El Senyor és compassiu i bo
L’evangeli avui ens ajuda a reflexionar sobre un tema que es porta molt als nostres dies: les anomenades respostes políticament correctes. La resposta políticament correcta és la que es dona per quedar bé, però després un fa el que li sembla, “fets i no paraules” ens diuen a les campanyes electorals...
Si
això ho traslladem a la vida, que és on cal situar-ho, fàcilment tindrem la
temptació de parlar de bons i de dolents i de considerar que nosaltres som els
bons i els altres són els dolents, amb tot, descobrirem que Jesús té paciència,
que és indulgent i bo.
Va
bé de situar el que hem llegit perquè d’aquesta
manera entendrem bé el text. Jesús acaba
d’expulsar els mercaders dels temple i les autoritats li reclamen amb quin dret
fa aquests gestos provocadors. Ens trobem en una situació de forta tensió, per
tant, podem entendre que la paràbola va adreçada principalment a les classes
dirigents que, en aquell moment, eren els grans sacerdots i els notables del
poble. Jesús parla des de la seva pròpia experiència: els dirigents religiosos han
dit sí a Déu, però quan Jesús els crida a cercar el regne de Déu i la seva
justícia, es tanquen al seu missatge i no
entren per aquest camí; diuen no a Déu amb la seva actitud. Els recaptadors
i les prostitutes han dit no a Déu, viuen fora de la llei, son exclosos del
temple, però Jesús els ofereix l’amistat de Déu, escolten la seva crida i fan
passos cap a la conversió. Per a Jesús no hi ha cap dubte: el publicà Zaqueu i
les prostitutes passen al davant en el
camí del regne de Déu.
La
paràbola que Jesús adreça als sacerdots i dirigents és una forta critica als ortodoxos
de la religió que tenen sovint el nom de Déu als llavis però, parapetats en determinats
postulats, acaben tornant-se insensibles a la veritable voluntat del Pare del
cel. Jesús retrata una mentalitat i un estil de vida que era propi de la gent
important i que crea un model de formalitat religiosa buida de contingut; per
això ho denuncia; “els publicans i les dones de mala vida us passen al davant
en el camí cap el regne”, els diu.
Aquesta
paràbola també va destinada a nosaltres, per això, en començar planteja la pregunta:
“Què us sembla?” Ens cal donar una resposta a la interpretació de Jesús, ningú
pot quedar indiferent a les seves paraules i, sobretot, als seus plantejaments;
toca directament al cor i a la consciència dels seus interlocutors i aquests
som nosaltres.
Lluís Saumell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada