La Festa de la Sagrada Família
El diumenge just després de Nadal, Sant Esteve en aquest cas, té un clima propi després de la gran festa de Nadal. En aquests dies de retrobament familiar (encara limitats, però, per la pandèmia) i d’invocar els bons sentiments com a contrast entre els problemes de la nostra quotidianitat i l’anhel de serenitat, les lectures d’aquest diumenge ens aporten senzillesa i misteri. Senzillesa de l’infant que creix amb la seva família en plena humanitat i misteri per unes paraules i una autoritat que Ell manifesta i que sempre ens sorprenen.
La família de Jesús viu la senzillesa i la
transcendència d’una vida clau per a la humanitat, una vida normal en una
família com la nostra i una vida extraordinària en una família
excepcional: l’infant que viu i va amb
els seus pares a la festa de Pasqua (una activitat normal en la vida familiar),
que provoca un trencament generacional quan decideix quedar-se al temple (com
sovint passa amb els adolescents i joves en les nostres famílies de forma
habitual), que parla amb els seus pares en termes que ells no entenen, però que
mostren una dimensió i una transcendència que ells mateixos no esperen.
Sempre trobem
reflectida en els textos evangèlics aquesta doble dimensió en la vida de Jesús,
humana i divina. Un complement que és essencial per poder entendre la seva vida
i el seu missatge. Jesús, per Nadal, es manifesta i revela, però també és una
revelació per a l’home que creix amb l’ajuda de Déu. Perquè Nadal és la
revelació de la plena humanitat de Déu que es fa present entre nosaltres a
través de la tendresa de l’infant a la menjadora. La infinitud de Déu en
aquesta mirada confiada i senzilla de Jesús infant. Déu es manifesta de nou al
nostre costat i ens mostra fins a quin punt som importants per a Ell
enviant-nos de nou el seu Fill.
I també em sembla important remarcar la forma com
reaccionen els seus pares davant d’aquesta situació d’incertesa i de por pel
fill perdut: davant l’angoixa dels pares, Jesús els inspira plena confiança
quan els diu que estava ocupant-se de les tasques del seu Pare. Ells ho
respecten i, com Maria, guarden aquests records en el seu cor sabent que tot
està encara per arribar. Una actitud exemplar: confiança en el fill, en les seves
possibilitats i en les seves decisions, encara que no entenguin res...Un bon
missatge per al nostre Nadal i les nostres famílies.
Lluís Rissech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada