Reflexions a la Paraula de Déu

Al Cèsar el que és del Cèsar... (Mt 22,15-21)

"Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu..”

Aquesta és una de les moltes frases de l’Evangeli que són tan conegudes que formen part del nostre imaginari cultural, més enllà del pròpiament eclesial. Tant, que molt sovint és mal interpretada i manipulada.

Jesús la diu en una escena en què els fariseus proven de comprometre’l, com passa en d’altres: davant de la dona adúltera, en fer-lo parlar sobre el dissabte... I, com en les altres ocasions, Jesús “s’adona de la seva malícia  i no cau en el parany”. “A Déu el que és de Déu”: a Déu no se’l pot manipular, no és lícit apropiar-se’l en favor del propi grup o de la pròpia ideologia.

“Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu”

, llegim també al text d’Isaïes (Is 45, 1.4-6).

Llegeixo que l’Església polonesa comença a tenir problemes de credibilitat en diversos sectors de la societat, sobretot entre el jovent, perquè s’ha posat sistemàticament de part dels sectors polítics més conservadors. També l’episcopat espanyol  ho fa sovint... ”Al Cèsar el que és del Cèsar...”:  Jesús dessacralitza el poder terrenal, però no propugna una teocràcia que tradueixi en poder polític la sobirania que té  Déu sobre els cors dels qui creuen en ell i l’estimen. Per tant no, no s’hi val a barrejar Déu amb ideologia,  amb poder,  amb normes morals rígides aïllades de la compassió... I molt menys encara esgrimir-lo per justificar la violència o la guerra. 

Però dessacralitzar el poder terrenal no significa que aquest no hagi d’assumir responsabilitats ni que nosaltres no les haguem d’exigir. Per contra, vol dir reconèixer l’autoritat dels governants  en bé del poble 

i la potestat de recollir i administrar els recursos necessaris per realitzar-la. I cal denunciar els qui es comporten amb la gent com si fossin amos, contraposant-hi l’actitud del servei i del respecte.

Discernir què és del Cèsar i què és de Déu pot semblar senzill, però molt sovint no ho és. En aquest procés, la mirada de la  comunitat pot ser clau per fer-nos-ho veure.

Només amb aquesta actitud podrem fer nostres les paraules de sant Pau a la carta que també llegim (1Te 1,1-5b): “la nostra fe treballa per propagar-se , la vostra caritat no es cansa de fer el bé. No predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant , i amb tota convicció”.

Griselda Gasulla