Reflexions a la Paraula de Déu

Fa pocs dies dinava amb uns amics que veig de tant en tant i, parlant del nostre món actual tan accelerat, incert i polaritzat, un d’ells va dir: “Només hi ha una solució: parar, pensar i repartir”. Em vaig endur a casa aquestes paraules, perquè em semblen dignes de ser meditades, recordades i aplicades. Parar, pensar i repartir.

I, ves per on, la lectura que em toca comentar és l’anomenat “miracle dels pans i els peixos”. Com cada vegada que llegeixo un passatge evangèlic dels més coneguts, hi descobreixo nous aspectes i matisos.

Jesús comença preguntant a Felip: “On comprarem pa perquè puguin menjar tots?” Jn 6,1-15. Està atent, per tant, a les necessitats més bàsiques de la gent, de tots nosaltres, i pren la iniciativa d’atendre-les. Un noi ofereix el que té: cinc pans d’ordi i dos peixos. El mateix ordi dels vint pans que un home ofereix a Eliseu, com llegim a la primera lectura 2Re 4,42-44: un cereal molt menys apreciat que el blat, però que esdevé aliment per a tothom perquè és ofert amb generositat.

Jesús, també Eliseu, el reparteixen “entre tota la gent asseguda”. Tothom en menja i queda satisfet. “Tan bon punt obriu la mà, Senyor, ens sacieu de bon grat” Sl 144. Repartir, repartir. I encara en sobra: Jesús fa recollir les sobres, s’omplen dotze coves. Recordem la infàmia del malbaratament alimentari...

Tenim la temptació de pensar: què es pot fer amb cinc pans d’ordi i dos peixos, quan hi ha tanta gent per alimentar? La desproporció entre les necessitats i els recursos, nostres i de l’entorn, és tan i tan enorme, que sovint ens paralitza i ens impedeix valorar el poc que podem oferir. I no ens permet ser conscients que les claus del miracle són la disponibilitat i la generositat de tots i de cadascun de nosaltres; la voluntat de repartir pensant en clau col·lectiva, deixant de banda l’individualisme, i l’obertura contemplativa a l’acció de Déu.

Cal que ens fixem en què Jesús “pren el pa, diu l’acció de gràcies i el reparteix”, tal com fa durant el darrer sopar i com ho rememorem a cada eucaristia. Compartir i repartir el que tenim, el que sabem, el que podem fer..., encara que aparentment sigui molt poc, serà el detonant que permetrà deixar actuar Déu i fer que, així, se sadolli la fam de la multitud. La generositat de Déu supera totes les expectatives.

Griselda Gasulla i Pascual