Reflexions a la Paraula de Déu

Preguem, doncs, a l’amo del sembrats que enviï més segadors

Avui l’Església ens presenta aquest bonic Evangeli de Mateu (Mt 9, 36-10, 8), on veiem, una vegada més, com n’era de misericordiós Jesús amb els qui el seguien.

Aquesta vegada no els faltava l’aliment, com a l’Evangeli de  la multiplicació dels pans i els peixos, sinó que els calia un guia: «Jesús se’n compadí, perquè estaven malmenats i abatuts com ovelles sense pastor».

I tot seguit crida els apòstols; ja veiem a Isaïes (43, 1-5) «T’he cridat pel teu nom: ets meu...» I Jesús els anomena un per un; i els dona la facultat de treure esperits malignes, curar malalties i xacres de tota mena... Allò que li han vist fer durant el temps que han caminat al seu costat.

Els envia amb tota mena de recomanacions, com han fet sempre els pares i tothom que ens estima; i els marca un límit i una darrera ordre: «De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc».

Ara, dos mil anys després de la crida, podem veure que la fa extensiva a tots nosaltres: per exemple,  el món mai havia tingut tants habitants i amb ells les necessitats s’han multiplicat, «Els segadors són pocs...» i va acompanyat d’un prec «Preguem, doncs, a l’amo del sembrats que enviï més segadors».

La tasca que Jesús encomana als seus deixebles i a cadascú de nosaltres és la de fer saber el seu pla d’amor, ja que «Déu és amor» (1.Jn 4,8). És l’anunci que Déu ens estima, que som fills i hereus seus.

Així doncs, cal comunicar aquest missatge d’esperança amb la paraula i els fets de consol, amistat, ajut i comprensió. En aquest món ple de guerres, epidèmies, injustícies i tota mena de patiments universals, Déu se’n val per fer present el seu amor: «Jo estaré amb vosaltres fins a la fi del món» (Mt 28, 20).                                                                                                                       

Retrocedint en el temps, al Gènesi (2,15) hi trobem « Jahvé Déu, prengué l’home i el posà al jardí de l’Edèn perquè el cultivés i el guardés». Déu Pare ja demana col·laboració.

Si mirem com estem maltractant la natura, el nostre jardí... que lluny quedem de la intenció de Déu Pare!  De segadors, hortolans i jardiners que ens volia,  què ens hem tornat?

Rosa Maria Olivella