Miquees 5, 1-4
¿Què ens diu el
misteri que Déu, essent immensament gran, omnipotent, tot amor, es volgués
encarnar en un ser humà i en un lloc pobre i desconegut, lluny dels palaus, de
les riqueses, de les cases grans...? “Però, tu Betlem d’Efratà, petit entre els
clans de Judà, de tu sortirà qui senyorejarà Israel” ¿No ens voldrà dir el
misteri que hem d’aprofundir i entrar en tot allò que és petit i empetitir-nos?
Salm 79
Aquest Salm ens situa
enmig dels laments, d’uns grans i variats laments, però, malgrat tot, acaba amb una afirmació que ens omple de força.
“Però nosaltres,
el vostre poble, ramat de la vostra pastura, et lloarem eternament i narrarem les
teves lloances de generació en generació”
2a Lectura. Hebreus 10, 5-10
Aquesta lectura
ens va bé per veure on ens trobem.
Com és la nostra
vida de cada dia?
Preguem, matí,
migdia, tarda i nit. Fem alguna almoina de tant en tant. Visitem o truquem a
familiars i amics, també de tant en tant. Tot això no són actes semblants a les
ofrenes i holocausts dels quals parla la carta. Ens diu: “però tot això tu no ho vols, estant tots
oferts segons la llei”. I segueix el text: “Vinc per fer la teva voluntat”
Amb tot això fem
la seva voluntat? Estimem de debò amb tot el cor i amb tota la nostra ànima a
les germanes i als germans?
“Anul·la el
primer per establir el segon”
Evangeli. Lluc 1, 39-45
Quines vivències
tan intenses!!! Quina fe tan profunda!!! És un text per contemplar.
María estava en
estat, eren els primers mesos, però malgrat les dificultats de l’època
i les poques
dones que devien viatjar en aquell estat, ella, decidida, en saber que la
cosina també estava esperant un infant i de forma extraordinària perquè era
molt gran, va agafar el seu farcell i se’n va anar a veure-la.
Nosaltres també
tenim aquesta diligència quan algú ens necessita? o tenim mandra, o fan un
serial que ens agrada molt o toquen un Simfonia que trobem meravellosa i potser
ho arreglem amb un cop de mòbil?
Deixem,
tanmateix, d’experimentar aquella comunicació meravellosa entre les dues dones
i els seus infants. Va dir Elisabeth: “perquè així que va sonar la teva veu de
la teva salutació en la meva orella, el nen que portava en el meu si, va exultar
de goig” Amén.
Angelina Hurios
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada