Diumenge de Rams

Demà, els nens i nenes són els grans protagonistes en les benediccions dels rams. Si el temps acompanya, la imatge més significativa del dia serà la de les palmes i palmons, sovint engalanats amb llaminadures. Els grans veiem, somrient, com amb gran força, els menuts piquen a terra amb els palmons, amb el propòsit de fer "escombra". Els mitjans de comunicació fotografiaran les benediccions multitudinàries que s'hauran fet en diversos indrets del país. Un possible titular periodístic podria ser, "En una Barcelona secularitzada es mantenen les tradicions".

Confesso que és un dia que m'agrada molt. Bé, qui no és feliç veient les cares il·lusionades dels més menuts? Però, també, aquesta jornada em suscita un seguit d'interrogants. Breument, n'exposo alguns.

Preguntes com ara, quin tant per cent dels assistents a la benedicció saben, amb més o menys precisió, el sentit religiós de la festa? Em sembla que no cal ser molt perspicaç per respondre. Una ínfima minoria. El desconeixement no és només dels nens i nenes, sinó, també, dels seus pares.

En la tradició popular, els diumenges de Rams, i de Pasqua, adquireixen  protagonisme els "padrins". En la vida eclesial, aquestes persones ens recorden el baptisme i l'educació de la fe: Quants padrins o padrines en són conscients de les responsabilitats que van adquirir en acceptar ser padrins? Bé, no cal fer recerques sociològiques per saber la resposta.

A l'evangeli que es proclamarà en la benedicció, escoltarem com Jesús entra humilment, com un herald de pau, a la ciutat de Jerusalem. Muntat en un pollí, com un camperol qualsevol, i no pas damunt d’un cavall com ho feien els generals victoriosos de la guerra. La gent senzilla el va aclamar. L'interrogant que suscita l'Evangeli és: la benedicció festiva dels rams, es viurà (almenys per part dels adults), com una manifestació en contra de la guerra, manifestació encapçalada per Jesús? Recordem que ell és el Messies, portador de la pau. Sabrem contraposar l'humil pollí que muntà Jesús amb els tancs de la guerra, conduïts per soldats amb ordres de matar?

I podem afegir moltes més qüestions. Tant de bo que els actes d'aquests dies, pares, catequistes i, també d'una forma especial, els avis, els aprofitem com una gran oportunitat per explicar a les generacions més joves, qui és Jesús de Natzaret. I  també per catequitzar (no pas adoctrinar, que és una altra cosa), explicar que la setmana que comencem, rep el nom de Santa perquè hi celebrem el gran amor que Déu ens té. Bon moment perquè tot contemplant la Creu, coneguin què vol dir aquesta imatge. Així com els ous de la mona, també ens evoquen la vida. La vida de la resurrecció.

Una informació personal

Si tot segueix segons el pla previst, el divendres m'hauré sotmès en una operació de cirurgia. Intervenció gens greu, però important. Aquest és el motiu dels canvis d'horaris i que estigui absent en les celebracions de Setmana Santa. Dono gràcies a tots els que col·laborareu en les celebracions i a Mn Lluís, Mn Xavier, P. Ramon Maria per la generosa disponibilitat. Espero recuperar-me aviat.

Bona Setmana Santa.

Josep M. Jubany