Avui llegim un evangeli molt alegre: el relat del l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Poc abans havia encarregat a dos deixebles que anessin a buscar un pollí; i així es complia la Profecia: "Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase." (Za, 9,9).
Res
ens pot fet sospitar tot el que succeirà dies més tard, quan tota aquella
gernació que el victorejava, brandant palmes i branques d'olivera, ells, que
havien vist el rostre somrient de Crist que encomanava pau, que l’havien
vist curar infants, tornar la vista als cecs, guarir els malalts o ressuscitar
els morts, calmant tempestes, i tantes coses extraordinàries que li havien
vist fer, superant els designis de la natura... van desaparèixer.
No
veiem la multitud acompanyar-lo en els dies tràgics que l’esperaven. On eren?
Molts d'ells van cridar "Crucifica'l!", o van triar Barrabàs en lloc
d'Ell? I al peu de la Creu, qui hi havia? "Vora la creu de Jesús hi havia
la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria
Magdalena"
Això
és el que indica austerament l'evangeli de Joan.
Per
què varen actuar amb aquesta manca d'empatia, de fidelitat, de solidaritat
o d’agraïment? Tan difícil se li feia al poble correspondre a la gran
generositat de Jesús?
Per
feblesa? Per por als romans? Per por als principals sacerdots i escribes que
feia temps que el buscaven per prendre'l amb enganys? Tant difícil era, i és,
ser fidel a una persona, creença, idea...? I nosaltres, si Ell ara tornés, on
seríem? Entre els porucs, els desagraïts?
Jesús
que tot ho veia per endavant, què en devia pensar? El seu rostre somrient es
transformà en un rostre de dolor. Després del dolor, el sofriment i el martiri
de la crucifixió segueix la resurrecció, el triomf de la vida sobre la mort.
Però,
malgrat el martiri i la mort cruel i injusta a la Creu, Ell que era el Fill de
Déu, accepta la voluntat del Pare "Abba" fins al final.
I
amb el seu exemple ens ensenya a ser fidels a la paraula de Déu.
Romp de l'Infern, ja, totes les
cadenes;
és per tu, la Sang del Crist a les
venes..."
Extracte de El Diumenge de Rams, poema del beat Dr. Pere Tarrés.
Setmana Santa, 24 de març de 1937.
Rosa Maria Olivella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada