“Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves culpes”
Les
lectures d’aquest diumenge ens submergeixen de ple en la quaresma i fixen la
mirada en dos grans punts. En el primer, Jesús anuncia als apòstols i als seus
seguidors la seva imminent passió i mort; el segon és l’anunci de la salvació.
En
la primera lectura del profeta Jeremies, Jahvé diu que farà una nova aliança
amb el seu poble, que som nosaltres, i ho farà de forma gratuïta, sense tenir
en compte la nostra feblesa ni les nostres faltes. Ho anuncia amb unes paraules
contundents i plenes de tendresa; diu: “ell serà el meu poble i Jo seré el seu
Déu”, i afegeix “els perdonaré les
culpes i no em recordaré més dels seus pecats”.
Això és la Salvació.
El
salm responsorial, és el clam del poble que reconeix la seva culpa i implora el
perdó de Jahvé.
Pau
en la Carta als Hebreus també parla de la salvació, però des d’un altre punt de
vista. Ens explica que Jesús és el nostre model a seguir i que la seva vida se
centra en l’acceptació de la voluntat del Pare. Seguir a Jesús i acceptar la
voluntat del Pare, és el camí que ens porta a la Salvació.
El
fragment de l’Evangeli de Joan, se situa poc
després que tingués lloc la resurrecció de Llàtzer i l’entrada de Jesús
a Jerusalem enmig palmes i aclamacions
del poble. Ara, Jesús passa full de tot aquell rebombori i d’aquella eufòria i
situa els apòstols en un escenari molt mes cru, dramàtic i realista; els parla
de la seva passió i mort.
Primer,
ho fa amb la paràbola del gra de blat, però després entra de ple en el sentit
de la seva passió i mort. Ho fa amb unes paraules gens fàcils d’entendre; diu:
“qui estima la vida la perdrà, i qui no l’estima, la guardarà per la vida
eterna”. Jesús també els convida a ser
els seus seguidors; si ho són, el Pare els honrarà. Però, el més desconcertant
és quan Jesús, que és fill de Déu, però també home, confessa estar contorbat, té
por i se sent feble. Això és el que sovint també ens passa a nosaltres. És
llavors quan el Pare es manifesta contundentment per tal que tothom el senti i sàpiga que ha “glorificat
al seu Fill i encara el glorificarà més”.
Acabo
amb un salm que sempre em commou: “Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu
renéixer en mi un esperit ferm.
Àngels Vilaró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada