“Estima al Senyor amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament “ i “Estima als altres com a tu mateix”
Aquest diumenge, l’Església ens proposa unes lectures que toquen directament el moll de l’os de la nostra vida de fe.
Les
paraules de l’evangeli d’avui, són una síntesi del que hem de fer si volem
seguir el camí de cristians. Mateu ens narra com els fariseus i mestres de la
llei volen posar Jesús en dificultats:
li pregunten quin és el manament més gran de la Llei. Jesús, amb paraules clares i contundents,
sense entretenir-se en explicacions o paràboles els diu: “Estima el Senyor el
teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament” i, afegeix,
“Estima als altres com a tu mateix”.
S’entén,
veritat? Això que sembla tan senzill és fàcil d’entendre, però no ho és tan de practicar. És que les nostres
vides estan massa farcides d’ocupacions, de compromisos, de cabòries..., i
sovint estem tan absorts que allò que és immediat i superficial, no ens deixa
arribar a l’essencial, allò verdaderament important.
La
primera lectura és de l’Èxode; tracta de “Lleis en defensa dels febles” i ens
parla de la misericòrdia. La misericòrdia va una mica més enllà del que és la
justícia o la caritat. La misericòrdia comporta fer un pas més, porta implícita
un plus en la nostra relació amb l’altre, vol dir posar-nos en el lloc de
l’altre; va lligada a l’empatia, al
compartir i a estimar sense condicions. A vegades aquesta proposició tampoc és
fàcil, i ens quedem a mig camí. La lectura acaba amb unes paraules de Jahvè que són com un bàlsam: “si clamava a
mi (un desvalgut) jo l’escoltaria, perquè soc misericordiós.”
Per
acabar, unes paraules sobre la carta de Pau als tessalònics. Pau està orgullós
dels seus deixebles de Tessalònica, perquè s’han mantingut ferms en la fe en
Jesucrist, acollint la paraula, enmig de moltes tribulacions, plens de goig de
l’Esperit Sant, i n’han donat testimoni a la gent del seu entorn. Per això, Pau
els felicita cordialment.
La
comunitat de Tessalònica, devia ser una comunitat ferma en la fe, l’esperança i
l’amor. Tan de bo nosaltres també siguem uns bons testimonis de Jesús, en
aquest món complicat i difícil que ens ha tocat viure, i mantinguem viva la
nostra fe, l’esperança i l’amor.
Àngels
Vilaró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada