Així comença la primera biografia de Sant Benet, (Núrsia, Úmbria, 480 -Montecassino, Laci, 547), escrita l'any 594 pel papa Sant Gregori, anomenat el Gran. Dijous passat celebràvem la festa d'aquest gran prohom, Sant Benet, "pare de monjos", autor de la "Regla de Sant Benet", "patró d'Europa".
Amb
motiu de la festa de Sant Benet he tornat a rellegir la biografia que
en va escriure Sant Gregori a la seva obra "Diàlegs,
llibre II". Una delícia, encara que el contingut històric de la vida del sant
caldria matisar-la críticament. Amb un llenguatge que no és el dels
nostres dies, hi ha pàgines memorables que ens mostren la gran
petjada que el nostre sant deixà en els seus contemporanis. El
difunt pare Miquel Estradé escriu
a propòsit de l'obra: "Una
vegada hi havia un home... al llarg dels trenta-vuit capítols del
llibre la història no es mou d'aquí; l'home
Benet deia això i això altre, feia aquestes i aquestes coses...
Home de Déu, dirà Sant Gregori, però, tanmateix, home. Home pels
altres, ens ho mostra
la vida i ens ho confirma la Regla, home, però, al cap i a la fi".
Benet,
com escriu Sant Gregori a la introducció de la seva biografia,
"Nasqué a
Nursia de
nissaga il·lustre, fou enviat a Roma a fer l'estudi noble de les
lletres"
i, en veure els vicis i els afalacs del món, es va fer enrere. A
partir d'aquest moment, començà una vida eremítica i, després de
diverses vicissituds, va ser abat d'un monestir prop de Subiaco, del
qual ha de marxar per raó de les enveges i oposicions que hi troba
(fins i tot un intent d'emmetzinar-lo); finalment, funda el monestir
de Montecassino. Aquí va ser on Sant Benet, entre els anys 530-550,
redactà la cèlebre Regla que encara avui regula la vida comunitària
de tots els monestirs d'espiritualitat benedictina. Com
diu el papa Gregori al capítol XXXVI: "Escrigué per
als monjos una regla, la més prudent i de preclara doctrina... en
aquesta regla podrà llegir-hi tots els actes del seu magisteri, puix
el sant baró no volgué viure diferent del que ensenyava". L'espiritualitat
benedictina és com una gran font, de la qual hem begut la
majoria de catòlics catalans. Els monestirs
catalans que es regeixen per la Regla de
Sant Benet, tant masculins com femenins, els benedictins i els
cistercencs, ens ajuden a valorar una espiritualitat centrada en
la litúrgia, en la Bíblia.
Enguany
celebrarem el mil·lenari del Monestir de Montserrat, farà
mil anys que l'Abat Oliva, un dels grans prohoms de la
nostra història, fundà el Monestir de Montserrat.
Montserrat, juntament amb tots els altres monestirs catalans, han
estat, són i continuaran essent, un dels signes d'identitat
de la nostra Església catalana. Josep
M. Jubany
Em
sembla que no exagero, si afirmo que tots els creients occidentals
som hereus i deutors de la rica saviesa i espiritualitat benedictina.
L'any 1985, els bisbes de Catalunya, al valuós document Arrels
cristianes de Catalunya,
afirmen; "Mentre la societat
catalana comença a estructurar-se, rep dels monestirs i de les
catedrals l'impuls de l'esperit cristià que es manifesta en
institucions tan noves i decisives com la de "la pau i la
treva". És un moment singular en el qual la fundació del país
i l'establiment de l'Església van plegats".
En la configuració de Catalunya la influència dels
monestirs, des del punt de vista espiritual, cultural i educador de
la gent, fou enorme.
Sant Pau VI proclamà Benet
sant
patró protector
d'Europa, el 24
d'octubre de 1964. El 1958, havia
estat declarat pare d'Europa i patró d'Occident, pel papa Pius XII.
Encara que amb retard, he volgut recordar-lo, en aquests dies,
convulsos per al Vell Continent: Eleccions a Gran Bretanya, segona
volta electoral a França, guerra a Ucraïna, polítiques
discriminatòries aplicades als immigrants, i molt més. Preguem al
patró d’Europa perquè vetlli per les societats europees i doni
vigor i força a les esglésies que fan camí a Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada