Aquest text de l'evangeli comença a trenc d'alba, quan encara és fosc, abans que comenci la llum del dia. És una dona, Maria Magdalena, la primera que veu la pedra correguda de la porta del sepulcre. En aquell moment encara no entén res (“s’han endut el Senyor... i no sabem on l’han posat”) i arrenca a córrer per explicar la notícia als seus companys (“Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant”). Aquest és l’itinerari de molts creients que caminen en la foscor, però continuen cercant malgrat no veure-hi clar.
S’avança el deixeble estimat (no diu el nom, és Joan?) però serà
Pere qui, malgrat haver negat Jesús i estar trasbalsat per tot el que havia
passat, pren la posició d'autoritat i hi entra. En veure el sepulcre buit Pere
tampoc entén res. En canvi, l'altre deixeble, en veure les benes i el mocador
(els lligams de la mort) sense el cos de Jesús, ho entén i creu en la
resurrecció. Ell és qui havia estat tot el temps amb el Senyor i qui l’havia
acompanyat al peu de la creu, i serà el primer en creure que Jesús ha
ressuscitat (“veié i cregué”).
Tots tres veuen el mateix escenari (el sepulcre buit) però, tot i
que ni Maria Magdalena ni Simó Pere es queden indiferents, és l'altre deixeble
qui ho fa amb els ulls de la fe. El text ens fa pensar que creure en la
resurrecció és una experiència de vida, un procés personal amb el Senyor.
I després de l’experiència personal vindrà l’experiència
comunitària. Serà quan els deixebles, reunits amb les portes tancades (per
por), tindran l’experiència de Jesús ressuscitat i això els portarà a la missió
d’anunciar la Bona Nova del Regne de Déu. De la mateixa manera, nosaltres,
avui, hem de ser testimonis. La resurrecció continua i un altre món és possible
perquè Jesús segueix ressuscitant en cada creient, en cada persona de bona
voluntat que es fa testimoni del seu Amor.
Déu ha deixat a les nostres mans el seu projecte, el seu Regne, quina responsabilitat! I ho fa amb l'ajuda de l’Esperit del ressuscitat, que no ens mancarà mai. Per això, com diu Pau, “Celebrem la Pasqua cada dia”. La Pasqua ens vol a tots testimonis del Crist ressuscitat. ¿Com? Creient en la vida, treballant sempre per la pau i la justícia, construint dia rere dia un món millor, sense deixar-nos envair per la por i la desesperança. Som més forts que el mal i la mort, perquè en nosaltres ja s'hi ha fet present la Vida Nova de Jesús. Com diu el papa Francesc: “Crist ha vençut el mal, però ens correspon a nosaltres acollir aquesta victòria en la nostra vida i en les realitats concretes de la història i la societat”.
Marisa Ballester i Josep M. Trullàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada