El proper dijous dia 2 de novembre l’Església celebra el dia dels Fidels Difunts.
La nostra pregària comunitària anual que celebrem pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat al llarg de l’any, la farem en la Missa exequial de les 8 del vespre.
Tots hi som convidats, però molt especialment els familiars de totes les persones que ens han deixat per anar a la casa del Pare.
“Estima al Senyor amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament “ i “Estima als altres com a tu mateix”
Aquest diumenge, l’Església ens proposa unes lectures que toquen directament el moll de l’os de la nostra vida de fe.
Les
paraules de l’evangeli d’avui, són una síntesi del que hem de fer si volem
seguir el camí de cristians. Mateu ens narra com els fariseus i mestres de la
llei volen posar Jesús en dificultats:
li pregunten quin és el manament més gran de la Llei. Jesús, amb paraules clares i contundents,
sense entretenir-se en explicacions o paràboles els diu: “Estima el Senyor el
teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament” i, afegeix,
“Estima als altres com a tu mateix”.
S’entén,
veritat? Això que sembla tan senzill és fàcil d’entendre, però no ho és tan de practicar. És que les nostres
vides estan massa farcides d’ocupacions, de compromisos, de cabòries..., i
sovint estem tan absorts que allò que és immediat i superficial, no ens deixa
arribar a l’essencial, allò verdaderament important.
La
primera lectura és de l’Èxode; tracta de “Lleis en defensa dels febles” i ens
parla de la misericòrdia. La misericòrdia va una mica més enllà del que és la
justícia o la caritat. La misericòrdia comporta fer un pas més, porta implícita
un plus en la nostra relació amb l’altre, vol dir posar-nos en el lloc de
l’altre; va lligada a l’empatia, al
compartir i a estimar sense condicions. A vegades aquesta proposició tampoc és
fàcil, i ens quedem a mig camí. La lectura acaba amb unes paraules de Jahvè que són com un bàlsam: “si clamava a
mi (un desvalgut) jo l’escoltaria, perquè soc misericordiós.”
Per
acabar, unes paraules sobre la carta de Pau als tessalònics. Pau està orgullós
dels seus deixebles de Tessalònica, perquè s’han mantingut ferms en la fe en
Jesucrist, acollint la paraula, enmig de moltes tribulacions, plens de goig de
l’Esperit Sant, i n’han donat testimoni a la gent del seu entorn. Per això, Pau
els felicita cordialment.
La
comunitat de Tessalònica, devia ser una comunitat ferma en la fe, l’esperança i
l’amor. Tan de bo nosaltres també siguem uns bons testimonis de Jesús, en
aquest món complicat i difícil que ens ha tocat viure, i mantinguem viva la
nostra fe, l’esperança i l’amor.
Àngels
Vilaró
Dilluns, 30
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Meditació cristiana a la
Capella del Santíssim a les 19.15 h
Dimarts, 31
Trobada
del grup de celebració i pregària de
10 a 11 del matí
Dissabte, 4
Activitats
de l'Agrupament escolta Joan Maragall i
de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Diumenge dia 29 d'octubre:
Diumenge XXX de durant l'any
Dimarts dia 31 d'octubre:
Missa vespertina,
a les 8 del vespre, de la solemnitat de Tots Sants
Dimecres dia 1 de novembre:
Solemnitat
litúrgica de Tots Sants. És dia festiu
Dijous dia 2 de novembre:
Commemoració
litúrgica de Tots els Fidels Difunts
Dissabte dia 4 de novembre:
Commemoració
litúrgica de Sant Carles Borromeu (1538-1584), bisbe de Milà, cardenal
Proper
diumenge dia 5 de novembre:
Diumenge XXXI de durant l'any
Des del passat
dia 4 i fins el proper dia 29 d’aquest mes té lloc al Vaticà la XVI Assemblea
del Sínode dels Bisbes sota el lema “Per una Església sinodal: comunió,
participació i missió”. En aquestes
reunions participen 464 persones, homes i dones, religioses i laiques. Una de les
participants en aquest sínode de la sinodalitat és Gloria Liliana Franco
Echeverri, presidenta de la Conferencia Latinoamericana de Religiosos, que va fer la
següent intervenció el dia 13:
El passat
dilluns 16 d’octubre va tenir lloc la Trobada Mensual de la comunitat. Aquest
cop Mn.Enric Termes en ajudà a reflexionar sobre el que
és i significa la sinodalitat per a les nostres comunitats.
El vicari episcopal i coordinador del treball sinodal a
la diòcesi de Barcelona ens va recordar el cronograma del Sínode
2021-2024:
Itinerari del
Sínode 2021-2024: «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió»
2021
Dimarts, 7 de
setembre
Secretaria General del Sínode: «Per una Església sinodal:
comunió, participació i missió. Document preparatori», «Vademècum».
Dissabte i
diumenge, 9-10 d’octubre
Obertura del camí sinodal al Vaticà.
FASE
DIOCESANA LOCAL
Diumenge, 17
d’octubre
Obertura de la fase diocesana del Sínode a l’Eucaristia a
la Catedral de Barcelona, presidida pel Cardenal-Arquebisbe, i a les celebracions
dominicals de les parròquies i comunitats diocesanes.
Dimarts, 19
d’octubre
Presentació de l’itinerari sinodal a la reunió del
Consell episcopal amb els Delegats diocesans.
Dimecres, 20
d’octubre
Presentació
de l’itinerari sinodal al Consell Presbiteral.
El 23 de gener de 1949, festa de Sant Ildefons, s’erigí com a
parròquia, pel bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego Casaus,
la nostra comunitat de Sant Ildefons, i en va sr nomenat rector Mn. Naríis Sagué.
El mes de gener farà 75 anys. Com ja és conegut, durant molts anys la
seu de parròquia fou la capella del col·legi de les religioses de l'Infant
Jesús, conegudes com a Dames Negres.
Setanta-cinc anys és un motiu per donar-ne gràcies a Déu. Des dels seus
inicis fins ara, han estat molts els cristians que han participat de la
celebració de la fe, i de les moltíssimes activitats que s'han realitzat en la
nostra comunitat. Aquest aniversari és un bon motiu per mirar cap enrere i, tot
recordant les persones que al llarg dels anys han format part de la gran
família de la nostra comunitat parroquial, dir, amb molta joia: tot és gràcia i
motiu de lloança. La nostra celebració no ha de ser només una mirada cap al passat, sinó
i sobretot, un agafar aire per continuar amb creativitat la nostra història. Al primer Consell pastoral d'aquest curs, van sorgir algunes
iniciatives de com fer-ho, però tot és obert i volem acollir tots els suggeriments
que ens pugueu fer arribar, així com totes les col·laboracions que pugueu fer. Ja anirem informant.
Al
Cèsar el que és del Cèsar
"Doneu al Cèsar
el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu..” Aquesta és una
de les moltes frases de l’Evangeli que són tan conegudes que formen part del
nostre imaginari cultural, més enllà del pròpiament eclesial. Tant, que molt
sovint és mal interpretada i manipulada. Jesús
la diu en una escena en què els fariseus proven de comprometre’l, com passa en
d’altres: davant de la dona adúltera, en fer-lo parlar sobre el dissabte... I,
com en les altres ocasions, Jesús “s’adona de la seva malícia i no cau en el parany”. “A Déu el que és de
Déu”: a Déu no se’l pot manipular, no és lícit apropiar-se’l en favor del propi
grup o de la pròpia ideologia. “Jo sóc el
Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu” , llegim també al
text d’Isaïes (Is 45, 1.4-6). Llegeixo
que l’Església polonesa comença a tenir problemes de credibilitat en diversos
sectors de la societat, sobretot entre el jovent, perquè s’ha posat
sistemàticament de part dels sectors polítics més conservadors. També
l’episcopat espanyol ho fa sovint... ”Al Cèsar el que és del Cèsar...”: Jesús dessacralitza el poder terrenal, però
no propugna una teocràcia que tradueixi en poder polític la sobirania que
té Déu sobre els cors dels qui creuen en
ell i l’estimen. Per tant no, no s’hi
val a barrejar Déu amb ideologia, amb
poder, amb normes morals rígides
aïllades de la compassió... I molt menys encara esgrimir-lo per justificar la
violència o la guerra. Però
dessacralitzar el poder terrenal no significa que aquest no hagi d’assumir
responsabilitats ni que nosaltres no les haguem d’exigir. Per contra, vol dir
reconèixer l’autoritat dels governants
en bé del poble i la potestat de
recollir i administrar els recursos necessaris per realitzar-la. I cal
denunciar els qui es comporten amb la gent com si fossin amos, contraposant-hi
l’actitud del servei i del respecte. Discernir
què és del Cèsar i què és de Déu pot semblar senzill, però molt sovint no ho
és. En aquest procés, la mirada de la
comunitat pot ser clau per fer-nos-ho veure. Només
amb aquesta actitud podrem fer nostres les paraules de sant Pau a la carta que
també llegim (1Te 1,1-5b): “la nostra fe
treballa per propagar-se , la vostra caritat no es cansa de fer el bé. No
predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit
Sant , i amb tota convicció”. Griselda Gasulla
Diumenge, 22
Trobada
familiar de Tots Sants a Valldonzella
Dilluns, 23
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Meditació
cristiana
a la Capella del Santíssim a les 19.15 h
Reunió del Consell Pastoral, a les 20:15 h
Dimarts, 24
Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a
11 del matí
Dissabte,
28
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Diumenge dia 22:
Diumenge XXIX de durant l'any o del Temps Ordinari
Jornada Mundial per
l'evangelització dels pobles, coneguda popularment com a Diada del Domund
Dimarts dia 24:
Commemoració litúrgica de Sant
Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent 1807-Fontfreda 1870), bisbe a Santiago de
Cuba, fundador dels Missioners del Cor de Maria (a Vic, 1849) i de les
Religioses de Maria Immaculada (a Cuba, 1855)
Dissabte dia 28:
Festivitat litúrgica de Sant Simó (el
Zelador), de Canà de Galilea i Sant Judes, anomenat també Tadeu, apòstols
Proper diumenge dia 29:
Diumenge XXX de durant l'any o del Temps Ordinari
L’associació Cristianisme al segle XXI, en els congressos bianuals que celebra, pretén abocar-hi de manera sintètica el cor dels cicles “d’Espai Obert” organitzats anteriorment. Així, en el cicle del curs 2022 es va afrontar La utopia de l’Evangeli en l’actualitat (que encara és un escàndol), i, a més de les diverses formes de coneixement de la realitat i de la figura de Jesús, ens vam interessar per les diferents formes de viure la fe des de les institucions i des de la praxi cristiana.
Durant el curs 2022-23 es va tractar el tema Com fer possible un cel nou i una terra nova, per fer presents quins eren els nostres horitzons de pau i d’esperança en un món capitalista i desesperançat, de migracions forçades, poc fraternal, prop del col·lapse ecològic. El moll de l’os de tot plegat va semblar que tenia relació amb la capacitat d’acollida de l’«altre», aquell que és diferent de nosaltres. I, per això, el congrés actual es titula: “Acceptar el diferent: reptes i oportunitats”.
El programa
del XIII Congrés comprèn
aportacions de diferents experts. La voluntatt de la trobada és que serveixi per
aprofundir en la coneixença i l’amistat entre socis i amics, i per això s'ha preparat un intermezzo de relax amb una persona tan inclassificable com Josep
Pedrals, comissari de l’Any Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona.
La trobada tindrà lloc a la Casa Sant Felip Neri, al carrer Nena Casas, 37-47 de Barcelona.
Dissabte 28 d’ Octubre de 2023
Títol del Congrés: “Acceptar el diferent. Reptes i oportunitats”
10:00h Benvinguda:
Mercè Izquierdo
10:15h Pregària:
Marta López
10:30h Primera ponència
“El Repte de viure en la diversitat”: Mohamed El Amrani
11:45
h Descans.
12:15
h
Taula rodona
Diferències
socioeconòmiques : Míriam Feu
Diferències ètniques i culturals:
Miquel Àngel Essomba
Diferències
religioses: Mar Griera
14:00h Dinar.
15:00 h Intermezzo: Josep Pedrals
16:00h Segona
ponència
“La disrupció de l’alteritat del migrant a
Europa”: Jaume Flaquer
17:30h Col·loqui Final
Al ser un dia complert i amb l’objectiu de minimitzar desplaçaments s’ha incorporat l’opció de dinar en el mateix recinte. Per facilitar la logística del dinar, s’hauria de saber amb antelació quantes persones es volen quedar. Amb aquest objectiu es facilitem les diferents opcions disponibles:
a. Fent un ingrés de 25€ (40 si us quedeu a dinar) en el compte de
Caixa d’Enginyers ES14 3025 0001 1214 3323 0148 i enviant un correu amb les
dades de la persona inscrita a cristianismexxi@cristianismexxi.cat.
b. Enviant un correu electrònic a la mateixa direcció indicant que
voleu assistir al Congrés (amb dinar o sense) amb les vostres dades i pagant
l’import corresponent el dia del Congrés.
Aquest és el lema de la Jornada que aquest diumenge celebra l’Església, històricament teixida de cors ardents que com els deixebles d’Emmaús, es troben amb Jesús viu i ressuscitat i es posen immediatament en camí per anunciar-lo als qui encara no el coneixen.
És el que viuen els nostres missioners en terres de missió. I tots
formem part d’aquesta dinàmica de fer créixer l’Església.
Com diu el papa Francesc en el seu missatge per a aquest Domund: “tots podem contribuir a aquest moviment
missioner amb l’oració i l’acció, amb l’ofrena de diners i de sacrificis, i amb
el propi testimoniatge”.
Dins de les nostres possibilitats, procurem ser generosos.
Des de l'esplai Sant Ildefons, us volem informar que el proper dissabte 21 d'octubre, de les 16 h a les 19 h, farem la jornada de portes obertes a l'esplai per a tothom que vulgui venir a provar de manera totalment lliure! Farem activitats, dinàmiques, jocs per a infants i joves de 6 a 17 anys, i ens ho passarem d'allò millor. Tot i això, en cas de no poder venir aquest dia, les nostres portes estan sempre obertes per a noves incorporacions, podeu venir a provar qualsevol altre dia.
El vestit de noces
L’Evangeli d’avui descriu uns convidats al casament del fill del rei que amb excuses banals rebutgen la invitació; d’altres que no només no hi van sinó que, a més, maltracten i fins i tot maten els missatgers del rei. També s’hi descriu l’enuig del rei que envia les seves tropes a destruir i incendiar les cases dels qui s’han negat a anar-hi; el rei acaba fent omplir la taula del banquet de noces amb gent dels camins, tant bons com dolents. Quan els té reunits s’adona que un d’ells no duu vestit de festa; de nou s’indigna, ordena que el lliguin de mans i peus i el fa treure fora, a la fosca.
Si
l’amor és el que explica millor l’essència de Déu en altres paràboles, perquè
Jesús es mostra tan dur en aquesta? És evident que apunta contra la desafecció
dels fariseus i ho exemplifica amb els convidats que es desentenen de la distinció
que el rei els atorga.
El
que és estrany no és el comportament del rei, per més que ho sembli, sinó el
comportament dels qui rebutgen la seva invitació i es neguen a seure a la seva
taula.
Ho
hem vist en altres fragments de l’Evangeli: “la porta estreta”, “la manca d’oli
per les llànties de les noies desassenyades”, “el blat i el jull”, “estigueu
atents perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”, etc. Tot són advertències que ens
posen sobre avís que ser dignes d’entrar al regne de Déu –en aquest cas asseure’s
a la taula del rei– requereix tota la nostra atenció.
No
solament hem de respondre a la crida del Senyor sinó que, a més, hi hem d’anar
ben preparats, “ben vestits”, si és
que realment volem participar de l’àpat del seu regne. Això Jesús ho
exemplifica amb el vestit de noces, un vestit en aparença poc rellevant, però que és molt important i del
tot necessari per comparèixer davant d’Ell. Anar ben vestit significa portar un
bagatge ple d’amor al proïsme que mostri que hem sabut entendre i complir l’últim manament del
Senyor: “Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”
No entendre això és –en paraules de l’Antoni Bentué, catedràtic de teologia fonamental a Santiago de Xile, que va estar entre nosaltres ja fa anys– “pecar contra l’Esperit”, una expressió que segons ell pot ser l’únic pecat imperdonable, perquè és tancar-se voluntàriament a la llum i rebutjar tot allò que ens és donat gratuïtament. És el que van fer els convidats al casament. D’aquí els plors i el cruixir de dents.
Josep Maria Lari
Dilluns, 16
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Meditació
cristiana
a la capella del Santíssim a les 19.15 h
Trobada mensual:
Reflexió sobre el que és i el que significa per a les nostres comunitats la
sinodalitat amb Mn.Enric Termes, a les 20 hores
Dimarts,
17
Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí
Reunió de
pares de la catequesi familiar / presentació
del curs als locals de la parròquia a les 20 hores
Dimecres, 18
Trobada del grup
de pregària a les 19.30 h.
Dissabte, 21
Activitats
de l'Agrupament escolta Joan Maragall i
Jornada de Portes obertes de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Diumenge, 22
Trobada familiar
de Tots Sants a Valldonzella
Diumenge dia 15:
Diumenge XXVVIII de durant l'any o del Temps Ordinari que preval
davant la festivitat litúrgica de Santa Teresa de Jesús (Àvila 1515-Alba de
Tormes 1582), verge carmelitana i doctora de l'Església, reformadora
Dimarts
dia 17:
Commemoració litúrgica de Sant
Ignasi d'Antioquia, bisbe successor de Pere i màrtir a Roma (+107)
Dimecres
dia 18:
Festivitat litúrgica de Sant Lluc,
evangelista, deixeble i company de Pau, cronista dels Fets dels Apòstols
Proper
diumenge dia 22:
Diumenge XXIX de durant l'any o del Temps Ordinari
Jornada Mundial per
l'evangelització dels pobles (coneguda popularment com Diada del Domund)
Després del parèntesi estival
reprenem les reunions mensuals de la comunitat. La primera d'aquest curs serà
el proper dilluns, dia 16 d’octubre, a les 8 del vespre. En aquesta
ocasió tractarem: Reflexió sobre el que és i significa, per a les nostres
comunitats, la sinodalitat. Ens
ajudarà en aquesta reflexió Mn. Enric Termes, vicari episcopal i coordinador del treball
sinodal a la Diòcesi de Barcelona.
El passat dia 4 d'octubre, festa
de Sant Francesc, el Papa inaugurava la primera part del Sínode, sobre la sinodalitat. La segona part
d'aquesta trobada tindrà lloc l'octubre de l'any vinent. El Papa Francesc
resumeix l'objectiu d'aquest Sínode, el cinquè del seu pontificat, amb aquestes
paraules: "l'essència del camí sinodal resideix en una veritat de fons
que no hem de perdre de vista mai: la seva finalitat és escoltar, comprendre i
posar en pràctica la voluntat de Déu". I en l'homilia de la Missa d'inici
del Sínode, el Papa va expressar el que espera per a l'Església d'aquest
sínode. Va demanar que “els participants es mantinguin lluny d’algunes
temptacions perilloses: la de ser una Església rígida, que es cuirassa contra
el món i mira cap al passat; la de ser una Església tèbia, que es rendeix
davant les modes del món; la de ser una Església cansada, replegada en si
mateixa" També en aquesta trobada parlarem del 75è aniversari
de la fundació de la parròquia de Sant Ildefons, que tingué lloc el dia de la festivitat de Sant Ildefons,
el 23 de gener de 1949. Agrairem que ens
aporteu suggeriments de com podem commemorar aquesta efemèride.
Les paràboles més difícils de comentar són aquelles que Jesús explica en forma de cop de puny. Són històries que no mereixen altre comentari que el silenci meditatiu de tots nosaltres. Aquí rau, potser, la clau d’allò que avui ens hauria de cridar l’atenció d’aquest text tan clar, tan descarnadament violent i humà, tan brutal i, per tant, tan a prop de la nostra naturalesa: el cop de puny és tan dur, que necessitarem una estona per recuperar-nos-en. Jesús, diu l’evangelista, s’adreça als sacerdots i als poderosos, és a dir a persones que entenen quines són les conseqüències dels seus actes; persones que no acostumen a fer passos en fals, que calculen, que pensen, que discerneixen. Només aquestes persones copsen el sentit de la paràbola, fins al darrer mot.
La
darrera frase de la paràbola és la que els destorbarà, la que els farà pensar
que aquell qui els parla és veritablement perillós, perquè anuncia que el seu
temps se’ls acaba. Tot això és ben conegut: sempre hi ha hagut sacerdots i
poderosos que pensaven que ho tenien tot a favor per fer i desfer com els
plaïa, fins que el pèndol de la història els ha fet fora dels seus setials.
Ara, com ens afecta a nosaltres, que no som, aparentment, ni sacerdots ni
poderosos? ¿No hauríem, nosaltres també, d’estar pendents de les conseqüències
dels nostres actes, de cada decisió que prenem, no fos cas que, un dia, despertéssim
i descobríssim que el regne que pensàvem estar construint d’amagat de tothom,
en el nostre confortable racó de món, no és possible sense fer-nos càrrec d’una
responsabilitat molt més global?
El text evangèlic d’avui preludia la Passió de Nostre Senyor pel que té de políticament incorrecte, de revolucionari, de cert. Si no som nosaltres els qui, amb Ell, ens decidim a fer passes per convertir en realitat allò pel que preguem, de què serveix ser cristià? El silenci després del cop de puny ens ha d’ajudar a posar-nos a caminar, seguint el Senyor.
Família Vives Requena
Dilluns, 9
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre
Dimarts,
10
Meditació
cristiana
a la Capella del Santíssim a les 19.15 h
Trobada
del grup de celebració i pregària de
10 a 11 del matí
Trobada del Grup de Reflexió bíblica a les 19.15 h
Dissabte,
14
Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de
l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda
Diumenge dia 8:
Diumenge XXVII de durant l'any o del Temps Ordinari
Dijous
dia 12:
Festivitat litúrgica de la Mare de
Déu del Pilar, apareguda a Saragossa, segons la tradició (s. XII). És dia
festiu a tot Espanya; l'horari de la missa serà el propi dels dies feiners, és
a dir, a les 12 del migdia. No hi haurà missa exequial a les 8 del vespre
Proper
diumenge dia 15:
Diumenge XXVIII de durant l'any o
del Temps Ordinari que preval davant la festivitat litúrgica de Santa Teresa de
Jesús (Àvila, 1515 - Alba de Tormes 1582), verge carmelitana i doctora de
l'Església, reformadora
Benvolguts, acabat el parèntesi estival i quan, a poc a poc, la parròquia va recuperant el seu ritme normal, ens donem mútuament la benvinguda i ens desitgem que el curs 2023-24, ens sigui profitós a tots.
L'estiu que acabem de deixar s'ha caracteritzat per la calor (en un temps de grans discrepàncies, sorprenentment aquest fet ha provocat unanimitat), i ens ha mostrat de forma escandalosa, amb les altes temperatures i la sequera, que el canvi climàtic és una gran realitat. El dia 4 d’octubre, festa de sant Francesc, el papa Francesc publicarà una segona part de la Laudato si (l'encíclica sobre la cura de la casa de tots). El bisbe de Roma ens confia una tasca per aquest curs que comença: llegir el text pontifici, estudiar-lo i, sobretot, posar els seus ensenyaments en pràctica.
També, aquest estiu, el mes de juliol, ha tingut lloc la Jornada Mundial de Joves a Lisboa. Ha estat una ocasió perquè el papa Francesc parlés amb calidesa, no sols als joves, sinó a tota l'Església. No és el moment de fer-ne una crònica. Només recordar que una de les asseveracions que ha tingut més impacte i ha merescut més comentaris, molts de favorables, i també les crítiques dels qui viuen en un involucionisme malaltís és: A l'Església ningú no hi sobra. Ningú és de més. Hi ha espai per a tots. Així com som. Tots. I això Jesús ho diu clarament. Quan mana als apòstols cridar per al banquet d'aquest senyor que l'havia preparat, diu: "Aneu i porteu-los a tots", joves i vells, sans, malalts, justos i pecadors. Tots, tots, tots! A l'Església hi ha lloc per a tots. "Pare, però jo soc un desgraciat, soc una desgraciada, hi ha lloc per a mi?". Hi ha lloc per a tots! I acabà convidant els assistents a dir-ho en veu alta: “Tots junts, cadascun, en la seva llengua repeteixi amb mi: Tots, tots, tots." (Cerimònia d'Acolliment)
Aquesta afirmació categòrica de Francesc, l'hem de tenir molt present en la nostra comunitat de Sant Ildefons. El 23 de gener de 2024 celebrarem el 75è aniversari de la fundació de la parròquia. El desig dels fundadors, de totes les persones que han format i formen part de la gran família parroquial, de tots els consells parroquials que s’han preocupat de la comunitat al llarg de la nostra història, és que Sant Ildefons sigui una comunitat d'acollida, que ningú se’n senti exclòs.
El curs que estem començant ve carregat de projectes. En l'àmbit eclesial, aquest mes d'octubre tindrà lloc a Roma la primera part del Sínode sobre la sinodalitat. El Sínode és una institució creada per Pau VI acabat el Concili Vaticà II. En la seva ja llarga història, hi ha hagut 16 sínodes; cap no havia aixecat tanta expectativa com els dos últims convocats pel papa Francesc, aquest i l'anterior, el dedicat a la família. Com a comunitat que vol estar atenta als signes del temps, haurem de seguir aquest esdeveniment.
Redacto aquesta benvinguda el diumenge, festa de la Mare de Déu de la Mercè, per aquest motiu no us puc parlar de les reflexions que es faran el divendres dia 29 al primer Consell pastoral del curs. Ja hi haurà oportunitat de fer-ho. Ara, ens desitgem mútuament un bon curs, curs del 75è aniversari de la nostra comunitat.
Josep M. Jubany
Del 4 al 29 d'octubre se celebrarà a la Ciutat del Vaticà la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, on s’elaborarà un document final sobre la sinodalitat a l’Església catòlica. Aquest document permetrà enfocar i guiar l’elaboració dels processos de deliberació i presa de decisions en comunitat.
La redacció del document és la fase final d’un
procés sinodal que es va iniciar fa dos anys amb el lema
“Per una Església
sinodal: comunió, participació i missió”, un temps durant el qual hi ha hagut consultes a arreu
del món i a tots els nivells.
La novetat d’aquest sínode és que la
consulta s’ha fet a totes les persones catòliques. Tradicionalment, havia estat un procés en què els
bisbes eren els protagonistes; en aquesta ocasió, tota persona batejada per
l’Església catòlica ha pogut aportar la seva opinió. És un sínode que posa de
manifest la predisposició de la jerarquia
a donar més protagonisme al laïcat, així com a ser inclusiva amb la diversitat
existent a l’Església. D’aquí el lema és: “Caminar
junts”.
El seu traspàs va ser el passat dimecres, dia 20 de setembre, en la pau del Senyor, a la Residència sacerdotal Sant Josep Oriol.
Mn. Joaquim va
celebrar durant molts anys la missa diària del migdia de la nostra comunitat.
Persona que es va caracteritzar per la seva gran bondat i bonhomia. Mn. Joaquim
ha deixat una gran empremta per tots els llocs on va exercir el seu ministeri
presbiteral.
Preguem perquè el
Senyor Ressuscitat, que va ser el fonament de la seva alegria, l'aculli en a
plenitud del seu amor. L'enterrament va ser el divendres dia 22, a les 10 del
matí, a la mateixa residència.
El Senyor és compassiu i bo
L’evangeli avui ens ajuda a reflexionar sobre un tema que es porta molt als nostres dies: les anomenades respostes políticament correctes. La resposta políticament correcta és la que es dona per quedar bé, però després un fa el que li sembla, “fets i no paraules” ens diuen a les campanyes electorals...
Si
això ho traslladem a la vida, que és on cal situar-ho, fàcilment tindrem la
temptació de parlar de bons i de dolents i de considerar que nosaltres som els
bons i els altres són els dolents, amb tot, descobrirem que Jesús té paciència,
que és indulgent i bo.
Va
bé de situar el que hem llegit perquè d’aquesta
manera entendrem bé el text. Jesús acaba
d’expulsar els mercaders dels temple i les autoritats li reclamen amb quin dret
fa aquests gestos provocadors. Ens trobem en una situació de forta tensió, per
tant, podem entendre que la paràbola va adreçada principalment a les classes
dirigents que, en aquell moment, eren els grans sacerdots i els notables del
poble. Jesús parla des de la seva pròpia experiència: els dirigents religiosos han
dit sí a Déu, però quan Jesús els crida a cercar el regne de Déu i la seva
justícia, es tanquen al seu missatge i no
entren per aquest camí; diuen no a Déu amb la seva actitud. Els recaptadors
i les prostitutes han dit no a Déu, viuen fora de la llei, son exclosos del
temple, però Jesús els ofereix l’amistat de Déu, escolten la seva crida i fan
passos cap a la conversió. Per a Jesús no hi ha cap dubte: el publicà Zaqueu i
les prostitutes passen al davant en el
camí del regne de Déu.
La
paràbola que Jesús adreça als sacerdots i dirigents és una forta critica als ortodoxos
de la religió que tenen sovint el nom de Déu als llavis però, parapetats en determinats
postulats, acaben tornant-se insensibles a la veritable voluntat del Pare del
cel. Jesús retrata una mentalitat i un estil de vida que era propi de la gent
important i que crea un model de formalitat religiosa buida de contingut; per
això ho denuncia; “els publicans i les dones de mala vida us passen al davant
en el camí cap el regne”, els diu.
Aquesta
paràbola també va destinada a nosaltres, per això, en començar planteja la pregunta:
“Què us sembla?” Ens cal donar una resposta a la interpretació de Jesús, ningú
pot quedar indiferent a les seves paraules i, sobretot, als seus plantejaments;
toca directament al cor i a la consciència dels seus interlocutors i aquests
som nosaltres.
Lluís Saumell
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
