflexió, però avui
aquest temps es veu trencat per una jornada d'alegria.
A la primera lectura d'avui
Sofonies ens diu "Alegra't i celebra-ho de tot cor, ciutat de
Jerusalem, el Senyor ha fet fora els qui et condemnaven". Avui,
però, vist des d'un punt de vista humà, hi ha pocs motius d'alegria: tenim la
pandèmia, la decadència del nostre planeta, els immigrants que moren al
mar, les guerres, la mentida que és qui mana a cops d'injustícies, els
rics que cada cop són més rics i els pobres que passen gana. Queden encara
molts més motius per rondinar que no pas per somriure. Em pregunto ben amoïnat
quin futur espera a les meves tres besnétes...
Deixem el punt de vista humà i
tornem a les paraules del profeta Sofonies: "El Senyor, el teu Déu, el
tens a dins com a Salvador poderós". Hauré de tancar portes
i finestres, lluny del soroll i en la tranquil·la foscor i, d'aquesta manera,
podré entendre millor el que diu el profeta. Miraré de trobar el Senyor dins
meu.
En la segona lectura d'avui Sant
Pau intenta també animar-me quan diu: "Germans, viviu sempre contents
en el Senyor" i ho repeteix. La solució per al pessimisme, doncs,
és viure en el Senyor, que no vol dir passar de tot i pensar que ja s'ho faran.
Potser en el meu petit món puc fer alguna cosa, com pot ser mirar de fer
el bé, somrient, no solament enmig dels qui estimo (això no és massa difícil),
sinó també amb els altres. A veure quan m'hi poso!
L'Evangeli d'avui ens diu que
qui tingui dos vestits en doni un a qui no en té. No val la temptació de donar
el vestit vell. També és interessant la pregunta que els cobradors d'impostos,
que són personatges poc recomanables, diuen a Jesús que els aclareixi què han
de fer i el Mestre els diu: " No exigiu més del que està
establert". Des de fa molt temps el cobrador d'impostos del
Gobierno espanyol és Hacienda i m'agradaria veure publicades unes
balances fiscals serioses per saber si els catalans paguem el que està
establert, com diu Jesús. També els guardes fan una pregunta semblant a Jesús. El
Mestre els respon: "No forceu ningú amenaçant de
maltractar-los". Pel que fa als guardes d'avui podríem posar
una casuística poc simpàtica.
L'Evangeli d'avui acaba amb les
paraules de Joan que, després d'amenaçar-nos amb foc, anuncia al poble la
Bona Nova. La lliçó que recullo de les lectures d'avui és que els
cristians hem de tenir sempre bon humor i quan sentim rondinar algú, el
millor que podem fer és fer broma de nosaltres mateixos. Això funciona per despertar
l'alegria.
Us desitjo ben
sincerament que gaudiu (gaudete) d'un Nadal ple de pau i de
joia.
Àngel Oliva
Dilluns, 13
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Reunió del consell pastoral a les 8 del vespre
Dimarts, 14
Trobada del Grup de celebració i pregària de 10 a
11 del matí
Trobada telemàtica
del Grup de reflexió bíblica a les 19,15 h. Tema: De l’Evangeli de Joan - Aparició
de Jesús a Maria Magdalena
Dimecres, 15
Vetlla de
Pregària d’Advent a les 8 del vespre
Dissabte, 18
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda
Diumenge,
19
Sessió de Catequesi familiar mensual a partit de
3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba
participant de l'eucaristia a 1/4 d'1 del migdia
Diumenge
dia 12:
Diumenge III d'Advent, anomenat també Domenica Gaudete, essent el rosat el
color litúrgic d'aquest diumenge, encara que no és d'ús obligat, també pot
ser-ho el color morat
Dilluns
dia 13:
Commemoració litúrgica de Santa
Llúcia (s. III-IV), verge i màrtir a Siracusa (Sicília)
Dimarts
dia 14:
Commemoració litúrgica de Sant
Joan de la Creu (+1591), prevere carmelità (reformador de l'Orde) i doctor de
l'Església
Dijous
dia 16:
Commemoració litúrgica de Sant
Josep Manyanet i Vives (1833-1901), nat a Tremp, prevere d'Urgell, fundador
dels Fills i Filles de la Sagrada Família
Divendres
dia 17:
Comencen les fèries privilegiades
d'Advent, del 17 al 24 de desembre
Proper diumenge dia 19:
Diumenge IV d'Advent
Una data a
recordar: la del dimecres 15 de desembre
a les 8 del vespre, moment en què celebrarem un dels actes centrals de l’Advent
preparat pel consell pastoral, la vetlla de pregària. Com hem anat fent els
últims anys, serà a l’estil de Taizè Us
convidem a reservar aquesta data a les vostres agendes.
La pregària ens
predisposa a la celebració de la vinguda del Senyor en la intimitat dels
nostres cors i manté viva la nostra esperança.
El passat dia
30 de novembre el Govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar les vint
persones i deu entitats guardonades enguany amb la Creu de Sant Jordi, entre
les quals hi ha la presidenta de l’Associació Cristianisme al Segle XXI, amb
seu a la nostra comunitat, Mercè Izquierdo Aymerich. És la màxima distinció que
atorga la Generalitat a tots aquells que han destacat en la defensa de la
llengua i la cultura catalanes.
La seva
trajectòria professional la fa mereixedora d’aquest reconeixement. Ha estat professora de
química de secundaria (des del 1964), a la UAB (des del 1970) i de didàctica de
las ciències i història de la química també a la UAB (des del 1987); actualment
és catedràtica emèrita al Departament de didàctica de les matemàtiques i de
ciències experimentals de la Facultat de ciències de l’educació de la UAB.
