Amics, amigues,
Ho acabem de proclamar: Mentre eren allà es van complir els
dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l'embolcallà i el posà en una
menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal. Poques paraules,
sobrietat en l'anunci. Però malgrat la senzillesa del redactat, se'ns fa
conèixer a tots dos fets importants. Primer, neix l'Emmanuel, Déu fet home, i,
segon, el nadó nounat serà posat en una menjadora, no hi havia lloc per a ell a
l'hostal. Les portes de l'hostal són tancades, però Maria la seva mare l'acull.
En Maria troba un acolliment commovedor, ella el va faixar i el va posar en un
pessebre.
Aquest relat, el del naixement de Jesús, ens és molt familiar, el coneixem des
de menuts. Hem anat fent anys, celebrant la festa de Nadal, i de tan coneguda, ja no ens sorprèn. Fins i
tot trobem que és una història molt entranyable, una història que cantem a les
nadales, que escenifiquem als nostres estimats pessebres, de la qual fem gresca amb la representació dels
pastorets, etc. Ara bé, encara que ens sigui difícil, posem-nos en la ment de
les primeres comunitats cristianes, per exemple els primers lectors de
l'Evangeli de l'evangelista sant Lluc. Per a ells, aquest relat, segur que els
va crear problemes. Com és possible que Déu s'encarni, en la fragilitat d'un
nen fràgil, indefens?, i que les seves senyes siguin: els bolquers, la
menjadora, el pessebre?
Els profetes havien anunciat a l'antiguitat que en la plenitud dels temps
vindria un messies, un alliberador. Les imatges que trobem a la Bíblia d'aquest
messies feien pensar en un personatge que portaria el foc i la força d'Elies,
que recuperaria la reialesa de David, el seu pare. Per a alguns, el messies
seria un guerrer valent i victoriós que
retornaria la glòria d'Israel. Els salms l'invocaven amb paraules triomfants: Portals, alceu
les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d'entrar el rei de la
glòria! Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor de l'univers, és aquest el
rei de la glòria. Fins i tot el Baptista anunciava que el messies actuaria
com un jutge rigorós, quan deia: Ara la destral ja és ran de la
soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al
foc... Ja té la pala a les mans per ventar el gra de
l’era; arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la
palla en un foc que no s’apaga.
Ara, aquest senzill relat ens ho fa canviar tot, tant a les primeres comunitats
de creients, com també a nosaltres. Llegint l'evangeli d'aquesta nit hem
de canviar de xip. Ja que Déu no és
com nosaltres ens l'imaginem, sinó que Déu se'ns manifesta en Jesús, el
fill de Maria. I se'ns manifesta en un nounat que va néixer en un pessebre, va
viure pobre, i morí, com un marginat, fora de la ciutat.
La primera lliçó de la festa de Nadal és que hem de canviar els tòpics i
estereotips amb què sovint ens referim a Déu. El Déu que es manifesta a Betlem
és, per damunt de tot, el Déu misericordiós, compassiu, el Déu de la tendresa,
el Déu de la proximitat. Déu, s'encarna naixent en un pessebre, perquè a Déu no l'hem de
buscar en allò que és admirable i meravellós, sinó en la quotidianitat de cada
dia, en el que és ordinari. Per trobar a Déu no s'ha d'indagar en allò que és
gran, sinó rastrejar en el que és petit En l'entranyable relat del naixement que hem llegit, se'ns parla
d'uns pastors, que vetllaven de nit el seu ramat. Els pastors considerats
en la societat jueva com a gent poc honrada, marginats per a molts com a
pecadors i malgrat tot són els únics que estan desperts per rebre la notícia del
naixement del Messies. Si Déu hagués vingut al món acompanyat d'un seguici de
persones que l'anunciessin com a Rei invicte segur que
no hauria trobat tancada cap porta, no sols la de l'hostal, sinó
tampoc les portes que donen accés als diners, al poder, al prestigi. En
els nostres dies, deixeu-m'ho dir encara que soni a demagog, les portes dels
bancs, dels llocs de decisió. Ara bé, les seves senyes són ben diferents, un
nen enfaixat, i posat en una menjadora, per aquest motiu, són els pobres els que
l'acullen. Els pobres, els que no tenen res, saben descobrir en la senzillesa
d'un infant, allò que no es pot comprar amb diners: el gran miracle de la vida.
Déu en Jesús, se'ns manifesta totalment gratuït, per aquest motiu és
admirat, valorat i estimat pels que no tenen res, i per tant no podent comprar
cap favor, ni prebenda i és negat i ignorat per aquells que viuen obsessionats
per tenir cada vegada més. L'infant ens revela un Déu que és bo, un Déu
ple de tendresa, per aquest motiu el reben aquells que tenen un cor obert, i no
pas els que viuen amb egoisme, i tancats en el seu benestar.
Segons la narració de Lluc el naixement de Jesús, succeeix en un escenari ben
ombrívol. Josep i Maria segur que estan cansats, desconcertats, per culpa d'uns
abusos de poders arbitraris, els del Cèsar August i el governador Quirini, han hagut de fer un llarg camí i no han
trobat lloc a l'hostal. És de nit, els personatges es refugien en una cova,
lloc destinat per guardar animals, segons una bonica tradició, amb fonament
bíblic, junt amb un bou i una mula. Tot ben trist. I, en canvi, l'Evangelista
ens repeteix una vegada i un altre que el que predomina és l'alegria.
Una alegria que és anunciada per l'Àngel als pastors: No tingueu por: us
anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat
de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Com deia
el poeta en la coneguda poesia de JV Foix:
Ho sap tothom i és profecia, avui a cal fuster hi ha novetat. El
naixement d'un nen sempre és motiu d’alegria. Ho va ser a cal fuster de
Natzaret, i també ho va ser en les nostres famílies, quan nosaltres vàrem
néixer. Un naixement significa que Déu continua apostant per la humanitat. El
naixement de Jesús és motiu d'alegria, perquè Déu continua tenint confiança i
aposta per tots nosaltres. En l'infant que neix, Déu ve per estar enmig de la
nostra història, per plantar el seu tabernacle enmig nostre. Els pastors ho van
entendre molt bé, no es pot anar a trobar a Déu amb por o recel, sinó amb alegria
i confiança.
També, els nostres dies se'ns presenten ben ombrívols. Motius de preocupació i
també de tristesa, no ens en falten. En l'àmbit col·lectiu aquest maleït bitxo
de la Covid amb tot el que comporta, de dolor, de soledat, de
pobresa, de malestar. Ahir, Josep
i Maria trobaren tancades les portes de l'hostal, avui, els emigrants, troben
tancades les nostres fronteres. L'infant naixia en una cova, mentre els palaus
d'Herodes tenien estances buides, i com si no haguessin après res de nou, també
aquí al primer món, en la nostra estimada Barcelona hi ha persones que són
desdonades, o es veuen obligades viure en el carrer. Els àngels cantaren la
glòria de Déu en el cel i la terra i nosaltres, amb les nostres accions
egoistes, cada vegada denigrem més el planeta i el degradem.
Però, repeteixo, el missatge d'aquesta nit i d'aquest dia és una invitació a
viure l'alegria. Fem-nos nostres les paraules que l'apòstol sant Pau ens deia
fa dos diumenges: viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu
contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. Vivim contents, no pas amb una alegria superficial, i el motiu de la nostra
joia és que avui ens ha nascut un Salvador, que dona sentit a la nostra vida. El
nen que avui celebrem que va néixer fa dos mil vint-i-un anys, és el que
ensenyarà el camí de la veritable felicitat: les benaurances. Amb Nadal, Jesús
va començar a fer camí amb la humanitat
i, enmig dels tràngols i plors de la nostra existència, ell ens dona la mà, ens
acompanya. Vivim amb alegria. Cadascú de nosaltres som profundament estimats.
Recordem les paraules que l’evangelista sant Joan posà en boca de Jesús: Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill
únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que
tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el
món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’Ell. Nadal és un dia per contemplar aquest amor inefable de Déu, i
també per respondre-li amb el nostre amor. Aquest amor incondicional de Déu ens
és el veritable motiu de viure amb alegria. L'evangelista Lluc finalitza el
relat dient: Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el
nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat
d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que explicaven els
pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els
pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i
sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. Permeteu-me que
faci volar la meva imaginació, vull figurar-me, que els nostres entranyables
pastors, quan tornaven de la cova, ho
feien no sols glorificant Déu, sinó tots ells canviats. Aquell nen que trobà
tancades les portes de l'hostal, trobà unes portes obertes, les del cor
d'aquells pastors; i quan acollim Déu, la nostra vida canvia.
Ara, nosaltres, en aquest any de gràcia del 2021, contemplant de nou els
pessebres (molt especialment aquells que sense massa art, però amb molta
gràcia han fet els petits), tot cantant nadales, i emocionant-nos per les
ocurrències i recitacions de la “dècima” dels menuts de casa, glorifiquem també
Déu i demanem-li que aquest Nadal de la pandèmia, també sigui el Nadal que
trenquem individualismes, egoismes, supèrbies, i que vetllem per la natura, ja
que l'infant que neix ens revela que Déu és fraternitat, solidaritat, amor,
misericòrdia. Com diu Isaïes, el seu nom és: Conseller-prodigiós, Déu-heroi,
Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi
en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d'ara i per
sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de
l'univers. Molt bon Nadal. Nit de Nadal del 2021 Comunitat de Sant Ildefons, Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada