SANT ILDEFONS

Rissech va presentar l’informe FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada), fundació impulsada per Càritas, com una eina d’anàlisi social clau per entendre la societat des de fa dècades, amb un treball extens d’enquestes i entrevistes qualitatives que analitzen factors com l’habitatge, la salut, la xarxa relacional, la feina o la participació política. Segons les dades que va exposar, a Barcelona un 17% de la població es troba en situació d’exclusió, millorant les dades de 2021, en plena pandèmia, quan va arribar a ser del 32%. L’informe també alerta que l’habitatge és una de les principals esquerdes del sistema: 730.000 persones a Catalunya tenen dificultats d'habitatge i el 15% de la població, quan ha pagat el lloguer, cau en situació d'exclusió severa.

El relat de Rissech va insistir en una idea clara: el creixement econòmic no ha suposat una millora de la cohesió social. L’atur està al 8% (7% autòctons, 12% nouvinguts, 15% joves), però tenir feina no garanteix viure dignament. Els sous no sempre cobreixen el cost de l’habitatge ni permeten viure amb certa estabilitat. També va deixar clar que la salut i la manca de xarxes de suport continuen marcant diferències entre qui té recursos i qui queda fora del circuit.

Un dels punts més punyents va ser el contrast entre la despesa pública i la inversió social en funció de la nacionalitat de les persones. Lluís Rissech va insistir que les polítiques públiques destinen un 82% dels recursos a la població d’aquí i només un 18% als nouvinguts. En canvi, les entitats socials treballen bàsicament amb persones migrades que els mecanismes ordinaris deixen fora. La seva intervenció també va remarcar que la contribució social i econòmica de les persones migrades és superior a la que sovint es reconeix en el debat públic. "Com a creients hem de ser capaços d’avançar i fer que el bé, la justícia i la solidaritat es facin de manera concreta", va dir, recordant que Càritas també denuncia injustícies per revertir-les. Va destacar la participació política i social com a clau per sentir-se integrat.

La segona part de la trobada va comptar amb el testimoni directe de Pere Agustí, que va explicar què hi ha darrere de Projecte Sostre Barcelona i com va néixer tot. Va començar l’any 92 a la Barceloneta com una cosa molt senzilla:veïns i voluntaris van voler oferir pa, fruita i un lloc on dormir a persones concretes del barri que no tenien llar. Agustí va avisar que avui seria difícil replicar-ho a molts barris "perquè falta el caliu de poble, de comunitat".

Amb els anys, el projecte barcelonetí ha sabut mantenir aquella essència del principi: una relació directa, personal i quotidiana amb persones que viuen al carrer i sovint en situacions límit. Actualment acullen sis homes de més de cinquanta anys. Agustí va descriure un model basat en l’acollida, la convivència i l’acompanyament, amb la presència de mig centenar de voluntaris i d’una educadora social que acompanya els residents en el seu procés de reintegració al sistema.

Pere Agustí va fer una reflexió sobre el valor de trobar-se amb l’altre. Va explicar que la relació directa amb les persones acollides desmunta prejudicis i obliga a sortir de les pròpies rigideses morals o emocionals. Va defensar que la proximitat física i l’escolta real humanitzen, creant una mena d’"alquímia relacional", i que Sostre Barcelona no és només un servei assistencial, sinó una escola viva d’humilitat i esperança que es construeix dia a dia.

Va anar més enllà i va parlar de l’escolta interior necessària per acollir la voluntat de Déu, que és "simplement amor, confiança, acolliment i consol", i que l’acció social física, amb pregària, sacseja la persona.

Tant Rissech com Agustí van coincidir a denunciar una societat que s’ha acostumat a veure el patiment sense fixar-s’hi de veritat. L’informe FOESSA hi aporta els números; Projecte Sostre o Càritas, les cares i les històries reals. Entre totes dues veus, la trobada va deixar una idea clara: darrere de cada percentatge hi ha persones, i darrere de cada persona hi ha una història que no pot quedar reduïda a una xifra.

La sessió va acabar amb un to de reconeixement de l’esforç i, alhora, d’interpel·lació a tothom. El testimoni de Pere Agustí va commoure l’auditori perquè no parlava només d’un projecte social, sinó de com ell viu la fe en contacte directe amb la fragilitat humana. I les dades que va mostrar Lluís Rissech van deixar clar que, sense mesures serioses en habitatge, salut, xarxes comunitàries i participació, la societat continuarà caminant per una corda fluixa cada cop més prima.