La felicitem amb goig i ens felicitem per aquesta tan bona
notícia.
Fra
Ferran ha deixat una profunda petjada entre nosaltres. Segons ell m’havia explicat
moltes vegades, fou Mn Joan Alemany qui li demanà que ajudés a la parròquia de
Sant Ildefons. Ell, no tan sols fou un lleial col·laborador de la nostra
comunitat, sinó que s’hi identificà totalment. Tinc molt present els seus
esquemes de revisió de vida per ajudar els exàmens de consciència a les
celebracions penitencials, les seves homilies de les misses diàries i
dominicals. El capítol dels
reconeixements és molt llarg, no tinc espai per detallar-los tots, però en vull
subratllar un: mai tenia un no. Si se li demanava una suplència, o que fes
qualsevol servei, ja se sabia com reaccionaria; primer, et mirava, feia un
acudit (com per exemple, “això ho haig de consultar amb el coixí”), es mirava
l’agenda, et feia un somriure i et contestava: sí, i afegia, “si no m’he mort
abans.”
Us
confesso que em va produir una gran tristesa la forma en què es va produir el
comiat de la nostra comunitat. Els darrers anys de la seva vida fra Ferran va
patir una malaltia neuronal que feia que tingués greus oblits de memòria i
també que fos incapaç d’adonar-se del seu deteriorament mental. Els que assistíeu
a les celebracions presidides per ell ho recordareu; a vegades no venia el dia
que tenia assignat i apareixia un altre dia, fàcilment s’oblidava d’alguna part
de l’eucaristia, redactava diverses vegades el comentari a la Paraula de Déu per
al Full, perquè no recordava que
ja ho havia fet, etc. Desprès de parlar-ne amb el pare guardià de la seva
comunitat, i també al si del nostre consell pastoral, amb tota la delicadesa de
la qual vaig ser capaç, li vaig proposar que fes vacances, i que durant un
temps no vingués. Sóc conscient que per a ell això fou molt dur, no ho va
entendre. La comunitat el convidà el dia de Sant Ildefons per manifestar-li
públicament el nostre agraïment i fer-li un petit homenatge. Ell, ja molt
despistat, en la seva intervenció, només encertava a dir : ”mossèn, només que
diguis que vingui a Sant Ildefons jo torno” i en privat em repetia: “deixa’m
tornar”. Explico aquest episodi, perquè explicita molt bé l’estimació que fra
Ferran tenia per les persones que formem aquesta parròquia.
Ara
fra Ferran s’ha trobat amb “la germana mort”. Seu a la taula que el Senyor té
preparada per als homes i dones bons, taula presidida pel mateix Senyor, i on
seuen la Mare de Déu, sant Francesc, els seus familiars i tantes i tantes
persones, que fra Ferran, amb gran saviesa i estimació, va ajudar a trobar els
camins del Senyor. Segur que en aquests sants comensals els està explicant
algun del seus nombrosos i divertidíssims acudits.
Ferran,
bon amic i company, per a tu enguany no hi haurà Advent, ja que has arribat al
final del camí. Prega per tots nosaltres, perdona si no t’has sentit ben
tractat, nosaltres només podem dir:
Gràcies i que al cel ens puguem
retrobar.
El
dijous dia 9, a les 8 del vespre, a la missa exequial de la comunitat pregarem
per ell.
Josep
M. Jubany
Mn.Josep Maria Jubany comenta les lectures del II Diumenge d'Advent.
I tothom veurà la salvació de Déu
Avui
Setmana II d’Advent, el relat de Lluc, 3, 1-6
comença datant «L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar» i, a
continuació, els noms dels poderosos del temps de sant. Joan.
De
la infantesa de Joan Baptista no en sabem gran cosa; podem llegir el que ens
diu Lluc 1: 5-17: «En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del
torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia
Elisabet. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment
de tots els manaments i les observances del Senyor.» També recordem la visita
de Maria a la seva cosina Elisabet, i als vint-i-vuit anys el trobem a la riba
del Jordà complint la seva missió: predicar un baptisme de conversió, demanar
perdó pels pecats, i anunciar la prompta arribada del Messies. Va batejar
Jesús, un fet que representa el principi de l’activitat pública del Senyor.
Joan
era un gran home que va viure d’acord amb la veritat i és tot un exemple
d’austeritat i d’humilitat.
De
Joan en parlava el profeta Isaïes al llibre dels oracles, quan hi diu: «És veu
d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves
rutes...»
Reconforta
pensar que de la llista de poderosos del seu temps no en queda res: Cohèlet
12:8 BCI «Vanitat i més vanitat tot és en va.»
Han
passat molts anys i aquests poderosos i cruels Herodes i Herodes Antipes han
caigut en l’oblit o inspiren el menyspreu de tothom. De Joan, en canvi, ens en queda
el seu testimoniatge. Com llegim al Llibre de la Saviesa «Les ànimes dels
justos estan en mans de Déu, i cap turment no les podrà tocar.»
De
com Joan ha arribat al cor del poble en donen testimoni la multitud de pintures
i escultures que li són dedicades, les festes que ens el recorden, com ara la
nit de sant Joan, els goigs que l’invoquen, a banda de ser patró de pobles i
esglésies. No oblidem que el nom Joan és dels més populars arreu del món.
Goigs
del gloriós Profeta i Màrtir sant Joan Baptista
Lletra
de Josep Torras i Bages, Bisbe de Vic.
Música de Mn. Francesc Baldelló
De
la fam, contagi i guerra
vullau
a tots preservar.
Sant
Joan, als qui us imploren
vullau-los
sempre ajudar.
Rosa Maria Olivella i Prats
