“Jo soc el pa viu que ha baixat del cel”
Avui que celebrem la festa del Corpus, totes les lectures, ens parlen de l’eucaristia i de l’amor fratern des de diferents punts de vista.
La
primera lectura, del llibre del Deuteronomi, ens explica com després de 40 anys
de penúries pel desert, els israelites estan a punt d’entrar a la terra promesa.
Moisès el seu cabdill, que veu la seva mort propera, els fa unes recomanacions, com un pare fa als
seus fills abans de morir. Els diu que no oblidin mai, que és el Senyor, el
seu Déu, qui els ha alliberat de l’esclavatge d’Egipte i els ha salvat dels
perills del desert... “Ell us ha alimentat amb el mannà, que els vostres pares
no coneixien...”
El
mannà és una al·legoria del valor salvador
de l’eucaristia; el poble d’Israel en la travessia pel desert, també es va salvar gràcies al mannà enviat per Déu.
A
la segona lectura, la 1a Carta de als Corintis, Pau insta la comunitat a defugir
els perills de la idolatria, molt estesa en aquell entorn i també en el
nostre. Per altra banda, havent tingut
coneixement de les desavinences entre
ells -cosa que també és habitual en el
nostre temps- els demana que es reconciliïn, que s’uneixin en comunió i
facin pinya. Ho diu amb aquestes paraules: “El pa és un de sol, i per
això, nosaltres ni que siguem molts, formem un sol cos ja que participem
d’aquest únic pa”.
L’evangeli
de Joan se centra molt directament en l’eucaristia i ens explica com Jesús, al final de la seva vida, ens va voler deixar
un regal tangible com a record per
integrar a la nostra vida, per fer-nos sentir que estem amb Ell, que Ell
viu, i que Ell és amb nosaltres. Per això, va donar al pa i al vi el sentit
profund del seu cos i la seva sang. Jesús amb el signe de partir el pa i oferir-nos
el vi, ens dona realment tota la seva persona i la seva vida. És per això que
creiem en la “vida eterna”, perquè Jesús
Ressuscitat, amb l’eucaristia entra a formar part del nostre cos i de la nostra
vida.
El
gest de Jesús de partir el pa , ens fa a tots iguals, ens uneix i ens agermana. És per
això que l’eucaristia necessàriament ha d’anar acompanyada de la solidaritat,
caritat i amor, sinó no és comunió.
Àngels Vilaró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada