En un vespre en què la cruesa de les imatges es va
fusionar amb la crida a l'acció i la reflexió teològica, la vicepresidenta de
Justícia i Pau, Maria Bargalló, va guiar l’ audiència a través de les
profunditats de la crisi ecològica en la segona de les conferències quaresmals,
organitzades pel CIC en col·laboració amb la comunitat de Sant Ildefons, aquest dilluns 4 de març.
Seguint l’esquema de la revisió de vida: veure, jutjar i
actuar, Bargalló va desgranar la seva xerrada per parlar d’ecologia des de la
teologia moral del segle XXI, amb una mirada de conversió partint de les
encícliques “ Laudato si” i “ Fratelli tutti”. Va expressar que la
seva voluntat era transmetre una visió del nostre món des de la fe per intentar
canviar la realitat.
Bargalló va prendre la paraula, emmarcada per imatges
impactants de la devastació planetària. "Abans eren llunyanes, ara són
molt properes", va remarcar la ponent, recordant-nos que la destrucció del
nostre planeta és una realitat urgent i ineludible. Va advertir, però, que no
es poden entendre aquestes imatges feridores sense tenir en compte les persones
que hi habiten en aquests llocs. Va continuar aprofundint en la intersecció entre la crisi
ecològica i la desigualtat, i destacant
que els més vulnerables són els que més pateixen aquesta ferida. Com diu el
papa Francesc, “escoltem el clam de la terra i el clam dels pobres”.
Amb una crítica contundent, Maria Bargalló va recordar
que s’estan consumint recursos de forma desbocada, aprofitant-se els països
rics dels recursos i del treball dels pobres. Va posar com exemple el que està passant a les mines de
coltan del Congo per aconseguir aquest preuat mineral necessari per fabricar
ordinadors i smartphones.
Les institucions internacionals, que haurien de vetllar
pel comú de les persones, estan fallant. En les cimeres internacionals sobre el canvi climàtic (COP) no acaben de
posar-se d’acord per tancar solucions a curt termini. Mentrestant, la ferida de
l’ecologia està molt lligada a la ferida de la guerra perquè són lluites pels
recursos limitats i que s’acaben. La
vicepresidenta de Justícia i Pau va vaticinar que les properes guerres seran
per l’aigua. Aquests desastres provoquen que els més febles, el més
vulnerables hagin d’emigrar per qüestions econòmiques i per qüestions
climàtiques. No va descartar que algun dia toqui a la gent de la nostra terra
iniciar aquesta fugida.
“Cal tenir una mirada ecològica que inclogui tots els ésser
d’aquest pleneta”, va dir la coordinadora del projecte d’Ecoparròquies, perquè
és la manera d’entendre que l’ésser humà forma part d’aquest ecosistema i que
no hi està per sobre. S’estan gastant els recursos naturals de manera tan ràpida
que no es dona temps que la natura es desenvolupi i s’equilibri. Es consumeix
més ràpidament que el que tarda el planeta en regenerar-se.
El fet que el vessant econòmic vagi pel davant que els
valors i que aquesta model es vagi incrementant és, segons va recordar la
conferenciant, una font de desigualtat insostenible.
En la segona part de la xerrada, Bargalló va passar a la
fase de “jutjar”, que en aquest temps de
quaresma és una crida a la conversió. Va llençar una pregunta a l’aire: als
ulls de la fe, què diu l’Evangeli d’aquest assumpte? La resposta van ser uns 10
punts que va il·lustrar cada un d’ells
amb una cita evangèlica acompanyada d’una cita del “Laudato si” i d’una altra
del “Fratelli tutti”.
Aquestes conversions que va proposar són: superar l’antropocentrisme,
tenir cura de la casa comuna, viure amb
fraternitat i senzillesa, cultivar una profunda espiritualitat, superar el mite
del creixement il·limitat, cercar el progrés basat en el bé comú, refusar la
injustícia que perjudica especialment els més vulnerables, impulsar el
compromís comunitari, ser conscients que tot està interrelacionat i que cal una
conversió ecològica integral. Cal viure l’Evangeli com un estil de vida que
Jesús proposa, aconseguit una manera de viure feliços.
Com a cristians, hem de tenir la convicció que la nostra
fe és una forma d’entendre el món, que l’evangelització, entesa com el
seguiment profund del missatge de Jesús, pot provocar els canvis que el món
necessita.
Dins d’aquesta revisió de vida quaresmal i com a punt
final, Maria Bargalló va proposar cinc
àmbits sobre els quals actuar, tenint en compte que no hi ha conversió sense
canvi. És necessari tenir una mirada diferent del que ens envolta des de la
perspectiva del “Laudato si”; hem de viure més profundament la connexió amb
Déu; s’ha de tenir una espiritualitat ecosocial on el fet de compartir sigui
peça cabdal; s’han de tenir nous estils de vida: “viure senzillament perquè
altres senzillament puguin viure”; i fer pinya per empènyer en aquest canvi.
Maria Bargalló conjuntament amb el mossèn Jaume Duch són
autors de dos llibres de reflexions per
a les celebracions dominicals a la llum del “Laudato si”.
La tercera i darrera conferència d’aquest cicle
quaresmal, que tindrà lloc el dilluns 11 de març a les 19:30 a l’auditori del CIC
(Via Augusta, 205), abordarà “Les
ferides de la pobresa”, amb la conferenciant serà Sor Lucía Caram.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada